Arxivar per 22 gener, 2009

Amb la grip a casa pensant amb l’ entrevista a la universitat per enllestir la matriculació.

 

 

 

Bangkok, 21 de gener de 2.009.

 

 

 

Sembla que no he començat amb gaire bon peu aquest any. Fa uns dies, just abans del meu retorn a Bangkok, un mal de queixal terrible va fer acte de presència, fent que tingués que anul-lar uns compromisos personals que em feien una especial il-lusió. Els medicaments de caire tranquil·litzant van fer el seu efecte i vaig poder arribar a Àsia sense patir dolor ni cap contratemps.

 

Als dos dies de tornar a Bangkok, he agafat un constipat en forma de grip brutal. Ahir, mentres tornava cap a casa després del meu primer dia de treball a Bangkok, vaig començar-me a notar dèbil i vaig pensar que m´estava posant malalt. I no m´he equivocat…

 

Segurament, masses canvis en un espai curt de temps. Tot massa radial, diria jo… He passat del fred més absolut amb temperatures a sota zero a Catalunya a patir un sufocant clima amb temperatures bastant elevades al sud-est asiàtic.

 

Poc abans del meu viatge a Catalunya, pensava just això que m´està passant en aquests moments, que em posaria malalt perquè sabia que trobaria de cop i volta un hivern dur amb gèlides temperatures. Al final no va ser així, vaig passar unes setmanes magnífiques sense cap mena de problema referent al meu estat de salut.

 

Doncs mira per on! Només posar peu a Tailàndia he ¨pillat¨de valent! No em queda més remei que descansar i agafar-me les coses amb filosofia perquè, encara que a ningú li agrada posar-se malalt, m´hagués agradat, si hagués pogut triar… posar-me malalt a Catalunya perquè almenys hagués tingut la companyia de la meva família i el suport dels meus amics. Aquí a Tailàndia, la situació és una mica més dura de suportar per la soledat i per la distància amb els meus. Sort que tinc la companyia incondicional de la meva parella que em cuida tot el que bonament pot. Però passo una bona part del dia a casa tot sol i tinc temps per fer anar la ¨bola¨.

 

Com que no em volia ¨menjar la bola¨, aquest matí he pensat de posar-me al dia en qüestions d´estudi referents a la llicenciatura que vull estudiar en una universitat pública de Bangkok.

 

Després d´esmorzar, he escrit un correu electrònic a la secretària dels estudis internacionals de la Universitat de Ramkhamhaeng el qual li comunicava que tenia la intenció d´anar a principis de setmana a matricular-me per començar a estudiar a mitjans de febrer.

 

No era el primer correu electrònic que enviava a aquesta secretària que sempre m´ha atès molt bé però la meva sorpresa ha sigut quan he llegit la seva resposta… No m´esperava aquesta ¨desagradable¨sorpresa………

 

Em comentava que ja estava tancat el perioe d´inscripció per el proper semestre i que per tant, tenia que esperar-me a matricular-me d´aquí a uns mesos, just al contrari del que jo em pensava perquè, segons m´havien informat, jo em podia matricular quan vulgues ja que aquesta universitat pública és famosa per ser molt flexible amb els seus estudiants.

 

De seguida, m´he tornat a posar-me en contacte amb la secretària en qüestió explicant els motius de pes els quals explicava que no podia esperar-me tants mesos sense començar a estudiar perquè, entre altres temes importants, he tornat a Tailàndia a principis d´any sobretot per poder començar a estudiar la carrera.

 

No només això! Estic a l´espera de tramitar un visat de classe ¨Non Immigrant¨d´un any de durada que la mateixa universitat m´ha de facilitar. Si no em puc matricular ara, la meva situació a Tailàndia empitjoraria notablement perquè hauria de tornar a sortir del país per renovar visat i el pitjor de tot, tindria que esperar-me bastants mesos per poder començar a estudiar i la meva situació econòmica ( encara que treballo tot el que puc ) no es per tirar coets.

 

Demà al matí, tinc una cita amb la secretària de la universitat per parlar sobre aquest merder. Segons les seves paraules: ¨Don´t panic! Everything will be ok!!!¨ ( no et preocupis! Tot sortirà bé!!! ) m´he quedat més tranquil, però……..

 

Com deia, sembla que no he començat en bon peu aquest any 2.009.

 

Em pensava que més o menys tenia la situació bastant controlada però no és així.Evidentment, tot es complica molt més quan estàs lluny de la teva cultura. Segur que aquest contratemps ha passat per un error comunicatiu degut a la barrera, culturalment parlant que em separa dels thais.

Una abraçada!

Jordi Meya.