Un cop dur a un bon amic meu.

Un cop dur a un bon amic meu.

 

Fets ocorreguts a Bangkok el dia 2 de desembre de 2.008.

 

Aquesta és la crònica vista des del meu punt de vista d´uns fets desagradables que van passar en un centre comercial de Bangkok, la capital de Tailàndia. El meu bon i estimat amic,  Jordi Guerrero va patir un atracament en mans d´una banda possiblement molt ben organitzada que li va causar molts danys personals i professionals que van canviar d´una manera molt radical les seves il-lusions i esperances d´intentar obrir-se un futur i guanyar-se la vida a Tailàndia. Tot va passar de la següent manera.

En Jordi, aquell matí havia quedat amb una persona per anar a un centre comercial anomenat ¨The Platinum Mall¨per fer unes compres per la seva família.

Abans, però en Jordi i la seva amiga van anar fins al centre comercial d´informàtica ¨Pantip Plaza¨a donar un vol per allà. Després de caminar durant una estona per aquest centre, en Jordi es va adonar que una colla de persones semblava que el seguien i va ser llavors quan va començar a desconfiar i a tenir sospites sobre aquella gent en qüestió.

En Jordi, portava una quantitat molt important de diners en una de les seves butxaques que evidentment, no havia comentat res a ningú. Ningú sabia que en Jordi portava molts diners guardats en un sobre degudament precintat en una de les seves butxaques ( aquest és un punt important a tenir en compte ).

No entraré a valorar perquè el meu amic portava concretament en una de les seves butxaques més de 15.000 euros. Ell sabrà els seus motius.

En Jordi, des de que el conec, sempre m´ha fet la impressió que és una persona molt cauta, sempre vigila molt en tot el que fa, fins hi tot, tenia en les seves mans la numeració escrita en un paper de cadascun dels bitllets que li van robar aquell dia per poder demostrar, si fes falta que aquells diners eren seus i evidentment autèntics.

En Jordi i la seva amiga van dirigir-se des de ¨Pantip Plaza¨al centre comercial ¨The Platinum Mall¨caminant ja que no és massa gran la distància que separa aquests dos centres comercials.

Un cop a dins del centre comercial ¨The Platinum Mall¨en Jordi i la seva amiga van començar a mirar botigues a diverses plantes del centre comercial.

En Jordi, va tornar a veure al mateix grup de persones que va desconfiar moments abans a l´altre centre comercial ¨The Pantip Plaza¨. Va ser llavors quan va veure molt clar que aquelles persones buscaven alguna cosa i que possiblement anaven a per ell.

El sobre amb diners que en Jordi portava a la butxaca dels pantalons, sortia una mica per fora de la butxaca. Només una mica. Possiblement, aquesta va ser la pista clau perquè aquells lladres decidissin seguir al meu amic allà per a on anava juntament amb la seva amiga.

Quan portaven una estona al centre comercial, l´amiga que acompanyava a en Jordi aquell dia li va comentar que tenia que anar un moment al lavabo. En Jordi la va esperar durant més de 15 minuts en una de les plantes del centre comercial.

Quan la noia va tornar del labavo i es va reunir amb en Jordi de nou, van continuar mirant botigues i productes voltant per vàries plantes del centre.

Insisteixo!!! Per on es movia en Jordi i la seva amiga, aquell grup de persones sempre estaven envoltant el seu perímetre com es pot veure en alguna de les gravacions que van captar les càmeres de seguretat del centre comercial i que també adjunto en aquesta crònica.

La banda organitzada de lladres va decidir passar a l´acció en una de les escales mecàniques que en Jordi i la seva amiga van agafar per baixar a una planta inferior.

L´escala mecànica, en aquells moments estava molt plena de gent i va ser llavors quan una persona que anava davant d´en  Jordi va llançar uns papers de manera totalment a propòsit creant un moment de confusió molt gran i una acumulació de persones que s´empentaven les unes amb les altres a causa del tap produït per la persona que va llançar els papers al terra de manera intencionada.

