Catalans a Bangkok. Primera trobada del club ¨Pa amb tomàquet¨.

Catalans a Bangkok. Primera trobada del club ¨Pa amb tomàquet¨.

Bangkok, 29 de novembre de 2.009.

 

Fa un temps, l´Albert ( un amic meu que viu i treballa a Bangkok ) em va comentar sobre la possibilitat de fer alguna mena de trobada de tant en tant amb persones de Catalunya, que com nosaltres viuen a Tailàndia per així poder conèixer de primera mà com estan, què fan a Tailàndia i sobretot per poder parlar en català obertament sobre la nostra experiència i sensacions que tenim tots visquen tant lluny de Catalunya, en una altra cultura i costums.

Doncs bé, ahir vam organitzar el primer sopar a Bangkok del club ¨Pa amb tomàquet¨gràcies a l´esforç de l´Albert i més persones ( no sé el seu nom… ho sento ) que durant les darreres setmanes han estat buscant informació per xats, blogs a Internet i altres fonts útils per poder reunir el màxim de catalans que estem a Tailàndia per fer pinya i per poder-nos conèixer personalment.

Com que ha Bangkok a hores d´ara no hi ha cap restaurant especialitzat en cuina catalana, vam anar a sopar a un dels dos restaurants de cuina espanyola que hi ha a Bangkok que també fan pa amb tomàquet i d´altres tapes que estan molt bones i que et recorden els sabors que té la dieta mediterrània.

De mica en mica, va anar arribant al restaurant totes les persones que anàvem a la primera trobada del club ¨pa amb tomàquet. Vam ocupar tota la planta del primer pis del restaurant a on hi havia unes taules preparades per tots nosaltres que en poqueta estona s´anaven emplenant de tapes i sangria perquè començessim a degustar el menjar i el beure mentres intercanviàvem les primeres impressions entre tots.

Més que un sopar, va ser una trobada d´amics perquè no ens vam ni asseure a les cadires, tothom agafava plats i s´anava posant tot el que li venia de gust mentres conversàvem ens uns amb els altres. De seguida, tothom va connectar amb tothom, ens vam presentar, parlàvem del què fèiem aquí a Tailàndia, del temps que portàvem visquen a Bangkok, de feina, de projectes, sobre la cultura i costums tailandeses i molts d´altres temes de conversació, tots ells molt interessants perquè de cada una de les persones que ens vam reunir ahir podies treure´n conclusions i punts de vista molts diferents perquè tots ells estaven a Tailàndia per motius molt diferents, entre ells jo mateix.

Hi havia gent que porta molts anys visquen a Tailàndia i d´altres que han arribat fa poc temps però tothom coïncidiem que ens agrada molt viure aquí, que hi estem molt a gust però que també trobem a faltar molt la nostra terra, Catalunya.

El plat que va tenir més èxit durant el sopar, evidentment i no podia ser d´una altra manera va ser el nostre estimat pa amb tomàquet amb un bon rajolí d´oli d´oliva extra, hehehehehe…. Semblava que estiguéssim en un restaurant qualsevol de Catalunya, tots degustàvem el pa amb tomàquet amb gran devoció fins hi tot s´escoltaven comentaris que feien molta gràcia com per exemple: ¨Sí senyor! He tornat, estic a Catalunya!!!¨hahahahahaha…..

La trobada de catalans, també va servir per fer contactes entre tots nosaltres perquè tots, absolutament tots fem coses i tenim projectes interessants i mai se sap si algun dia necessitarem tots l´ajuda de tots per això la nit d´ahir va ser molt profitosa en tots els sentits.

La primera trobada de catalans a Bangkok, va ser tot un èxit!!! Vam disfrutar moltíssim d´estar tots plegats i poder parlar obertament sobre totes les nostres sensacions i experiències aquí al sud-est asiàtic.

Una abraçada a tots i VISCA CATALUNYA!!!

Jordi Meya.

Imminent cop d’ estat a Tailàndia???

Imminent cop d´estat a Tailàndia???

Bangkok, 29 de Novembre del 2.008.

 

De moment, la situació a Tailàndia i molt especialment a la capital, Bangkok continua siguen molt tensa i caòtica ja que a hores d´ara, l´estat d´alerta provocat per els manifestants que estan en contra de l´actual govern, continuen mantinguen els dos principals aeroports de Bangkok in operatius amb tot el que això comporta.

Les últimes notícies sobre la situació del país anuncien que els militars estan intentant convèncer, d´una manera pacífica als manifestants que tenen, des de fa uns dies, els aeroports de Bangkok a les seves mans. Els militar han ¨convidat¨a desistir de les seves protestes als manifestants en un curt espai de temps. Han remarcat que no volen utilitzar la violència.

Per altra banda, l´actual president del país és troba a Chiang Mai després d´asistir a una cimera del sud-est asiàtic. El president, tindria que estar a Bangkok però, a causa de l´estat que es troba la capital de Tailàndia en aquests moments va preferir aterrar a la segona ciutat més important del país, Chiang Mai ja que, de moment, allà no hi ha tanta pressió política en contra del govern com a Bangkok i per tant pot estar ¨pensant¨alguna solució sense tanta pressió.

Tailàndia, està immersa en una crisis sense precedents, l´imatge que en aquests moments i, també, en els darrers últims mesos que està donant de cara a l´exterior és molt preocupant i si això no es soluciona ràpidament pot ser que tot acabi en un cop d´estat per part del l´exèrcit del país, un rumor que durant els darrers dies ha anat agafant molta força i que no seria d´extranyar, vistes com van les coses, que al final es dugui a terme.

L´aeroport de Suvarnabhumi, fa dies que està sense funcionament, no hi arriben avions ni tampoc en surten i pràcticament el total de botigues que hi ha a l´aeroport, continuen tancades a hores d´ara. Que ningú oblidi que l´aeorport de Bangkok, a part de ser un dels més importants i moderns del Món és també un aeroport que serveix de pont i de trànsit a molts altres aeroports d´Àsia. El trànsit d´avions i de passatgers diaris a l´aeroport de Bangkok és brutal!!

 A hores d´ara, milers de turistes es troben atrapats al país sense poder arribar als seus països de destinació i sense que ningú els hi doni una solució als problemes que estan patint totalment en contra de la seva voluntat. A més, els paquets postals es van acumulant a l´aeroport i tots  els productes que arriben de l´estranger com pot ser menjar,  i d´altres provisions, etc… comencen a mimbar i  la situació és més que preocupant perquè si no arriba ¨genero¨a les botigues o grans magatzems, els preus començaran a pujar molt ràpidament amb tot el que pot suposar per tothom.Senyors, la crisis, està servida.

Per altra banda, ahir vaig estar a l´embaixada d´Espanya a Bangkok perquè tenia que anar per uns assumptes personals. Em vaig quedar molt sorprès ( tot i arribar a primera hora del matí ) de la gentada que hi havia a l´embaixada, molta més del que podem dir com a normal. Pràcticament, tothom eren  turistes que estaven intentant contactar amb l´embaixada per veure si els podien ajudar o si els hi podien donar algun tipus de solució possible referent al problema que hi ha als aeroports de Bangkok. Tots ells, havien quedat ¨atrapats¨a Bangkok sense poder retornar a casa per culpa de la crisis social que pateix el país en aquests moments.

