Arxivar per Desembre, 2008

Tailàndia intenta tornar a la normalitat aprofitant l´aniversari del monarca del país.

Avui, és l´aniversari del Rei de Tailàndia Bhumibol Adulyadej (Rama IX) nom verdader พระบาทสมเด็จพระเจ้าอยู่หัวภูมิพลอดุลยเดชมหาราช, Phra Chaoyuhua Bhumibol Adulyadej, el Gran.

El Rei, és la figura més destacada del país i també la més estimada desde que va ser proclamat Rei el dia 9 de juny de 1.946. És el monarca que porta més temps regnant un país de tot el Món i és el novè de la dinastia Chakri.

Avui, el Rei celebra el seu 81 aniversari, pocs dies després que el país intenta superar una crisis política i social sense precedents. El missatge del Rei, aquest any era més esperat del normal perquè els ciutadans thais volien escoltar un missatge d´esperança del seu monarca i no de boca dels polítics, sobre com afrontarà el futur Tailàndia i com podrà, finalment, sortir del pou que porta submergit desde fa mesos.

El Rei, acostuma a adreçar-se als ciutadans thais a l´esplanada de Sanam Luam, el mateix lloc on setmanes enrera es van celebrar els actes funeraris oficials de la seva germana gran la Princesa Galyani, morta a principis d´any.

Tothom coneix de primera mà que l´estat de salut que travessa el monarca del país no és gens favorable, les últimes aparicions en viu del Rei davant dels seus ciutadans fan pensar que li pot quedar poc temps de vida ja que tant el seu estat físic com, segurament mental, és molt evident que no és més favorable en aquests moments. Li costa parlar, la seva veu és tremolosa i poc clara i sempre té que ser ajudat per algú per caminar.

Segurament per el seu precari estat de salut, aquesta vegada i després de molts anys, el Rei no ha pogut fer el seu discurs anual aprofitant els actes de celebració del seu aniversari siguen el seu fill el Príncep Maha Vajiralongkorn qui ha fet un petit discurs que no ha arribat ni als 3 minuts de durada deixant la majoria del país en un estat de preocupació i desmoralització molt evident. La gent, està molt defraudada de com han anat tots els actes oficials referents a l´aniversari del Rei ja que, tothom esperava sentir un missatge d´esperança de boca de la persona més admirada de tot el Regne de Tailàndia. Aquesta vegada la família reial, segurament, no ha estat a l´altura de les circumstàncies com esperaven la majoria de thais, deixant tot un país amb seriosos dubtes sobre el futur més immediat de més de 60 milions de ciutadans thais que formen Tailàndia. El poble thai, necessitava escoltar un missatge d´esperança després de viure un etapa terrible políticament i econòmicament parlant.

Esperem i desitgem que tornin els bons temps ben aviat i que poc a poc tot torni al seu ritme normal i desapareguin tots els problemes socials tant greus que Tailàndia té en aquests moments. Sobretot, tothom necessitem viure en un país amb garanties de futur i amb estabilitat econòmica i social. La gent d´aquest país, s´ho mereix.

Una abraçada!!!

Jordi Meya.

Anuncis

Bangkok, 5 de Desembre del 2.008.

 

Nota de premsa sobre mi al diari comarcal: ¨El Ripollès¨.

 

 ¨El Ripollès

Fa uns dies, vaig rebre un e-mail d´un amic meu de Ripoll que col-labora amb el diari comarcal ¨El Ripollès¨que surt cada dijous i que el meu amic hi sol publicar comentaris sobre personatges del Ripollès que ell troba interessants de ser publicats i comentats als diari perquè la gent de la comarca estigui al dia sobre la vida d´alguns dels seus veïns.

El comentari d´aquest dijous parlava sobre mi, la meva etapa de vida a Tailàndia i sobre el meu blog que vaig actualitzant sempre que puc perquè la gent del meu entorn i tothom qui vulgui sàpiga per on em moc i què faig per el sud-est asiàtic.

L´article que publica el diari en qüestió, parla en forma de petit comentari dels meus progressos a Bangkok i de la meva adaptació a Tailàndia, costums i cultura a més del meu amor a Ripoll i a Catalunya que sempre tinc molt present.

Aquí, podeu veure l´article que el meu amic va publicar al diari comarcal acompanyat d´una foto la qual hi guardo un gran record perquè és l´última imatge que tinc amb el meu millor amic a Bangkok, el taiwanès Skylar.

Salut!!!

Jordi Meya.

Com vaig a treballar a Bangkok.

Posted: 3 Desembre, 2008 in Tailandia

Com vaig a treballar a Bangkok.

 

Bangkok, 3 de Desembre del 2.008.

 

La feina de la qual treballo, em permet, entre d´altres coses conèixe´m millor la mega i caòtica ciutat de Bangkok perquè per poder arribar a les escoles a on treballo de professor tinc que voltar per la ciutat de totes les maneres possibles, ja sigui amb l´Sky Train, autocars o barques que recorren els centenars de canals que aquesta ciutat té dins de les seves artèries.

