Arxivar per febrer, 2009

13 mesos de la meva vida visquen al carrer 81 de Sukhumvit.

 

Les meves coses personals

Les meves coses personals

 

 

 

Bangkok, divendres, 27 / febrer / 2009.

 

Demà mateix, em trasllado a viure a una altra zona de la ciutat de Bangkok, en un altre barri diferent del que he viscut durant els darrers 13 mesos de la meva vida. Demà dic adéu al carrer 81 de Sukhumvit a l´àrea del modest barri d´On Nut.

Els principals motius d´anar-me a viure a Ladrhprao bàsicament són dos:

El primer, perquè em convé viure a prop de la universitat a on, si no passa res, hi aniré durant els propers 3 o 4 anys i el segon motiu, és perquè pagaré bastants menys diners de lloguer dels que he anat pagant fins ara. Un factor important en aquests moments de la meva vida.

No oblidaré mai el carrer 81 de Sukhumvit perquè ha sigut el primer lloc a on he viscut de forma permanent a Bangkok des de que vaig arribar a principis del 2.008. Des d´aquí, he anat coneixent Bangkok, era el punt de partida i també el punt i final de les meves rutes diàries per la ciutat.

En aquest barri hi deixo amistats, sobretot de gent local que des de fa temps em saluden quan em veuen per el carrer carregat amb la meva maleta plena de llibres o bé quan em veuen comprar menjar en el mercat local del barri.

Avui, he dit adéu a la senyora geperuda que regenta una botigueta de menjar i d´altres productes a on solia anar a comprar tabac o aigua fresca. També, he saludat al noi que treballa de guarda-jurat a la porta d´entrada de l´edifici i al senyor que s´encarrega del manteniment.

Trobaré a faltar a les dones que fan massatges al mercat d´On Nut i que sempre m´han tractat tant bé amb les seves mans i amb el seu bon caràcter.

I com no? Als motoristes que per 0,20 cèntims d´euro em portaven a l´estació de l´Sky Train o de retorn a casa quan anava carregat de bosses de menjar que havia comprat al supermercat Tesco.

Espero, poder deixar-me caure per aquí quan pugui perquè hi deixo part de la meva vida i gent que valen la pena de ser visitats de tant en tant.

Una abraçada i bon cap de setmana!!!

Jordi Meya.

 

Anuncis

Panoràmica de Bangkok des del Baiyoke Sky Hotel.

Bangkok, dijous, 26 / febrer / 2009.

Planta 88

Planta 88

 

 

 

El dia abans que en Miquel iniciés el seu retorn a Catalunya, vaig passar el dia amb ell visitant alguns indrets de la ciutat de Bangkok, bàsicament situats al centre de la mateixa ciutat.

Vaig proposar-li d´anar fins a l´Hotel Baiyoke de Pratunam, al centre de Bangkok ( downtown ), a gaudir d´una vista realment espectacular de la ciutat des de l´edifici més alt de Bangkok i també de Tailàndia.

Pratunam, és una zona comercial molt coneguda rodejada de centres comercials espectaculars que hi pots comprar el que vulguis, mercats i atraccions vàries.

L´hotel, té una altura màxima de 309 metres i 88 pisos. Si vols pujara peu fins l´últim pis de l´hotel pots trigar més o menys 1 hora a recórrer els 2060 esglaons que hi ha des de la primera planta fins al ¨top¨ de l´edifici. També hi ha un total de 1790 finestres de vidre que equivaldrien al total de finestres fetes servir per 200 vivendes més o menys.

Jo, ja havia estat una vegada al Baiyoke Sky Hotel fa unes setmanes sopant en un bufet amb uns amics i també amb la meva parella però aquell dia no vaig poder pujar fins al ¨top¨ de l´edifici perquè ja era massa tard. De totes maneres, vaig quedar-me molt impactat de la vista nocturna que podies gaudir des del restaurant de la ciutat de Bangkok. Impressionant!!!

Amb en Miquel, sí que vam pujar fins l´últim pis. Varem gaudir d´una vista brutal de Bangkok i també d´una posta de sol magnífica.

L´última planta, és giratòria. Gira molt lentament la qual et permet gaudir de diferents perspectives de Bangkok sense tenir que caminar per la mateixa planta per ubicar-te i buscar diferents punts de la ciutat.

Impressiona i molt veure Bangkok des d´aquella altura perquè te´n adones que és una ciutat monstruosa, immensa, abismal, arrolladora, amb una extensió monumental i tremenda!!! Bangkok, és una ciutat fascinant!!!

Vaig ubicar molts punts de la ciutat que em conec molt bé des d´aquella altura privilegiada . Podia veure les autopistes construïdes dins de la pròpia ciutat plenes de cotxes, els riu Chao Phraya, el recorregut que fa l´Sky Train per Sukhumvit i per Silom o fins hi tot la zona de Bang Kae situada a més de 3 hores amb autocar d´On Nut.

Per poc més de 2 euros, tens garantida una bona experiència que recomano a tothom que visiti Bangkok de gaudir-la i disfrutar-la.

Una abraçada!!!

Jordi Meya.

Web Hotel: http://www.baiyokehotel.com/

 

Nit salvatge al Soi Cowboy de Bangkok.

