Veure a la meva amiga Mercè després d´un any.

Veure a la meva amiga Mercè després d´un any.

Mercè

 

La Mercè juntament amb el meu amic Rafel de Roses, varen ser els meus millors amics durant l´època que vaig estar estudiant a l´Institut del Teatre a Terrassa.

A partir d´aquella etapa de la meva vida, mai més hem perdut el contacte entre nosaltres i espero que mai el perdem perquè tant en Rafel com la Mercè són dues persones magnífiques en tots els aspectes, són uns amics de veritat. El bon rotllo entre nosaltres està sempre present i per sobre de tot.

Bueno, un cop fet aquest comentari vaig a explicar una mica en forma de resum com han estat els dies que la Mercè i jo hem passat junts a Bangkok.

La meva bona amiga, arribava a Bangkok la matinada després del meu aniversari i com ús podeu imaginar el meu estat físic no era el més apropiat per estar al 100 % ja que pràcticament no havia dormit gens quan la Mercè em va trucar desde el barri d´On Nut a on visc comentant-me que ja estava a Bangkok i que no trobava el carrer de casa meva.

Vaig anar a recollir-la fet pols però molt content alhora perquè per fi podria estar amb la Mercè cara a cara després de quasi bé 1 any sense veure´ns.

Vaig veure la Mercè desde el pont que creua el carrer just a la parada de l´Sky Train, un somriure d´alegria es va dibuixar a la meva cara de resaca, jejejeje…

La Mercè, anava carregada com una mula, el seu aspecte notava una gran dosis de cansament produït per el llarg viatge desde Catalunya fins a terres asiàtiques. Ens vàrem fondre en un llarg i intens abraç. Tornar a estar de nou amb la meva estimada amiga va ser una passada, un estat d´extàsis barrejat amb una intensa emoció va ser el que vaig sentir en aquells moments.

Després d´intercanviar les nostres primeres sensacions vam anar ¨cagant hòsties¨cap a casa per relaxar-nos i sobretot perquè la Mercè i jo ens poguéssim parlar amb  una mica més de tranquil-litat.

La Mercè, ja a casa, em va donar una colla d´embotits que m´havia comprat just abans de venir cap a Tailàndia. Una mica més i ploro de l´emoció… Aquí només puc menjar arròs i noodles amb salses picants ja que l´embotit no és gaire comú i per tant els preus són d´escàndol. ( N´estic fins els cullons de tant arròs!!! ).

Jo, li vaig comentar que aquell dia preferia descansar i acabar de recuperar-me perquè el meu ritme del dia a dia aquí és molt bèstia i a tot plegat se´m havia ajuntat la festa del meu aniversari.

La Mercè, no va voler perdre temps, em va demanar que li dongués uns quants consells del que podia veure aquí a Bangkok per aixì aprofitar el dia i sobretot per portar millor el canvi d´horari.

Li faig fer cinc cèntims del que podia fer, etc… Vàrem quedar que ens retrobariem al vespre per anar a sopar en un dels restaurants espanyols que hi ha a Bangkok perquè tenia una cita amb el meu amic Jordi que molt amablement m´havia convidat a sopar juntament amb algunes persones més del seu cercle més pròxim aquí a Tailàndia.

Quin fart de riure que em vaig fotre quan va tornar la Mercè i em va explicar tot el que li havia passat durant el dia que havia estat voltant per la ciutat.

Va anar a Khao San Road a donar una volta per veure l´ambient d´aquest carrer tant famós aquí a Bangkok i algunes coses més que no tenia pensades al voltant del perímetre del barri de Banglamphu, jejejejejeje….

Estava força impactada sobretot amb el tema del menjar al carrer, les olors que desprenen els plats cuinats, la gent menjant a totes hores, la forma de cuinar, etc… És completament normal quedar impactat amb aquestes coses sobretot si no has visitat mai abans algún país asiàtic o del tercer Món, res a veure amb el que nosaltres estem acostumats a veure.

Em va comentar que li venien arcades al veure tot allò, etc… impacta molt observar com cuinen sense pràcticament mesures higièniques, com renten els mateixos plats al carrer, l´ambient a vegades brut, la pol-lució i més exemples. Està clar que si aquí vingués un inspector de sanitat li vindria una embolia al cap d´uns quants minuts al veure tot aquell merder. És bestia de veritat!!!

Bangkok, és una ciutat mega gegant, jo descric aquesta metropolis com una selva sense lleis, és una ciutat dura de cullons, tancada, contaminada i amb un ritme a totes hores frenètic i agobiant. Em comentava que no entèn com puc aguantar tot això, etc… No és la primera persona que m´ha deixat anar aquest comentari. Suposo que aguanto perquè tinc un propòsit molt clar que vull aconseguir però si fos per a mi preferiria estar a qualsevol altra part de Tailàndia en comptes de Bangkok encara que també m´agraden moltes coses d´aquesta ciutat.

