Arxivar per Abril, 2009

Diada de Sant Jordi a Bangkok i ja en van 2!!!

 

Bangkok, dijous, 23 / abril / 2009 ¨Sant Jordi¨

 

 

 

Regal de la Carme Manubens

Regal de la Carme Manubens

 

 

 

La veritat és que el temps passa molt i molt ràpid, quasi bé sense adonar-me els dies, els mesos i els anys van passant, i també, sense adonar-me ja torna a ser la Diada de Sant Jordi, la segona que celebro a Bangkok, Tailàndia molt lluny de casa meva, de la família i amics en una altra cultura que no saben lo important que és aquest dia per la majoria de catalans que viuen a Catalunya i els que estem escampats arreu del Món. Avui, és un dia molt especial per a mi, un dels més importants de l´any per tot el que significa aquest dia que porto tant arrelat dins meu.

És inevitable pensar en Catalunya, en l´ambient que hi ha ara mateix als carrers d´arreu del país, les parades de llibres i de flors plenes de gent que passeja i aprofita que per a fi ha arribat el bon temps a Catalunya després d´un hivern llarg i feixuc o imaginar-me les cares de les persones que més estimem quan reben de part de nosaltres una rosa o un llibre com a senyal d´amor i respecte cap a ells. Tota aquesta sèrie d´exemples fan que en un dia com el d´avui enyori molt la meva terra, Catalunya i a totes les persones importants que m´han marcat durant els anys de vida, que tant he après d´ells i que tant m´estimen i estimo.

Des de fa molta estona, estic a casa escoltant via Internet algunes emissores de ràdio catalanes per sentir de més aprop la Diada de Sant Jordi. Estic escoltant moltes entrevistes a autors de llibres o a ciutadans a peu de carrer. Tothom, està molt content, es noten bones vibracions. Gràcies a la tècnica puc estar gaudint grans moments ara mateix que m´ajuden a combatre una mica la distància, i perquè no, també moments de soletat que de vegades també sento, mai de tristor fins al moment.

Vull agrair de tot cor i amb tota la meva estimació possible a totes les persones que s´han  adreçat a mi via e-mail o telefònicament des de Catalunya o des d´Àsia, molt especialment trucades de catalans que viuen a Bangkok. Cada dia sóc més conscient que estic rodejat d´un gran entorn, ja sigui de familiars o bé d´amics de sempre o que he conegut durant els últims anys. A tots vosaltres, GRÀCIES!!!

Gràcies a tots vosaltres, que em doneu molta força, tiro endavant intentant sempre fer les coses el millor que sé, amb il-lusió, motivació, ganes de superació, buscant un sentit real del que és la vida per a mi i amb amor i respecte a totes les persones.

Als meus pares, voldria dedicar les últimes paraules d´aquest post.

Sense vosaltres, la meva vida i les ganes de superar-me no seria possible. Sou les persones més importants per a mi, sou com una llum que em guia sempre encara que hi hagin moltes dificultats en el camí, sou la meva inspiració, el model a seguir, tota una referència que sempre està present amb mi. Gràcies per ser com sou, papes!!!

¨En la que Sant Jordi empunya bandera de color blanc hi ha l´escut de Catalunya amb les 4 barres de sang¨

Visca Catalunya!!!

 

Jordi Meya.

p.d: Miquel, gràcies per portar una rosa a la meva mare i àvia de part meva. No saps pas lo feliç que m´has fet!!!

Anuncis

Com funcionen les tarifes dels taxis a Bangkok?

 

Taxi Bangkok.

Bangkok, dijous, 16 / abril / 2009.

 

Sembla ser, que per fi, he esbrinat després de quasi bé 1 any i mig visquen a Bangkok, com funciona el sistema de pagament que marquen els  taxímetres dels taxis de la capital tailandesa. Fins ara, no tenia molt clar quin sistema feien servir o de quines normes es regien alhora d´exigir el pagament de la tarifa cada vegada que utilitzava un taxi.