Bangkok, diumenge, 22 / febrer / 2009.

 

Molts caps de setmana la meva companya i jo ens solem reunir amb els nostres millors amics aquí a Bangkok per anar a sopar i per prendre alguna copa, sobretot per desonectar una mica del ritme que hem portat tots nosaltres durant el transcurs de la setmana i per passar una bona estona plegats.

Després de sopar, vam anar fins al barri d´Asoke a donar una volta per el conegudíssim Soi Cowboy, un carrer ple de cabarets que ofereixen espectacles porno molt i molt calents i moltes vegades passats de voltes. Si no ho veus, no t´ho creus!!!

Aquest barri, no el coneixia, n´havia sentit a parlar moltes vegades perquè és un dels punts més calents de tota la ciutat de Bangkok juntament amb el barri de Nana a la zona de Sukhumvit a prop del Soi Cowboy o del barri de Pat Pong a Silom. L´ambient quan el vius en directe és brutal, passejar per aquell entorn és realment tota una experiència que no crec que oblidi mai més. No hi ha normes, és una selva!!!

Centenars de noies reclamen la teva atenció perquè entris a prendre una copa en un dels locals a on treballen, hi ha gent al carrer venent qualsevol cosa que et puguis imaginar, el moviment i l´ambient és increïble, fins hi tot vaig veure un parell d´elefants passejant tranquil-lament per el carrer. Al Soi Cowboy, la paraula pecat té un sentit de dimensions considerables.

Vam optar per entrar en un local a prendre una copa . Va ser a partir d´aquell moment quan vaig entrar en una mena d´estat de ¨shock¨ que encara arrossego. El que vaig veure allà no se´m borrarà mai de la memòria, n´estic segur! Era com estar al paradís, ple de noies guapíssimes  despullades ballant a sobre d´un escenari, tocant-se les unes a les altres, plenes d´escuma, ballant sensualment al ritme de la música…

El local i l´ambient del mateix, em recordava molt la pel-lícula ¨Abierto hasta el amanecer¨d´en Tarantino i en Clooney però sense vampirs, hehehe…

La perspectiva que tenia era òptima, no em perdia ni un sol detall del que tenia davant meu, no havia vist en tota la meva vida un espectacle com aquell, em pensava que  el  ¨paquet¨m´explotaria.

 Els shows que oferien es notava que els tenien molt ben estudiats, les coreografies impressionants i l´ambient del local totalment embogit. Hi va haver-hi un moment d´èxtasis col-lectiu quan va sonar la cançó ¨Thundestruck¨dels AC-DC a tot volum en una de les coreografies porno interpretades per mitja dotzena de noies que semblaven àngels. Gent del públic, és va començar a despullar, les dones ensenyaven les tetes i se les llepaven salvatjament!!!

Durant les 2 hores que varem estar allà, va ser un no parar!!! El ritme era continu, no pauses, cada vegada més i més bèstia i nosaltres més i més calents.

Una vegada, vaig comptar fins a 12 noies a l´escenari obertes de cames llepant-se les vagines les unes a les altres que superava qualsevol de les millors pel-licules porno que s´han fet en tota la història del pornografia.

El meu amic i jo estàvem molt més flipats que les nostres novies, evidentment!!! hehehehe…. perquè encara que l´entrada estava oberta a tothom, homes i a dones, tots els shows eren interpretats per només dones. No hi havia cap espectacle pornogràfic heterosexual.

Els espectacles eren molt bons, de catxe!!! A diferència de Pat Pong, no era un ambient brut i perillós, el personal del local era súper professional, els clients de puta mare, els shows descollonants, la música brutal i els preus boníssims!! L´entrada gratuïta, una cervesa no arribava als 2 euros.

Fa temps que volto per Àsia, he vist i he viscut experiències de tots els nivells però lo d´ahir a la nit… COLLONS!!!

A Tailàndia, la cultura del sexe la tenen molt arrelada, és un altre Món. No hi ha pràcticament tabús, tot és contempla des de la normalitat, no hi ha límits.

 

Fins aviat!!!

 

Jordi Meya.

Després de 2 anys he tornat a veure a la Lin.

 

Bangkok, dissabte, 21 / febrer / 2009.

  

 

 

Bangkok, és una ciutat de retrobaments amb persones especials que he anat coneixent al llarg dels últims 2 anys, quan vaig començar la meva aventura viatjant per Àsia.

A la Lin, la vaig conèixer fa pràcticament 2 anys, quan em trobava de viatge amb la meva bona amiga, Eva Franch per Camboia. Recordo que varem coincidir en el mateix autocar que ens va portar a Siem Reap a on es troben els meravellosos temples d´Angkor des de la frontera que limita Tailàndia amb Camboia.

La Lin, a diferència de nosaltres, viatjava tota sola, recordo que no ens vam intercanviar ni una sola mirada ni paraula fins a arribar a Siem Reap després de llargues hores de viatge per una carretera plena de fang i sotracs que semblava no acabar mai.

Va donar la casualitat que tant l´Eva com jo ens vam allotjar a la mateixa Guest House que la Lin a Camboia i va ser a partir d´aquella mateixa nit quan vam intercanviar les nostres primeres paraules amb la Lin.

