Mercat flotant de Damnoen Saduak,( ดำเนินสะดวก ) Rachaburi.

Mercat flotant de Damnoen Saduak,  ( ดำเนินสะดวก ) Rachaburi.

 

Bangkok, diumenge, 22 / març / 2009.

 

Seguint amb les activitats que solem fer la meva companya, Oil i jo els caps de setmana per els voltants de Bangkok per seguir coneixent indrets que ens semblen interessants, vam pensar que podríem fer una visita al mercat flotant de Damnoen Saduak a la província de Rachaburi, just a 104 quilòmetres de la capital tailandesa.´

Tenia una visió totalment equivocada sobre l´idea d´aquest mercat. Pensava que seria un lloc molt turístic, ple de gent, car i no gaire autèntic, sobretot perquè havia vist moltes vegades informació sobre aquest mercat en agències de viatge que ofereixen com a activitat en alguns del paquets turístics.

Bé, doncs estava totalment equivocat. El mercat, és un indret digne de ser visitat, és realment bonic, tant tot el que veus com el caràcter de la gent que és amable i atent amb tu en tot moment.

És tota una experiència llogar una barca i perdre´t durant una llarga estona per els canals i observar com viu tota aquella gent local en un lloc realment autèntic rodejats d´un ambient que convida ha passar una estona relaxada i molt enriquidora culturalment parlant.

Nosaltres per arribar fins a Rachaburi, vam llogar una furgoneta per 1 euro que ens va dur fins a l´estació de busos del sud de Bangkok i des d´allà un bus amb aire condicionat per una mica més d´1 euro que ens va deixar just a tocar d´un dels canals del mercat que va ser el nostre punt de partida de la nostra excursió allà.

Primerament, la persona encarregada de llogar les barques privades amb conductor, ens demanava 1000 thb per 1 hora. Em va semblar un preu una mica elevat tinguen en compte que només era per 1 hora el temps total que gaudiríem de l´activitat.

Cada vegada em queda més clar que si vas acompanyat d´una persona local i, en aquest cas jo, parles una mica de tailandès les coses canvien molt. Et miren amb uns altres ulls i rebaixar el preu i finalment arribar a un acord que resulti positiu per les totes les parts és molt més fàcil d´aconseguir. Al cap d´una estona de regatejar el preu final va ser la meitat del que en un principi ens demanaven, 500 thb ( 5 euros ).

A partir d´aquell moment, començava la nostra excursió al mercat que tantes vegades n´haviem sentit a parlar.

El conductor de la barca, una persona que quasi bé no parlava anglès però que va ser molt atent amb nosaltres, en un principi ens va dur per uns canals que no hi havia gaire ambient ni tampoc moltes barques carregades amb menjar o souvenirs. Pensàvem que segurament els turistes havien marxat ja d´allà perquè nosaltres varem arribar a mig dia, segurament una mica més tard del normal…

Al cap d´una estona, el panorama va canviar radicalment. De cop i volta estàvem en un canal estret i llarg rodejats de dones que anaven amb canoes amb barrets d´ala alta per protegir-se del sol, vestides algunes d´elles, amb vestits tradicionals tailandesos carregades de fruita, verdures o bé souvenirs. La imatge era realment autèntica, em semblava estar retornant al passat en un tres i no res.

Ningú de les persones que es van apropar a la nostra barca ens va insistir més del compte perquè compréssim el que ens oferíen. Sempre van ser molt educats en nosaltres i en cap moment ens varem sentir agobiats o estressats per l´ambient que ens rodejava. Tot al contrari!!!

Nosaltres, vam comprar fruita, algun record i varem menjar-nos una sopa boníssima de noodles que ens va preparar unes dones des de la seva canoa que estava per xupar-se els dits.

No varem notar gran diferència amb els preus. Va ser una altra cosa que em va sorprendre molt perquè ho vaig trobar realment barat.

Recomano fermament fer una visita al mercat de Damnoen Saduak a tothom que visiti Tailàndia perquè quedarà realment impressionat i encantat de tot el que viurà i trobarà allà sense tenir que gastar-se gaires diners ni tampoc perdre molt de temps.

Salut!!!

Jordi Meya.

