Quin paio en Miquel!!!

Quin paio en Miquel!!!

Bangkok, dijous, 12 / febrer / 2009.

 

 

De nou junts a Bangkok

Sé que el meu bon amic Miquel, és capaç de fer qualsevol cosa que li passi per el cap, li agrada improvisar i fer coses que la majoria de la gent no fem sovint com per exemple: anar a Nova York 7 vegades seguides, agafar un bus des de Nova Orleans fins a Chicago d´una sola tirada o venir a Bangkok per 4a. vegada en 1 any. El passat dimarts, va tornar a fer una de les seves. Quin paio en Miquel!!!

 

 

 

 

 

 

Els aconteixaments van passar de la següent manera.

Em trobava a casa tranquil-lament intentant repassar els apunts que havia agafat durant les hores d´estudi a la universitat aquell dia. També tenia l´ordinador encès com la majoria de vegades que em trobo a casa. En Miquel, via xat va saludar-me.

Amb en Miquel, solo fer molt sovint xats, sobretot quan jo em llevo al matí aquí a Tailàndia. Ell, aquelles hores encara no sol dormir sinó té que treballar el dia següent. És matinada a Catalunya.

Com sempre, li vaig comentar a veure com es trobava. Immediatament em va respondre que es trobava fantàsticament perquè s´acabava de fer un massatge moments abans. Reconec que em va sobtar la seva resposta, vaig pensar que potser s´havia fet un massatge en algun consultori de rehabilitació de Ripoll… No sé…

Vaig intentar seguir-li el fil fent una mica de broma… Jo…¨Sembla que estiguis a Tailàndia¨… En Miquel…¨Sí, estic en un ciber a sota de casa teva, aquí a Bangkok¨…. Jo… Ah sí??? Ara t´obro la porta de casa¨… Miquel… ¨D´aquí a 5 minuts et picaré a la porta¨…. Jo… ¨Val, t´espero¨… Miquel… ¨No contesta¨……………..

Moments de dubte per part meva. ¨Serà capaç d´haver-me dit la veritat???????????????¨ Em preguntava…

Van passar 5 minuts de rellotge i sento que piquen a la porta de casa!!! No m´ho podia creure que fos veritat el que m´acabava de dir 5 minuts abans per el xat!!!

Obro la porta i allà me´l trobo càmara en mà grabant un vídeo improvissat com molts d´altres que fa!!!!!!!!!!!
Estava totalment acollonit i descol-locat però al mateix temps em sentia molt i molt feliç de veure en Miquel, un dels meus millors amics davant els meus nassos a Bangkok només 3 setmanes després que el vaig veure per última vegada a Ripoll amb temperatures gèlides.

I el malparit no em va dir res!!! S´ho tenia ben guardat i la sorpresa li va sortir rodona!!! Collons!!!!!!!!!!!!

No hem parat de riure des d´aquell vespre que arribà a casa fins que ha marxat, ara fa una estona.

Acabem de començar l´any 2.009 però puc assegurar que el dia que en Miquel va venir de nou a Tailàndia des de Barcelona via Milà, Singapore i Bangkok per donar-me aquesta meravellosa sorpresa, serà un dels dies més importants i més bonics que viuré durant aquest any. SEGUR!!!

Ara, el meu bon amic deu estar en un tren nocturn camí de Laos a on hi passarà uns dies abans de retornar a Tailàndia amb barca per el riu Mekong.

No voldria deixar passar l´ocasió de donar-li les gràcies de tot cor amb en Miquel per venir una vegada més a Bangkok, estar amb mi durant uns dies, fer-me companyia, donar-me el seu suport incondicional de bon amic i com sempre, per portar la seva motxilla carregada d´embotits de Ripoll en comptes de roba i altres coses personals que li pogueren fer falta durant el viatge.

Miquel, ets collonut!!! Això que has fet per a mi és fer ROCK´N´ROLL amic meu.

M´has tocat la fibra.

Jordi Meya.