A mi i també a l´Eva, la Lin ens va caure molt bé ens va semblar que seria una molt bona idea poder compartir part del nostre viatge a Camboia amb ella i així ho varem fer.

Durant els 3 dies següents vàrem voltar per el complexe d´Angkor Wat amb la nostra amiga de Xina, recordo que semblava que féssim una competició entre la Lin i jo perquè no paràvem de fer fotografies, era com si ens provéssim a veure qui era capaç de fer més fotos.

Fa 2 anys a Angkor Wat

Fa 2 anys a Angkor Wat

 

La Eva, es va quedar a Angkor un dia menys que jo i la Lin, em vaig tornar a reunir amb ella un parell de dies més tard a la capital de Camboia, Phnom Penh. Aquelles 24 hores que vaig passar amb la Lin varen ser meravelloses, tots dos vàrem riure moltíssim i va ser el principi d´una bona amistat que no hem perdut durant els 2 anys que han passat des de llavors.

Doncs bé… Ara ja a Bangkok, vaig rebre una trucada de part de la Lin la qual m´explicava que es trobava a Kuala Lumpur, Malasia de vacances i que tenia intenció de volar a Bangkok, Tailàndia per passar uns quants dies abans de viatjar a Laos i retornar a Shanghai, Xina posteriorment d´on és natural.

Reunir-me amb persones que he anat coneixent a Àsia en moments molt especials de la meva vida, em fa molta il-lusió tornar a veure-les, sigui a Àsia o sigui en una altra part del Món i la Lin és una d´aquestes persones que coneixes per casualitat que et deixem empremta per els bons moments que he passat juntament amb ella.

Ahir va ser un dia perfecte, va lligar tot, no tenia que anar a la universitat ni tampoc tenia que treballar, vaig poder compartir tot el temps que vaig voler per estar amb la meva amiga xinesa.

Evidentment, vaig trobar la Lin força canviada des de Camboia, han passat 2 anys tots dos hem canviat físicament i potser també una mica hem evolucionat amb les nostres maneres de pensar. Recordo que el meu nivell d´anglès ara fa 2 anys era molt precari i el de la Lin tres quartes part del mateix però tot i així tots dos ens ho vàrem passar súper bé a Angkor tot i el ¨handicap¨de la comunicació.

Aquesta vegada, aquest petit inconvenient pràcticament ja no era palpable, ens vam comunicar d´una manera fluïda i amb tota naturalitat. A vegades, la comunicació verbal no és el més important quan estàs a gust amb algú però, en canvi, si pots fer servir aquesta eina de comunicació l´estona que comparteixes amb l´altra persona es fa molt més intensa i bonica com és natural.

Ahir, em vaig trobar una noieta que ha madurat molt des de temps enrere. Les converses que vàrem tenir em transmetien molt bones vibracions i bon rotllo. Des de el primer moment del nostre retrobament, va aparèixer de nou aquella màgia que no la veus però que la notes molt quan apareix, parlo del ¨feeling¨.

Semblava que no havia passat tant temps de no compartir moments junts, tot va ser natural i autèntic!

Em sento molt orgullós de tenir la sort de tenir amics en moltes parts del nostre planeta, persones que et marquen profundament en moments claus de la vida i que, com deia abans, deixen empremta.

Suposo que visquen a Tailàndia no serà molt complicat tornar a coincidir amb la Lin. Xina, no està tant lluny de Tailàndia. La vida dóna moltes voltes, no descarto en un futur fer-li una visita a Xina i passar uns dies junts viatjant per el seu país que coneix molt bé.

Bon cap de setmana!!!

 

Jordi Meya.        

 

Amb la Lin

Amb la Lin

      

                                                                                                  

Parlant de canals… Cadàver gos.

Posted: 18 febrer, 2009 in Tailandia

Cadàver gos en un canal de Bangkok.

Bangkok, dimecres, 18 / febrer / 2009.

Bangkok, és una ciutat coneguda per moltes coses destacables, algunes de positives i d´altres molt negatives com és la pol-lució o el trànsit que és caòtic, constant i estressant durant tot l´any pràcticament les 24 hores del dia.

Hi ha algunes opcions per moure´t per Bangkok barates i sobretot molt més ràpides que anar amb bus o taxi. L´opció que vull mencionar són els canals que envolten la ciutat, petites artèries que utilitza molta gent, sobretot de caire local per anar d´un lloc a un altre sense perdre molt de temps.

Des de ja fa uns quants mesos, aquesta és una opció que utilitzo molt sovint per moure´m per Bangkok. Em permet, entre d´altres coses, conèixer diferents maneres de desplaçar-me per Bangkok, conèixer nous llocs i fer-me una idea encara més acurada de la ciutat a on visc. També, és un bon recurs per estalviar-se diners en transports més cars i com deia al començament, segurament la millor opció de no perdre temps i de no estressar-te gaire.