[youtubehttp://www.youtube.com/watch?v=LzOy5ot3OOM&feature=channel_page]

Visita a la ciutat de Nakhon Pathom ( นครปฐม ) i els seus voltants.

Visita a la ciutat de Nakhon Pathom ( นครปฐม ) i els seus voltants.

Bangkok, diumenge, 15 / març / 2009.

Nakhon Pathom, és una ciutat situada a només 60 quilòmetres de Bangkok a on s´hi troba la Pagoda més alta mai construïda, la Phra Pathom Chedi de 127 metres d´alçada.

El nom de la ciutat, prové del Pali que significa primera ciutat perquè està considerada una ciutat antiga dins del Regne de Tailàndia, bàsicament per la seva història.

Nakhon Pathom, va ser un important centre de pelegrinatge budista durant l´etapa coneguda com Dvaravati entre els S. 6è. fins a l´11è. Els historiadors de l`època deien que va ser el  punt d´entrada del budisme a Tailàndia provinent de l´Índia.

Amb la Oil, vam decidir una setmana abans de fer alguna activitat durant el cap de setmana a prop de Bangkok per conèixer llocs que són interessants aprofitant que no necessites molt temps ni gastar gaires diners per passar un bon dia fora del caos de Bangkok.

Des de Mahadthai, teníem que anar fins a l´estació de busos del sud de la ciutat. Per arribar fins allà, hi havien diferents opcions però la millor era agafar una furgoneta amb aire condicionat des del davant mateix de la Universitat de Ramkhamhaeng per només 1 euro. Sempre hi ha trànsit aquí a Bangkok, encara que sigui cap de setmana. El trajecte fins a l´estació més o menys 45 minuts. Des de l´estació, vam pujar-nos a un bus amb aire condicionat que anava directe fins a Nakhon Pathom per menys d´1 euro.

Com a anècdota, explicar-vos que vaig anar a un dels lavabos de l´estació i quan vaig sortir em vaig confondre d´autocar, hehehe… buscava a la Oil i no la trobava, és clar!!! Alguns tailandesos, es van adonar que m´havia equivocat d´autocar i no es van estar de riure durant una bona estona gràcies a la meva cagada, hehehe… Jo, també vaig riure, evidentment…

Entre Bangkok i Nakhon Pathom, hi ha una mena de zoo-granja d´animals, Samphran Elephant Ground&Zoo,  un indret bastant conegut per els tailandesos que viuen o bé a Bangkok o al seus voltants a on s´hi poden veure uns espectacles amb cocodrils i elefants. Vam pensar que seria bona idea fer-hi una parada per veure els espectacles ( a mi m´agraden molt els cocodrils ) abans de seguir camí cap a Nakhon Pathom.

El preu de l´entrada 500 thb ( 10 euros ) per els estrangeres i 90 thb ( 1,80 euros ) per els tailandesos. Em va semblar lògic pagar més que un local encara que sigui resident de Bangkok des de fa quasi bé 1 any. Els ingressos per el menjar i el manteniment del zoo, sobretot, provenen dels diners que paguen de més els estrangers que visiten el lloc que no són pocs…

A l´entrada, hi havien uns elefants que els podies tocar i donar-los menjar. L´entorn, estava molt cuidat i l´atmosfera convidava a passar una bona estona en companyia dels animals, amb els espectacles i també amb tota la gent que hi havia, pares de família portant els seus fills a passar un dia al zoo. Vaig disfrutar molt veient les cares dels nens quan miraven o tocaven els animals. La mirada dels nens és pura al 100%.

Però a mi, el que m´interessava de veritat de veure eren els cocodrils i els espectacles. De cocodrils n´hi havien un munt des dels 2 anys fins als 70 anys d´edat, distribuïts en diferents parts de la granja. Impressionava molt tenir aquelles bèsties tant a prop de mi. Són realment monstruosos!!!

Per només 10 thb ( .20 euros ) podies donar menjar als cocodrils. Jo i la Oil els hi varem llançar una mica de pollastre degudament esquarterat, hehehe… els malparits semblaven que estaven tranquils però quan tenien la carn a prop seu solien reaccionar molt ràpidament. És brutal veure en directe com ataquen aquests animals quan tenen a prop seu la seva presa o objectiur que els hi interessa atrapar.

