Connexió Georgina. D´Índia a Tailàndia.

Bangkok, divendres, 6 / febrer / 2009.

Ahir, mentres estava sopant amb la meva amiga Amy, vaig rebre una trucada totalment inesperada. No podia imaginar-me que la persona que em va trucar era la meva amiga Georgina que vaig conèixer ara fa justament 2 anys a Rishikesh, Índia quan em trobava de viatge per el nord d´Índia juntament amb l´Albert Rigat. Just un parell de setmanes abans de visitar Tailàndia per primera vegada.

Quan viatges, passen moltes coses però, sobretot coneixes molta gent, està molt clar que les persones quan estem fora de la nostra cultura i entorn ens solem obrir molt més als altres. A l´Índia sol passar molt sovint aquest fet tant curiós, comparteixes molt bons moments amb gent d´arreu del Món que de vegades es converteixen en futures amistats. Una cosa semblant em va passar quan vaig coincidir a Índia amb la Georgina.

Recordo que la primera vegada que la vaig veure, l´Albert i jo anàvem caminant per un carrer de Rishikesh  carregats amb les nostres motxilles acabats d´arribar el mateix matí amb tren procedents de Haridwar.

L´Albert, m´havia parlat d´una noia que havia conegut a l´Índia durant una època que ens havíem separat per seguir viatjant per l´Índia durant un temps en diferents direccions. L´Albert, en aquells moments, tenia un precentiment relacionat amb la Georgina. Tenia quasi bé la certesa que la trobaríem per aquella part d´Índia, i així va ser.

La Georgina, anava caminant tota sola per un carrer de “Laxman Jhula” a Rishikesh. Seria als voltant de mitja tarda… No ho recordo en exactitud… La Georgina, en aquells moments, no se´n adonà que nosaltres ens estàvem aproximant a ella. Va ser l´Albert que va donar-se compte i immediatament la va cridar. Ens van fondre amb una forta abraçada. Ho recordo com si ho visqués en aquests moments.

Fa 2 anys a Índia

 

Bé… L´Albert, malauradament es va posar malalt al cap d´un parell de dies d´arribar a Rishikesh. Varem sentir comentaris que  molta gent havia estat malalta o ho estava en aquells moments, segurament degut a un problema d´higiene al menjar. Recordo que moltes vegades el menjar estava ple de mosques i d´altres insectes.

Va ser a partir de la malaltia de l´Albert que vaig començar a tenir una bona relació d´amistat amb la Georgina. Pràcticament, quedàvem cada matí per esmorzar plegats o per dinar en un xiringuito a tocar del Riu Ganges, ( no gaire contaminat per aquella zona del país, m´hi vaig banyar amb ¨gallumbos¨ ) o simplement per donar un vol.

Tant jo com la Georgina, era la primera vegada que visitàvem Índia i Àsia. Tenim moltes coses, anècdotes… per explicar-nos entre nosaltres i passar una bona estona. Vam connectar molt bé entre nosaltres durant aquells dies.

La Georgina, va marxar de Rishikesh cap a Nova Delhi un parell de dies abans que l´Albert i jo sens parés el cap i ens plantéssim a Tailàndia deixant Índia sense que entrés en els nostres plans. La Georgina, va volar des de Nova Delhi a Bombay i d´allà va retornar a Catalunya.

Va ser a partir d´aquell moment, que li vaig perdre pràcticament la pista. Sabia que vivia no gaire lluny de Ripoll amb cotxe i que tenia un projecte d´estudi al cap que a dia d´avui, ha aconseguit amb èxit.

He intentat fer un petit pròleg sobre aquesta part de la meva vida que vaig tenir la sort de compartir amb la Georgina perquè, vosaltres, lectors d´aquest modest blog a on intento plasmar una part de la meva vida des de fa més de 2 anys us poguéssiu ubicar i saber del que estic parlant.

És curiós… certament molt curiós… Han passat 2 anys i he tornat a veure la Georgina en una altra part d´Àsia, en un altre país asiàtic però en definitiva, Àsia.

Si em paro uns moments a pensar, sembla molt més difícil, a primera vista, tornar a veure una persona que fa temps que no veus a tanta distància de Catalunya. Durant els darrers 2 anys, he tornat a Ripoll a passar petites temporades 3 vegades i cap d´aquestes vegades vaig veure a la Georgina i en canvi la trobo a Bangkok a 13.000 quilòmetres de Barcelona.

La vida és així de curiosa.

Tenia una cita amb la Georgina i la Ainara, la seva amiga a Kao San Road, el barri a on tothom que no coneix Bangkok hi va, jo inclòs.

2 anys després. Ara a Tailàndia

 

Avui, no tenia que anar a la universitat ni tampoc tenia que treballar ni estudiar tailandès. Tenia el dia lliure, he tingut temps suficient per estar amb elles per parlar i per donar-lis uns quants consells del què poden fer a Bangkok i algunes recomanacions de llocs del país que conec i que, sota la meva opinió, valen la pena de ser visitats.

Quan estàvem en un ¨xiringuito¨, que em coneixen molt bé prenent un refresc i parlant entre tots nosaltres, la Georgina ha tret de la seva bossa un parell de fuets degudament envasats al buit per a mi. Ostres! Quina il-lusió rebre un regal tant apreciat! Especialment, menjar embotit català, és una de les meves grans debilitats i encara que em queden unes quantes llonganisses a la nevera de casa meva que vaig portar a Bangkok per passar una bona temporada, sempre és d´agraïr tenir un bé tant preuat, sobretot quan estàs tant lluny de casa i no pots trobar embotit de qualitat enlloc.

Georgina i la seva amiga i una thai que ha volgut sortir a la foto

 

Les hores han passat ràpides. Hem menjar un Pat Thai ( menjar típic tailandès fet amb noodles, vegetals, ou ferrat, fruits secs mariscs o vedella o pollastre, condimentat amb salses típiques a Tailàndia ) al carrer.

Ens hem tingut que canviar de taula perquè rondava una rata de dimensions considerables molt a prop de nosaltres. Menjar al carrer és barat però de vegades passen coses com aquesta, hehehe….

Li he comentat a la Georgina que la trobo pràcticament igual que quan la vaig conèixer a l´Índia. Sembla que no hagui passat el temps per ella. Està guapa, se la veu feliç, al menys a primera vista. Ha estat durant més d´un any i mig estudiant fort per aprobar un examen molt important per el seu futur i ara li toca passar-s´ho bé i disfrutar de les vacances que es mereix, sobretot, després d´haver fet un esforç brutal durant tant de temps.

La seva companya de viatge, la Ainara, m´ha caigut molt bé. M´he emportat una bona impressió sobre ella. Segur que s´ho passen de collons viatjant per Tailàndia les dues plegades.

Jo, els hi desitjo el millor!!!

 

Jordi Meya.