Des de molt dora al matí i fins que es fa de nit, hi ha un moviment constant d´embarcacions de fusta bastant velles, carregades fins als topes de gent que van d´un cantó a un altre per els canals ( No hi ha canals per tota la ciutat ). Has d´intentar conèixer molt bé la ruta que fan per unes raons molt importants ( no és un medi de transport comú per els estrangers o Falangs com ens coneixen els thais ). La primera, perquè ningú t´ajudarà si no parles tailandès o almenys saps dir algunes paraules amb una correcta pronunciació, no perquè no et vulguin ajudar intencionadament sinó perquè la gent que treballa cobrant els bitllets la gran majoria son pobres i no han tingut la sort, desgraciadament, de poder estudiar com la majoria de nosaltres. La segona raó, és que et pots considerar que t´has perdut si no t´ubiques o et saps la ruta o bé perquè alguna persona t´ho ha explicat detalladament o perquè has utilitzat aquest medi de transport anteriorment i has pogut memoritzar el trajecte .

Al principi d´agafar barques per moure´m, em costava bastant acostumar-me a la pudor que desprèn l´aigua dels canals. Està molt infectada, les barques hi aboquen gas-oil, s´hi llencen escombraries i també hi arriben matèries vàries de molts claveguerams de cases properes construïdes a tocar dels canals. Evidentment, no és com molts rius o canals de l´Índia que estàn extremadament infectats però Déu nidó!

Quan vas per els canals amb les barques, si estàs assegut a prop de l´aigua, és molt recomanable fer el que tothom fa, protegir-se amb uns toldos que fas pujar amunt gràcies a l´ajuda d´unes politges i unes cordes, sinó és molt normal que et mullis una mica d´una aigua bruta i infectada. I no fa gaire gràcia…….

A pesar d´aquests inconvenients, és un medi de transport que té molt èxit i no és broma! La majoria de vegades, les barques van més carregades del compte, no és important quan pes pugui aguantar la barca, no té importància. Mentres hi entri gent cap problema tu! Espero que no s´enfonsi mai cap barca perquè hi haurà més víctimes que l´enfonsament del ¨Titanic¨no perquè l´aigua estigui gelada sinó per la merda que hi ha.

Parlant de merda…………

Mentres espera un matí que arribés alguna barca per anar fins a Ramkamhaeng des de Thong Lo, vaig veure un cadàver d´un gos surant a l´aigua bastant a prop meu que no sé pas com havia anat a espetegar fins al canal……. Va ser una imatge una mica desagradable perquè a aquelles hores del matí encara sense esmorzar no tenia l´estòmag per aquest tipus d´experiències…. però bé…. fins hi tot un tailandès anava fent broma dient que segurament el podríem agafar i menjar-nos-el a la barbacoa, hehehehehe….

En fi… bromes a part….. Vull deixar constància que aquest medi de transport cal que sigui destacat molt més per les coses positives que no pas per algunes de negatives. No em puc queixar que per 0.24 euros puguis arribar fins a la universitat quan un taxi no baixa dels 3 euros.

Jordi Meya.

San Valentine´s Day in Bangkok.

Posted: 15 febrer, 2009 in Tailandia

San Valentine´s Day in Bangkok.
 
 

 

dissabte, 14 / febrer / 2009

 

Tailàndia, és un país que mai ha sigut conquerit per cap país estranger, això tothom ho sap. Les costums i història d´aquest país estan molt arrelades a tota la gent però també cal destacar que Tailàndia és un país que està bastant influenciat per els Estats Units ( sobretot Bangkok ) en algunes celebracions com per exemple el Nadal ( el 95% de la població és budista ) i el dia de San Valentí que es celebra cada 14 de febrer.

San Valentí, és per els tailandesos el mateix que és per els americans, el dia dels enamorats. Allà per on vas, pots veure gent que compra roses per regalar com a símbol d´amor ( com San Jordi a Catalunya ) a les persones que estimen. Hi ha parades de flors a tot arreu i la gent es desitja els uns als altres feliç dia dels enamorats.

Per a mi, evidentment, el dia dels enamorats és el 23 d´abril el dia de San Jordi, el meu sant. Mai, he donat molta importància al dia de San Valentí, sobretot perquè és un celebració que mai s´ha arrelat amb força a Catalunya. Ahir, en canvi, va ser la primera vegada que vaig viure el dia de San Valentí amb una mica més d´intensitat, la meva parella és tailandesa i per ella és un dia ¨especial¨que li agrada especialment.

En fi… jo, no li vaig regalar cap rosa, si a cas ho faré el dia 23 d´abril però sí que varem anar amb els nostres amics Manuele i Ham a sopar en plan ¨caníbal¨a un bufet lliure a prop de Sala Daeng a la zona de Silom a tocar del Riu Chao Phraya anomenat ¨Holiday Inn¨.

Dic això perquè al ser bufet pots menjar tot el que et vingui en gana, que no és poc….. A mi, m´agrada molt menjar en aquest tipus d´establiments perquè pots triar molts plats, no tant sols de cuina tailandesa també menjar a nivell internacional.