De seguida, va començar un espectacle amb alguns cocodrils que van dur a terme 3 tailandesos que en alguns moments em van posar els collons per corbata perquè feien coses realment impresionants i perilloses amb aquelles bèsties, com posar el cap o el braç a dins la boca dels cocodrils. La gent cridava i aplaudia, és clar!!! Em vaig quedar acollonit quan sentia el cop sec que emitien les mandibules dels cocodrils quan intentaven mossegar amb rapidesa la mà o el braç dels nois que prenien part en l´espectacle.

Per altra banda, el show dels elefants va ser molt divertit, la Oil i jo ens ho vam passar de conya completament meravellats del que poden arribar a fer aquests animals tant intel-ligents.

Van fer de tot… jugar a fútbol, fer carreres, arrossegar troncs, ballar, fer piruetes, etc… Una part del show que particularment em va agradar molt va ser quan representaven la importància que té l´elefant aquí a Tailàndia ( és un animal sagrat ) o quan van fer una ¨performance¨recordandant una batalla entre Tailandesos i Birmans en l´època del Regne d´Ayutthaya.

Al final podies donar-los menjar i fer-te unes fotos amb tota la colla d´animals que van participar en l´espectacle.

Tinc que dir, que no sóc molt partidari d´anar al zoo a veure com solen explotar els animals la majoria de vegades per benefici propi. Aquest zoo, en canvi, no em vaig sentir-me malament ni vaig tenir males sensacions perquè vaig veure que tots els animals estaven molt cuidats i realment protegits.

Era hora de seguir camí cap a Nakhon Pathom…

A peu de carretera varem tenir la sort de que passés un bus en direcció a Nakhon Pathom. Li vam fer senyals perquè parés i el senyor conductor va tenir l´amabilitat de parar i recollir-nos sense cap problema.

En només 30 minuts ja érem a lloc. La ciutat, a primera vista, no em va semblar molt bonica però no en puc fer una radiografia exacte perquè varem arribar de seguida al centre de la ciutat a on hi ha la Phra Pathom Chedi i no vaig veure res més.

Et quedes meravellat quan tens la Pagoda davant teu perquè és imponent i impressionant!!! 127 metres de construcció d´un monument davant dels nassos que, malauradament, ara està siguen reformada per operaris com tants d´altres monuments o símbols antics d´aquest país.

Hi havia molta gent resant des de que varem entrar al recinte i per tot el seu perímetre. Monjos beneint a tothom qui volia, moltes imatges de representacions de Buddha i sobretot un ambient de pau i serenor el que desprenia aquell lloc tant especial.

M´agrada molt conèixer parts de l´història de Tailàndia perquè puc arribar a entendre d´una manera més propera a tota la gent d´aquesta cultura i també perquè per a mi és molt interessant poder tenir bases sòlides del país i la cultura a on visc actualment. Penso que el procés d´integració és millor si intentes arribar a la gent coneixent les costums més arrelades al país, com són la història i l´idioma.

Després de dinar en un xiringuito a tocar de la Pagoda un menjar thai boníssim i no gaire picant, vam agafar un altre bus per retornar de nou a Bangkok.

Una abraçada a tots!!!

Jordi Meya.

Fotos Nakhon Pathom i Zoo:

 

 

 

 

Vídeos Cocodrils i Elefants:`

Tractant amb incomptents.

Tractant amb incompetents.

 

Bangkok, dimarts, 10 / març / 2009.

 

Avui al matí, he anat a la oficina d´immigració per tramitar el visat que m´ha preparat la universitat a on estic cursant estudis actualment.

Sempre que tinc que anar a immigració, ho passo una mica malament. Et fan anar amunt i avall, et demanen un munt de papers i justificants, ningú t´acaba d´informar adequadament perquè no saben comunicar-se amb un anglès una mica fluït i les persones que treballen solen ser poc professionals i eficients.

Portava tots els documents que la universitat m´havia preparat per anar a immigració a tramitar el visat sense tenir problemes, aparentment… Al final i sense que m´ho esperés he tingut uns quants merders i maldecaps quan he entregat tota la documentació que portava  als policies que treballen a la oficina d´immigració.