Aquell moment va ser quan un home, degudament identificat per les càmeres de seguretat del centre va tibar del sobre que en Jordi portava a la butxaca del seu pantaló. En aquell moment, en Jordi es va adonar de seguida que no tenia el sobre als pantalons, que havien anat clarament a per ell i que algú que estava molt aprop seu li havia robat el sobre.

Els lladres, tenien que tenir molt ben estudiada la zona a on van fer el robatori perquè just allà no hi ha cap càmera de seguretat. La imatge de la persona que té els diners d´en Jordi, és una imatge des de una altra perspectiva.

En Jordi per totes les maneres possibles va intentar reconèixer a la persona que li havia robat el sobre però a causa de la gentada que el rodejava i dels nervis no li va ser possible, només per qüestió de dècimes de segons. En aquells moments, una persona acabava de robar amb en Jordi més de 15.000 euros.

A partir d´aquell moment, la vida d´en Jordi va fer un gir brutal! No només tenia que afrontar el cop dur de l´atracament sinó una cosa molt més dura d´encaixar. Tot el que li venia a sobre a partir d´aquells moments era possiblement molt més dur que no pas la pèrdua dels diners. Em refereixo a fer les corresponents denúncies en un país i cultura que no és el teu amb un idioma totalment desconegut per en Jordi, trobar totes les vies legals possibles per intentar agafar a aquella colla de lladres que li havien fet tant de mal, deixar d´estar centrat en els seus negocis i només pensar en una situació desagradable que ningú desitjaria que li passés, no poder-ho explicar a la seva mare perquè no està molt bé de salut, estar totalment sol molt lluny de casa en un entorn que no coneix bé i molts altres exemples que he pogut viure en persona i que he patit juntament amb el meu bon amic durant una bona colla de dies.

Recordo quan en Jordi em va explicar el que li havia passat aquell dia…….. perquè en Jordi i jo, a part de ser veïns ens hem fet molt bons amics. En Jordi és una persona collonuda, molt bona persona. Ho dic amb tota la sinceritat del Món!

En Jordi a la seva habitació em va comentar que un grup de persones li havien robat tots els diners que portava en efectiu per estar a Bangkok durant almenys un any visquen, en un principi, sol i més endavant amb la seva mare quan el seu estat de salut millorés. Recordo que després de consolar-lo, jo també vaig plorar quan anava de camí cap a la meva habitació . Pensava amb en Jordi… sempre l´havia vist treballant davant del seu ordinador o reunint-se amb persones de negocis per obrir-se camí a Tailàndia i ara per culpa d´aquest fet desagradable les seves il-lusions s´havien anat a norris. Em va sapiguer tant greu i tant injust!!!!!

Durant les següents setmanes en Jordi no va parar de buscar vies d´ajuda per allà a on bonament va poder. Ell no li interessava tant el tema dels diners, evidentment era important però per ell era de suma importància agafar a aquella banda de lladres ràpidament perquè si canviaven els diners robats a en Jordi en algun banc els podien enxampar perquè en Jordi tenia les numeracions de cadascun dels bitllets robats.

En Jordi es va posar en contacte amb diaris, ambaixada espanyola a Bangkok, oficina comercial de Bangkok, contactes de persones locals que parlaven espanyol, va estar més de 15 dies treballant amb la polícia de ¨Phaya Thai¨colze a colze buscant possibles pistes, etc… Em sap greu dir-ho però ningú d´aquestes persones que tenen en principi poder i contactes van ajudar al meu amic. Vaig veure molt clarament que si et passa alguna cosa greu lluny de casa teva estàs totalment venut. La majoria de persones es van ¨rentar¨les mans.

Només quatre ¨merdes¨com jo, la Faai, la Mae, la Nicky ( persones que som amics d´en Jordi ) varem ser les que realment li vam fer costat en aquells moments tant durs per en Jordi.

Per últim, voldria deixar constància de la meva admiració a en Jordi Guerrero. Durant aquells dies després del robatori vaig veure una persona molt forta, treballadora, constant i amb ganes de tirar endavant en tot moment. Va ser admirable poder veure les ganes i els collons que en Jordi va posar en tot moment per tirar endavant i remuntar aquell moment tant dur.