Jo, portava una ampolla de vi que vaig comprar a Catalunya el passat desembre per poder-nos-la veure durant el sopar com a detall però al final no la varem obrir perquè el mateix restaurant tenia carta de vins i el cambrer ens va comentar que teníem que pagar uns calers extres si volíem obrir l´empolla de vi que portava. Suposo que són normes del servei…

Sempre que sortim amb els nostres amics, ens solen portar a llocs de certa categoria que no coneixem perquè no em solo moure per aquests ambients, normalment. M´agrada també molt de tant en tant descobrir altres llocs de Bangkok interessants amb en Manuele perquè m´explica moltes coses i m´ensenya llocs que per a mi mateix em serien difícils de descobrir-los.

Ens varem posar ¨les botes¨ menjant de tot, entrants, carn acompanyada de salses, patates, menjar japonès, indi, pastissos i fins ni tot crema catalana que estava molt bona!!!

El servei, molt bé i l´ambient del restaurant molt agradable, pràcticament totes les taules estaven ocupades de gent local i estrangers. També hi havia en el mateix restaurant un petit escenari a on dues noies molt guapes interpretaven cançons amb una coreografia que tenien molt ben estudiada.

Després del sopar, vam arribar-nos fins a l´hotel Dusit Thani, ( www.dusit.com ) un dels millors hotels de Bangkok i de tot el país a fer una copa abans de tornar cap a casa.

L´hotel, ja el coneixia, una vegada hi vaig anar a dinar amb un bon amic que va tenir la gentilesa de convidar-me. L´hotel, és d´estil colonial i el servei és impressionant. Em va sobtar moltíssim que les cambreres ens servien la beguda de genolls al terra com a símbol de respecte.

Al Dusit, ahir a la nit celebraven el dia de San Valentí fent una menció especial al tango, el ball per exel-lència de l´amor.

Al ¨lobby¨de l´hotel hi havia gent reunida, parlant animadament i fent unes copes com nosaltres.

Em va agradar molt estar allà, és un bon lloc per fer una copa i per relaxar-te.

Poc més tard de la una de la matinada arribàvem a casa.

Jordi Meya.

 

Quin paio en Miquel!!!

Posted: 12 febrer, 2009 in Tailandia

Quin paio en Miquel!!!

Bangkok, dijous, 12 / febrer / 2009.

 

 

De nou junts a Bangkok

De nou junts a Bangkok

Sé que el meu bon amic Miquel, és capaç de fer qualsevol cosa que li passi per el cap, li agrada improvisar i fer coses que la majoria de la gent no fem sovint com per exemple: anar a Nova York 7 vegades seguides, agafar un bus des de Nova Orleans fins a Chicago d´una sola tirada o venir a Bangkok per 4a. vegada en 1 any. El passat dimarts, va tornar a fer una de les seves. Quin paio en Miquel!!!

 

 

 

 

 

 


Els aconteixaments van passar de la següent manera.


Em trobava a casa tranquil-lament intentant repassar els apunts que havia agafat durant les hores d´estudi a la universitat aquell dia. També tenia l´ordinador encès com la majoria de vegades que em trobo a casa. En Miquel, via xat va saludar-me.


Amb en Miquel, solo fer molt sovint xats, sobretot quan jo em llevo al matí aquí a Tailàndia. Ell, aquelles hores encara no sol dormir sinó té que treballar el dia següent. És matinada a Catalunya.

Com sempre, li vaig comentar a veure com es trobava. Immediatament em va respondre que es trobava fantàsticament perquè s´acabava de fer un massatge moments abans. Reconec que em va sobtar la seva resposta, vaig pensar que potser s´havia fet un massatge en algun consultori de rehabilitació de Ripoll… No sé…


Vaig intentar seguir-li el fil fent una mica de broma… Jo…¨Sembla que estiguis a Tailàndia¨… En Miquel…¨Sí, estic en un ciber a sota de casa teva, aquí a Bangkok¨…. Jo… Ah sí??? Ara t´obro la porta de casa¨… Miquel… ¨D´aquí a 5 minuts et picaré a la porta¨…. Jo… ¨Val, t´espero¨… Miquel… ¨No contesta¨……………..


Moments de dubte per part meva. ¨Serà capaç d´haver-me dit la veritat???????????????¨ Em preguntava…


Van passar 5 minuts de rellotge i sento que piquen a la porta de casa!!! No m´ho podia creure que fos veritat el que m´acabava de dir 5 minuts abans per el xat!!!


Obro la porta i allà me´l trobo càmara en mà grabant un vídeo improvissat com molts d´altres que fa!!!!!!!!!!!
Estava totalment acollonit i descol-locat però al mateix temps em sentia molt i molt feliç de veure en Miquel, un dels meus millors amics davant els meus nassos a Bangkok només 3 setmanes després que el vaig veure per última vegada a Ripoll amb temperatures gèlides.


I el malparit no em va dir res!!! S´ho tenia ben guardat i la sorpresa li va sortir rodona!!! Collons!!!!!!!!!!!!


No hem parat de riure des d´aquell vespre que arribà a casa fins que ha marxat, ara fa una estona.


Acabem de començar l´any 2.009 però puc assegurar que el dia que en Miquel va venir de nou a Tailàndia des de Barcelona via Milà, Singapore i Bangkok per donar-me aquesta meravellosa sorpresa, serà un dels dies més importants i més bonics que viuré durant aquest any. SEGUR!!!