Vaig poder parlar amb unes quantes persones sobre la seva situació, volia saber com es sentien i que pensaven de tot el què està passant al país del ¨somriure¨, Tailàndia.

La gran majoria, es sentien molt decepcionats amb tot el que estava passant, molts d´ells patien per els seus llocs de treball a Espanya perquè no arribarien a temps per incorporar-se a la feina i tal i com està ara la situació a nivell mundial a causa de la crisis econòmica que patim, estaven i es sentien molt espantats i preocupats.

També, em van informar que, fins al moment, el govern d´Espanya no s´havia posat en contacte amb cap de les persones que estaven en aquells moments reclamant els seus drets a l´embaixada, al contrari d´algunes informacions que apareixen per Internet que sí que diuen que el govern està fent el possible per ajudar a solucionar els problemes que molta gent d´Espanya està patint en carn pròpia a Tailàndia.

Un servidor, sí que pot dir que fins al moment, ningú s´ha posat en contacte amb mi per explicar-me com està la situació al país i això que estic empadronat a Bangkok des de fa uns mesos…

Ara per ara, només cal estar alerta de com van seguint els aconteixaments perquè la situació ja comença a ser molt i molt preocupant i per tant, pot passar qualsevol cosa en qualsevol moment. Hem d´estar preparats per el què sigui.

Per últim, vull REMARCAR que ni la meva vida ni la vida dels meus compatriotes córrer perill. Com fa uns mesos vaig dir que de moment el meu dia a dia no s´havia vist afectat per la crisis, ara torno a dir el mateix. Estic bé i puc moure´m per la ciutat sense cap problema causat per la crisis que estem immersos. Que tothom estigui molt i molt tranquil.

Salut!!!

Jordi Meya.

M´han robat al gimnàs. Crònica d´un dia de merda.

M´han robat al gimnàs. Crònica d´un dia de merda.

Bangkok, 27 de novembre del 2.008.

 

Feia molts mesos que no perdia els nervis com m´ha passat avui al matí al gimnàs a on solo anar quasi bé cada dia a fer una mica d´exercici físic.

Com sempre, he arribat a primera hora del matí al gimnàs, m´he canviat de roba al vestidor i he deixat totes les meves coses a la guixeta degudament tancada amb un candau que comprovo vàries vegades si està ben tancat abans de dirigir-me a la sala a on hi ha les màquines per fer gimnasia.

Més o menys, he estat un parell d´hores fent exercicis de tota mena per el meu compte, tranquil-lament, escoltant música heavy amb el meu reproductor d´mp3 fins que me´n he cansat i m´he dirigit de nou a la zona de vestuaris per donar-me una dutxa abans de tornar cap a casa per preparar-me la lliçó d´espanyol que tenia que donar a les meves estudiants de Ban Kae.

La meva sorpresa ha sigut brutal al veure que totes les meves coses personals, bossa, tovallola, cartera amb diners, targetes de crèdit, telèfon mòbil i fins i tot el candau, tot absolutament tot havia desaparegut.

Immediatament, he anat a buscar el responsable del gimnàs per fer la reclamació i perquè em donés una solució de la jugada que algun cràpula m´acabava de fer.

Sembla que tinc ¨la negra¨amb aquest gimnàs, només fa 2 mesos que hi vaig i ja m´han passat un parell de coses que m´han fet perdre la paciència. La primera en qüestió va ser que no em van cobrar la mensualitat el dia que m´ho tenien que fer i em van cobrar una bona quantitat de diners d´interessos sense ser culpa meva perquè jo vaig entregar tots els documents que em varen exigir el dia que em vaig matricular. La segona putada, ha sigut perdre un munt de coses personals molt importants com són les targetes de crèdit per culpa d´un lladre que m´ha volgut fotre una bona jugada.

Encara no puc entendre com no hi ha ningú al gimnàs que parli un anglès una mica fluït, ningú no sabia dir res en anglès i he hagut de fer l´esforç de parlar amb tailandès perquè m´ajudessin a buscar una solució del que m´havia passat al gimnàs. Patètic perquè més del 70% dels clients del gimnàs no som tailandesos.

He intentat trucar a casa dels meus pares des de els telèfons del mateix gimnàs però no hi havia manera d´agafar línia. He demanat connectar-me a Internet per cancel-lar les targetes per la pàgina web del meu banc però tampoc tenien connexió a Internet!!! En aquells moments, m´han vingut ganes de trencar-li la cara al responsable del gimnàs.

Després de fotre uns quants crits en veu alta, he convençut a la responsable del gimnàs perquè m´acompanyés a un ciber cafè per poder connectar-me a Internet i trucar a casa dels meus pares perquè ells mateixos s´encarreguessis d´anul-lar les targetes, la qüestió que en aquells moments em preocupava més perquè no volia que em fessin cap moviment el o els lladres que m´havien robat la bossa amb la cartera i les targetes al seu interior.

Imagineu-vos, amb els nervis que portava en aquells moments, em trobava al carrer amb pantalons curts, suat i amb una noia que no parlava anglès buscant una cabina telefònica per fer una trucada internacional i un ciber cafè per poder contactar amb el meu banc.

Li he comentat a la noia que no tenia diners que tot ho tenia a dins de la meva guixeta. Evidentment, ella m´ha donat diners, sinó ho arriba a fer l´hagués estrangulat perquè en aquells momenst portava una mala llet a sobre descollonant.

He pogut connectar-me a Internet i finalment trucar a casa dels meus pares que aquelles hores de la matinada ( hora catalana ) estaven dormint.

La meva mare, m´ha agafat el telèfon i li he dit molt clar tot el que tenia que fer perquè des de la pàgina web del meu banc no he trobat l´opció per cancel-lar les targetes de crèdit i dèbit.

Després de parlar amb la meva mare, aquella noia i jo, hem agafat un taxi direcció a una comissaria de policia per fer la corresponent denúncia que segurament no servirà de res però ho tenia que fer perquè demà penso anar a l´embaixada española a Bangkok perquè em diguin el que tinc que fer perquè vull que el gimnàs es faci responsable de tot el que m´ha passat avui.

La comissaria de policia era una autèntica ¨selva¨amb tots el sentits. Hi havia gent detinguda engabiats en una mena de cel-les al costat mateix de les escales d´entrada a la comissaria, nens detinguts mig despullats i amb les manilles posades i molts policies parlant en veu alta i rient.

El policia que ens ha atès, portava un escura-dents a la boca que no parava de moure d´un cantó a l´altre, no hi havia ni un sol ordinador en tota la comissaria, tot ho han apuntat amb boli a sobre d´un paper qualsevol. En fi, un desastre total!! Avui, me tornat a adonar que estic visquen al tercer Món perquè des de que me´n he adonat que m´havien robat, he tingut que fer uns esforços impressionants per fer-me entendre i per fer entendre a la gent que el que m´acabava de passar era molt greu.

Els policies, no m´han dit res del que tenia que fer ni tampoc del que tenien que fer ells, només han apuntat les meves dades en una llibreta bruta, plena de guixades i m´han despatxat d´allà tant ràpid com han pogut.

He tornat al gimnàs amb la noia que m´havia acompanyat a fer la denúncia a la comissaria de policia i d´allà he anat cap a casa a veure si podia parlar amb els responsables de l´apartament a on visc perquè m´ajudessin a obrir la porta que havia tancat al matí amb un candau que evidentment no podia obrir perquè també havia deixat les claus de casa a dins de la guixeta del gimnàs i els lladres també s´havien endut.

