La Carme Manubens és una amiga que em va conèixer també a través del meu blog ja fa molts mesos i que vaig tenir el plaer de poder estar amb ella a Ripoll poc abans de marxar cap a Tailàndia.
La Carme, possiblement és la seguidora del blog número 1. Sempre està pendent de com em van les coses, sempre m´anima enviant-me e-mails o deixat-me algún comentari al blog. De tant en tant també fem algún xat per explicar-nos més directament com ens van les coses.
La Carme és una artista del vidre, fa verdederes joies artesanalment, li agrada pintar i fer tota mena de coses que li passen per el cap. El rotllo de la Carme sempre m´ha agradat molt, és una persona molt alegre, positiva i bona persona.
Aquest divendres vaig tenir la sorpresa de rebre un paquet postal que m´havia fet arribar a Bangkok directament desde Manresa. Quan vaig obrir el paquet vaig flipar, no m´esperava rebre un regal tant autèntic i divertit. Com que últimanent degut a la meva feina tinc que portar corbata, ( cosa que no m´agrada gens ) la Carme va pintar unes corbates de colors acompanyades cadascuna d´elles d´uns lemes que per a mi són tota una referència: ¨Long live Rock´n´Roll i ¨Visca Catalunya¨.
Sense cap mena de dubte, tinc les corbates més guapes i més autèntiques de tot Bangkok.
Carme, t´estic molt agraït per el detall tant bonic que has tingut pensant amb mi. M´ha fet moltíssima il-lusió rebre aquesta sorpresa de part teva.
Moltíssimes gràcies, m´has fet feliç!!!
Petons Carme!!!
Jordi Meya.
Vídeo obrint el paquet que vaig rebre de part de la Carme:
Fa uns quants dies a Bangkok hi van tornar ha haver-hi merders entre manifestants, uns a favor del govern i els altres en contra juntament amb la polícia que aquesta vegada sí que va actuar amb molta contundència. La batalla campal va ser dura i important. Una noia de només 20 anys va morir assessinada, un home va perdre una cama que li va ser brutalment arrancada a causa d´una bomba que li va esclatar molt a prop seu. Els hospitals de Bangkok es vàren col-lapsar, més de 200 ferits de totes les edats i procedències d´arreu de Tailàndia. Cotxes cremats, barricades, gent armada… van ser alguns exemples del què va passar en el que la gent thai denominen com ¨l´octubre negre¨.
Aquesta vegada sí que el que ha passat no ha sigut una broma, la gent està molt preocupada a causa de la inestabilitat del govern thai i sobretot per la crisis econòmica a nivell mundial que ens està començant a afectar de valent a tots nosaltres. La gent pobra de Tailàndia que és molta, està molt desesperada i desemparada perquè els hi espera un futur molt negre, ells són les primeres peces del dòmino que cauràn i si això no s´arregla ràpid, les properes peces en caure serem nosaltres.
La principal font d´energia de Tailàndia és el turisme, està clar. Doncs be, desde que hi ha merders a causa de la inestabilitat política i de la crisis econòmica mundial a hores d´ara que comença la temporada alta molts llocs coneguts del país tenen un alt índex de reserves anul-lades.
Aquí penjo un vídeo del meu cantant de Hard Rock i Heavy Metal que més admiro i estimo, en Ronnie James Dio.
El vídeo és de l´any 1.990 i és pot veure com estàn grabant a l´estudi l´àlbum : ¨Lock up the Wolves¨. Es pot apreciar clarament el carisme i la gran veu d´en Ronnie a més del bon rotllo que aporta a tota la banda.
Els músics que es van unir a ell per grabar i fer la gira mundial corresponent amb ell eren:
Simon Wright: A la batería. Ex component de la millor banda de Hard Rock del planeta els AC/DC.
Rowan Robertson: Un gran guitarrista que en aquella època tenia 17 anys i que gràcies a un concurs va poder arribar a tocar amb en Dio.
Teddy Cook: Baixista.