Ara, el meu bon amic deu estar en un tren nocturn camí de Laos a on hi passarà uns dies abans de retornar a Tailàndia amb barca per el riu Mekong.


No voldria deixar passar l´ocasió de donar-li les gràcies de tot cor amb en Miquel per venir una vegada més a Bangkok, estar amb mi durant uns dies, fer-me companyia, donar-me el seu suport incondicional de bon amic i com sempre, per portar la seva motxilla carregada d´embotits de Ripoll en comptes de roba i altres coses personals que li pogueren fer falta durant el viatge.


Miquel, ets collonut!!! Això que has fet per a mi és fer ROCK´N´ROLL amic meu.

M´has tocat la fibra.


Jordi Meya.

 

 

Bangkok, divendres, 6 / febrer / 2009.

Ahir, mentres estava sopant amb la meva amiga Amy, vaig rebre una trucada totalment inesperada. No podia imaginar-me que la persona que em va trucar era la meva amiga Georgina que vaig conèixer ara fa justament 2 anys a Rishikesh, Índia quan em trobava de viatge per el nord d´Índia juntament amb l´Albert Rigat. Just un parell de setmanes abans de visitar Tailàndia per primera vegada.

Quan viatges, passen moltes coses però, sobretot coneixes molta gent, està molt clar que les persones quan estem fora de la nostra cultura i entorn ens solem obrir molt més als altres. A l´Índia sol passar molt sovint aquest fet tant curiós, comparteixes molt bons moments amb gent d´arreu del Món que de vegades es converteixen en futures amistats. Una cosa semblant em va passar quan vaig coincidir a Índia amb la Georgina.

Recordo que la primera vegada que la vaig veure, l´Albert i jo anàvem caminant per un carrer de Rishikesh  carregats amb les nostres motxilles acabats d´arribar el mateix matí amb tren procedents de Haridwar.

L´Albert, m´havia parlat d´una noia que havia conegut a l´Índia durant una època que ens havíem separat per seguir viatjant per l´Índia durant un temps en diferents direccions. L´Albert, en aquells moments, tenia un precentiment relacionat amb la Georgina. Tenia quasi bé la certesa que la trobaríem per aquella part d´Índia, i així va ser.

La Georgina, anava caminant tota sola per un carrer de “Laxman Jhula” a Rishikesh. Seria als voltant de mitja tarda… No ho recordo en exactitud… La Georgina, en aquells moments, no se´n adonà que nosaltres ens estàvem aproximant a ella. Va ser l´Albert que va donar-se compte i immediatament la va cridar. Ens van fondre amb una forta abraçada. Ho recordo com si ho visqués en aquests moments.

Fa 2 anys a Índia

Fa 2 anys a Índia

 

Bé… L´Albert, malauradament es va posar malalt al cap d´un parell de dies d´arribar a Rishikesh. Varem sentir comentaris que  molta gent havia estat malalta o ho estava en aquells moments, segurament degut a un problema d´higiene al menjar. Recordo que moltes vegades el menjar estava ple de mosques i d´altres insectes.

Va ser a partir de la malaltia de l´Albert que vaig començar a tenir una bona relació d´amistat amb la Georgina. Pràcticament, quedàvem cada matí per esmorzar plegats o per dinar en un xiringuito a tocar del Riu Ganges, ( no gaire contaminat per aquella zona del país, m´hi vaig banyar amb ¨gallumbos¨ ) o simplement per donar un vol.

Tant jo com la Georgina, era la primera vegada que visitàvem Índia i Àsia. Tenim moltes coses, anècdotes… per explicar-nos entre nosaltres i passar una bona estona. Vam connectar molt bé entre nosaltres durant aquells dies.

La Georgina, va marxar de Rishikesh cap a Nova Delhi un parell de dies abans que l´Albert i jo sens parés el cap i ens plantéssim a Tailàndia deixant Índia sense que entrés en els nostres plans. La Georgina, va volar des de Nova Delhi a Bombay i d´allà va retornar a Catalunya.

Va ser a partir d´aquell moment, que li vaig perdre pràcticament la pista. Sabia que vivia no gaire lluny de Ripoll amb cotxe i que tenia un projecte d´estudi al cap que a dia d´avui, ha aconseguit amb èxit.

He intentat fer un petit pròleg sobre aquesta part de la meva vida que vaig tenir la sort de compartir amb la Georgina perquè, vosaltres, lectors d´aquest modest blog a on intento plasmar una part de la meva vida des de fa més de 2 anys us poguéssiu ubicar i saber del que estic parlant.

És curiós… certament molt curiós… Han passat 2 anys i he tornat a veure la Georgina en una altra part d´Àsia, en un altre país asiàtic però en definitiva, Àsia.

Si em paro uns moments a pensar, sembla molt més difícil, a primera vista, tornar a veure una persona que fa temps que no veus a tanta distància de Catalunya. Durant els darrers 2 anys, he tornat a Ripoll a passar petites temporades 3 vegades i cap d´aquestes vegades vaig veure a la Georgina i en canvi la trobo a Bangkok a 13.000 quilòmetres de Barcelona.

La vida és així de curiosa.