Quan he arribat a la recepció de l´apartament a on visc, primer de tot he intentat trucar des de el telèfon de la recepció al meu amic Jordi que també és veí meu per explicar-li tot el que m´havia passat i per si em podia donar un cop de mà.

En Jordi, en aquells moments no es trobava a casa seva, he tingut que parlar amb tailandès amb els responsables de la recepció de l´apartament perquè tampoc parlen anglès. Els hi he dit que tenia que trucar immediatament amb en Jordi perquè no podia entrar a casa perquè m´havien robat les meves coses al gimnàs.

En Jordi, per sort es trobava de camí a On Nut, a on vivim. Li he explicat ràpidament per telèfon tot el que m´havia passat per explicar-li la raó de la meva trucada des de un telèfon desconegut per ell.

Amb l´ajuda d´en Jordi, hem parlat amb els responsables de l´apartament perquè fessin venir una persona que pogués obrir el candau de protecció de casa meva per així poder entrar a casa.

Al cap d´una estona, quan estava a casa d´en Jordi, han trucat per avisar-me que hi havia un senyor que venia a obrir el candau de la porta.

No ha trigat gaire temps a poder obrir el candau que hi havia posat a la porta de casa meva. Per fi, he pogut entrar a casa meva després d´un matí ple d´entrebancs i problemes que m´han trencat tots els esquemes i el meu ritme diari de vida a Bangkok.

En Jordi, molt amablement, com sempre, m´ha convidat a dinar a casa seva, cosa que m´ha anat molt bé perquè he pogut parlar amb ell sobre de tot el que m´havia passat.

També, fins hi tot, he tingut que trucar a la meva professora de tailandès per comunicar-li que digues a l´escola de Ban Kae que avui no podria anar a treballar perquè entre el disgust que portava i el llarg trajecte fins allà no em veia en cor de poder fer una bona classe d´espanyol.

Ara no tinc ni el número de telèfon de la meva companya, la Oil per poder-me posar en contacte amb ella. Tampoc té cap e-mail ni res que pugui contactar amb ella immediatament. Ara, hauré d´esperar que vingui a casa meva, segurament molt preocupada perquè m´haurà trucat durant tot el dia i jo, malauradament, no l´haurè pogut respondre les seves trucades.

El dia d´avui ha sigut una autèntica merda en tots els sentits. Valia més no llevar-se del llit en tot el dia.

Ara estic penjat a 11-000 quilòmetres de Barcelona sense pràcticament diners en efectiu i sense tarjetes de crèdit per poder anar a treure diners a qualsevol ATM de la ciutat. Sort, que tinc bons amics i em deixaràn diners fins que trobi alguna solució referent al tema targetes.

Salut i justícia!!!

Jordi Meya.

Torna l’ estat d’ emergència a Tailàndia.

Torna l´estat d´emergència a Tailàndia.

Aquesta vegada els manifestants en contra de l´actual primer ministre de Tailàndia, el Sr. Anupong Paochinda han tornat a la càrrega provocant varis merders al principal aeroport del país, Suvarnabhumi.

Els manifestants, varen fer-se seva la torre de control de l´aeroport amaneçant a tots els treballadors fent-los parar tota activitat possible.

Els manifestants, continuen pensant que l´actual govern, suposadament, el-legit democràticament és un frau que està a les mans de l´antic primer ministre thai el multimilionari Sr.Thaksin Shinawtra, actualment refugiat a Londres i perquè està perseguit per la justícia tailandesa.

Fa  mesos que Tailàndia pateix una greu crisis política que sumada a la crisis econòmica mundial fa que el país se´n senti molt ressentit i per tant estigui en una fase totalment inestable.

Els manifestants, no només van paral–litazar tota activitat al principal aeroport de la capital tailandesa sinó que també van fer-se seu el segon aeorport de Bangkok, el de Don Muang  situat a uns 30 quilòmetres de la capital.

A Don Muang, els merders i enfrontaments amb la policia van ser molt importants, fins hi tot manifestants a favor del PPP ( partit per el poble ) van llançar granades provocant diversos ferits de consideració.

Una dada que fa posar els pèls de punta i per tant molt problemàtica, sobretot per els turistes que arriben a Tailàndia en massa durant els 365 dies de l´any és la que es refereix al flux de persones que passen cada dia per l´aeroport de Suvarnabhumi i que a causa d´aquests enfrontaments dels manifestants han quedat atrapats sense poder sortir o entrar, de moment, al país.

L´aeroport de Suvarnabhumi, té una mitjana de 76 vols cada hora i hi passen unes 125.000 persones al dia.

Es calcula que a hores d´ara hi ha unes 3.000 persones atrapades a l´aeroport sense saber que fer totalment deixats de la mà de Déu. La majoria de botigues estan tancades sense activitat alguna.

Ja fa massa temps que Tailàndia està inmersa en una brutal crisis que no porta enlloc. Espero que tot algun dia es pugui solucionar i que tothom pugui viure d´una manera pacífica i tranquil-la perquè aquest país, ni cap d´altre, es mereix passar per aquesta mena d´entrebancs que no porten enlloc, només a la confusió i a la pèrdua de vides humanes.

Jordi Meya.

Estudiar tailandès. La importància de distingir els 5 tons.

L´alfabet Tailandès.

L´alfabet tailandès, prové de l´antiga escriptura Khmer però també té un semblant amb el Pali i els Sanscrit.

El Sanscrit, avui en dia encara es fa servir sobretot en els temples budistes i per vàries religions arreu de Tailàndia.

L´alfabet tailandès, té 44 consonants, 15 simbols vocalics que es convinen amb les 29 vocals i amb 4 dels 5 tons que el tailandès té ja que estem parlant d´un idioma totalment tonal.

També hi ha unes vocals ¨rares o extranyes¨que avui dia quasi bé no es fan servir. Aquest tipus de vocals es solen trobar, sobretot, en escriptures antigues.

La gramàtica Tailandesa

Podem dir que la gramàtica tailandesa és bastant simple i llògica si entenem i tenim clars uns quants principis.

Per exemple, els verbs tailandesos no canvien el significat de les frases perquè amb el tailandès existeixen altres camins per expressar el que ha passat, el que passa i el que s´ha fet o es fa.

Les normes gramaticals del tailandès, modifiquen paraules ( particles o classificacions ) que estan seguides de frases o paraules simples que alteren el seu significat.Tampoc, els noms tenen declinacions, igual que els pronoms i articles definits i indefinits.

Mentres la gramàtica tailandesa és bastant simple hi ha altres àrees com són els tons i la seva pronunciació que costen molt d´entendre, de pronunciar i de diferenciar.

També hi ha paraules que per una persona tailandesa no són ¨importants¨en una conversa i per tant no les menciona ja que s´entenen o es donen per enteses segons el contexte de la conversa. Això per les persones que no són tailandeses com és el meu cas fa encara més complicat d´entendre el sentit real d´una conversa qualsevol ja que hi ha moltes paraules que tenen molts significats i moltes, com deia abans, que ni tan sols es diuen perquè no es consideren importants.

Sobretot, quan s´estudia tailandès s´ha de pendre molta atenció de tota la informació de qualsevol conversa perquè sinó pots perdre informació crucial i molt important per arribar a entendre el significat real de cada frase.