Segurament, necessitaré molts anys més per conèixe´m a fons Bangkok però ara per ara estic coneixent indrets que, si no fos per la feina, segurament no coneixeria mai. Molts tailandesos que conec, que han nascut aquí no han anat mai als llocs a on jo tinc que anar per treballar. A vegades penso, quan estic viatjant per la ciutat amb algun dels seus transports que sóc com un G.P.S. humà o un guia de viatges especialitzat en ensenyar racons de la ciutat  sense interès turístic que no surten a les guies de viatge com a llocs recomanats.

Les llargues hores de travesses per anar a treballar són jornades duríssimes, tinc que armar-me de paciència i filosofia perquè el monstre anomenat Bangkok no em devori i acabi amb mi ja que moltes vegades aquests viatges tant llargs i esgotadors fan que ¨transiti per cornisa¨de l´estrés i la frustració.

Mai m´hagués pensat que voltaria tant per Bangkok i que coneixeria llocs que no es veu ni un sol turista, l´experiència que visc cinc dies a la setmana jo tot sol és brutal i apassionant perquè aconsegueixo moure´m per tot arreu buscant totes les convinacions possibles per poder arribar al meu lloc de treball i donar el millor que tinc per els meus estudiants de llengua espanyola.

Tailàndia i més en concret Bangkok, m´està curtint com a ésser humà, no sóc la mateixa persona que fa poc més d´un any enrera era. Visc i veig cada dia moltes coses que em fan pensar, reflexionar i concentrar-me sobre aspectes de la raça humana com mai abans m´havia passat. He arribat a la conclusió que no hi ha res al Món més bèstia que les mateixes persones que formem el Món. Tinc moltes vegades la sensació que estic enmig de la selva i que tinc que espavilar-me si no vull quedar-me fora dels més forts que son els que al final triomfen a la vida.

Totes les experiències que sento en primera persona no es poden explicar en paraules plenes de sinònims, exemples i demés…. Ho tens que viure i patir en carn pròpia.

Sé i estic convençut que no hi ha res impossible si ets fort i tens motivació davant de les adversitats per complicades i dures que siguin. Si lluites i no pares de buscar al final trobes el camí correcte per arribar a on tu de veritat vols. En aquest cas, les escoles a on treballo.

Salut, força i Heavy Metal!!!

Jordi Meya.

Alguns vídeos dels transports que faig servir per anar a la feina:

La cuina d’ On Nut.

Posted: 1 Desembre, 2008 in Tailandia

La cuina d´On Nut.

 

Bangkok, 1 de Desembre de 2.008.

Fa unes setmanes enrere vaig decidir comprar-me una mena de càmping-gas per poder cuinar de tant en tant a casa i així canviar una mica la meva dieta i deixar de menjar durant uns dies a la setmana arròs, noodles, pollastre, etc… acompanyat de salses picants.

Ara ja fa pràcticament 1 any que estic instal-lat a Bangkok i la meva dieta durant quasi bé tot aquest any no ha sigut gens variada perquè, entre d´altres coses, el meu apartament no té cuina i per tant, em veia obligat a menjar sempre a fora o preparar-me plats pre-cuinats amb l´ajuda d´un microones que també vaig comprar fa uns mesos.

La idea de comprar-me un càmping-gas per cuinar me la va donar un amic meu que també en té un al seu apartament. La idea em va semblar bona perquè, encara que m´encanta el menjar tailandès, necessitava variar una mica d´estil de cuina perquè començava a trobar-me una mica dèbil, sobretot físicament. El meu estòmag feia temps que m´avisava que tenia que canviar de tant en tant el menjar que sovint em jalaba.

Encara que jo sempre tracto d´integrar-me al màxim allà a on vaig, és evident que no sóc com un tailandès, no puc menjar cada dia arròs i picant perquè genèticament no som iguals i canviar radicalment d´estil de vida com és el meu cas, no sempre és fàcil, les coses costen i el menjar és una d´aquestes ¨cosetes¨ importants que cal cuidar.

Per això vaig comprar-me un càmping-gas, sobretot per poder cuinar sa, net i variat. Per exemple, l´oli que faig servir és d´oliva no de palma recremat com fan servir al carrer, netejo sempre el menjar, miro de cuinar cosetes fàcils però sanes, etc… i la veritat que des de que cuino o cuina la Oil unes quantes vegades a la setmana, em trobo molt millor. Tampoc cal cuinar cada dia, lo important és variar.

La idea, des de un principi, era menjar barat per gastar els menys diners possibles perquè no volia passar-me del pressupost mensual però el nostre cos és intelligent i el meu m´ha anat avisant, sobretot durant les darreres setmanes de vàries maneres… Vòmits, diarrea, mal de panxa, sensació d´estar botit, sensació de mal gust a la boca, etc

Tots aquests problemes eren deguts al menjar perquè ara em trobo molt millor que fa un temps i sé que és gràcies al canvi de costums dietètiques.

El càmping-gas, el tinc camuflat al balcó perquè, diria que no puc cuinar a l´apartament perquè, com deia, no està preparat per fer-ho, no hi ha cuina, ni sortida d´aire o sigui que cuinem al balcó mig amagats, amb la llum tancada i sense fotre gaires merders per no ser delatats. Quan acabem de cuinar, tapo el càmping-gas amb uns papers de diari en un racó del balcó de casa i llestos per menjar!!! hehehehe

De moment i fins que l´economia no ho permeti, haurem d´anar tirant d´aquesta manera, és el què hi ha que és prou divertida, collons!!! hehehehe

Jordi Meya.