Una de les desicions més importants de la meva vida.

Posted: 30 Octubre, 2008 in Tailandia

Tinc que pendre en pocs dies una de les desicions més importants de la meva vida.

Ara que fa pràcticament un any que estic visquent a Tailàndia és un bon moment per fer balanç de com m´estàn anant les coses fins al moment.

Personalment, estic molt content d´haver près la difícil desició de deixar-ho tot i intentar viure en una terra i en una cultura diferent a la meva que estimo profundament.

Desde que vaig arribar a Bangkok, ( amb una mà a cada ou ) em vaig posar a pensar i a treballar en el meu projecte, he intentat i estic intentant buscar els millors camins i les millors opcions possibles per poder-me instal-lar a Tailàndia amb certes garanties d´èxit.

Jo, ja sabia que no seria un camí gens fàcil el que tenia que recórrer a partir d´aquells moments però les meves ganes d´intentar fer el que realment sento juntament amb la meva motivació i les ganes de treballar sempre a tope i que a dia d´avui mantinc intactes, per sort, vaig decidir anar a per totes desde el moment que vaig arribar.

Tenia molt clar que els primers mesos serien complicats, no coneixia pràcticament a ningú, no em movia gaire bé per la ciutat, no sabia a on podria trobar apartament, quines escoles serien les millors per començar a estudiar tailandès i anglès, com podria tramitar visats cada 3 mesos sense gaires problemes, com eren les lleis d´aquest país, si podria obrir un compte en un banc de Bangkok, si em seria fàcil trobar feina i mil exemples més, tots absolutament tots difícils i complicats.

Ara, si faig un exercici de memòria me´n adono que he aconseguit molts reptes dels que em vaig proposar, m´he demostrat que tinc força suficient per portar les meves il-lusions de vida endevant i sobretot me´n he adonat que sóc capaç de fer el que sigui per difícil que pugui semblar en un principi. Si de veritat creus en les teves possibilitats, tens una motivació alta, veus l´ampolla més plena que buida i tens una família que sempre t´apolla, com és el meu cas, no hi ha res ni ningú que et pugui aturar.

Durant tots aquests mesos, he fet molts contactes, he conegut a moltíssima gent de tot arreu, alguns d´ells, fins hi tot, s´han convertit en amics meus. Puc expresar-me una mica en tailandès, he millorat molt amb el meu nivell d´anglès, em conec com és el dia a dia d´aquesta cultura, em moc com peix a l´aigua per Bangkok, he començat a treballar encara que sigui sense contracte, tinc nòvia, m´he empadronat a Bangkok, etc… Però de tots aquestes exemples el més important és que em sento d´aquí, és com si en una altra vida hagués sigut tailandès, vull seguir visquent aquí durant molt més temps, ho tinc molt clar, vull poder-me relacionar amb les persones d´aquest país amb la seva llengüa, aprendre més sobre aquesta cultura, etc…

També reconec que em queden moltes coses a fer si continuo tinguent salut, estalvis i més visats. El camí encara no ha arribat a la seva fi, ni molt menys!!! ara tinc unes bases establertes que encara no són prou sòlides com jo voldria perquè tota la meva il-lusió i projecte de vida tinguin un final feliç.

Per exemple, el tema de feina per les persones extrangeres com jo, no és un qüestió fàcil sinó molt i molt complicada. En aquest aspecte, les lleis tailandeses no són gens favorables per els ciutadants extrangers que no tenen diners com és el meu cas.

Per començar, si vols treballar a qualsevol empresa amb cara i ulls amb un contracte laboral totalment legal t´exigeixen que tinguis una llicenciatura universitària acabada, la que sigui. En el cas que jo vulgués comprar propietat no em donarien la residència, si em casés tampoc, si tinc fills tampoc amb una tailandesa tampoc i inclús si tinc un negoci propi que produeix guanys al país, etc… tampoc.

Les coses en aquest aspecte no molt difícils, moltes vegades et venen ganes de tirar la tovallola perquè és dur de cullons cada 3 mesos barallar-te amb embaixades per obtenir un simple visat. La dòssis d´energia i la quantitat de diners que gastes és brutal!!! A vegades penso que només els interessen els diners i ja està perquè de facil-litats ni una. He remogut cel i terra buscant opcions per solucionar el tema aquest dels visats, que em porta molt de cap, ús ho prometo!

Una de les preocupacions més grans que tinc desde fa un temps ensà és el tema dels diners. No puc dir públicament tots els diners que porto gastats en aquests mesos perquè això no ho trobo ètic i senzillament són coses estrictament personals però puc dir és una quantitat elevada.