L´estructura bàsica tailandesa segueix quasi bé sempre aquesta noma: Subjecte+Verb+Objecte.  

Els adjectius sempre segueixen els noms.

Els verbs no es modifiquen. Si vols canviar el sentit d´una oració tens que posar paraules adicionals. Per exemple per indicar el futur es fa servir la paraula: จะ (jà).

Els noms no tenen canvi de forma en singular i en el plural.

Per indicar alguna acció ja feta, ( el passat ) s´ha de posar alguna informació que indiqui que el que estàs dient ja ho has realitzat o fet.

Si es vol indicar una acció que està passant en el present has de posar la forma  gam-lang (กำลัง)davant del verb de l´oració.

El ¨present perfect¨en anglès, s´expressa amb la paraula  laa-ou5 (แล้ว) al final de la frase.

Si vols indicar el futur, farem servir la paraula jà (จะ) sempre davant del verb de l´oració.

Les paraules que indiquen preguntes, sempre aniràn al final de l´oració. Què, qui, quan, per què, a on, etc…

Les preguntes en condicional, sempre posarem la paraula mái (มั๊ย) al final de l´oració.

Farem servir la paraula chûay (ช่วย ) i la paraula choen (เชิญ) per indicar a algú que façi alguna cosa

També es fa servir la paraula chûay (ช่วย )  per indicar a algú que façi alguna cosa i la paraula choen (เชิญ)  per convidar a algú que façi alguna cosa.

Podem dir que la paraula choen (เชิญ) vindria a ser el nostre sius-plau.

Forma  comparativa i superlativa posarem la paraula kwàa (กว่า) per dir que és preferentment millor i la paraula sùt (ที่สุด) per dir que és la millor opció.

Crec que no em deixo cap informació important per començar a entendre com és l´estructura, la gramàtica, la pronunciació i l´alfabet que formen el tailandès.

Ús animeu a començar a estudiar??? És divertit, ús ho asseguro!!!

Jordi Meya.

Estudiar els 5 tons:

naa	นา	rice field
nàa	หน่า	–
nâa	หน้า	face
náa	น้า	aunt
năa	หนา	thick
saai	ทราย	sand
sàai	ส่าย	to swing, to shake
sâai	ส้าย	–
sáai	ซ้าย	left
săai	สาย	late
kaa	คา	–
kàa	ข่า	galangal
kâa	ฆ่า	to kill
káa	ค้า	to trade
kăa	ขา	leg
kaai	คาย	to spew out
kàai	ข่าย	net
kâai	ค่าย	camp
káai	ค้าย	–
kăai	ขาย	to sell
mee	มี	to have
mèe	หมี่	rice noodle
mêe	มี่	–
mée	มี๊	–
mĕe	หมี	bear
ma	มา	to come
màa	หม่า	–
mâa	ม่า	–
máa	ม้า	horse
măa	หมา	dog
nee	นี	–
nèe	หนี่	–
nêe	หนี้	debt
née	นี้	this
nĕe	หนี	to escape

Alfabet Thai: 44 consonants:

Letter	Audio	Thai Name	Transliteration	English Name	Class	Initial	Final
ก		กอ ไก่	kaw kài	chicken	Mid	k	k
ข		ขอ ไข่	khăw khài	egg	High	kh	k
ฃ		ฃอ ฃวด	khăw khùat	bottle	High	kh	k
ค		คอ ควาย	khaw khwaai	buffalo	Low	kh	k
ฅ		ฅอ ฅน	khaw khon	person	Low	kh	k
ฆ		ฆอ ระฆัง	khaw rá-khang	bell	Low	kh	k
ง		งอ งู	ngaw ngu	snake	Low	ng	ng
จ		จอ จาน	jaw jaan	plate	Mid	j	t
ฉ		ฉอ ฉิ่ง	chăw chìng	cymbals	High	ch	–
ช		ชอ ช้าง	chaw cháang	elephant	Low	ch	t
ซ		ซอ โซ่	saw sô	chain	Low	s	t
ฌ		ฌอ เฌอ	chaw cher	bush	Low	ch	–
ญ		ญอ หญิง	yaw yĭng	woman	Low	y	n
ฎ		ฎอ ชฎา	daw chá-daa	headdress	Mid	d	t
ฏ		ฏอ ปฏัก	taw pà-tàk	goad	Mid	t	t
ฐ		ฐอ ฐาน	thăw thăan	base	High	th	t
ฑ		ฑอ มณโฑ	thaw mon-tho	dancer	Low	th	t
ฒ		ฒอ ผู้เฒ่า	thaw phû-thâo	old person	Low	th	t
ณ		ณอ เณร	naw nen	novice monk	Low	n	n
ด		ดอ เด็ก	daw dèk	child	Mid	d	t
ต		ตอ เต่า	taw tào	turtle	Mid	t	t
ถ		ถอ ถุง	thăw thŭng	sack	High	th	t
ท		ทอ ทหาร	thaw thá-hăan	soldier	Low	th	t
ธ		ธอ ธง	thaw thong	flag	Low	th	t
น		นอ หนู	naw nŭ	mouse	Low	n	n
บ		บอ ใบไม้	baw bai-máai	leaf	Mid	b	p
ป		ปอ ปลา	paw plaa	fish	Mid	p	p
ผ		ผอ ผึ้ง	phăw phûeng	bee	High	ph	–
ฝ		ฝอ ฝา	făw făa	lid	High	f	–
พ		พอ พาน	phaw phaan	tray	Low	ph	p
ฟ		ฟอ ฟัน	faw fan	teeth	Low	f	p
ภ		ภอ สำเภา	phaw săm-phao	sailboat	Low	ph	p
ม		มอ ม้า	maw máa	horse	Low	m	m
ย		ยอ ยักษ์	yaw yák	giant	Low	y	–
ร		รอ เรือ	raw reua	boat	Low	r	n
ล		ลอ ลิง	law ling	monkey	Low	l	n
ว		วอ แหวน	waw wăen	ring	Low	w	–
ศ		ศอ ศาลา	săw săa-laa	pavilion	High	s	t
ษ		ษอ ฤษี	săw reu-sĭi	hermit	High	s	t
ส		สอ เสือ	săw sĕua	tiger	High	s	t
ห		หอ หีบ	hăw hìip	chest	High	h	–
ฬ		ฬอ จุฬา	law jù-laa	kite	Low	l	n
อ		ออ อ่าง	aw àang	basin	Mid	a	–
ฮ		ฮอ นกฮูก	haw nók hûk	owl	Low	h	–

 

Só de les consonants:

English Sound	English Sound Example	Thai Example	Transliteration	Translation
b	boy	บ้าน	bâan	house
ch	chat	ชอบ	châwp	like , admire
d	dog	โดย	doi	by
f	follow	ไฟ	fai	fire , flame
h	house	ให้	hâI	give
j	jet	จ่าย	jàai	pay
k	ski, gang	กาว	kaao	glue
kh	kite	คอ	khaw	neck
l	long	และ	láe	and
m	mass	มา	maa	come
n	north	นอน	nawn	sleep
ng	finger	งาน	ngaan	work
p	sport	ปู	pu	crab
ph	pot	แพง	phaeng	expensive
r	river	ร้อน	ráwn	hot
s	see	สูง	sŭng	tall , high
t	star	ตาม	taam	follow
th	tall	ธง	thong	flag
w	wet	วัน	wan	day
y	yellow	ยาก	yâak	difficult

