Com vaig a treballar a Bangkok.

Com vaig a treballar a Bangkok.

 

Bangkok, 3 de Desembre del 2.008.

 

La feina de la qual treballo, em permet, entre d´altres coses conèixe´m millor la mega i caòtica ciutat de Bangkok perquè per poder arribar a les escoles a on treballo de professor tinc que voltar per la ciutat de totes les maneres possibles, ja sigui amb l´Sky Train, autocars o barques que recorren els centenars de canals que aquesta ciutat té dins de les seves artèries.

Segurament, necessitaré molts anys més per conèixe´m a fons Bangkok però ara per ara estic coneixent indrets que, si no fos per la feina, segurament no coneixeria mai. Molts tailandesos que conec, que han nascut aquí no han anat mai als llocs a on jo tinc que anar per treballar. A vegades penso, quan estic viatjant per la ciutat amb algun dels seus transports que sóc com un G.P.S. humà o un guia de viatges especialitzat en ensenyar racons de la ciutat  sense interès turístic que no surten a les guies de viatge com a llocs recomanats.

Les llargues hores de travesses per anar a treballar són jornades duríssimes, tinc que armar-me de paciència i filosofia perquè el monstre anomenat Bangkok no em devori i acabi amb mi ja que moltes vegades aquests viatges tant llargs i esgotadors fan que ¨transiti per cornisa¨de l´estrés i la frustració.

Mai m´hagués pensat que voltaria tant per Bangkok i que coneixeria llocs que no es veu ni un sol turista, l´experiència que visc cinc dies a la setmana jo tot sol és brutal i apassionant perquè aconsegueixo moure´m per tot arreu buscant totes les convinacions possibles per poder arribar al meu lloc de treball i donar el millor que tinc per els meus estudiants de llengua espanyola.

Tailàndia i més en concret Bangkok, m´està curtint com a ésser humà, no sóc la mateixa persona que fa poc més d´un any enrera era. Visc i veig cada dia moltes coses que em fan pensar, reflexionar i concentrar-me sobre aspectes de la raça humana com mai abans m´havia passat. He arribat a la conclusió que no hi ha res al Món més bèstia que les mateixes persones que formem el Món. Tinc moltes vegades la sensació que estic enmig de la selva i que tinc que espavilar-me si no vull quedar-me fora dels més forts que son els que al final triomfen a la vida.

Totes les experiències que sento en primera persona no es poden explicar en paraules plenes de sinònims, exemples i demés…. Ho tens que viure i patir en carn pròpia.

Sé i estic convençut que no hi ha res impossible si ets fort i tens motivació davant de les adversitats per complicades i dures que siguin. Si lluites i no pares de buscar al final trobes el camí correcte per arribar a on tu de veritat vols. En aquest cas, les escoles a on treballo.

Salut, força i Heavy Metal!!!

Jordi Meya.

Alguns vídeos dels transports que faig servir per anar a la feina: