Retornant des del punt d’ origen a Àsia.

Retornant des del punt d´origen a Àsia.

Retorn a Àsia

 

 

 

¨En algun lloc del Planeta camí de Bangkok¨

 

Una estranya sensació noto des del moment que he vist a la meva família més directe per última vegada a l´aeroport del Prat de Barcelona mentres pujava les escales mecàniques camí una altra vegada a Àsia.

Han sigut uns moments molt emocionants i bastant durs a la vegada, s´han barrejat molts sentiments alhora entre nosaltres, tots molt intensos i profunds. No he plorat, m´ha faltat molt poc per fer-ho sobretot quan he abraçat amb totes les meves forces als meus pares i àvia. Era conscient que passarà temps perquè poguem tornar a estar tots junts de nou si tot segueix per bon camí a Tailàndia, com fins ara. La meva veu en aquells moments denotava una evident tremolor i tristesa, em sentia molt content de tenir la gran sort de tenir una gran família com és la meva però molt buit perquè els tornava a perdre físicament parlant.

No tinc les suficients paraules sinceres d´agraïment per dir a la meva família, segurament perquè no hi ha prou l´èxit a les enciclopèdies i diccionaris per poder-me expressar realment com ells es mereixen perquè són persones molt bones, increïblement bones diria. Espero no defraudar a la meva família mai més, vull que quan vegin el seu fill, germà i net se sentin feliços i orgullosos perquè jo no pararé mai de lluitar per tot el què realment crec i sento per buscar la màxima felicitat i benestar tant personal com familiar. Mai en tota la meva vida m´havia sentit tant bé, tant motivat i amb les coses tant clares com en aquests moments. Sóc feliç de veritat, tinc la consciència amb pau i sé, perquè alguna cosa a dins meu m´ho diu, que vaig ben encaminat. El camí encara a recórrer serà dur, ho sé però intentaré enfocar-ho de la millor manera que em sigui possible, amb il-lusió i passió.

Els meus pares són el més clar exemple per a mi d´esperit de superació i lluita per tirar sempre endavant sense queixar-me i sense deprimir-me com ells sempre han fet perquè ho he vist des de que tinc us de raó.Els meus pares són els éssers més importants per a mi, donaria la vida per ells perquè ells sempre l´han donada per a mi, mai m´he sentit defraudat i descontent amb ells. Si ho he pensat alguna vegada que m´han defraudat, segurament jo estava molt equivocat. Sense ells no seria la persona que sóc ara mateix, segur! I sense el seu recolzament segur, ja faria temps que m´hauria rendit i que possiblement no seguiria a Àsia perquè hi ha situacions, a vegades difícils de suportar tant lluny de casa tot sol.

Abans del retorn

Els 28 dies que he passat a Ripoll juntament amb la meva família i amics de tota la vida i d´altres que s´han afegit gràcies sobretot al meu gran amic Albert Rigat i també al blog que ell mateix em va animar de començar ara fa 2 anys a l´Índia, han sigut realment esplèndids i inovidables.

Ho sé, sóc una persona amb molta sort perquè molta gent m´aprecia i m´estima com he pogut comprovar cada dia durant la meva estada en un entorn que conec molt bé, Rip0ll.

Tothom s´ha interessat per a mi des del primer moment. Hi havia persones que quasi bé no coneixia que em paraven per el carrer a preguntar-me com m´anava la vida, que faig a Bangkok, quins projectes tinc i mil coses més. He quedat molt impactat de l´interés que tenen algunes persones per la meva vida.

A part d´estar tot el temps que he pogut amb la meva família i amics, també he dedicat un temps que no m´esperava a altres persones que m´han seguit a través del blog, a través de la meva família i amics o perquè  m´han vist en un diari de tirada comarcal.

Reconec, que a la recta final abans de retornar cap a Bangkok, he patit una mica d´estrés i ansietat, que la situació potser no la he acabada de controlar al 100%. Cada dia, tenia un munt de coses a fer, algunes d´elles molt importants com deixar lligats tots els temes amb el banc, fer-me revisions i exàmens mèdics per veure com em trobo de salut, temes de negocis, familiars, amics, amistats, etc… Tenia que estar a totes hores molt pendent i molt organitzat per poder atendre els temes personals i professionals el millor que podia. No volia tornar a Tailàndia intranquil i preocupat per no fer les coses ben fetes.