Jens Johansson: Teclats. Més tard s´uniria a la banda de l´Yngwie Malmsteen i Stratovarius.
En Ronnie James Dio és número 1 dins del Món del Metal. La seva veu, la teva tècnica i el seu registre fan que molts el considerin la veu més emblemàtica de la història del Rock.
En Ronnie James Dio va nèixer el 10 de Juliol de 1.942. Actualment té 66 anys i no para de grabar grans obres mestres i de fer gires al voltant de tot el Món.
Retrobament amb en Xevi i la Montse una altra vegada a Bangkok.
Aquesta nit, he pogut passar una altra bona estona amb en Xevi i la Montse, dos ripollesos que estàn donant la volta al Món i que desde fa unes setmanes es troben de gira per Àsia.
La primera vegada que els vaig conèixer ja vaig quedar-me encantat, són una parella molt maca, tots dos són molt simpàtics, fan molt bona parella, són collonuts.
Avui, han aterrat a Bangkok procedents de Yangon, la capital de Myanmar, ( l´antiga Birmània ) un país que els hi ha agradat moltíssim, estaven realment encantats dels dies que han passat en un país molt desconegut per moltíssima gent a causa dels problemes interns que molt sovint és veu ivolucrat.
Jo, aquest matí he fet una ullada al seu blog per llegir i veure algunes fotos i vídeos que han penjat ja que em fa il-lusió seguir les aventures de dos ripollesos que he tingut la sort de conèixer. Les fotos són increíbles!!! Parlen per si soles i el post que han escrit és magnífic!!! Per uns moments mentres l´estava llegint m´ha donat la sensació que estava viatjant amb ells. Sens dubte, Myanmar els hi ha calalt molt a fons.
Myanmar, és un país que he volgut visitar en alguna ocasió però que per circumstàncies no em va ser possible. El meu gran amic, Albert Rigat també ho va voler probar però tampoc li va tenir sort en aquells moments. Espero poder-hi anar algún dia perquè és un país que tinc moltes ganes de conèixer.
El sopar d´aquesta nit amb en Xevi i la Montse ha sigut molt divertit. Jo, escoltava atent tot el que m´explicaven sobre Myanmar, fins hi tot he portat la guia perquè m´expliquessin els llocs que havien visitat. La Oil, la pobre no entenia res perquè parlavem en català però també ha estat molt a gust. Quan ens hem despedit, m´ha dit que són molt macos, que li ha agradat molt poder-los conèixer.
Ara a hores d´ara en Xevi i la Montse estan camí de Chiang Mai ( nord de Tailàndia ) amb tren. La Oil i jo els hem acompanyat fins a l´estació per desitjar-los el millor.
Esperem veure´ls una altra vegada quan tornin a Bangkok perquè serà l’ última ocasió que els podrem veure perquè qui sap quan ens podrem tornar a reunir…
Fins aviat amics nostres!!!
Jordi i Oil.
p.d: penjo una foto que he baixat del seu blog captada a Myanmar. És una de les fotos més boniques que he vist en tota la meva vida. Sobren les paraules…
Vídeo grabat al ¨xiringuito¨que hem sopat. Parlem als nostres familiars:
Aquest matí he anant al barri d´Ekamai per començar a fer una mica d´esport en un gimnàs a veure si em poso una mica en forma i agafo energia que em fa molta falta.
Fa un parell de dies, un noi de part del gimnàs em va trucar a veure quin dia m´aniria bé començar perquè ell em donaria unes pautes de com tinc que utilitzar les màquines i quins exercicis més em convenen.
A les 10 am. estava al gimnàs. El primer que he fet ha sigut presentar-me a unes noies que hi havien a la recepció. Els hi he comentat que era el meu primer dia i que no sabia el que tenia que fer. M´han dit que anés cap a la segona planta i que demanés per els ¨entrenadors personals¨… i cap allà que he tirat…
Ja a la segona planta del gimnàs, he parlat amb un noia que s´ha adreçat cap a mi immediatament només veure´m i li he comentat que començava avui a veure que tenia que fer, jejejeje… M´ha indicat el camí dels vestuaris abans de parlar amb un noi que s´encarrega d´ajudar als clients.