 

Vocals curtes i vocals llargues:

English Sound	Thai Vowel	Audio	English Sound Example	Thai Example	Audio	Transliteration	Translation
a	อะ		cup	จะ		jà	will
aa	อา		bar	มา		maa	come
i	อิ		tip	สิบ		sìp	ten
ee	อี		see	สี่		sèe	four
ù	อุ		put	หยุด		yùt	stop
u	อู		root	พูด		phût	talk
ùe	อึ		u with smile	ดึก		dùek	late at night
ue	อือ		longer sound of ùe	มือ		mue	hand
e	เอะ		teddy	เช็ด		chét	clean , wipe
eh	เอ		say	เกเร		kèh-reh	misbehave
àe	แอะ		rat	และ		láe	and
ae	แอ		man	แม่		mâe	mother
è	เออะ		like ther in further	เลอะเทอะ		lé thé	dirty
er	เออ		longer sound of è	เจอ		jer	find
ò	โอะ		note	โต๊ะ		tó	table
o	โอ		toe	โต		to	big , grow up
ò	เอาะ		caught	เพราะ		phró	because , melodious , tunefull
aw	ออ		more	พอ		phaw	enough

 

Vocals complexes:

English Sound	Thai Vowel	Audio	English Sound Example	Thai Example	Audio	Transliteration	Translation
am	อำ		thumb	ทำ		tham	do , make , work
aam	อาม		longer sound of	น้ำ		náam	water
ao	เอา		found	เอา		ao	to take , to bring
aao	อาว		longer sound of ao	ดาว		daao	star
eua	เอือ		eu+a	เรือ		reua	boat
euay	เอือย		eu+ay	เหนื่อย		nèuay	be tired
iw	อิว		new	หิว		hĭw	be hungry
awy	ออย		foil	ดอย		dawy	mountain , hill
oi	โอย		o+i	ขโมย		khà-moi	steal
ia	เอีย		fear	เสีย		sĭa	be bad , lose
iaw	เอียว		i+aw	เดียว		diaw	alone , single
aeo	แอว		ae+o	แมว		maeo	cat
ua	อัว		u+a	ตัว		tua	body
uay	อวย		u+ay	รวย		ruay	be rich
ui	อุย		u+i	คุย		khui	talk , chat
eo	เอว		e+o	เร็ว		reo	fast , quick
oei	เอย		er+i	เคย		khoei	to be used to
ai	ไอ		I	ไป		pai	go , leave
aai	อาย		my	ขาย		khăai	sell

 Vocals extranyes:

 

English Sound	Thai Vowel	Transliteration
rue	ฤ	rùe
rue	ฤา	rue
lue	ฦ	lùe
lue	ฦา	lue

El blog dels viatges per Eduard Balsebre.

El blog dels viatges per Eduard Balsebre.

Avui, el sistema del blog de WordPress m´ha fet arribar una informació d´un blog anomenat el blog dels viatges escrit per l´Eduard Balsebre de Barcelona, un home de 42 anys d´edat que ha viatjat per moltes parts del Món i que va tenir la gentilesa d´escriure un post al seu blog referit a mi i que jo no he sapigut fins avui ( de casualitat ) ja que no conec personalment a l´Eduard ni tampoc ell m´havia fet arribar cap comentari sobre l´interés d´escriure sobre la meva etapa a Tailàndia. Ha sigut una autèntica sorpresa trobar-me aquest article d´una persona anònima que encara no he tingut el plaer de conèixer personalment.

Aquí ús deixo l´enllaç del seu blog a on podreu veure el que l´Eduard va escriure sobre mi i de pas donar una ullada al seu blog que ho està gens malament.

Espero algun dia poder conèixer personalment a l´Eduard i així poder intercanviar experiències sobre els nostres viatges i sobre la perspectiva que tenim sobre la vida. Segur que passaríem una estona molt entretinguda explicant-nos les nostres ¨batalletes¨.

Moltíssimes gràcies per el detall i l´atenció, Eduard!!!

Jordi Meya.

http://blocdeviatges.blogspot.com/search/label/Tail%C3%A0ndia

Funeral de la Princesa Galyari de Tailàndia.

Bangkok, 15 de Novembre del 2.008.

La Princesa Galyari, la germana gran del Rei Bhumibol Adulayej de Tailàndia va morir el passat 2 de Gener a causa d´un càncer. Tenia 84 anys d´edat. Ahir es varen celebrar els actes principals del seu funeral.

Durant tots aquests mesos, les despulles de la Princesa Galyari han estat al recinte del Wat Phra Kaew en una tomba temporal perquè tothom li pogués donar l últim adéu abans de ser incinerada.

La Princesa Galyari, era una persona molt estimada per tot el poble thai. Va fer moltes coses sobretot per ajudar als nens i a les persones més desvalgudes del país. Era promotora de més de 63 organitzacions de caritat entre d´altres.

Ahir, vaig viure en persona els actes principals del funeral de la Princesa a l´esplanada de Sanam Luam, un lloc a on es fan molts actes oficials i que guarda molta història relacionada amb el país. Per exemple, és el lloc a on es fan les ceremònies de cremació de membres de la família reial o també és el lloc a on el Rei celebra el seu aniversari cada 5 de Desembre.

El país, amb aquests funerals de la Princesa ha quedat totalment col-lapsat. Per tota la ciutat i segurament per tot Tailàndia hi ha moltíssimes imatges de la princesa exposades per tot arreu, per la televisió no paren de parlar d´ella quasi bé durant les 24 hores del dia, hi ha moltíssimes paradetes amb fotografies, pulseres i tota mena de cosetes relacionades amb la Princesa i molts altres exemples més.Total, que el poble tailandès desde divendres 14 i fins el dimecres 19 de Novembre a focal-litzat tota la seva atenció cap a la Princesa Galyari.

Vaig quedar-me molt impressionat del poder de convocatòria que té la família reial d´aquest país. Pràcticament tothom va seguir en massa els funerals de la Princesa, ja sigui per la televisió o en directe desde l´esplanada de Sanam Luang.

Jo, vaig voler viure l´acte principal del funeral de la Princesa desde l´esplanada de Sanam Luang perquè ahir era un dia que passarà a l´història d´aquest país i volia estar al lloc principal dels actes funeraris.

Vaig anar cap a l´esplanada amb la meva companya, la Oil que tenia molt interès d´anar a veure en viu els funerals de la Princesa perquè ella viu molt tot el que està relacionat amb la família reial i amb la religió. La meva companya, té un respecte i una admiració brutal cap a la família reial de Tailàndia, els estima i els respecte per sobre de tot, per tant, no es volia perdre el funeral d´una persona que ha admirat molt desde sempre, la Princesa Galyari de Tailàndia.

El taxi que ens va dur fins a Banglamphu, no va poder accedir a dins del perímetre que envolta l´esplanada de Sanam Luam, tots els carrers estaven tallats al trànsitdesde hores abans del funeral, per tant, no ens va quedar altre remei que caminar durant una bona estona com va fer tothom fins a arribar a l´esplanada.

Era impressionant i posava la pell de gallina, de veritat, veure centenars de milers de persones que caminaven tots cap al mateix lloc, rigorosament vestits de negre i pràcticament en silenci. L´ambient anava creixent amb moltíssima rapidesa al apropar-nos a l´esplanada de Sanam Luang.

Fins el dia d´ahir, si us tinc que ser sincer, no entenia gaire bé el perquè la gent thai estima tant a la família reial el perquè hi ha tantes imatges de la família reial per tot arreu i el perquè la gent té tanta admiració i estimació al Rei i a la majoria de la seva família. Ahir, vaig entendre una mica més el perquè de tot plegat. Estàclaríssim que el poble thai estima i respecte a la família reial per sobre de tot perquè el que vaig veure i viure ahir en primera persona va ser un clar exemple que del profund respecte que guarda el poble thai cap a la família reial. Tot Tailàndia es va volcà en massa per acompanyar al sentiment al Rei ( considerat el pare de tots els thais ), a la Reina ( considerada la mare de tots els thais )i a tota la seva família. Jo, no havia vist mai en persona que un acte relacionat amb la família reial d´un país, tingués tant de seguiment i espectació.

Era impossible poder accedir a dins de l´esplanada, hi havia centenars de milers de persones esperant que el Rei i la Reina, acompanyats de tota la seva família, arribessin a l´esplanada per presidir el funeral de la Princesa Galyari.

Vaig poder saber, que moltes persones havien viatjat a Bangkok desde tot el país per fer costat a la família reial, fins hi tot, moltíssimes famílies havien acampat a l´esplanada per acompanyar a la família reial durant els actes funeraris de la Princesa. Impressionant!!!!

Al lloc a on vaig situar-me, hi havia molta gent en peus i molta d´altra asseguda al terra esperant que els reis feçin acte de presència. Quan els cotxes que portaven a la família reial van passar per davant nostre, la majoria de persones es van posar de genolls al terra mostrat el més absolut respecte cap a la família reial. Va ser un moment que em vaig mig emocionar, va ser impressionant viure tot allò en primera persona. Brutal!!!

Un cop la família reial, va accedir a l´esplanada, van començar els actes principals del funeral de la Princesa Galyari de Tailàndia. Nosaltres vam estar una estona caminant per els voltants del parc fins que varem decidir de marxar a peu en busca d´un taxi que ens dugués de retorn a casa.

No va ser gens fàcil trobar un taxi perquè tots els carrers pròxims a l´esplanada estaven tallats al trànsit i per tant no hi havia ni un sol taxi per poder agafar.

Després de caminar durant 30 minuts més o menys, vam accedir a un carrer que no havia tallat la polícia ni els militars i desde d´allà vam tornar cap a casa a seguir jadesde la televisió el funeral de la Princesa Galyari que va durar tota la nit i que continuarà fins dimecres, com deia abans.

El dia d´ahir, va ser un altre dia important i únic que he pogut viure al país que m´ha acollit desde fa pràcticament 1 any. Estic content d´haver viscut aquest dia que passarà a l´història perquè cada vegada més, estic entenguen el taregnar i les costums de tota la gent de Tailàndia, cosa que m´enriqueix molt i m´ajuda per integrar-me encara més al poble thai que tant admiro.
Una abraçada molt forta!!!

Salut!!!

Jordi Meya.

Loy Krathong, (ลอยกระทง) la festa per començar una nova vida.

Loy Krathong, (ลอยกระทง)  la festa per començar una nova vida.

Bangkok, 12 de novembre de 2.008.

L´onzena lluna plena del calendari budista és quan és celebra el Loy Krathong a Tailàndia, una nit on tota la gent del país es volca en massa al riu per fer-hi ofrenes.
Loy, significa ¨flotar¨i Krathong ¨petita balsa¨. Aquestes petites embarcacions estan decorades amb flors, incens, fulles, plantes, etc…
Aquesta festa o celebració, té els seus orígens a l´Índia però els budistes i més en concret els tailandesos la varen adoptar cap allà a l´any 1.863 quan Tailàndia estava sota el regnat del rei Rama IV. Els escrits del mateix rei així ho indiquen.
A més de benerar a Buda, els tailandesos fan les ofrenes als rius de tot el país per donar gràcies en expressió de gratitut al riu per la vida atorgada durant tot l´any. L´acte de fer aquestes ofrenes al riu indica, també, la renúncia de tots els mals i superació de tots els rencors i punts dèbils que hem tingut durant l´any a fi de començar una nova vida.
L´origen del Loy Krathong a Tailàndia el trobem a la província de Sukhotai, la primera capital de l´imperi de Siam.
Ahir, va ser la meva primera celebració del Loy Krathong des de que estic instal-lat a Tailàndia fa pràcticament 1 any. Era una festa que esperava amb molta expectació perquè ja sabia que és una de les més importants i de les que té més seguiment a nivell de tot Tailàndia. No em va defraudar, m´ho vaig passar molt bé amb totes les persones que varem anar fins al parc de Lumphini a fer les ofrenes al riu.
Ens varem ajuntar una bona colla d´amics que vivim a Bangkok o que estan de pas celebrant les seves vacances com era el cas de la meva amiga Mercè, que ahir mateix tenia que tornar ja cap a terres catalanes. Va ser un bon final de les vacances de la Mercè ja que va poder veure ¨in situ¨la passió que posa la gent del país quan es tracta de celebrar un dia important

 

L´ambient a Lumphini Park era impressionant!!! Ple de paradetes venent tot tipus d´embarcacions per les ofrenes, paradetes de menjar i molta gent que entrava al parc per fer les ofrenes que es barrejaven amb tota la multitut que sortia del mateix parc. El moviment de persones a munt i avall per tota l´àrea del parc era brutal!!!

Nosaltres, varem fer les ofrenes en un petit llac a l´entrada del parc. Abans de deixar anar els nostres ¨Loy Krathong¨ a l´aigua, varem encendre les espelmes i les barretes d´incens que hi havien, va ser molt bonic. El llac, estava ple d´ofrenes flotant sobre de l’ aigua que havien anat deixat totes les persones que s´havien acostat fins allà, sota la llum penetrant de la lluna plena. L´atmosfera en aquells moments que vaig estar allà era màgica, intensa i especial.

Jo, vaig fer l´ofrena al llac acompanyat de la meva parella, la Oil. Tots dos ens varem posar de genolls a la vora del llac, varem tancar els nostres ulls i en silenci vam resar durant una estona. Tant la meva parella com jo, varem pregar perquè tots els nostres desitjos personals i projectes de vida siguin bons i plens de felicitat.

Vaig viure amb molta intensitat aquells moments amb la Oil perquè ella, sense cap mena de dubte, és el més important que m´ha passat a Tailàndia i una de les millors coses que la vida m´ha donat. La manera de veure i d´enfocar les coses de la vida en general al seu costat és una aprenentatge increïble i admirable.
Tots junts, després de fer les ofrenes varem anar a sopar abans del nostre retorn cap a casa.
Mai oblidaré el meu primer Loy Krathong a Tailàndia.

En total, érem una colla de 6 persones, jo, la Oil, el meu amic Jordi, la Mae i un amic indi de la Mae, en Dilip un enginyer que viu i treballa a Bangkok que em va caure molt bé.

ขอบคุณครับ ( Gràcies ).

Una abraçada!!!

Jordi Meya.

Em sento com un G.P.S. humà. Resum de la setmana.

Em sento com un G.P.S. humà. Resum de la setmana.

Bangkok, 8 de Novembre del 2.008.

Durant tota aquesta setmana el temps, climatòl-logicament parlant, ha sigut força dolent, pràcticament tots els dies han sigut grisos i amb pluja. Els desplaçaments per la ciutat, també han sigut una mica més complicats del normal perquè quan plou Bangkok encara és una ciutat més caòtica, és com si tot es s´aturés.

El dilluns, vaig dinar amb en Jordi, ( el meu veí ) l´Albert i el seu germà David que aquell mateix dia va arribar a Bangkok per passar una setmana amb el seu germà Albert.

La trobada entre nosaltres va estar molt bé, ens vam reunir quatre catalans en unMcDonalds del barri d´On Nut a menjar panellets fets a Catalunya per els pares de l´Albert i en David i que molt gentilment van compartir amb en Jordi i amb mi.

L´escena era bastant inversemblant, quatre persones menjant panellets mentrestots els altres clients menjaven hamburgueses, patates fregides i d´altres ingredients de la dieta del menjar escombraria. Nosaltres fèiem país, és clar, collons!!! Hehehehe… Segur que hem sigut els primers catalans que ens hem atrevit a menjar panellets en un McDonalds.

En David i l´Albert, el dia següent marxaven cap al sud del país per passar uns dies de relax i platja i jo i en Jordi ens quedàvem a Bangkok cadascú de nosaltres amb les nostres històries.

El dimarts, no tenia moltes ganes de fer res, no vaig dormir molt bé. Recordo que vaig somiar molt aquella nit i que em vaig despertar unes quantes vegades migdescol-locat. Potser el sopar no em va¨sentar ¨gaire bé, no ho sé… Però bé… Tenia que anar a treballar a l´escola de Bangk Kae a on dono classes d´espanyol.

Abans de marxar, vaig estar preparant la lliçó com solo fer de costum. M´agrada mirar el que tinc que ensenyar abans de donar la classe, sobretot perquè com que em falta experiència no vull que els alumnes ho notin gaire.

El viatge fins a Bang Kae és un autèntic martiri. Per treballar dues hores tinc que viatjar amb bus entre l´anada i la tornada unes 5 hores. En total estic fora de casa 7 o 8 hores per només treballar dues horetes.

Jo, m´ho intento agafar amb filosofia i molta tranquil-litat les jornades maratonianes de bus. Penso que els començaments sempre són durs de collons i que res és fàcil. Aprofito també per fotre´m menjades de ¨coco¨ i per analitzar cap a on va encaminada la meva vida… entre d´altres coses…

Les classes amb les dues noietes thais de Bangk Kae, diria que van força bé. Ni ha una d´elles que mostra molt interès i que aprèn a velocitat de vèrtic. L´altra, és unanoieta també molt intel-ligent però a vegades em sembla que està com absent, com si s´avorrís molt de tot el que ensenyo. A vegades, badalla fins hi tot…

Jo, tinc que reconèixer que em toca una mica la ¨pera¨que es comporti a vegades d´aquesta manera, és com una manca de respecte al professor o a la persona que intenta ensenyar ( crec que encara té rampells de ¨l´època del pavo¨ ). De totes maneres, jo vaig a la meva i faig la meva feina el millor que puc donant el millor de mi mateix sempre. Tinc la consciència tranquil-la perquè  només unes setmanes enrere aquest parell de thais no tenien ni idea de dir res en espanyol i ara, en canvi són capaces de tenir algunes conversacions utilitzant frases en present a més de tenir un munt de vocabulari que abans no tenien.

El dimecres, també tenia que treballar en una altra escola. Uns dies abans, vaig rebre una trucada a veure si podia donar unes classes a una noia thai de només 17 anys.

L´escola, està a on Jesús va perdre els ¨collons¨. També és un trajecte molt llarg des de casa meva fins a arribar al centre comercial a on està situada l´escola en qüestió. Tinc que fer tot el trajecte de la línia de Sukhumvit de l´Sky Train i després un parell d´hores amb bus.

Em sento com un G.P.S. humà voltant per la ciutat de Bangkok de dalt a baix. Estic coneixent parts de la ciutat que moltes persones thais no coneixen!!! Aquesta és una dada brutal però certa. Per exemple, les meves amigues Pao i Faai, nascudes a Bangkok no han anat mai als barris de les dues escoles a on treballo perquè és massa lluny. Imagineu-vos el que estic dient. Jo, que sóc estranger conec parts de la ciutat que persones que viuen aquí des de que van néixer no han vist mai!!!

Vaig arribar a l´escola una hora abans de començar a treballar, no volia perdre´m buscant la ubicació de l´escola i posar-me nerviós perquè sabia o em podia imaginar que el centre comercial a on es troba l´escola seria gran. Efectivament, no estava equivocat.

L´escola, està molt bé. És més petita que la de Bang Kae però en canvi, és més bonica. L´ambient és acollidor, les classes i els materials que pots fer servir estan molt bé i les secretaries són guapes i molt simpàtiques. Em van atendre molt bé.

L´alumna, és una noia de només 17 anys que vol aprendre espanyol perquè vol estudiar a la universitat temes culturals, històrics, etc… relacionats amb Espanya.

La noia, és molt agradable, tranquil-la, simpàtica i atent. Com les altres alumnes, tampoc havia estudiat abans espanyol, no sabia dir absolutament res. Després d´intercanviar unes quantes paraules entre nosaltres, de dir-nos els noms, el per què volia estudiar espanyol, les hores que volia estudiar cada dimecres, etc… vaig començar a explicar-li la primera lliçó del llibre que segueixo.

Molt a poc a poc i amb l´ajuda de la pissarra, li anava explicant els exemples que veiem al llibre molt més ampliats perquè entengués una mica millor la lliçó.

El llibre que l´escola em fa seguir, està bé. Hi ha molts exemples, molt vocabulari i no gaire gramàtica, només la necessària. Està pensat sobretot per tenir una bona base d´espanyol, tòpics relacionats amb situacions de tota mena que ens acompanyen al nostre dia a dia. No entra molt a fons en temes possiblement més complicats i avorrits… És bastant didàctic.

L´estudiant, a diferència de les altres dues que ensenyo a Bang Kae, tampoc parla anglès i és una mica complicat poder-te fer entendre i sobretot que ella ¨pesqui´tots els conceptes que li explico en espanyol. Però bé… estic satisfet perquè al final em sembla que ens em varem en sortir força bé.

Una cosa que em va fer moltíssima gràcia era quan l´estudiant em feia preguntes dirigit-se a mi amb la paraula: ¨Teacher¨( professor ). Mai ningú m´ho havia dit abans, mai m´hagués pogut imaginar fer de ¨professor¨ donant classes d´espanyol a Tailàndia i molt menys que algú es dirigís a mi amb aquesta mena de paraula.

També, quan estàvem acabant la lliçó, l´estudiant em va demanar quants anys tenia… Jo, li vaig dir que acabava de fer 35 anys i és va posar les mans al cap deixant anar el comentari que ja no era una persona jove sinó de mitjana edat,hehehehehe… Home, no  sóc una criatura però encara penso que estic a la flor de la vida però, és clar… vist des de la perspectiva d´una persona que li doblo l´edat pot semblar una mica més diferent, hehehehe…

El dijous, vaig passar el dia amb en Jordi. Després d´anar al gimnàs em vaig deixar caure per casa seva per petar la xerrada i explicar-nos com ens va la vida a tots dos tant lluny de Catalunya, entre d´altres coses…

Després de menjar alguna coseta a casa seva, varem anar a un centre comercial no gaire lluny de casa a donar una volta i a passar la tarda, no anàvem a comprar res… només volíem oblidar-nos de les nostres obligacions i passejar.