Desde el primer dia que vaig arribar, he vigilat molt amb els meus estalvis, gasto el mínim i necessari. Per exemple: he tingut la gran sort de que molts amics meus em vinguéssin a visitar a Tailàndia durant tot aquest any. Mai he anat enlloc amb ells, no m´he mogut pràcticament de Bangkok, només en contades ocasions he fet alguna ¨escapadeta¨a prop de casa sobretot per respirar una mica d´aire fresc o per viatjes relacionats amb els visats i es pot dir que pràcticament no he sortit de marxa. Amb això vull dir que el meu projecte és el més important per a mi.

Però bé, està claríssim que si no tens uns ingresos amb certes garanties els diners marxen més ràpid del que un es pensa.

A on vull anar a parar?

Molt senzill. Encara tinc uns quants estalvis per poder estar aquí durant força més temps però sense unes bases sòlides i amb garanties. M´explico.

Estic molt content de poder treballar com a ¨profe¨d´espanyol, és una experiència realment descollonant! Qui m´ho havia de dir que després de treballar sempre en una fàbrica metal-lúrgica a Ripoll acabaria visquent a Bangkok donant classes d´espanyol als thais, eh?

Tot això està molt bé però no és suficient, malauradament. No és una feina que em garantitzi un sou fixe cada mès, tinc que fer desplaçaments maratonians de moltíssimes hores amb bus per Bangkok per anar a treballar a canvi de quasi bé res, preparar-me a casa les lliçons, etc… Una feina així està bé si estàs aquí de pas però si pretens quedar-te la cosa canvia molt.

Després de tots aquests mesos a Bangkok, la única possibilitat real que veig per aconseguir una feina legal és la d´estudiar un Bachelor Degree ( llicenciatura ) en una universitat de Bangkok.

Quins són els avantatges d´això?

Deixar de tenir problemes de visats, poder obrir un compte bancàri a Tailàndia, tenir una mica de cobertura mèdica, obtenir un títol universitari, parlar un anglès i un tailandès suficientment bó i trobar una feina legal i ben pagada a Tailàndia.

Quins sónels inconvenients?

Totes les carreres que he mirat en programes internacionals aquí a Bangkok són carreres de 4 anys, si apretes i et dediques amb còr i ànima a només estudiar pots aconseguir llicenciar-te en 3 anys.

Tinc 35 anys, no tinc diners al banc com per tirar coets, la meva família no és rica i tampoc estic disposat a que em treguin les ¨castanyes¨del foc a la meva edat, 4 anys sense treballar, lluny de casa i tot sol és un periòde de temps molt llarg i arriscat, sens dubte! Però la situació és la que és… no hi ha una altra fórmula o passo per el ¨tubo¨o ja puc començar a pensar que això és pot acabar tard o dora.

Fa unes setmanes vaig anar a informar-me personalment a la universitat pública de Bangkok la ¨Ramkhamhaeng University¨ sobre un Bachelor Degree relacionat amb els negocis internacionals ( Bachelor Degree in Business Administration ) que trobo molt interessant i que seria el que m´agradaria fer.

Aquesta universitat és barata, estudiar un programa internacional és relativament asequible, el barri està bastant aprop de la zona cèntrica, ( segons el trànsit ) els pisos són molt més barats que no pas a on visc actualment, els professors són bons i les instal-lacions del campus m´han agradat molt.

Tinc molt clar que si dono aquest pas tant delicat i important, em deixaré la pell estudiant, si començo és per acabar, així de clar!!! Si m´arrisco en aquest projecte, ¨hipoteco¨tots els meus estalvis i temps d´una manera radical.

En aquests moments, no ho tinc clar… Jo vull fer-ho però també sóc realista que són molts anys sense tenir ingressos i que un projecte tant a llarg plaç pot ser molt arriscat. En quatre anys vista poden passar moltíssimes coses, qui sap si no hi haurà una tercera Guerra Mundial ara que la crisis econòmica està afectant a nivell mundial… No ho sé…

Estar d´aquesta manera com estic últimament, estressat, nerviós i negitòs no vull que s´allargui gaire més temps. Feia molts mesos que no tenia sensacions un xic negatives com les que sento en aquests moments, estic en un moment molt delicat que m´hi jugo molt i no la vull ¨cagar¨.