No sé si podrem resoldre res però en Jordi Guerrero em va demanar que intentés escriure una crònica dels fets ocorreguts aquell dia a Bangkok al meu blog. Així ho he fet!

Jordi Meya.

Fotos lladres ( extretes de les càmeres de seguretat del centre comercial ):

Vídeos càmeres centre comercial:

Article publicat a internet per l’ agència F:

 

Una banda organizada sustrae más de 15.000 euros a un empresario español

Archivado en:

justicia, interior, sucesos, tailandia, suceso, cataluña

EFE

Actualizado 09-12-2008 12:10 CET

Bangkok.-  Un empresario español ha denunciado a la Policía tailandesa el hurto de 15.470 euros por una banda criminal organizada en un centro comercial de Bangkok, donde le tendieron una trampa para robarle presuntamente el dinero.

El empresario barcelonés Jordi Guerrero, de 37 años, ha denunciado a la Policía tailandesa el hurto de 15.470 euros por una banda criminal organizada en un centro comercial de Bangkok, donde le tendieron una trampa para robarle presuntamente el dinero. Aunque en el lugar exacto del robo no había cámaras, hay imágenes de vídeo de unas doce personas, todavía sin identificar, que siguen a Guerrero y luego abandonan precipitadamente el centro comercial, explicó la víctima.

 

“Un grupo de unas doce personas me venían siguiendo desde hace días y aprovecharon un lugar del centro comercial donde no había cámaras para quitarme el dinero”, explicó hoy a Efe Jordi Guerrero, un barcelonés de 37 años.

Aunque en el lugar exacto del robo no había cámaras, hay imágenes de vídeo de unas doce personas, todavía sin identificar, que siguen a Guerrero y luego abandonan precipitadamente el centro comercial, explicó la víctima.

Guerrero indicó que el centro comercial le proporcionó las citadas imágenes que ha puesto a disposición de la policía.

El incidente ocurrió el pasado 2 de diciembre, cuando el español se encontraba acompañado de otra persona realizando compras para su familia en la capital tailandesa.

Guerrero, quien lamentó la poca diligencia de la Policía tailandesa, ha pedido ayuda jurídica y diplomática a la Embajada de España.

“No me percaté de que me seguían. Lo que está claro, y me lo han confesado los policías, es que se trata de un grupo de delincuentes filipinos muy organizado y que lleva actuando muchos años en Tailandia”, relató la víctima.

“Bajando unas escaleras automáticas -dijo-, dos personas de delante dejaron caer unos papeles para crear un momento de confusión y, en cuestión de segundos, otros me quitaron el dinero del bolsillo”.

“Tengo la numeración de los billetes, puedo demostrar que me pertenecen”, agregó Guerrero.

Amb la grip a casa pensant amb l’ entrevista a la universitat per enllestir la matriculació.

Amb la grip a casa pensant amb l’ entrevista a la universitat per enllestir la matriculació.

 

 

 

Bangkok, 21 de gener de 2.009.

 

 

 

Sembla que no he començat amb gaire bon peu aquest any. Fa uns dies, just abans del meu retorn a Bangkok, un mal de queixal terrible va fer acte de presència, fent que tingués que anul-lar uns compromisos personals que em feien una especial il-lusió. Els medicaments de caire tranquil·litzant van fer el seu efecte i vaig poder arribar a Àsia sense patir dolor ni cap contratemps.

 

Als dos dies de tornar a Bangkok, he agafat un constipat en forma de grip brutal. Ahir, mentres tornava cap a casa després del meu primer dia de treball a Bangkok, vaig començar-me a notar dèbil i vaig pensar que m´estava posant malalt. I no m´he equivocat…

 

Segurament, masses canvis en un espai curt de temps. Tot massa radial, diria jo… He passat del fred més absolut amb temperatures a sota zero a Catalunya a patir un sufocant clima amb temperatures bastant elevades al sud-est asiàtic.

