Tractant amb incomptents.

Tractant amb incompetents.

 

Bangkok, dimarts, 10 / març / 2009.

 

Avui al matí, he anat a la oficina d´immigració per tramitar el visat que m´ha preparat la universitat a on estic cursant estudis actualment.

Sempre que tinc que anar a immigració, ho passo una mica malament. Et fan anar amunt i avall, et demanen un munt de papers i justificants, ningú t´acaba d´informar adequadament perquè no saben comunicar-se amb un anglès una mica fluït i les persones que treballen solen ser poc professionals i eficients.

Portava tots els documents que la universitat m´havia preparat per anar a immigració a tramitar el visat sense tenir problemes, aparentment… Al final i sense que m´ho esperés he tingut uns quants merders i maldecaps quan he entregat tota la documentació que portava  als policies que treballen a la oficina d´immigració.

Primer de tot, m´ha fet anar fins al tercer pis a presentar la carta escrita amb tailandès de part de la universitat. Una policia, m´ha fet emplenar un imprès on em demanaven coses com les meves dades personals, adreça, etc… Quan he acabat de contestar totes les preguntes, m´han fet passar en una mena de despatx a on un policia ha comprovat detingudament tota la documentació que li he entregat.

Primera sorpresa… El meu actual visat arriba a la seva fi el proper dia 19 de març, temps no suficient, segons el policia, per tramitar el nou visat. La oficina al-lega que necessita com a mínim 21 dies de marge per fer el document. La secretària responsable dels estudis internacionals de la universitat a on estudio em va dir per escrit que podia tramitar el visat com a molt tard 1 setmana abans que el meu actual visat arribi a la seva fi. Queden exactament 9 dies, més d´1 setmana.

Com que a la oficina d´immigració tenen aquesta norma, he tingut que emplenar més impresos i fer més fotocòpies del meu passaport i dades personals per poder tramitar un permís extra de 30 dies per així, tenir un marge superior als 21 dies que necessiten per fer-me el meu nou visat. La broma, 40 euros.

Li he donat les gràcies a la secretària de la universitat per la seva informació ( quan he arribat a casa l´hi he enviat un e-mail ). Em sembla i potser estic equivocat, no ho sé… que la secretària ha comés una errada brutal perquè m´ha donat una informació errònia quan la seva responsabilitat és estar al dia sobre temes com aquest! Hi ha molts estudiants de països de fora de Tailàndia que es troben amb la mateixa situació que jo. No m´explico com es pot arribar a fotre una cagada com aquesta!

Un cop he entregat els documents degudament emplenats i les fotocòpies corresponents, he tingut que que esperar-me més de 30 minuts per recollir el permís. M´han donat un número d´espera i he tingut que estar pendent d´una pantalla digital que sortís el número que m´havien donat per poder ser atès.

M´han posat un segell al meu passaport que corresponia al permís extra de 30 dies.

He tornat a pujar al tercer pis a entregar els papers corresponents i la factura que m´havien donat els policies que acabaven de tramitar-me el permís extra.

El policia que m´ha atès aquesta vegada ja no ha sigut el mateix, era una dona molt seria i antipàtica que m´ha fet sentir com una autèntica merda! M´explico…

S´ha mirat els papers mil i una vegada, m´ha fet preguntes hipòcrites com per exemple… si portava la factura de la universitat conforme havia pagat la matricula del semestre que estic estudiant actualment!!! Evidentment, no la duia amb mi! Portava la carta firmada per el rector de la universitat com a proba irrefutable que sóc estudiant de la Universitat Ramkhamhaeng aquí a Bangkok. Què més volia??? Què té que veure un rebut alhora de tramitar un puto visat d´estudiant??? És que són imbècils o tenen ganes de tocar-me els collons???

I no només això! M´ha dit i m´ha remarcat que anava molt mal vestit per estar en un lloc com allà!!! Jo, anava vestit d´esport, pantalons curts i camisa de màniga curta, sobretot perquè fa moltíssima calor a hores d´ara a Tailàndia…. M´he quedat de pedra quan m´ha fet aquest comentari totalment fora de lloc! Per què tinc que anar amb pantalons i camisa per tramitar un visat??? Crec que el més important és entregar tots els documents que et demanen, pagar i ja està! Comprenc que si treballes en un lloc tens que anar vestit com marquen les normes però per tramitar un visat??? Quin sentit té anar amb pantalons curts o llargs??? CAP!!!

Intento sempre ser una persona educada, flexible i entendre tots els punts de vista que tenen les persones però tonteries com aquestes em superen i més vinguen de part d´una persona que treballa com a funcionaria en un lloc de responsabilitat com és una oficina d´immigració!!! Aquí no hi tenen res a veure els temes culturals, no fotem!!!

Jo li he dit que no tenia perquè fer-li cas del seus consells i com a càstig m´ha donat un paper amb data de 18 de març perquè torni a l´oficina a recollir el meu visat en comptes de fer-me´l avui mateix. Els diners del visat els ha volgut per adelantat, es clar!!! uns altres 40 euros. Hauré de tornar a perdre un dia a immigració per obtenir d´una vegada per totes el visat perquè li ha sortit de la ¨patata¨a la funcionaria de torn! I no passa res, senyors!!!

He sortit de l´oficina molt trist i indignat per el tracte que m´han dispensat.

Tenia que anar a estudiar tailandès però em sentia tant estressat, nerviós i decepcionat que he tornat cap a casa amargat i pensant seriament de plegar veles, engegar-ho tot a prendre per cul, comprar-me un bitllet d´avió de retorn a Catalunya i oblidar-me de tota aquesta història aquí a Tailàndia. No vull perdre la salut, agafar una depressió i arrossegar a la meva família amb tots aquests merders.

Estic fart i cansat de que em prenguin el pèl, que tot em costi tant, que no pari de gastar energia i esforços per millorar i integrar-me al màxim al país, que vagi de puto cul amunt i avall cada dia, que em fotin els calers i que se´n riguin de mi a la meva cara quan cada dia em deixo la pell i els collons donant el millor de mi mateix.

Sempre vaig de legal, segueixo totes les normes que m´exigeixen, la majoria de vegades no són gens fàcils, estic en un altre cultura, idioma, el dia a dia és diferent, per coses elementals tinc que fotre un esforç abismal, estudio tailandès, una carrera universitària, treballo de professor d´espanyol per quasi bé res a canvi…….però és que hi ha situacions, com la d´aquest matí, que et fan replantejar moltes coses sobre la dura realitat d´aquest país.

Aquí tinc un projecte de vida que no sé si al final em sortirà bé… No ho sé… El que si n´estic segur és que surti com surti, jo tindré la meva consciència molt tranquil-la perquè des de que vaig arribar a Tailàndia he seguit fermament, pas a pas, dia a dia, amb il-lusió i serietat cada objectiu que em vaig marcar quan vaig decidir venir a Tailàndia.

Avui necessito estar amb mi mateix i no parlar ni relacionar-me amb ningú. Estic saturat i desconcentrat. Demà serà un altre dia.

Salut!!!

Jordi Meya.