Funeral de la Princesa Galyari de Tailàndia.

Bangkok, 15 de Novembre del 2.008.

La Princesa Galyari, la germana gran del Rei Bhumibol Adulayej de Tailàndia va morir el passat 2 de Gener a causa d´un càncer. Tenia 84 anys d´edat. Ahir es varen celebrar els actes principals del seu funeral.

Durant tots aquests mesos, les despulles de la Princesa Galyari han estat al recinte del Wat Phra Kaew en una tomba temporal perquè tothom li pogués donar l últim adéu abans de ser incinerada.

La Princesa Galyari, era una persona molt estimada per tot el poble thai. Va fer moltes coses sobretot per ajudar als nens i a les persones més desvalgudes del país. Era promotora de més de 63 organitzacions de caritat entre d´altres.

Ahir, vaig viure en persona els actes principals del funeral de la Princesa a l´esplanada de Sanam Luam, un lloc a on es fan molts actes oficials i que guarda molta història relacionada amb el país. Per exemple, és el lloc a on es fan les ceremònies de cremació de membres de la família reial o també és el lloc a on el Rei celebra el seu aniversari cada 5 de Desembre.

El país, amb aquests funerals de la Princesa ha quedat totalment col-lapsat. Per tota la ciutat i segurament per tot Tailàndia hi ha moltíssimes imatges de la princesa exposades per tot arreu, per la televisió no paren de parlar d´ella quasi bé durant les 24 hores del dia, hi ha moltíssimes paradetes amb fotografies, pulseres i tota mena de cosetes relacionades amb la Princesa i molts altres exemples més.Total, que el poble tailandès desde divendres 14 i fins el dimecres 19 de Novembre a focal-litzat tota la seva atenció cap a la Princesa Galyari.

Vaig quedar-me molt impressionat del poder de convocatòria que té la família reial d´aquest país. Pràcticament tothom va seguir en massa els funerals de la Princesa, ja sigui per la televisió o en directe desde l´esplanada de Sanam Luang.

Jo, vaig voler viure l´acte principal del funeral de la Princesa desde l´esplanada de Sanam Luang perquè ahir era un dia que passarà a l´història d´aquest país i volia estar al lloc principal dels actes funeraris.

Vaig anar cap a l´esplanada amb la meva companya, la Oil que tenia molt interès d´anar a veure en viu els funerals de la Princesa perquè ella viu molt tot el que està relacionat amb la família reial i amb la religió. La meva companya, té un respecte i una admiració brutal cap a la família reial de Tailàndia, els estima i els respecte per sobre de tot, per tant, no es volia perdre el funeral d´una persona que ha admirat molt desde sempre, la Princesa Galyari de Tailàndia.

El taxi que ens va dur fins a Banglamphu, no va poder accedir a dins del perímetre que envolta l´esplanada de Sanam Luam, tots els carrers estaven tallats al trànsitdesde hores abans del funeral, per tant, no ens va quedar altre remei que caminar durant una bona estona com va fer tothom fins a arribar a l´esplanada.

Era impressionant i posava la pell de gallina, de veritat, veure centenars de milers de persones que caminaven tots cap al mateix lloc, rigorosament vestits de negre i pràcticament en silenci. L´ambient anava creixent amb moltíssima rapidesa al apropar-nos a l´esplanada de Sanam Luang.

Fins el dia d´ahir, si us tinc que ser sincer, no entenia gaire bé el perquè la gent thai estima tant a la família reial el perquè hi ha tantes imatges de la família reial per tot arreu i el perquè la gent té tanta admiració i estimació al Rei i a la majoria de la seva família. Ahir, vaig entendre una mica més el perquè de tot plegat. Estàclaríssim que el poble thai estima i respecte a la família reial per sobre de tot perquè el que vaig veure i viure ahir en primera persona va ser un clar exemple que del profund respecte que guarda el poble thai cap a la família reial. Tot Tailàndia es va volcà en massa per acompanyar al sentiment al Rei ( considerat el pare de tots els thais ), a la Reina ( considerada la mare de tots els thais )i a tota la seva família. Jo, no havia vist mai en persona que un acte relacionat amb la família reial d´un país, tingués tant de seguiment i espectació.

Era impossible poder accedir a dins de l´esplanada, hi havia centenars de milers de persones esperant que el Rei i la Reina, acompanyats de tota la seva família, arribessin a l´esplanada per presidir el funeral de la Princesa Galyari.

Vaig poder saber, que moltes persones havien viatjat a Bangkok desde tot el país per fer costat a la família reial, fins hi tot, moltíssimes famílies havien acampat a l´esplanada per acompanyar a la família reial durant els actes funeraris de la Princesa. Impressionant!!!!

Al lloc a on vaig situar-me, hi havia molta gent en peus i molta d´altra asseguda al terra esperant que els reis feçin acte de presència. Quan els cotxes que portaven a la família reial van passar per davant nostre, la majoria de persones es van posar de genolls al terra mostrat el més absolut respecte cap a la família reial. Va ser un moment que em vaig mig emocionar, va ser impressionant viure tot allò en primera persona. Brutal!!!

Un cop la família reial, va accedir a l´esplanada, van començar els actes principals del funeral de la Princesa Galyari de Tailàndia. Nosaltres vam estar una estona caminant per els voltants del parc fins que varem decidir de marxar a peu en busca d´un taxi que ens dugués de retorn a casa.

No va ser gens fàcil trobar un taxi perquè tots els carrers pròxims a l´esplanada estaven tallats al trànsit i per tant no hi havia ni un sol taxi per poder agafar.

Després de caminar durant 30 minuts més o menys, vam accedir a un carrer que no havia tallat la polícia ni els militars i desde d´allà vam tornar cap a casa a seguir jadesde la televisió el funeral de la Princesa Galyari que va durar tota la nit i que continuarà fins dimecres, com deia abans.

El dia d´ahir, va ser un altre dia important i únic que he pogut viure al país que m´ha acollit desde fa pràcticament 1 any. Estic content d´haver viscut aquest dia que passarà a l´història perquè cada vegada més, estic entenguen el taregnar i les costums de tota la gent de Tailàndia, cosa que m´enriqueix molt i m´ajuda per integrar-me encara més al poble thai que tant admiro.
Una abraçada molt forta!!!

Salut!!!

Jordi Meya.