 

Poc abans del meu viatge a Catalunya, pensava just això que m´està passant en aquests moments, que em posaria malalt perquè sabia que trobaria de cop i volta un hivern dur amb gèlides temperatures. Al final no va ser així, vaig passar unes setmanes magnífiques sense cap mena de problema referent al meu estat de salut.

 

Doncs mira per on! Només posar peu a Tailàndia he ¨pillat¨de valent! No em queda més remei que descansar i agafar-me les coses amb filosofia perquè, encara que a ningú li agrada posar-se malalt, m´hagués agradat, si hagués pogut triar… posar-me malalt a Catalunya perquè almenys hagués tingut la companyia de la meva família i el suport dels meus amics. Aquí a Tailàndia, la situació és una mica més dura de suportar per la soledat i per la distància amb els meus. Sort que tinc la companyia incondicional de la meva parella que em cuida tot el que bonament pot. Però passo una bona part del dia a casa tot sol i tinc temps per fer anar la ¨bola¨.

 

Com que no em volia ¨menjar la bola¨, aquest matí he pensat de posar-me al dia en qüestions d´estudi referents a la llicenciatura que vull estudiar en una universitat pública de Bangkok.

 

Després d´esmorzar, he escrit un correu electrònic a la secretària dels estudis internacionals de la Universitat de Ramkhamhaeng el qual li comunicava que tenia la intenció d´anar a principis de setmana a matricular-me per començar a estudiar a mitjans de febrer.

 

No era el primer correu electrònic que enviava a aquesta secretària que sempre m´ha atès molt bé però la meva sorpresa ha sigut quan he llegit la seva resposta… No m´esperava aquesta ¨desagradable¨sorpresa………

 

Em comentava que ja estava tancat el perioe d´inscripció per el proper semestre i que per tant, tenia que esperar-me a matricular-me d´aquí a uns mesos, just al contrari del que jo em pensava perquè, segons m´havien informat, jo em podia matricular quan vulgues ja que aquesta universitat pública és famosa per ser molt flexible amb els seus estudiants.

 

De seguida, m´he tornat a posar-me en contacte amb la secretària en qüestió explicant els motius de pes els quals explicava que no podia esperar-me tants mesos sense començar a estudiar perquè, entre altres temes importants, he tornat a Tailàndia a principis d´any sobretot per poder començar a estudiar la carrera.

 

No només això! Estic a l´espera de tramitar un visat de classe ¨Non Immigrant¨d´un any de durada que la mateixa universitat m´ha de facilitar. Si no em puc matricular ara, la meva situació a Tailàndia empitjoraria notablement perquè hauria de tornar a sortir del país per renovar visat i el pitjor de tot, tindria que esperar-me bastants mesos per poder començar a estudiar i la meva situació econòmica ( encara que treballo tot el que puc ) no es per tirar coets.

 

Demà al matí, tinc una cita amb la secretària de la universitat per parlar sobre aquest merder. Segons les seves paraules: ¨Don´t panic! Everything will be ok!!!¨ ( no et preocupis! Tot sortirà bé!!! ) m´he quedat més tranquil, però……..

 

Com deia, sembla que no he començat en bon peu aquest any 2.009.

 

Em pensava que més o menys tenia la situació bastant controlada però no és així.Evidentment, tot es complica molt més quan estàs lluny de la teva cultura. Segur que aquest contratemps ha passat per un error comunicatiu degut a la barrera, culturalment parlant que em separa dels thais.

Una abraçada!

Jordi Meya.

Retornant des del punt d’ origen a Àsia.

Retornant des del punt d´origen a Àsia.

Retorn a Àsia

 

 

 

¨En algun lloc del Planeta camí de Bangkok¨

 

Una estranya sensació noto des del moment que he vist a la meva família més directe per última vegada a l´aeroport del Prat de Barcelona mentres pujava les escales mecàniques camí una altra vegada a Àsia.