Aquesta era una qüestió que em portava de cap des de feia molt de temps perquè no acaba d´entendre perquè algunes vegades tenia la sensació de pagar més diners del compte, tot i exigir sempre que posessin el taxímetre en marxa cada vegada que he utilitzat un taxi a Bangkok per anar a qualsevol lloc. Moltes vegades pensava que estaria trucat el taxímetre,  tenia la sensació que anaven més ràpids del compte, sobretot quan agafava algun taxi una mica vell o atrotinat. A més, estic al país número 1 a nivell mundial sobre la pirateria i les còpies de qualsevol cosa, aquí és el pa de cada dia. Per tant, no me´n fiava del tot. A Tailàndia, l´expressió: ¨Tot és possible¨es certa al 100%. I crec que trucar un taxímetre, no els hi costaria gaire perquè saben fer completament de tot. Són uns experts i molt bons professionals quan si posen.

L´altre dia, quan tornava d´Isan vaig agafar un taxi des de l´estació de busos de Mo Chit per arribar fins a casa i vaig poder resoldre el dubte que tenia des de feia tant de temps perquè a dins del taxi, hi havia una cartulina penjada del seient del conductor que explicava molt bé la manera en que es regeixen les tarifes actualment.El primer taxi que he trobat aquesta informació i mira que n´he agafat…

Va de la següent manera:

Quan agafes el taxi, i es posa el taxímetre en marxa sempre marca 35 thb. Aquest quantitat es mantindrà fins que el taxi sobrepassi els 2 quilòmetres de trajecte.

Dels 2 quilòmetres als 12 quilòmetres, es paga 4,50 thb cada quilòmetre.

Dels 12 quilòmetres als 20 quilòmetres, es paga 5 thb per quilòmetre.

Més de 20 quilòmetres el taxímetre anirà sumant 5,50 thb per quilòmetre.

Fins aquí tot bastant clar, ara bé! No sempre es així.

Si hi ha trànsit, cosa molt probable a Bangkok, i el taxi no es pot moure a més de 6 quilòmetres per hora, el passatger haurà de pagar obligatòriament 1,25 thb cada minut, si el taxi va a l´aeroport uns altres 50 thb extres i finalment, si el taxista es veu obligat a agafar una autopista, el passatger pagarà el peatge.

Aquest últims punts eren els que hem feien pensar que moltes vegades tenia la sensació que m´estaven foten la ¨pirul-la¨però no és així.

Recordeu que 1 euro són més o menys 50 thb.

Salut!!!

Jordi Meya.

SongKran a la regió d´Isan, província de Nakhon Ratchasima, Tailàndia.

songkran a Isan

Bangkok, dimarts, 14 / abril / 2009.

 

SongKran a Tailàndia o el què vol dir el mateix, Any Nou tailandès, festa de l´aigua i dies per estar en companyia de la família i amics durant una de les dates més importants per tots els tailandesos, sens dubte!!!

Aquest any, he celebrat el nou any de manera molt diferent de l´anterior que em vaig quedar a Bangkok durant aquestes llargues vacances ( 4 dies seguits ) fent una visita ràpida al barri ¨guiri¨de la capital tailandesa que és Khao San Road que, evidentment, estava ple de ¨farangs¨batallant els uns contra els altres en una súper guerra d´aigua totalment embriagats, molts d´ells perdent el control.

Em vaig poder fer una idea de lo important que és el SongKran per la gent thai però no una idea sòlida i autèntica com la que he pogut viure aquest any en persona a la regió d´Isan, a la província de Nakhon Ratchasima en companyia de la meva companya, la Oil, la seva família i amics, rodejat només de gent local en un indret remot, sense pràcticament res de primera necessitat disponible, perdent totalment el contacte amb coses materials, apartat del Món estressant en que vivim actualment, envoltat de persones molt pobres però, alhora, amb un cor i una ànima molt rica que m´han donat una autèntica lliçó d´humiltat obrint-me les portes de casa seva i oferint-me tot el que bonament han pogut sense que jo m´hagui sentit malament en cap moment. M´han fet sentir emocions molt fortes que difícilment podré descriure ara aquí però que segurament, no oblidaré en tota la resta de la meva vida. Em sento molt feliç, content i alegre d´haver dit que sí a la invitació que la Oil em va proposar fa unes setmanes. Aquesta lliçó de vida que he après a Isan, m´ha calat molt a dins meu i no ha fet més que reforçar la idea que Tailàndia és el país a on vull viure i donar el millor que tinc a totes les persones que, a canvi de res, t´ho donen tot.

