Un cop dur a un bon amic meu.
Fets ocorreguts a Bangkok el dia 2 de desembre de 2.008.
Aquesta és la crònica vista des del meu punt de vista d´uns fets desagradables que van passar en un centre comercial de Bangkok, la capital de Tailàndia. El meu bon i estimat amic, Jordi Guerrero va patir un atracament en mans d´una banda possiblement molt ben organitzada que li va causar molts danys personals i professionals que van canviar d´una manera molt radical les seves il-lusions i esperances d´intentar obrir-se un futur i guanyar-se la vida a Tailàndia. Tot va passar de la següent manera.
En Jordi, aquell matí havia quedat amb una persona per anar a un centre comercial anomenat ¨The Platinum Mall¨per fer unes compres per la seva família.
Abans, però en Jordi i la seva amiga van anar fins al centre comercial d´informàtica ¨Pantip Plaza¨a donar un vol per allà. Després de caminar durant una estona per aquest centre, en Jordi es va adonar que una colla de persones semblava que el seguien i va ser llavors quan va començar a desconfiar i a tenir sospites sobre aquella gent en qüestió.
En Jordi, portava una quantitat molt important de diners en una de les seves butxaques que evidentment, no havia comentat res a ningú. Ningú sabia que en Jordi portava molts diners guardats en un sobre degudament precintat en una de les seves butxaques ( aquest és un punt important a tenir en compte ).
No entraré a valorar perquè el meu amic portava concretament en una de les seves butxaques més de 15.000 euros. Ell sabrà els seus motius.
En Jordi, des de que el conec, sempre m´ha fet la impressió que és una persona molt cauta, sempre vigila molt en tot el que fa, fins hi tot, tenia en les seves mans la numeració escrita en un paper de cadascun dels bitllets que li van robar aquell dia per poder demostrar, si fes falta que aquells diners eren seus i evidentment autèntics.
En Jordi i la seva amiga van dirigir-se des de ¨Pantip Plaza¨al centre comercial ¨The Platinum Mall¨caminant ja que no és massa gran la distància que separa aquests dos centres comercials.
Un cop a dins del centre comercial ¨The Platinum Mall¨en Jordi i la seva amiga van començar a mirar botigues a diverses plantes del centre comercial.
En Jordi, va tornar a veure al mateix grup de persones que va desconfiar moments abans a l´altre centre comercial ¨The Pantip Plaza¨. Va ser llavors quan va veure molt clar que aquelles persones buscaven alguna cosa i que possiblement anaven a per ell.
El sobre amb diners que en Jordi portava a la butxaca dels pantalons, sortia una mica per fora de la butxaca. Només una mica. Possiblement, aquesta va ser la pista clau perquè aquells lladres decidissin seguir al meu amic allà per a on anava juntament amb la seva amiga.
Quan portaven una estona al centre comercial, l´amiga que acompanyava a en Jordi aquell dia li va comentar que tenia que anar un moment al lavabo. En Jordi la va esperar durant més de 15 minuts en una de les plantes del centre comercial.
Quan la noia va tornar del labavo i es va reunir amb en Jordi de nou, van continuar mirant botigues i productes voltant per vàries plantes del centre.
Insisteixo!!! Per on es movia en Jordi i la seva amiga, aquell grup de persones sempre estaven envoltant el seu perímetre com es pot veure en alguna de les gravacions que van captar les càmeres de seguretat del centre comercial i que també adjunto en aquesta crònica.
La banda organitzada de lladres va decidir passar a l´acció en una de les escales mecàniques que en Jordi i la seva amiga van agafar per baixar a una planta inferior.
L´escala mecànica, en aquells moments estava molt plena de gent i va ser llavors quan una persona que anava davant d´en Jordi va llançar uns papers de manera totalment a propòsit creant un moment de confusió molt gran i una acumulació de persones que s´empentaven les unes amb les altres a causa del tap produït per la persona que va llançar els papers al terra de manera intencionada.
Aquell moment va ser quan un home, degudament identificat per les càmeres de seguretat del centre va tibar del sobre que en Jordi portava a la butxaca del seu pantaló. En aquell moment, en Jordi es va adonar de seguida que no tenia el sobre als pantalons, que havien anat clarament a per ell i que algú que estava molt aprop seu li havia robat el sobre.
Els lladres, tenien que tenir molt ben estudiada la zona a on van fer el robatori perquè just allà no hi ha cap càmera de seguretat. La imatge de la persona que té els diners d´en Jordi, és una imatge des de una altra perspectiva.
En Jordi per totes les maneres possibles va intentar reconèixer a la persona que li havia robat el sobre però a causa de la gentada que el rodejava i dels nervis no li va ser possible, només per qüestió de dècimes de segons. En aquells moments, una persona acabava de robar amb en Jordi més de 15.000 euros.
A partir d´aquell moment, la vida d´en Jordi va fer un gir brutal! No només tenia que afrontar el cop dur de l´atracament sinó una cosa molt més dura d´encaixar. Tot el que li venia a sobre a partir d´aquells moments era possiblement molt més dur que no pas la pèrdua dels diners. Em refereixo a fer les corresponents denúncies en un país i cultura que no és el teu amb un idioma totalment desconegut per en Jordi, trobar totes les vies legals possibles per intentar agafar a aquella colla de lladres que li havien fet tant de mal, deixar d´estar centrat en els seus negocis i només pensar en una situació desagradable que ningú desitjaria que li passés, no poder-ho explicar a la seva mare perquè no està molt bé de salut, estar totalment sol molt lluny de casa en un entorn que no coneix bé i molts altres exemples que he pogut viure en persona i que he patit juntament amb el meu bon amic durant una bona colla de dies.