Han sigut uns moments molt emocionants i bastant durs a la vegada, s´han barrejat molts sentiments alhora entre nosaltres, tots molt intensos i profunds. No he plorat, m´ha faltat molt poc per fer-ho sobretot quan he abraçat amb totes les meves forces als meus pares i àvia. Era conscient que passarà temps perquè poguem tornar a estar tots junts de nou si tot segueix per bon camí a Tailàndia, com fins ara. La meva veu en aquells moments denotava una evident tremolor i tristesa, em sentia molt content de tenir la gran sort de tenir una gran família com és la meva però molt buit perquè els tornava a perdre físicament parlant.

No tinc les suficients paraules sinceres d´agraïment per dir a la meva família, segurament perquè no hi ha prou l´èxit a les enciclopèdies i diccionaris per poder-me expressar realment com ells es mereixen perquè són persones molt bones, increïblement bones diria. Espero no defraudar a la meva família mai més, vull que quan vegin el seu fill, germà i net se sentin feliços i orgullosos perquè jo no pararé mai de lluitar per tot el què realment crec i sento per buscar la màxima felicitat i benestar tant personal com familiar. Mai en tota la meva vida m´havia sentit tant bé, tant motivat i amb les coses tant clares com en aquests moments. Sóc feliç de veritat, tinc la consciència amb pau i sé, perquè alguna cosa a dins meu m´ho diu, que vaig ben encaminat. El camí encara a recórrer serà dur, ho sé però intentaré enfocar-ho de la millor manera que em sigui possible, amb il-lusió i passió.

Els meus pares són el més clar exemple per a mi d´esperit de superació i lluita per tirar sempre endavant sense queixar-me i sense deprimir-me com ells sempre han fet perquè ho he vist des de que tinc us de raó.Els meus pares són els éssers més importants per a mi, donaria la vida per ells perquè ells sempre l´han donada per a mi, mai m´he sentit defraudat i descontent amb ells. Si ho he pensat alguna vegada que m´han defraudat, segurament jo estava molt equivocat. Sense ells no seria la persona que sóc ara mateix, segur! I sense el seu recolzament segur, ja faria temps que m´hauria rendit i que possiblement no seguiria a Àsia perquè hi ha situacions, a vegades difícils de suportar tant lluny de casa tot sol.

Abans del retorn

Els 28 dies que he passat a Ripoll juntament amb la meva família i amics de tota la vida i d´altres que s´han afegit gràcies sobretot al meu gran amic Albert Rigat i també al blog que ell mateix em va animar de començar ara fa 2 anys a l´Índia, han sigut realment esplèndids i inovidables.

Ho sé, sóc una persona amb molta sort perquè molta gent m´aprecia i m´estima com he pogut comprovar cada dia durant la meva estada en un entorn que conec molt bé, Rip0ll.

Tothom s´ha interessat per a mi des del primer moment. Hi havia persones que quasi bé no coneixia que em paraven per el carrer a preguntar-me com m´anava la vida, que faig a Bangkok, quins projectes tinc i mil coses més. He quedat molt impactat de l´interés que tenen algunes persones per la meva vida.

A part d´estar tot el temps que he pogut amb la meva família i amics, també he dedicat un temps que no m´esperava a altres persones que m´han seguit a través del blog, a través de la meva família i amics o perquè  m´han vist en un diari de tirada comarcal.

Reconec, que a la recta final abans de retornar cap a Bangkok, he patit una mica d´estrés i ansietat, que la situació potser no la he acabada de controlar al 100%. Cada dia, tenia un munt de coses a fer, algunes d´elles molt importants com deixar lligats tots els temes amb el banc, fer-me revisions i exàmens mèdics per veure com em trobo de salut, temes de negocis, familiars, amics, amistats, etc… Tenia que estar a totes hores molt pendent i molt organitzat per poder atendre els temes personals i professionals el millor que podia. No volia tornar a Tailàndia intranquil i preocupat per no fer les coses ben fetes.