Tenia una cita amb la Georgina i la Ainara, la seva amiga a Kao San Road, el barri a on tothom que no coneix Bangkok hi va, jo inclòs.

2 anys després. Ara a Tailàndia

2 anys després. Ara a Tailàndia

 

Avui, no tenia que anar a la universitat ni tampoc tenia que treballar ni estudiar tailandès. Tenia el dia lliure, he tingut temps suficient per estar amb elles per parlar i per donar-lis uns quants consells del què poden fer a Bangkok i algunes recomanacions de llocs del país que conec i que, sota la meva opinió, valen la pena de ser visitats.

Quan estàvem en un ¨xiringuito¨, que em coneixen molt bé prenent un refresc i parlant entre tots nosaltres, la Georgina ha tret de la seva bossa un parell de fuets degudament envasats al buit per a mi. Ostres! Quina il-lusió rebre un regal tant apreciat! Especialment, menjar embotit català, és una de les meves grans debilitats i encara que em queden unes quantes llonganisses a la nevera de casa meva que vaig portar a Bangkok per passar una bona temporada, sempre és d´agraïr tenir un bé tant preuat, sobretot quan estàs tant lluny de casa i no pots trobar embotit de qualitat enlloc.

Georgina i la seva amiga i una thai que ha volgut sortir a la foto

Georgina i la seva amiga i una thai que ha volgut sortir a la foto

 

Les hores han passat ràpides. Hem menjar un Pat Thai ( menjar típic tailandès fet amb noodles, vegetals, ou ferrat, fruits secs mariscs o vedella o pollastre, condimentat amb salses típiques a Tailàndia ) al carrer.

Ens hem tingut que canviar de taula perquè rondava una rata de dimensions considerables molt a prop de nosaltres. Menjar al carrer és barat però de vegades passen coses com aquesta, hehehe….

Li he comentat a la Georgina que la trobo pràcticament igual que quan la vaig conèixer a l´Índia. Sembla que no hagui passat el temps per ella. Està guapa, se la veu feliç, al menys a primera vista. Ha estat durant més d´un any i mig estudiant fort per aprobar un examen molt important per el seu futur i ara li toca passar-s´ho bé i disfrutar de les vacances que es mereix, sobretot, després d´haver fet un esforç brutal durant tant de temps.

La seva companya de viatge, la Ainara, m´ha caigut molt bé. M´he emportat una bona impressió sobre ella. Segur que s´ho passen de collons viatjant per Tailàndia les dues plegades.

Jo, els hi desitjo el millor!!!

 

Jordi Meya.

Una estoneta amb l’ Amy.

Posted: 5 febrer, 2009 in Tailandia

Després del dia d´estudi d´avui a la universitat, m´he reunit al centre de Bangkok amb la meva amiga Amy de San Francisco per sopar amb ella i parlar durant una bona estona  després de la meva tornada a Tailàndia ara fa 18 dies.

Amy i jo.

Com sempre, no hem parat de xerrar, d´explicar-nos coses sobre nosaltres i de riure durant el parell d´hores que hem estat a la plaça de Victory Monument sopant en un xiringuito al carrer rodejats de gent que menjaven plats tailandesos o que caminaven a munt i avall, just al costat d´una de les entrades de l´Sky Train d´aquella zona.

L´ Amy, fa pocs dies que ha tornat d´Indonèsia de fer unes pràctiques sobre el màsters que actualment està cursant a la Universitat de Salaya, situada a les afores de Bangkok.

La seva experiència a l´illa de Java li ha agradat moltíssim. M´ha explicat que ha quedat molt sorpresa del caràcter obert de la majoria de la gent que ha conegut, tot i siguen Indonèsia un país practicant de l´Islam.

Mentres estàvem prenent un refresc, li he donat un llibre escrit en llengua espanyola que vaig comprar a Ripoll com a regal. És una novela titulada: ¨La Catedral del Mar¨ d´Ildefonso Falcones i tracta sobre la construcció de la Catedral de Barcelona al S.XIV. L´Amy és una gran lectora i una apassionada de la ciutat de Barcelona. Allà hi va viure 5 anys, té molt bones amistats i una bona connexió amb la cultura catalana. Sabia que li agradaria molt.

Amb l´Amy, sempre parlem molt obertament i de qualsevol tema, ens tenim molta confiança però sobretot, solem parlar sobre temes relacionats amb la cultura tailandesa, relacions amb els thais i d´altres temes que ens afecten el nostre dia a dia a Tailàndia. Tenim sempre un bon intercanvi de punts de vista entre nosaltres. A vegades molt diferents però interessants vinguin del cantó que vinguin.

Un tema del que també hem parlat, ha sigut sobre el meu nou projecte universitari aquí a Bangkok. Ja sabia, des de fa temps que tenia la intenció d´estudiar una llicenciatura en una Universitat de Bangkok que ofereixen alguns programes internacionals d´estudi.