Primer de tot, m´ha fet anar fins al tercer pis a presentar la carta escrita amb tailandès de part de la universitat. Una policia, m´ha fet emplenar un imprès on em demanaven coses com les meves dades personals, adreça, etc… Quan he acabat de contestar totes les preguntes, m´han fet passar en una mena de despatx a on un policia ha comprovat detingudament tota la documentació que li he entregat.

Primera sorpresa… El meu actual visat arriba a la seva fi el proper dia 19 de març, temps no suficient, segons el policia, per tramitar el nou visat. La oficina al-lega que necessita com a mínim 21 dies de marge per fer el document. La secretària responsable dels estudis internacionals de la universitat a on estudio em va dir per escrit que podia tramitar el visat com a molt tard 1 setmana abans que el meu actual visat arribi a la seva fi. Queden exactament 9 dies, més d´1 setmana.

Com que a la oficina d´immigració tenen aquesta norma, he tingut que emplenar més impresos i fer més fotocòpies del meu passaport i dades personals per poder tramitar un permís extra de 30 dies per així, tenir un marge superior als 21 dies que necessiten per fer-me el meu nou visat. La broma, 40 euros.

Li he donat les gràcies a la secretària de la universitat per la seva informació ( quan he arribat a casa l´hi he enviat un e-mail ). Em sembla i potser estic equivocat, no ho sé… que la secretària ha comés una errada brutal perquè m´ha donat una informació errònia quan la seva responsabilitat és estar al dia sobre temes com aquest! Hi ha molts estudiants de països de fora de Tailàndia que es troben amb la mateixa situació que jo. No m´explico com es pot arribar a fotre una cagada com aquesta!

Un cop he entregat els documents degudament emplenats i les fotocòpies corresponents, he tingut que que esperar-me més de 30 minuts per recollir el permís. M´han donat un número d´espera i he tingut que estar pendent d´una pantalla digital que sortís el número que m´havien donat per poder ser atès.

M´han posat un segell al meu passaport que corresponia al permís extra de 30 dies.

He tornat a pujar al tercer pis a entregar els papers corresponents i la factura que m´havien donat els policies que acabaven de tramitar-me el permís extra.

El policia que m´ha atès aquesta vegada ja no ha sigut el mateix, era una dona molt seria i antipàtica que m´ha fet sentir com una autèntica merda! M´explico…

S´ha mirat els papers mil i una vegada, m´ha fet preguntes hipòcrites com per exemple… si portava la factura de la universitat conforme havia pagat la matricula del semestre que estic estudiant actualment!!! Evidentment, no la duia amb mi! Portava la carta firmada per el rector de la universitat com a proba irrefutable que sóc estudiant de la Universitat Ramkhamhaeng aquí a Bangkok. Què més volia??? Què té que veure un rebut alhora de tramitar un puto visat d´estudiant??? És que són imbècils o tenen ganes de tocar-me els collons???

I no només això! M´ha dit i m´ha remarcat que anava molt mal vestit per estar en un lloc com allà!!! Jo, anava vestit d´esport, pantalons curts i camisa de màniga curta, sobretot perquè fa moltíssima calor a hores d´ara a Tailàndia…. M´he quedat de pedra quan m´ha fet aquest comentari totalment fora de lloc! Per què tinc que anar amb pantalons i camisa per tramitar un visat??? Crec que el més important és entregar tots els documents que et demanen, pagar i ja està! Comprenc que si treballes en un lloc tens que anar vestit com marquen les normes però per tramitar un visat??? Quin sentit té anar amb pantalons curts o llargs??? CAP!!!

Intento sempre ser una persona educada, flexible i entendre tots els punts de vista que tenen les persones però tonteries com aquestes em superen i més vinguen de part d´una persona que treballa com a funcionaria en un lloc de responsabilitat com és una oficina d´immigració!!! Aquí no hi tenen res a veure els temes culturals, no fotem!!!