Una anècdota bastant còmica va ser quan se li va ocórrer d´agafar un tuk-tuk després que un conductor d´aquesta mena de taxi típic de Tailàndia la convencés per anar a veure uns temples a prop de Khao San Road, jejejeje…

El taxista en qüestió desde bon principi va voler portar-la a ¨l´hort¨ explicant tota mena d´històries amb un anglès quasi bé cavernícola. Al final, la va portar a un temple a on hi han persones que tenen uns ocells engabiats completament domesticats que per uns quants bahts pots deixar-los lliures demanant un desitg, jejeje… el que no saben la majoria de turistes és que aquells ocellets tornen al cap d´una estona a estar engabiats per els seus propietaris que estàn al cas de la caça del turista.

El taxista la va deixar tirada, segur que va trobar algún altre turista que li pagaria més diners que no pas la meva amiga o ves a saber…. Un altra taxista de tuk-tuk la va convèncer perque pugués i la Mercè, pobreta que va acceptar…

En un tres i no res la Mercè estava a dins d´una botiga a on venien joies perquè el conductor del tuk-tuk li havia dit que hi fes una visita ja que ell podria obtenir una comisió a canvi, jejejeje… Imagineu-vos a la meva bona amiga després d´un viatge llargíssim aguantant la ¨tabarra¨d´una venedora de joies per fer el favor al taxista,  jejeje….

Quan m´explicava tot el que li havia passat durant aquelles primeres hores a Bangkok jo em pixava de riure, jajajaja… Per aquí hi hem passat tots, li comentava.

Al vespre, ens varem reunir al restaurant espanyol amb en Jordi i altres persones per sopar tots plegat tapes i una paella que el Xavier, el cuiner del restaurant ens havia preparat.

La Mercè, flipava! Tenia la sensació d´estar a Catalunya perquè entre nosaltres parlavem català i menjavem pà amb tomàquet amb embotits entre d´altres coses. Déu nidó quina dossis d´activitats que va patir la Mercè el primer dia d´estar a Tailàndia.

Sopar

 

El dia següent, jo tenia que acompanyar a la Oil al metge per fer-se unes revisions que es tenia que fer i la Mercè es va quedar dormint a casa. Li vaig deixar una nota que ens podiem trobar a l´estació de Mo Chit per anar plegats a veure el mercat de cap de setmana de Chatuchak Market per els voltants de les 11 del matí.

Vaig estar més d´una hora i mitja esperant a la Mercè a l´estació però ella no apareixia per enlloc. Com que no donava senyals de vida em vaig imaginar que s´havia quedat adormida i així va ser. Al cap d´unes hores em va trucar, jejejeje… Jo i la Oil encara ens trobavem al mercat i la vàrem esperar per ensenyar-li tot allò.

Crec que li va agradar molt el mercat de Chatuchak a la Mercè perquè hi pots trobar qualsevol cosa que et puguis imaginar i perquè impacta molt per la seva extenció sobretot quan el visites per primera vegada.

Després de la visita al mercat, vam anar fins a Khao San Road una altra vegada per sopar tots tres junts i després cap a l´estació de tren per fer la reserva per el dia següent perquè la Mercè pogués marxar cap al nort del país i finalment a Silom al barri del vici, Pat Pong.

A mi no m´agrada gens aquella zona de la ciutat, és bruta i plena de gent mal educada que van a ¨sac¨quan veuen un turista o una persona no asiàtica. Tot plegat una merda si també faig l´apunt que no m´agrada veure noies joves amb cara d´amargades prostituint-se segurament en contra de la seva voluntat. Però també entenc que si no has estat mai a Tailàndia que hi vagis perquè fins hi tot aquella zona està recomenada com a visita obligada a Bangkok per les guies de viatges més reconegudes a nivell mundial.

Li vaig fer cinc cèntims a la Mercè del que ens trobariem per allà i que possiblement tindriem algún tipus de problema com efectivament ens va passar.

Fa un temps em vaig fer la promesa de no entrar mai més en una show de les noies ¨Ping Pong¨ perquè és patètic i denigrant per la dona. Al final, vàrem entrar en un perquè vaig imaginar-me que la Mercè ho voldria veure. Li vaig dir al ¨matxaca¨de la porta, molt clar, que no voliem problemes amb històries de diners un cop a dins del local, etc.. Sempre et demanen més diners un cop has demant la consumició. El tiu em va dir que estigués tranquil. I una MERDA!!!

Vàrem sortir per ¨potes¨del local perquè, evidetment, en vam negar a pagar més diners dels necessàris i la cosa es va començar a posar una mica tensa…

Per sort, al final no va passar res i vàrem tornar a casa sense problemes i sencers, jejeje…

La Mercè el dia següent va agafar un tren direcció al nort del país a on s´hi estarà uns quants dies abans de fer escala una altra vegada a Bangkok per viatjar cap a les illes.

Fins aviat, guapa!!!

Salut!!!

Jordi Meya.

Vídeo explicant a la Mercè com podria arribar fins al mercat: