Avui, el sistema del blog de WordPress m´ha fet arribar una informació d´un blog anomenat el blog dels viatges escrit per l´Eduard Balsebre de Barcelona, un home de 42 anys d´edat que ha viatjat per moltes parts del Món i que va tenir la gentilesa d´escriure un post al seu blog referit a mi i que jo no he sapigut fins avui ( de casualitat ) ja que no conec personalment a l´Eduard ni tampoc ell m´havia fet arribar cap comentari sobre l´interés d´escriure sobre la meva etapa a Tailàndia. Ha sigut una autèntica sorpresa trobar-me aquest article d´una persona anònima que encara no he tingut el plaer de conèixer personalment.
Aquí ús deixo l´enllaç del seu blog a on podreu veure el que l´Eduard va escriure sobre mi i de pas donar una ullada al seu blog que ho està gens malament.
Espero algun dia poder conèixer personalment a l´Eduard i així poder intercanviar experiències sobre els nostres viatges i sobre la perspectiva que tenim sobre la vida. Segur que passaríem una estona molt entretinguda explicant-nos les nostres ¨batalletes¨.
Moltíssimes gràcies per el detall i l´atenció, Eduard!!!
La Princesa Galyari, la germana gran del Rei Bhumibol Adulayej de Tailàndia va morir el passat 2 de Gener a causa d´un càncer. Tenia 84 anys d´edat. Ahir es varen celebrar els actes principals del seu funeral.
Durant tots aquests mesos, les despulles de la Princesa Galyari han estat al recinte del Wat Phra Kaew en una tomba temporal perquè tothom li pogués donar l últim adéu abans de ser incinerada.
La Princesa Galyari, era una persona molt estimada per tot el poble thai. Va fer moltes coses sobretot per ajudar als nens i a les persones més desvalgudes del país. Era promotora de més de 63 organitzacions de caritat entre d´altres.
Ahir, vaig viure en persona els actes principals del funeral de la Princesa a l´esplanada de Sanam Luam, un lloc a on es fan molts actes oficials i que guarda molta història relacionada amb el país. Per exemple, és el lloc a on es fan les ceremònies de cremació de membres de la família reial o també és el lloc a on el Rei celebra el seu aniversari cada 5 de Desembre.
El país, amb aquests funerals de la Princesa ha quedat totalment col-lapsat. Per tota la ciutat i segurament per tot Tailàndia hi ha moltíssimes imatges de la princesa exposades per tot arreu, per la televisió no paren de parlar d´ella quasi bé durant les 24 hores del dia, hi ha moltíssimes paradetes amb fotografies, pulseres i tota mena de cosetes relacionades amb la Princesa i molts altres exemples més.Total, que el poble tailandès desde divendres 14 i fins el dimecres 19 de Novembre a focal-litzat tota la seva atenció cap a la Princesa Galyari.
Vaig quedar-me molt impressionat del poder de convocatòria que té la família reial d´aquest país. Pràcticament tothom va seguir en massa els funerals de la Princesa, ja sigui per la televisió o en directe desde l´esplanada de Sanam Luang.
Jo, vaig voler viure l´acte principal del funeral de la Princesa desde l´esplanada de Sanam Luang perquè ahir era un dia que passarà a l´història d´aquest país i volia estar al lloc principal dels actes funeraris.
Vaig anar cap a l´esplanada amb la meva companya, la Oil que tenia molt interès d´anar a veure en viu els funerals de la Princesa perquè ella viu molt tot el que està relacionat amb la família reial i amb la religió. La meva companya, té un respecte i una admiració brutal cap a la família reial de Tailàndia, els estima i els respecte per sobre de tot, per tant, no es volia perdre el funeral d´una persona que ha admirat molt desde sempre, la Princesa Galyari de Tailàndia.
El taxi que ens va dur fins a Banglamphu, no va poder accedir a dins del perímetre que envolta l´esplanada de Sanam Luam, tots els carrers estaven tallats al trànsitdesde hores abans del funeral, per tant, no ens va quedar altre remei que caminar durant una bona estona com va fer tothom fins a arribar a l´esplanada.
Era impressionant i posava la pell de gallina, de veritat, veure centenars de milers de persones que caminaven tots cap al mateix lloc, rigorosament vestits de negre i pràcticament en silenci. L´ambient anava creixent amb moltíssima rapidesa al apropar-nos a l´esplanada de Sanam Luang.
Fins el dia d´ahir, si us tinc que ser sincer, no entenia gaire bé el perquè la gent thai estima tant a la família reial el perquè hi ha tantes imatges de la família reial per tot arreu i el perquè la gent té tanta admiració i estimació al Rei i a la majoria de la seva família. Ahir, vaig entendre una mica més el perquè de tot plegat. Estàclaríssim que el poble thai estima i respecte a la família reial per sobre de tot perquè el que vaig veure i viure ahir en primera persona va ser un clar exemple que del profund respecte que guarda el poble thai cap a la família reial. Tot Tailàndia es va volcà en massa per acompanyar al sentiment al Rei ( considerat el pare de tots els thais ), a la Reina ( considerada la mare de tots els thais )i a tota la seva família. Jo, no havia vist mai en persona que un acte relacionat amb la família reial d´un país, tingués tant de seguiment i espectació.
Era impossible poder accedir a dins de l´esplanada, hi havia centenars de milers de persones esperant que el Rei i la Reina, acompanyats de tota la seva família, arribessin a l´esplanada per presidir el funeral de la Princesa Galyari.
Vaig poder saber, que moltes persones havien viatjat a Bangkok desde tot el país per fer costat a la família reial, fins hi tot, moltíssimes famílies havien acampat a l´esplanada per acompanyar a la família reial durant els actes funeraris de la Princesa. Impressionant!!!!
Al lloc a on vaig situar-me, hi havia molta gent en peus i molta d´altra asseguda al terra esperant que els reis feçin acte de presència. Quan els cotxes que portaven a la família reial van passar per davant nostre, la majoria de persones es van posar de genolls al terra mostrat el més absolut respecte cap a la família reial. Va ser un moment que em vaig mig emocionar, va ser impressionant viure tot allò en primera persona. Brutal!!!
Un cop la família reial, va accedir a l´esplanada, van començar els actes principals del funeral de la Princesa Galyari de Tailàndia. Nosaltres vam estar una estona caminant per els voltants del parc fins que varem decidir de marxar a peu en busca d´un taxi que ens dugués de retorn a casa.
No va ser gens fàcil trobar un taxi perquè tots els carrers pròxims a l´esplanada estaven tallats al trànsit i per tant no hi havia ni un sol taxi per poder agafar.
Després de caminar durant 30 minuts més o menys, vam accedir a un carrer que no havia tallat la polícia ni els militars i desde d´allà vam tornar cap a casa a seguir jadesde la televisió el funeral de la Princesa Galyari que va durar tota la nit i que continuarà fins dimecres, com deia abans.
El dia d´ahir, va ser un altre dia important i únic que he pogut viure al país que m´ha acollit desde fa pràcticament 1 any. Estic content d´haver viscut aquest dia que passarà a l´història perquè cada vegada més, estic entenguen el taregnar i les costums de tota la gent de Tailàndia, cosa que m´enriqueix molt i m´ajuda per integrar-me encara més al poble thai que tant admiro.
Una abraçada molt forta!!!
Loy Krathong, (ลอยกระทง) la festa per començar una nova vida.
Bangkok, 12 de novembre de 2.008.
L´onzena lluna plena del calendari budista és quan és celebra el Loy Krathong a Tailàndia, una nit on tota la gent del país es volca en massa al riu per fer-hi ofrenes.
Loy, significa ¨flotar¨i Krathong ¨petita balsa¨. Aquestes petites embarcacions estan decorades amb flors, incens, fulles, plantes, etc…
Aquesta festa o celebració, té els seus orígens a l´Índia però els budistes i més en concret els tailandesos la varen adoptar cap allà a l´any 1.863 quan Tailàndia estava sota el regnat del rei Rama IV. Els escrits del mateix rei així ho indiquen.
A més de benerar a Buda, els tailandesos fan les ofrenes als rius de tot el país per donar gràcies en expressió de gratitut al riu per la vida atorgada durant tot l´any. L´acte de fer aquestes ofrenes al riu indica, també, la renúncia de tots els mals i superació de tots els rencors i punts dèbils que hem tingut durant l´any a fi de començar una nova vida.
L´origen del Loy Krathong a Tailàndia el trobem a la província de Sukhotai, la primera capital de l´imperi de Siam.
Ahir, va ser la meva primera celebració del Loy Krathong des de que estic instal-lat a Tailàndia fa pràcticament 1 any. Era una festa que esperava amb molta expectació perquè ja sabia que és una de les més importants i de les que té més seguiment a nivell de tot Tailàndia. No em va defraudar, m´ho vaig passar molt bé amb totes les persones que varem anar fins al parc de Lumphini a fer les ofrenes al riu.
Ens varem ajuntar una bona colla d´amics que vivim a Bangkok o que estan de pas celebrant les seves vacances com era el cas de la meva amiga Mercè, que ahir mateix tenia que tornar ja cap a terres catalanes. Va ser un bon final de les vacances de la Mercè ja que va poder veure ¨in situ¨la passió que posa la gent del país quan es tracta de celebrar un dia important
L´ambient a Lumphini Park era impressionant!!! Ple de paradetes venent tot tipus d´embarcacions per les ofrenes, paradetes de menjar i molta gent que entrava al parc per fer les ofrenes que es barrejaven amb tota la multitut que sortia del mateix parc. El moviment de persones a munt i avall per tota l´àrea del parc era brutal!!!
Nosaltres, varem fer les ofrenes en un petit llac a l´entrada del parc. Abans de deixar anar els nostres ¨Loy Krathong¨ a l´aigua, varem encendre les espelmes i les barretes d´incens que hi havien, va ser molt bonic. El llac, estava ple d´ofrenes flotant sobre de l’ aigua que havien anat deixat totes les persones que s´havien acostat fins allà, sota la llum penetrant de la lluna plena. L´atmosfera en aquells moments que vaig estar allà era màgica, intensa i especial.
Jo, vaig fer l´ofrena al llac acompanyat de la meva parella, la Oil. Tots dos ens varem posar de genolls a la vora del llac, varem tancar els nostres ulls i en silenci vam resar durant una estona. Tant la meva parella com jo, varem pregar perquè tots els nostres desitjos personals i projectes de vida siguin bons i plens de felicitat.
Vaig viure amb molta intensitat aquells moments amb la Oil perquè ella, sense cap mena de dubte, és el més important que m´ha passat a Tailàndia i una de les millors coses que la vida m´ha donat. La manera de veure i d´enfocar les coses de la vida en general al seu costat és una aprenentatge increïble i admirable.
Tots junts, després de fer les ofrenes varem anar a sopar abans del nostre retorn cap a casa.
Mai oblidaré el meu primer Loy Krathong a Tailàndia.
En total, érem una colla de 6 persones, jo, la Oil, el meu amic Jordi, la Mae i un amic indi de la Mae, en Dilip un enginyer que viu i treballa a Bangkok que em va caure molt bé.
Jordi perdut per el Món!!! 