Tinc una ¨espineta¨clavada perquè just l´última matinada abans de tornar a Bangkok, un mal de queixal terrible va fer acte de presència  durant un sopar amb alguns amics a Ripoll. Em va caure un empast i bona part del nervi va quedar al descobert cosa que va fer que no pogués estar i dedicar el meu temps a uns amics de Barcelona que venien en massa a Ripoll a conèixe´m i a passar el dia plegats. Un acte que va organitzar amb tota la il-lusió del Món, l´Albert Rigat i que per culpa del queixal vaig haver de cancel-lar. El mal era brutal! A tots ells, especialment a l´Albert i a la Olímpia demano les més sinceres disculpes de tot cor. Ho sento molt.

Amb els meus amics de tota la vida, els dies que hem passat a Ripoll han sigut molt bonics. Tots ells s´han volcat en massa i han fet molts esforços per estar tot el temps possible amb mi per fer activitats junts o qualsevol altra cosa que per nosaltres ens semblava interessant de fer o important. He gaudit cada instant que he estat amb tots ells tot el què he pogut, fent que cada moment i situació que he viscut fos màgic i irrepetible. És igual el que fes amb ells, senzill o difícil, tot ho he portat a flor de pell i ho he viscut intensament perquè tots formen part de la meva vida i per tant són persones molt importants que estimo molt. M´han ajudat i s´han portat molt bé amb mi. GRÀCIES!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!          

Recordo, que he disfrutat de tot el què he fet a Ripoll, coses que abans no m´hi fixava o que no hi donava l´atenció suficient perquè segurament no em semblaven importants els hi he donat com per exemple, gaudir d´un bon passeig per el centre del poble sense apenes gent per les gèlides temperatures, poder tocar la neu i respirar aire pur i fresc del Ripollès o anar a pendre un cafè amb llet, un entrepà de pa amb tomàquet i pernil al millor bar de Ripoll, el Petit París mentres veia un partit del Barça. Feia anys que no disfrutava tant de la terra que m´ha vist néixer i créixer com ho he fet durant les darreres setmanes. Fins hi tot, em sentia feliç quan olorava el coixí del meu llit acabat de planxar per la meva mare o quan acariciava o feia emprenyar al meu gat Angus que aquest any farà 15 anys que viu a casa i no sé si el tornaré a veure en vida. No he pogut parar, ni tampoc ho he intentat de ser feliç i disfrutar de tot al màxim. He carregat les piles fins als topes!

Jo no sé si hi ha alguna cosa superior o algun ésser que nosaltres no veiem perquè no és físic que ens ajuda a superar-nos i a fer-nos millors persones cada dia que passa, a enfocar la vida amb una bona perspectiva i il-lusió, no ho sé… però jo demano a aquest Déu no físic, cuidi a totes les persones bones d´aquest Món que compartim tot el que pugi perquè sense elles no seria possible la nostra felicitat. Entre aquestes persones, la meva família i amics.

Nosaltres som màgics, com he dit en més d´una ocasió. Podem fer tot el que ens proposem si ens rodegem d´un bon entorn tant familiar com personal. Que ningú ho dubti!

Estic a punt d´aterrar a El Caire, Egipte l´escala per canviar d´avió camí de Tailàndia i em ve al cap la meva situació quan vaig arribar a Tailàndia ara fa 1 any.

Ara la situació, és molt diferent, no té res a veure i només fa 1 any, mare meva… Arribaré a Bangkok i aniré a casa meva, no en una pensió. Hi ha persones que m´esperen, i que tinc moltes ganes de veure com la meva parella, la Oil o la meva millor amiga, la Faai. Tinc treball, m´ubico bé per la ciutat i em puc comunicar una mica amb thai. Tinc un bon cercle d´amics i de bones amistats que m´aprecien molt. Tot gràcies a un bon treball personal i amb un projecte de vida que m´hi he volcat. Estic molt satisfet, no n´hi ha per menys.

Voldria fer una menció especial d´agraïment amb en Jordi Guerrero per la seva bona amistat a Bangkok, els seus bons consells i la seva grata companyia que espero i desitjo mantinguem durant molt de temps. Ha sigut un aprenentatge constant compartir bons moments i també d´algún no tant bo amb en Jordi. Gràcies, company!!! Ets collonut!!!

Fins a sempre!!!

Jordi Meya.