El gimnàs és molt bonic, fa poc més d´un mès que està obert, les instal-lacions són una passada, àmplies i molt netes. El vestuari sembla un palau, hi ha secadors, xampú, moltes taquilles i també moltíssimes dutxes.
Quan he sortit del vestuari, ( amb els meus pantalons de ¨hippie¨ que em vaig comprar al Nepal i la camisa dels ¨Kolas¨d´Austràlia que em va regalar el meu gran amic Albert Rigat ) per fi he pogut parlar amb l´entrenador.
El primer que ha fet ha sigut fer-me preguntes com: ¨Fa molt de temps que no fas esport??? A què et dedicques??? Què t´interessa fer aquí???, etc… ¨Després, m´ha mirat la presió i la massa muscular que tinc a diferents parts del cos… La panxa, la tinc molt malament, tinc més grassa de la que em convé, jejejejeje…
M´ha fet un programa que s´adaptés a les meves possibilitats. M´ha remarcat que els primers 3 mesos són molt importants perquè tinc que utilitzar correctament tots els aparells, tinc que tenir motivació i sobretot tinc que focalitzar tota la meva energia en fer els exercicis correctament i amb seguretat.
M´ha ajudat a treballar algunes parts del meu cos en algunes màquines que he utilitzat. Ell ha estat molt atent, en tot moment m´ha donat consells de com tenia que fer-ho,etc… M´ha motivat molt durant l´estona que ha estat amb mi i m´ha explicat molt bé el funcionament de les màquines que he utilitzat.
Per acabar la sessió d´avui, he estat caminant ràpid en una màquina de cinta durant 20 minuts amb televisió incorporada. Mentres estava treballant la part cardiaca del meu còs disfrutava d´uns vídeos músicals i de l´aire fresc que la màquina treia d´uns ventiladors enfocats a la meva cara.
El que no m´ha agradat gens, ha sigut que al final de la sessió l´entrenador m´ha fet asseure en una cadira i m´ha començat a parlar de promocions i històries que oferia el gimnàs. Com sempre a Tailàndia el tema diners per fer negoci ha aparagut…
M´ha dit que ell estarà ajudat-me 2 sesions i que si vull que m´aconselli i m´ajudi tindria que pagar uns diners a canvi. Evidetment, li he dit que NO. Jo, no em puc permetre de pagar-me un entrenador personal, no el necessito. Si no m´ajuden o m´aconsellen de com he d´utilitzar les màquines doncs ja miraré les instruccions.
A Catalunya, això no ho fan. Si necessites que algú et doni consells i t´expliqui correctament el funcionament d´una màquina tu no li tens que donar cap ¨propina¨a canvi… Només faltaria!!!
És una autèntica llàstima, la veritat… Sempre tenen que ficar el tema diners per qualsevol cosa que vull fer, no ho entenc…
Tailàndia m´encanta però aquestes ¨petites¨coses que fan els thais amb els extrangers em rebenten, n´estic una mica fart.
Per exemple… Sense anar més lluny, ahir em mirava juntament amb la meva companya un anunci en una revista de viatges. Doncs bé… tots els anuncis oferien grans descomptes fins el 50% només per els tailandesos i els preus per els extrangers eren d´escàndol!!! Per què??? Encara busco la resposta…
Ahir a la nit com cada divendres, vaig reunir-me juntament amb la Oil amb el meu amic Manuele i la seva dona per anar a sopar en algún lloc de Bangkok.
Al final vàrem anar a parar a un restaurant de cuina mexicana situat al centre de Bangkok ubicat en una de les plantes d´un hotel de luxe.
El restaurant estava decorat, evidentment al més pur estil mexicà, parets de colors, màsqueres una mica terrorífiques que et feien pensar en morts, esperits i màgia negre i unes cambreres thais molt guapes vestides totes elles de mexicanes.