Sempre, des de que li vaig explicar quina era la meva intenció, em va donar molts ànims per tirar-ho endavant i avui que li he confirmat que ja està en marxa, s´ha posat molt contenta i també m´ha ofert ajuda amb tot el que calgui relacionat amb la llicenciatura, sobretot alhora d´entregar treballs escrits en anglès. L´Amy, hem pot corregir possibles errors ortogràfics per exemple…

Victory Monument

Victory Monument

 

Per últim, m´ha explicat que en principi té que tornar als Estats Units a mtjans d´aquest any, just quan acabi el Màsters però que li ronda per el cap buscar feina a Bangkok en alguna escola o universitat perquè es troba molt a gust visquen aquí encara que, com ens passa a tots, tenim moments baixos i trobem a faltar a la gent propera a nosaltres com la família que tenim tant lluny.

Sempre és un plaer compartir bones estones amb l´Amy i avui també ho ha sigut.

Suposo que ens tornarem a veure d´aquí a poc. Des de que ens coneixem solem quedar una o dues vegades al mes.

En fi…

Me´n vaig a dormir que avui em sento molt cansat, no em surten més paraules per deixar escrites en aquest post dedicat al retrobament amb una bona amiga.

Bona nit.

Jordi Meya.

El primer dia de classe a la universitat a Bangkok ha sigut molt profitós i positiu. He trobat molt interessant la matèria que avui he començat a estudiar, he seguit bé les explicacions donades per el professor en anglès i els meus companys m´han fet molt bona impressió.

Avui al matí, volia arribar amb temps a la universitat perquè entre d´altres motius no tenia molt clar l´edifici a on tenia que anar per estudiar la lliçó ubicat a dins del campus universitari que és com una petita ciutat.

Portava un plànol que ahir la secretària d´estudis internacionals em va donar a on m´havia marcat amb una creu el lloc exacte a on tenia que anar aquest mateix matí.

Per arribar al campus universitari de Ramkhamhaeng des d´ On Nut, he tingut que agafar varis transports públics. Primer de tot, l´Sky Train que anava a rebentar perquè era hora punta fins a Thong Lo. Des d´allà un petit bus conduït per adolescents sense permís de conduir que acostumo a agafar per desplaçar-me fins al The Mall Bangkapi per donar classes d´espanyol. El noi encarregat de cobrar els tickets m´ha volgut fer la ¨pirula¨amb el canvi. Li ha sortit el ¨tiro¨per la culata, em conec molt bé el preu del trajecte. I finalment, des  d´allà he agafat una barca que m´ha fet esperar més temps del que em pensava  que m´ha portat fins al moll a prop de la carretera de    Ramkhamhaeng a Bangkapi, a tocar de la Universitat.

Un cop a dins del campus universitari, no he aconseguit trobar ràpidament l´edifici a on tenia que anar a estudiar. Les assignatures de la llicenciatura que estudio, bàsicament s´imparteixen en dos edificis. El d´avui, encara no hi havia anat mai.

He preguntat a uns quants guàrdies a veure si sabien a on estava ubicat l´edifici en qüestió. Com ve sent habitual, no parlaven anglès i jo amb la pressa que tenia no podia pensar en tailandès per comunicar-me amb ells. El temps, se´m tirava al damunt més ràpid del què em pensava.

Al final i al cap d´una bona estona, suat de dalt a baix, he vist una colla d´estudiants que no eren asiàtics que caminaven tots cap a la mateixa direcció. Els he seguit i he trobat l´edifici que feia estona anava de bòlit per trobar-lo.

Durant tota la lliçó que ha durat 8 hores amb una pausa d´1 hora per dinar, he estat assegut amb un noi de Finlàndia que com jo, avui començava a estudiar la llicenciatura relacionada amb negocis internacionals.

El professor, ha arribat a classe instants després que jo ho fes i un cop s´ha presentat i ha fet una petita introducció de l´assignatura que imparirà durant les properes setmanes, ha començat a impartir la classe.

Parlant de la classe… És de dimensions considerables. Hi ha televisions per seguir la lliçó sense perdre el fil, el professor es pot auxiliar amb un micròfan per no tenir que alçar la veu més del compte i la classe pràcticament estava plena d´estudiants de moltes parts del Món com per exemple: Xina, Finlàndia, Alemanya, Nigèria i també n´hi havia de Tailàndia.

Com deia al principi d´aquest post, em sento molt satisfet de com ha anat la primera presa de contacte a la Universitat. He seguit molt bé els conceptes de la classe d´avui, m´ha agradat molt la manera d´explicar del professor ( un home de 70 anys d´edat amb una llarga experiència dins el Món universitari i de negocis i que transmet bon ¨feeling¨ ) i la impressió que m´ha quedat després de classe, és totalment satisfactòria i positiva.

S´han parlat de temes que he trobat molt interessants. Temes sobre lleis, política, diferències entre països alhora de fer negocis, constitucions i democràcies, països que estan dirigits sota una dictadura militar, aspectes sobre països sota una forta pressió referent a temes culturals i de religió, com son els països de l´Islam, propòsits alhora d´elaborar un sistema legal, ètica, moralitat, negligències, el poder legislatiu, medi ambient, justícia, ordre i d´altres temes tots ells molt interessants.

Demà, toca treballar fent de ¨profe¨d´espanyol.

El dijous serà un altre dia que passaré a la Universitat.

Una abraçada i salut per a tothom!!!

 

Jordi Meya.