Recordo quan en Jordi em va explicar el que li havia passat aquell dia…….. perquè en Jordi i jo, a part de ser veïns ens hem fet molt bons amics. En Jordi és una persona collonuda, molt bona persona. Ho dic amb tota la sinceritat del Món!
En Jordi a la seva habitació em va comentar que un grup de persones li havien robat tots els diners que portava en efectiu per estar a Bangkok durant almenys un any visquen, en un principi, sol i més endavant amb la seva mare quan el seu estat de salut millorés. Recordo que després de consolar-lo, jo també vaig plorar quan anava de camí cap a la meva habitació . Pensava amb en Jordi… sempre l´havia vist treballant davant del seu ordinador o reunint-se amb persones de negocis per obrir-se camí a Tailàndia i ara per culpa d´aquest fet desagradable les seves il-lusions s´havien anat a norris. Em va sapiguer tant greu i tant injust!!!!!
Durant les següents setmanes en Jordi no va parar de buscar vies d´ajuda per allà a on bonament va poder. Ell no li interessava tant el tema dels diners, evidentment era important però per ell era de suma importància agafar a aquella banda de lladres ràpidament perquè si canviaven els diners robats a en Jordi en algun banc els podien enxampar perquè en Jordi tenia les numeracions de cadascun dels bitllets robats.
En Jordi es va posar en contacte amb diaris, ambaixada espanyola a Bangkok, oficina comercial de Bangkok, contactes de persones locals que parlaven espanyol, va estar més de 15 dies treballant amb la polícia de ¨Phaya Thai¨colze a colze buscant possibles pistes, etc… Em sap greu dir-ho però ningú d´aquestes persones que tenen en principi poder i contactes van ajudar al meu amic. Vaig veure molt clarament que si et passa alguna cosa greu lluny de casa teva estàs totalment venut. La majoria de persones es van ¨rentar¨les mans.
Només quatre ¨merdes¨com jo, la Faai, la Mae, la Nicky ( persones que som amics d´en Jordi ) varem ser les que realment li vam fer costat en aquells moments tant durs per en Jordi.
Per últim, voldria deixar constància de la meva admiració a en Jordi Guerrero. Durant aquells dies després del robatori vaig veure una persona molt forta, treballadora, constant i amb ganes de tirar endavant en tot moment. Va ser admirable poder veure les ganes i els collons que en Jordi va posar en tot moment per tirar endavant i remuntar aquell moment tant dur.
No sé si podrem resoldre res però en Jordi Guerrero em va demanar que intentés escriure una crònica dels fets ocorreguts aquell dia a Bangkok al meu blog. Així ho he fet!
Jordi Meya.
Fotos lladres ( extretes de les càmeres de seguretat del centre comercial ):
Vídeos càmeres centre comercial:
Article publicat a internet per l’ agència F:
Una banda organizada sustrae más de 15.000 euros a un empresario español
Archivado en:
justicia, interior, sucesos, tailandia, suceso, cataluña
EFE
Actualizado 09-12-2008 12:10 CET
Bangkok.- Un empresario español ha denunciado a la Policía tailandesa el hurto de 15.470 euros por una banda criminal organizada en un centro comercial de Bangkok, donde le tendieron una trampa para robarle presuntamente el dinero.
El empresario barcelonés Jordi Guerrero, de 37 años, ha denunciado a la Policía tailandesa el hurto de 15.470 euros por una banda criminal organizada en un centro comercial de Bangkok, donde le tendieron una trampa para robarle presuntamente el dinero. Aunque en el lugar exacto del robo no había cámaras, hay imágenes de vídeo de unas doce personas, todavía sin identificar, que siguen a Guerrero y luego abandonan precipitadamente el centro comercial, explicó la víctima.
“Un grupo de unas doce personas me venían siguiendo desde hace días y aprovecharon un lugar del centro comercial donde no había cámaras para quitarme el dinero”, explicó hoy a Efe Jordi Guerrero, un barcelonés de 37 años.
Aunque en el lugar exacto del robo no había cámaras, hay imágenes de vídeo de unas doce personas, todavía sin identificar, que siguen a Guerrero y luego abandonan precipitadamente el centro comercial, explicó la víctima.
Guerrero indicó que el centro comercial le proporcionó las citadas imágenes que ha puesto a disposición de la policía.
El incidente ocurrió el pasado 2 de diciembre, cuando el español se encontraba acompañado de otra persona realizando compras para su familia en la capital tailandesa.
Guerrero, quien lamentó la poca diligencia de la Policía tailandesa, ha pedido ayuda jurídica y diplomática a la Embajada de España.
“No me percaté de que me seguían. Lo que está claro, y me lo han confesado los policías, es que se trata de un grupo de delincuentes filipinos muy organizado y que lleva actuando muchos años en Tailandia”, relató la víctima.
“Bajando unas escaleras automáticas -dijo-, dos personas de delante dejaron caer unos papeles para crear un momento de confusión y, en cuestión de segundos, otros me quitaron el dinero del bolsillo”.
“Tengo la numeración de los billetes, puedo demostrar que me pertenecen”, agregó Guerrero.
Jordi perdut per el Món!!! 