Ens vàrem sentar en un lateral del restaurant, molt a prop de l´escenari que en aquells moments hi havia un grup cubà interpretant cançons de parla hispana.
El servei molt ràpid i atent però molt antipàtics,( cosa que xoca molt perquè a Tailàndia tothom et somriu menys quan vas a menjar en algún restaurant de certa categoria… Per què??? No ho sé… El que sí sé és que si no hi ha clients, els treballadors poden perdre la feina… ) els preus bastant cars i l´ambient no matava gaire… No hi havia molta gent sopant i la poca que hi havia no semblava molt alegre.
Parlant del servei… El meu amic Manuele, es va empipar una mica amb una cambrera perquè ell es va dirigir a ella amb un tailandès molt correcte i la cambrera el va contestar amb anglès… A vegades no tenen tacte… Si hi ha un extranger que fa l´esforç d´integrar-se parlant la llengüa que és parla al país perquè una persona que és local et contesta amb una llengüa extrangera??? Això no és correcte, penso…
El menjar, una mica de tot… Carn, peix, ¨enchiladadas¨patates, salses totes picants, amanides, etc… La sangria una autèntica ¨caca¨…Si tinc que ser sincer, la qualitat-preu estava molt desequilibrada…
A pesar de que no era el millor lloc que havia anat a menjar, tots vàrem estar molt a gust, tenim molt bon feeling quan estem plegats i sempre ens ho intentem passar el millor possible.
Si tinc que destacar alguna cosa del restaurant serien els músics que no tocaven gaire motivats ( suposo per l´ambient… ) però intentaven ser simpàtics amb la gent que ens trobavem en aquell moment sopant. Almenys entenia totes les lletres de les peces que van interpretar, cosa que s´agraeix.
Aquest diumenge hi ha eleccions per l´alcaldia de la ciutat de Bangkok.
Aquí hi ha una mostra d´uns quants aspirants a ser alcaldes de Bangkok. Són uns vídeos que he grabat a casa d´alguns ¨meetings¨que oferia la televisió pública de Tailàndia.
Encara que sembli mentida, ja han passat 2 mesos desde que vaig anar a Laos a per el meu nou visat, com passa el temps…
Avui, tenia que anar obligatòriament a la oficina d´immigració de Bangkok a demanar una extenció del meu visat de 30 dies perquè el meu primer permís avui mateix arribava a la seva fi. Si et passes del límit et cobren 500 thb ( 10 euros ) al dia o presó.
Per a arribar a la oficina, tenia que desplaçar-me amb l´Sky Train desde On Nut fins a Chong Nonsi Station i desde allà agafar una moto-taxi que em portés fins al Soi Suan Phlu que és a on és troba la oficina d´immigració aquí a Bangkok.
Desde On Nut, he viatjat fins a Siam ( Sukhumvit Line ) i a Siam he canviat de línia, ( Silom Line ) més o menys 30 minuts de viatge.
Després de deixar l´Sky Train, m´ha tocat pactar el preu amb uns quants motoristes-taxi perquè em portessin fins a la oficina. Com sempre, m´he tingut que quasi bé discutir per el preu, em demanaven molts diners per un recorregut que conec molt bé ja que l´he hagut de fer unes quantes vegades durant els darrers últims mesos. Al final. Per 30 thb ( 0,60 euros ) un home ha acceptat portar-me.
L´ambient a la oficina d´immigració era l´esperat… Gent i cues per a tot arreu tramitant visats o demanant alguna extenció per poder estar més temps a Tailàndia.
De seguida, he començat a mirar entre la multitut a veure si trobava un noi que sempre m´ha ajudat a emplenar els papers que em demanen ( odio profundament tota la papelassa que et demanen que emplenis obligatòriament per obtenir el permís ) així m´estalviaria de ben segur una bona estona fent cua per demanar el corresponent paper i una altra per emplenar-lo.
