La cuina d´On Nut.
Bangkok, 1 de Desembre de 2.008.
Fa unes setmanes enrere vaig decidir comprar-me una mena de càmping-gas per poder cuinar de tant en tant a casa i així canviar una mica la meva dieta i deixar de menjar durant uns dies a la setmana arròs, noodles, pollastre, etc… acompanyat de salses picants.
Ara ja fa pràcticament 1 any que estic instal-lat a Bangkok i la meva dieta durant quasi bé tot aquest any no ha sigut gens variada perquè, entre d´altres coses, el meu apartament no té cuina i per tant, em veia obligat a menjar sempre a fora o preparar-me plats pre-cuinats amb l´ajuda d´un microones que també vaig comprar fa uns mesos.
La idea de comprar-me un càmping-gas per cuinar me la va donar un amic meu que també en té un al seu apartament. La idea em va semblar bona perquè, encara que m´encanta el menjar tailandès, necessitava variar una mica d´estil de cuina perquè començava a trobar-me una mica dèbil, sobretot físicament. El meu estòmag feia temps que m´avisava que tenia que canviar de tant en tant el menjar que sovint em jalaba.
Encara que jo sempre tracto d´integrar-me al màxim allà a on vaig, és evident que no sóc com un tailandès, no puc menjar cada dia arròs i picant perquè genèticament no som iguals i canviar radicalment d´estil de vida com és el meu cas, no sempre és fàcil, les coses costen i el menjar és una d´aquestes ¨cosetes¨ importants que cal cuidar.
Per això vaig comprar-me un càmping-gas, sobretot per poder cuinar sa, net i variat. Per exemple, l´oli que faig servir és d´oliva no de palma recremat com fan servir al carrer, netejo sempre el menjar, miro de cuinar cosetes fàcils però sanes, etc… i la veritat que des de que cuino o cuina la Oil unes quantes vegades a la setmana, em trobo molt millor. Tampoc cal cuinar cada dia, lo important és variar.
La idea, des de un principi, era menjar barat per gastar els menys diners possibles perquè no volia passar-me del pressupost mensual però el nostre cos és intel–ligent i el meu m´ha anat avisant, sobretot durant les darreres setmanes de vàries maneres… Vòmits, diarrea, mal de panxa, sensació d´estar botit, sensació de mal gust a la boca, etc…
Tots aquests problemes eren deguts al menjar perquè ara em trobo molt millor que fa un temps i sé que és gràcies al canvi de costums dietètiques.
El càmping-gas, el tinc camuflat al balcó perquè, diria que no puc cuinar a l´apartament perquè, com deia, no està preparat per fer-ho, no hi ha cuina, ni sortida d´aire o sigui que cuinem al balcó mig amagats, amb la llum tancada i sense fotre gaires merders per no ser delatats. Quan acabem de cuinar, tapo el càmping-gas amb uns papers de diari en un racó del balcó de casa i llestos per menjar!!! hehehehe…
De moment i fins que l´economia no ho permeti, haurem d´anar tirant d´aquesta manera, és el què hi ha que és prou divertida, collons!!! hehehehe…
Jordi Meya.
Jordi perdut per el Món!!! 