Tinc una ¨espineta¨clavada perquè just l´última matinada abans de tornar a Bangkok, un mal de queixal terrible va fer acte de presència  durant un sopar amb alguns amics a Ripoll. Em va caure un empast i bona part del nervi va quedar al descobert cosa que va fer que no pogués estar i dedicar el meu temps a uns amics de Barcelona que venien en massa a Ripoll a conèixe´m i a passar el dia plegats. Un acte que va organitzar amb tota la il-lusió del Món, l´Albert Rigat i que per culpa del queixal vaig haver de cancel-lar. El mal era brutal! A tots ells, especialment a l´Albert i a la Olímpia demano les més sinceres disculpes de tot cor. Ho sento molt.

Amb els meus amics de tota la vida, els dies que hem passat a Ripoll han sigut molt bonics. Tots ells s´han volcat en massa i han fet molts esforços per estar tot el temps possible amb mi per fer activitats junts o qualsevol altra cosa que per nosaltres ens semblava interessant de fer o important. He gaudit cada instant que he estat amb tots ells tot el què he pogut, fent que cada moment i situació que he viscut fos màgic i irrepetible. És igual el que fes amb ells, senzill o difícil, tot ho he portat a flor de pell i ho he viscut intensament perquè tots formen part de la meva vida i per tant són persones molt importants que estimo molt. M´han ajudat i s´han portat molt bé amb mi. GRÀCIES!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!          

Recordo, que he disfrutat de tot el què he fet a Ripoll, coses que abans no m´hi fixava o que no hi donava l´atenció suficient perquè segurament no em semblaven importants els hi he donat com per exemple, gaudir d´un bon passeig per el centre del poble sense apenes gent per les gèlides temperatures, poder tocar la neu i respirar aire pur i fresc del Ripollès o anar a pendre un cafè amb llet, un entrepà de pa amb tomàquet i pernil al millor bar de Ripoll, el Petit París mentres veia un partit del Barça. Feia anys que no disfrutava tant de la terra que m´ha vist néixer i créixer com ho he fet durant les darreres setmanes. Fins hi tot, em sentia feliç quan olorava el coixí del meu llit acabat de planxar per la meva mare o quan acariciava o feia emprenyar al meu gat Angus que aquest any farà 15 anys que viu a casa i no sé si el tornaré a veure en vida. No he pogut parar, ni tampoc ho he intentat de ser feliç i disfrutar de tot al màxim. He carregat les piles fins als topes!

Jo no sé si hi ha alguna cosa superior o algun ésser que nosaltres no veiem perquè no és físic que ens ajuda a superar-nos i a fer-nos millors persones cada dia que passa, a enfocar la vida amb una bona perspectiva i il-lusió, no ho sé… però jo demano a aquest Déu no físic, cuidi a totes les persones bones d´aquest Món que compartim tot el que pugi perquè sense elles no seria possible la nostra felicitat. Entre aquestes persones, la meva família i amics.

Nosaltres som màgics, com he dit en més d´una ocasió. Podem fer tot el que ens proposem si ens rodegem d´un bon entorn tant familiar com personal. Que ningú ho dubti!

Estic a punt d´aterrar a El Caire, Egipte l´escala per canviar d´avió camí de Tailàndia i em ve al cap la meva situació quan vaig arribar a Tailàndia ara fa 1 any.

Ara la situació, és molt diferent, no té res a veure i només fa 1 any, mare meva… Arribaré a Bangkok i aniré a casa meva, no en una pensió. Hi ha persones que m´esperen, i que tinc moltes ganes de veure com la meva parella, la Oil o la meva millor amiga, la Faai. Tinc treball, m´ubico bé per la ciutat i em puc comunicar una mica amb thai. Tinc un bon cercle d´amics i de bones amistats que m´aprecien molt. Tot gràcies a un bon treball personal i amb un projecte de vida que m´hi he volcat. Estic molt satisfet, no n´hi ha per menys.

Voldria fer una menció especial d´agraïment amb en Jordi Guerrero per la seva bona amistat a Bangkok, els seus bons consells i la seva grata companyia que espero i desitjo mantinguem durant molt de temps. Ha sigut un aprenentatge constant compartir bons moments i també d´algún no tant bo amb en Jordi. Gràcies, company!!! Ets collonut!!!

Fins a sempre!!!

Jordi Meya.