Cadàver gos en un canal de Bangkok.
Bangkok, dimecres, 18 / febrer / 2009.
Bangkok, és una ciutat coneguda per moltes coses destacables, algunes de positives i d´altres molt negatives com és la pol-lució o el trànsit que és caòtic, constant i estressant durant tot l´any pràcticament les 24 hores del dia.
Hi ha algunes opcions per moure´t per Bangkok barates i sobretot molt més ràpides que anar amb bus o taxi. L´opció que vull mencionar són els canals que envolten la ciutat, petites artèries que utilitza molta gent, sobretot de caire local per anar d´un lloc a un altre sense perdre molt de temps.
Des de ja fa uns quants mesos, aquesta és una opció que utilitzo molt sovint per moure´m per Bangkok. Em permet, entre d´altres coses, conèixer diferents maneres de desplaçar-me per Bangkok, conèixer nous llocs i fer-me una idea encara més acurada de la ciutat a on visc. També, és un bon recurs per estalviar-se diners en transports més cars i com deia al començament, segurament la millor opció de no perdre temps i de no estressar-te gaire.
Des de molt dora al matí i fins que es fa de nit, hi ha un moviment constant d´embarcacions de fusta bastant velles, carregades fins als topes de gent que van d´un cantó a un altre per els canals ( No hi ha canals per tota la ciutat ). Has d´intentar conèixer molt bé la ruta que fan per unes raons molt importants ( no és un medi de transport comú per els estrangers o Falangs com ens coneixen els thais ). La primera, perquè ningú t´ajudarà si no parles tailandès o almenys saps dir algunes paraules amb una correcta pronunciació, no perquè no et vulguin ajudar intencionadament sinó perquè la gent que treballa cobrant els bitllets la gran majoria son pobres i no han tingut la sort, desgraciadament, de poder estudiar com la majoria de nosaltres. La segona raó, és que et pots considerar que t´has perdut si no t´ubiques o et saps la ruta o bé perquè alguna persona t´ho ha explicat detalladament o perquè has utilitzat aquest medi de transport anteriorment i has pogut memoritzar el trajecte .
Al principi d´agafar barques per moure´m, em costava bastant acostumar-me a la pudor que desprèn l´aigua dels canals. Està molt infectada, les barques hi aboquen gas-oil, s´hi llencen escombraries i també hi arriben matèries vàries de molts claveguerams de cases properes construïdes a tocar dels canals. Evidentment, no és com molts rius o canals de l´Índia que estàn extremadament infectats però Déu nidó!
Quan vas per els canals amb les barques, si estàs assegut a prop de l´aigua, és molt recomanable fer el que tothom fa, protegir-se amb uns toldos que fas pujar amunt gràcies a l´ajuda d´unes politges i unes cordes, sinó és molt normal que et mullis una mica d´una aigua bruta i infectada. I no fa gaire gràcia…….
A pesar d´aquests inconvenients, és un medi de transport que té molt èxit i no és broma! La majoria de vegades, les barques van més carregades del compte, no és important quan pes pugui aguantar la barca, no té importància. Mentres hi entri gent cap problema tu! Espero que no s´enfonsi mai cap barca perquè hi haurà més víctimes que l´enfonsament del ¨Titanic¨no perquè l´aigua estigui gelada sinó per la merda que hi ha.
Parlant de merda…………
Mentres espera un matí que arribés alguna barca per anar fins a Ramkamhaeng des de Thong Lo, vaig veure un cadàver d´un gos surant a l´aigua bastant a prop meu que no sé pas com havia anat a espetegar fins al canal……. Va ser una imatge una mica desagradable perquè a aquelles hores del matí encara sense esmorzar no tenia l´estòmag per aquest tipus d´experiències…. però bé…. fins hi tot un tailandès anava fent broma dient que segurament el podríem agafar i menjar-nos-el a la barbacoa, hehehehehe….
En fi… bromes a part….. Vull deixar constància que aquest medi de transport cal que sigui destacat molt més per les coses positives que no pas per algunes de negatives. No em puc queixar que per 0.24 euros puguis arribar fins a la universitat quan un taxi no baixa dels 3 euros.
Jordi Meya.
Ei noi!!! Feia dies que no visitavem el teu blog i deu ni do!!! Quina vida tant intensa, ens agrada molt llegir el que escrius…continua així de ben parit!!!UNA ABRAÇADA