No he trigat gaires minuts a trobar-me´l. Ell quan m´ha vist m´ha reconegut de seguida. Sense intercanviar pràcticament cap paraula entre nosaltres, li he donat les fotocòpies del meu passaport i la foto. Ell en un tres i no res, ha començat a emplenar els papers a una velocitat de vèrtic ( es nota que hi té la mà trencada ) mentres jo grabava un petit vídeo d´amagat de l´ambient que hi havia en aquells moments a l´interior de la oficina, que no era poc…
Quan la persona que m´ha ajudat amb la ¨papelassa¨m´ha donat tot el que tenia que entregar, jo li he donat 100 thb ( 2 euros ) que és sempre el que em demana per ajudar-me.
Ara em tocava esperar assegut en una cadira que aparagués el número que m´havien donat en una pantalla digital per entregar el meu passaport a un funcionari, pagar els quasi bé 40 euros que costa la broma ( és un robo!!! Però és el que hi ha…) i recollir el meu visat amb el segell estampat en una pàgina del passaport que acredita que he obtingut el permís.
La gent que treballa a immigració s´agafa la feina amb molta, molta, molta, molta………. calma, calma, calma, calma….. Més d´una hora assegut en una cadira esperant poder recollir el permís. Jo, de mentres… m´anava mirant tot el que feien els funcionaris, reien, prenien algún cafè, fins i tot badallaven, etc… i tota la gent extrangera com jo esperant com capullos que ens entreguessin els nostres permisos. No vull posar a parir els treballadors de la oficina però cullons!!! una mica de rapidesa que no és barat obtenir aquest permís… ( cobrar-te els diners ho fan a l´acte. Això sí que ho fan ràpid. ).
Al meu costat, tenia assegut un noi de raça negre que com jo matava l´estona escoltant música. No ha trigat gaire en preguntar-me d´on era i què feia per Tailàndia. Ell m´ha comentat que era del Camerún i que jugava en un equip de fútbol de Bangkok però que ja estava una mica fart de viure a Tailàndia perquè posen les coses molt difícils als extrangers i a sobre ningú o molt poca gent parla anglès. Jo, tinc la meva pròpia opinió de com està montant el sistema thai, ara que porto més de 9 mesos visquent a Bangkokcomenço a veure bastant clar com s´ho monten.
És veritat, costa molt però que molt poder-te quedar a viure a Tailàndia si no tens un visat de treball. Ningú et dona feina legal i a diferència d´Europa, les feines que ningú vol fer, les més mal pagades, etc… aquí les fan les persones del propi país. Parlant clar, no pots ni aspirar a rentar plats en qualsevol xiringuito.
El meu proposit, ( com molt bé sabeu ) és plantejar-me el meu repte dia a dia, treballant sempre al màxim, amb molta il-lusió i serenitat en tot el que estic fent. Si faig balanç de com em van les coses de moment, puc estar molt content encara que no tingui feina legal. Ja veure´m que passa durant el futur… Jo segueixo pensant i dient que si no tinc problemes de salut, de visats i de diners al final em sortiré amb la meva.
Tornant al tema immigració…
He recollit el meu permís ràpidament en quan he vist el meu número a la pantalla digital, tenia ganes de sortir d´aquell ambient. Li he dit adéu al ¨colega¨del Camerún i he marxat a buscar una altra vegada una moto-taxi.
Estava a punt de ploure i potser per aquest motiu els conductors de les motos em demanaven un preu desorbitat per portar-me fins a l´estació de l´Sky Train. Finalment, he decidit agafar un taxi perquè estava fart de discutir amb els conductors i també perquè m´hagués mullat.
Bueno, ara estic a casa tranquil i relaxat amb el permís de 30 dies a la butxaca. D´aquí a uns dies em tocarà començar a pensar a veure a quin país a prop de Tailàndia viatjo per utilitazar la meva segona i última entrada del meu visat thai.
Bon cap de setmana!!!
Jordi Meya.
Vídeos:
Amb una moto-taxi camí de la oficina:
Ambient oficina immigració:
Sortida oficina immigració amb el meu nou permís:`
Jordi perdut per el Món!!! 