Només em falta acabar de pensar amb la màxima tranquil-litat possible a veure que faig perquè ja tinc ¨via lliure¨si em vull matricular per el proper semestre que comença a principis de desembre perquè la prova d´accés totalment amb anglès la he aprobat i també he presentat tots els papers que em demanaven i inclús he buscat pis a prop de la universitat, en menys d´una setmana tinc que traslladar-me d´apartament encara sense tenir les coses del tot clares.

Què en penseu de tot plegat?

Jordi Meya.

Anuncis
Comentaris
  1. Miquel Angel ha dit:

    Hola Jordi, vaig trobar el teu blog fa pocs dies tot remenant per l’internet. El meu poble també és Ripoll. Al veure les teves imatges he pensat….em sona aquet noi…. potser de l’època dels Sales (Jo sóc un any més gran) ….uf si en fa de temps…i de veure’t pel poble…
    Agafis el camí que agafis no t’equivacaràs. Una cosa no exclou l’altre i sempre es pot redirigir com estas fent tú desde ja fa temps amb el teu dia a dia…
    Cuida’t i endavant!!!

  2. Albert ha dit:

    JOrdi, jo penso que el teu somni desde el primer moment q vas trepitjar tailandia era viure alli…intenta tornar a aquell moment emocional…tanca els ulls i reviulo…
    doncs be…ara la vida et posa a proba, t’ho posa difiicil, et vol tentar,,,,aixo es com el 1,2,3 de la Mayra Gomez Kemp…y el hasta aqui puedo leer….potser et toca l’apartament o potser la calabaza…pero el risc el correm i la il.lussio fins ultim moment es te i no es perd….
    si es el que sents i el que vols endavant, potser pots combinar estudiar i donar classes i amb els estalvis pagues la facultat i amb el que treballis et pagues el pis i el menjar…per ex…ningu regala res i garanties de que tot surti com esperem o volem mai pero aixo no vol dir que nous camins siguin pitxors pq sempre estem evolucionant com evoluciona la Terra i el mon…
    el meu consell, viu el moment i si sents que et vols sacrificar fes-ho, cada cop seras mes responsable i conscient del dia a dia…i la vida no apreta, tambe gratifica…
    endavant i força!!!
    espero haber sigut d’ajuda
    el teu germanet
    albert…que jo també tinc els meus dilemas nene!! jejeje

  3. MONICA B ha dit:

    JORDI no has de pensar amb la tercera guerra mundial, on vas a parar, pensa que 4 anys passen volant i quan s’acabi ja tindràs el teu titol universitàri, l’edat no és cap problema si tens les forçes i les ganes de fer-ho, jo hem matricularia i endavant, i si has de menjar patates i ous fregits durant mesos doncs no passa res i tu les menges, entens el que vull dir, sempre endavant!!!!!!!!!! Jo ja jugaré a la loteria per veure si hem toca alguna cosa de diners i ens ho parti’m, ja ja ja!!!!!!!! PETONNNNSSS

  4. marta miquel ha dit:

    Hola guapo, que t´agafa ara, despres de tan lluitar?, la vida universitaria es molt divertida, et rejovenirá de cop, l´unic que has d´afegir al teu enrrevessat dia a dia, es desgast de colzes, i trobo que ja no et ve d´aqui. Estudia home, estudia, que tres anys pasen volan, a tornar sempre i ets a temps, encare que tornis pelat com una rata, aqui sempre hi haurá alguna feinota per referte. I si ve la tercera guerra mundial, tan es que siguis a tailandia com a ripoll, pillarem tots.
    Tu tingues una mica de por , que els dubtes et fan triar i aixo et fa lliure, pero no et caguis mai, que com et diu el teu germanet, que de la vida en sap un rato, “la vida no apreta, tambe gratifica”, i jo hi afegeixo, que se li ha d´apendre a seguir el cami , que hi ha dias que esta una mica fosc i no veus ni hostia i d´altres la llum t´el ilumina tan que fins hi tot t´enlluerna, pero s´ha de seguir sempre endevant……
    Com no ens facis cas???????
    Un peto i uns mimos catalans, que et deuen fer falta
    Marta

  5. miquel ha dit:

    jordi el teu teu somni es estar molt de temps a tailandia,dons endavant pensa que es la ultima carta que et queda ,aquest 4 anys no te ho pensis mes i endavant,pasats aquest 4 anys veuras c om estan les coses,pero mentrestant tens 4 anys d,ilucions,o sigui que endavant.long live rocandroll.

  6. remo ha dit:

    trenca-li la cara al xoriço del gimnàs si l’enganxes (això si, vigila que no sàpiga tae-kwondo o alguna d’aquestes mariconedes que practiquen els orientals!!!!!)
    Salut.

    Remo

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s