Jo li he dit que no tenia perquè fer-li cas del seus consells i com a càstig m´ha donat un paper amb data de 18 de març perquè torni a l´oficina a recollir el meu visat en comptes de fer-me´l avui mateix. Els diners del visat els ha volgut per adelantat, es clar!!! uns altres 40 euros. Hauré de tornar a perdre un dia a immigració per obtenir d´una vegada per totes el visat perquè li ha sortit de la ¨patata¨a la funcionaria de torn! I no passa res, senyors!!!

He sortit de l´oficina molt trist i indignat per el tracte que m´han dispensat.

Tenia que anar a estudiar tailandès però em sentia tant estressat, nerviós i decepcionat que he tornat cap a casa amargat i pensant seriament de plegar veles, engegar-ho tot a prendre per cul, comprar-me un bitllet d´avió de retorn a Catalunya i oblidar-me de tota aquesta història aquí a Tailàndia. No vull perdre la salut, agafar una depressió i arrossegar a la meva família amb tots aquests merders.

Estic fart i cansat de que em prenguin el pèl, que tot em costi tant, que no pari de gastar energia i esforços per millorar i integrar-me al màxim al país, que vagi de puto cul amunt i avall cada dia, que em fotin els calers i que se´n riguin de mi a la meva cara quan cada dia em deixo la pell i els collons donant el millor de mi mateix.

Sempre vaig de legal, segueixo totes les normes que m´exigeixen, la majoria de vegades no són gens fàcils, estic en un altre cultura, idioma, el dia a dia és diferent, per coses elementals tinc que fotre un esforç abismal, estudio tailandès, una carrera universitària, treballo de professor d´espanyol per quasi bé res a canvi…….però és que hi ha situacions, com la d´aquest matí, que et fan replantejar moltes coses sobre la dura realitat d´aquest país.

Aquí tinc un projecte de vida que no sé si al final em sortirà bé… No ho sé… El que si n´estic segur és que surti com surti, jo tindré la meva consciència molt tranquil-la perquè des de que vaig arribar a Tailàndia he seguit fermament, pas a pas, dia a dia, amb il-lusió i serietat cada objectiu que em vaig marcar quan vaig decidir venir a Tailàndia.

Avui necessito estar amb mi mateix i no parlar ni relacionar-me amb ningú. Estic saturat i desconcentrat. Demà serà un altre dia.

Salut!!!

Jordi Meya.

Sabors de Tailàndia.

Sabors de Tailàndia.

Bangkok, dijous, 5 / març / 2009.

 

Fa uns dies a la televisió de Catalunya, T.V. 3 va donar un petit reportatge sobre Tailàndia titulat: ¨Sabors de Tailàndia¨.

El reportatge, només dura 28 minuts, és molt interessant, sobretot per les persones que no hagin vingut mai a Tailàndia o que siguin poc coneixedors del país del somriure.

Les imatges que hi surten, són realment precioses i està molt ben narrat. Pots fer-te una idea sobre la història del Regne de Tailàndia, el caràcter de la gent i costums del país.

El reportatge, no parla de Bangkok, la capital del país. Està enfocat en ensenyar altres indrets del país, tant del nord com, també, del sud mostrant clarament que Tailàndia és una terra plena de contrastos, tots ells d´una vellesa insuperable.

Què el disfruteu!!!

http://www.tv3.cat/videos/1054579

Jordi Meya.

Trasllat a Ladhprao, soi Mahadhai, Bangkok.

Trasllat a Ladhprao, soi Mahadhai, Bangkok.

Bangkok, dilluns, 2 / març / 2009.

 

Durant tot el dissabte, vaig estar fent el trasllat de totes les meves coses des del meu antic apartament al barri de Sukhumvit fins a la zona de Mahadthai a on m´he traslladat a viure.

Va ser un dia bastant dur des de ben dora al matí. Juntament amb la meva companya, la Oil, vam recollir totes les nostres coses abans de que vingués un noi amb una furgoneta que dies abans havíem llogat per traslladar els nostres efectes personals.

Pensava que no tindria gaires problemes per recuperar els diners que vaig donar 13 mesos enrere als mànagers de l´apartament com a fiança. No va ser així. Els malparits es van quedar una part.