Amb en Jordi, m´ho passo molt bé! Em foto un fart de riure quan escolto totes les experiències qua ha tingut a la seva vida, em cau molt bé! Em connectat perfectament, no hi ha dia, últimament que no ens fotem alguna trucada o missatges a través d´internet.

Divendres, vaig tornar a Bang Kae a treballar. Aquella jornada de bus va ser més llarga del normal… Plovia i també hi havia un trànsit descomunal!!! Segurament perquè estàvem a punt de començar el cap de setmana…

Després de treballar, vaig trucar amb en Jordi a veure si volia sortir a sopar aquella nit.

Com que em va dir que sí, quan vaig arribar a casa i després d´una dutxa el vaig anar a buscar per anar a sopar. Vaig portar amb en Jordi a un mercat que està a prop de casa a menjar peix fresc i marisc a on tu mateix te´l tries i després te´l cuinen.

Ens ho varem passar molt bé!!! Tots dos vam coincidir que de tant en tant, encara que s´escapi una mica del pressupost, val la pena fotre´s o donar-se un plaer personal per sortir de la rutina tal i com vam fer menjant aquella nit allà.

Després de sopar, vam anar cap a casa per descansar.

Ara és dissabte a la nit i estic a casa pol-lint aquest post abans d´anar a clapar i descansar tot que pugui. Crec que demà, tampoc em mouré de casa, només tinc ganes de descansar i no veure cotxes a munt i avall.

Una abraçada i fins aviat!!!

Jordi Meya.

Welcome to Cambodia.

Frontera entre Tailàndia i Camboia.

¨Welcome to Cambodia¨

Entrada a Camboia

 

És dissabte, 1 de Novembre de l´any 2.008.

En aquests moments em trobo a dins d´un autocar camí de Bangkok instants després d´obtenir un nou permís thai al pas fronterer de Daung.

Aquesta vegada el procés burocràtic per tenir ¨via lliure¨per estar a Tailàndia durant els propers 60 dies sense problemes no ha sigut complicat ni ha patit cap mena d´entrebanc, tot en general ha sigut més fàcil del que em pensava.

Només unes 4 hores de viatge és el que separa la capital de Tailàndia, Bangkok del pas fronterer de Daung  per entrar a Camboia. M´he agafat aquest viatge amb autocar com si es tractés d´una excursió de dissabte perquè a hores d´ara un viatge amb autocar de només unes hores el considero un passeig.

Aquesta vegada els tràmits serien molt més ràpids que les altres vegades que havia tingut que sortir de Tailàndia per fitxar una nova entrada del meu visat o bé per obtenir-ne un de nou. Només hauria de passar el dia, entre el viatge i l´estona que tenia que estar a la frontera entre els dos països esperant el meu nou permís. A diferència, per exemple de l´últim viatge que vaig fer a Laos que vaig que tenir que quedar-me dos dies.

L´autocar a on em trobo ara mateix, està pràcticament ple, totes les persones que viatgem, evidentment no som tailandesos, tots som estrangers de diverses nacionalitats. L´únic català, que jo sàpiga… sóc jo… perquè a hores d´ara no m´he relacionat amb ningú i no crec que ho faci perquè no tinc ganes de parlar amb ningú. Fins al moment amb l´única persona que he parlat perquè no em quedava més remei, ha sigut una noia tailandesa que és l´encarregada d´ajudar-nos en que tots els tràmits a la frontera surtin bé i que siguin ràpids. Això és tot.

Feia 14mesos que no anava fins a territori camboià, el pas fronterer de Daun encara no el coneixia, les altres vegades havia entrat a Camboia o bé per Poi Pet o per Phnom Penh.

De totes maneres és igual perquè el que he m´he trobat al arribar a la frontera entre els dos països ha estat bastant dur, bèstia i sobretot terriblement impactant.

He vist exactament el que m´imaginava que veuria. Nens pobres, deixats de la mà de Déu demanant diners o menjar a tota la gent que creuava una mena de pont construït amb quatre fustes per entrar o bé per sortir de Camboia. Misèria.

Al voltant de tota l´àrea de la frontera hi havia molta canalla vestits amb quatre draps, bruts, descalços i algun també mig despullat dormint al terra.

També, hi havia molts militars armats i policies que donaven una mica l´impresió d´estar acostumats a veure tots aquells nens ¨voltant¨per allà. Era una mica estrany tot el que veia, no sé… Veure policies i militars armats barrejats amb nens que malviuen en la més de l´absoluta de les misèries.

Mentres estic escrivint aquestes línies des de l´autocar que em porta cap a casa, vaig fent de tant en tant unes petites pauses que aprofito per mirar per la finestra com plou i per pensar una mica en tot el què he vist durant la poca estona que he estat al pas fronterer. Només puc pensar que sóc afortunat d´haver nascut a on ho he fet i no en un país problemàtic i molt pobre com és Camboia. Pensava amb l´infància de tota aquesta canalla, els millors anys o els més importants de la vida que és quan ets petit, que comences a descobrir el Món, la vida, etc… i tenien que estar allà perseguint a la gent per menjar en comptes d´estar amb la seva família a casa o jugant o bé a l´escola. Una llàstima. Vaig tenir molta sort, la meva infància la recordo amb molta enyorança perquè vaig ser molt feliç.

La vida a vegades és dura de collons!!!

He fet un parell de vídeos, he cregut convenient de fer-ho perquè així deixaria constància del que estic escrivint és certament així. M´he mig camuflat la càmera abans de començar a gravar perquè està totalment prohibit filmar en una frontera i ara encara amb més raó perquè Tailàndia i Camboia no tenen gaires bones relacions a causa del conflicte d´un temple de l´era Khremer patrimoni de la humanitat situat en un altre pas fronterer entre els dos països.

En poc més de 45 minuts, he tingut a les meves mans el meu nou permís thai. La propera vegada hauré de tramitar un nou visat que encara no sé si serà d´estudiant perquè no tinc clar encara si em matricularé a la universitat o me´n faré un altre de turista…

El policia que m´ha atès durant l´estona que m´esperava darrera d´una guixeta, m´ha fet l´impresió que no li feia molta ¨gràcia¨que una colla d´extrangers vinguessin fins allà amb una companyia que s´encarrega d´ajudar a tramitar visats i permisos a canvi d´uns quants diners ( Aquestes companyies són conegudes a Tailàndia amb el nom de ¨Visa Run¨ ).

Faig aquest comentari perquè els policies camboians ( igual que els tailandesos ) no tenen molta bona ¨fama¨ perquè córrer  el rumor que si veuen algun turista ( Farang ) que vol fer algun tràmit per el seu compte, s´encarreguen de demanar altes comissions com a ¨favor¨perquè tinguis el teu nou permís ràpid i sense problemes. Si et negués a pagar el que, suposadament et demanen, pots passar-te bastantes hores a la frontera abans de que t´entreguin els papers que necessites. Jo, no vaig tenir cap problema, des de que ¨treballo¨amb aquesta gent del ¨Visa Run, tot ha sigut molt més fàcil del que em pensava en un principi.

Una abraçada molt forta a tothom!!!

El meu dinar camí de la frontera:

Jordi Meya.