No he tingut molt bona relació amb els propietaris i una secretària de l´apartament a On Nut, com molts altres veïns, sobretot, perquè no han tingut gaire educació i tacte alhora de comunicar-me qualsevol cosa. La comunicació no va ser mai fluïda perquè no parlen anglès i per qualsevol tonteria ho arreglaven demanant diners. Anaven a sac amb el tema econòmic!

En fi… Tornant a la qüestió que realment m´importa.

No hi havia gaire trànsit aquella hora del matí a Bangkok, potser perquè era dissabte i molta gent no treballava així que varem arribar a Mahadthai sense perdre molt de temps.

Un cop vaig firmar el contracte i vaig donar els diners que faltaven de la fiança, vaig descarregar les meves coses personals de la furgoneta i les varem pujar fins a l´apartament.

No parava de suar, tenia moltes ganes de deixar-ho tot i oblidar-me del tema i anar a dinar. Portava tota la setmana bastant estressat perquè tenia que estudiar i alhora pensava amb el tema del trasllat.

Sort de la meva companya, la Oil que m´ha ajudat amb tot el que bonament ha pogut, com sempre ha fet. Gràcies a ella, vaig llogar una furgoneta amb conductor per molt pocs diners. Ella, es va encarregar de parlar amb totes les persones que va fer falta per lligar-ho tot el millor possible, etc… Li vull agrair de tot cor l´ajuda i tot el que fa per a mi aquí a Tailàndia. Sense ella, tot seria molt més difícil del que és, que no és poc…

L´apartament, m´agrada més que l´altre. És més petit però tot està molt ben distribuït. Celebro molt que hi ha banyera!!! També en una part hi ha parquet, el llit és molt còmode, hi ha un balcó sense vista, el carrer a on està ubicat l´apartament és tranquil, puc veure millors canals de televisió i la connexió d´internet de moment és gratis perquè enganxo una connexió gràcies al Wifi de l´exterior…….. hi ha piscina, gimnàs, peluqueria i servei de tintoreria. El preu de tot plegat no el trobo car.

Tindrà que passar temps perquè em conegui i m´ubiqui al meu nou barri. De moment, sé a on està la universitat, em conec els preus per arribar-hi tant si agafo una moto o un tuk–tuk i a on viu el meu amic Albert Bosch, que també li vull donar les gràcies personalment perquè ell va ser qui em va portar fins a aquesta zona juntament amb una companya tailandesa que treballa a la mateixa escola que ell. Moltes gràcies, Albert per el favor!!!

Aquí a Mahadthai, no hi ha Sky Train per moure´m per la ciutat. M´hauré d´estudiar quins altres transports hi ha i quines són les millors rutes per moure´m per Bangkok des d´aquí. Hi ha un canal a prop de casa i autocars que van a tot arreu durant les 24 hores del dia que segurament faré servir ben aviat. També hi ha mercats i centres comercials relativament a prop de casa. Tindré feina per conèixer el barri, és molt gran, hi ha gent per tot arreu i em fa la sensació que és una mica laberíntic per ubicar-te correctament. Sense anar més lluny, el mateix dissabte vaig anar a comprar a un súper conegut i vaig trigar 2 hores quan lo normal són 30 minuts…….

He anat a menjar un parell de vegades a uns ¨xiringuitos¨ a tocar de casa. La gent és molt simpàtica, els preus del menjar més barats i l´ambient del barri m´ha fet bona impressió.

Deixo unes quantes fotos i un parell de vídeos de l´apartament i de la zona a on està ubicat.

Salut!!!

Jordi Meya.

Fa unes setmanes per la zona de Mahadthai:

Xiringuito davant de casa. Mireu quina cuina:

Budisme al Ripollès?

Budisme al Ripollès?

Bangkok, dilluns, 2 / març / 2009.

 

Adjunto un link que trobo prou interessant sobre una notícia que publica el diari digital: El Ripollès, sobre la possibilitat que s´instal-li a la comarca una comunitat Budista.

Com que m´agrada aquesta religió, visc en un país budista i sóc ripollès de naixement, he cregut convenient publicar aquest link clarament connectat amb els lligams que acabo d´esmentar.

Link: http://www.naciodigital.cat/elripolles/?seccio=noticies&accio=veure&id=7724

Jordi Meya.