El viatge fins a Khorat en bus no dura més de 4 hores en dies normals però en dies com els del SongKran en que milions de persones deixen Bangkok carregades de menjar, roba i altres objectes per portar als seus familiars… fer una previsió del trajecte era una missió impossible, tal i com va passar.

L´estació de busos de Mo Chit, ( busos que viatgen direcció nort del país, sobretot ) estava plena de gent que per moments em feien venir imatges de quan vaig estar a Índia i vaig poder viure moltes situacions semblants com a Mo Chit, sobretot en cada una de les estacions de tren que vaig recórrer al nort d´Índia en companyia de grans persones que són actualment grans amics meus.

Al pujar al bus, em vaig començar a sentir una mica malament de la panxa. Un dolor terrible fa fer acte de presència segurament causat per el menjar que moments abans havia ingerit a la mateixa estació. Portava medicines i vaig poder calmar una mica el mal que durant una llarga estona em va putejar i, així, centrar-me en el viatge fins a Isan.

El bus, ens va portar fins a Nakhon Ratchasima, Khorat a on ens esperaven la mare de la Oil, la seva filla i un senyor que molt amablement es va oferir per recollir-nos i portar-nos fins al poble a on viu la família de la Oil, una zona rural, com deia abans, sense comunicacions i comoditats aparents.

Era la primera vegada que veia a membres de la meva companya. Van ser moments màgics i importants per a mi, sobretot perquè era molt conscient en aquelles moments que m´havien acceptat i ofert la seva mà a un ¨farang¨ que per persones tailandeses tradicionals, no és una cosa fàcil de dur a terme. El pas que acaba de donar jo i també ells, era important perquè atravessavem la línia entre la seva cultura i costums que són totalment diferents a la meva, encara que intenti integrar-me al màxim per ser acceptat per la gent thai.

Varem arribar al poble ja de nit. La casa a on la meva companya havia passat part de la seva vida estava en mig del no res, envoltada de camps i arbres sota un cel estrellat preciós, sense soroll ni contaminació… Pau absoluta.

Vaig tenir l´oportunitat de sopar amb més membres de la seva família, molts d´ells de visita com nosaltres aprofitant el període de vacances.

Tenia la sensació d´estar visquen 100 anys enrere en el temps, com si hagués fet un viatge astral a través d´una màquina del temps… difícil d´oblidar l´experiència només arribar a lloc.

Cada vegada entrava més gent a la casa, i em miraven amb cara de sorpresos, em feien preguntes, etc… Em faig sentir diferent, ( mai incòmode ) com una persona de raça negra envoltada de blancs… em vaig sentir ¨farang¨100%, hehehehe… en cap moment incòmode, vaig intentar de parlar tot el que bonament podia en tailandès i de seguida vaig notar com canviaven una mica la percepció inicial cap a mi.

Les dues nits que he estat allà, m´han ofert tot el millor que tenien, sempre jo el primer encara que em negués. He dormit en una habitació per a mi, m´han posat una mosquitera perquè no patís les picades dels mosquits i formigues que solen entrar a la casa quan es de nit i hi ha llum provinent de la casa i, fins hi tot, m´han posat un ventilador per sufocar les altres temperatures quan només en tenen 2 per tota la família. Res a dir… Només gràcies.

La festa del SongKran, la viuen a tope! Des de dora al matí, ja s´escolten persones ballant i cantant acompanyades de música tradicional thai, llançant-se aigua els uns contra els altres, bevent cervesa i celebrant tot junts al màxim la festa al mig d´un paratge natural realment bonic.

El primer dia, vam anar a dinar a prop d´un temple a on persones de tot el poble, anaven recollint diners per donar-los als monjos del temple per ajudar-los a ells i al manteniment del mateix temple, com és costum en època del SongKran.

Allà, vaig passar bona part del dia, rodejat de tots els veïns que no paraven de fer-me preguntes mentres dinàvem plegats un bon plat d´arròs i altres tipus de menjars tradicionals d´Isan. Tot molt bó!

El segon dia després de dinar, la Oil, la seva filla i jo amb la moto ens vam dirigir fins a la població de Phimai per visitar el parc històric de la ciutat a on hi ha un dels temples més importants de tot el país de la mateixa època que els temples d´Angkor a Cambòia, una autèntica meravella!!!

El camí fins a Phimai amb moto va ser molt entretingut perquè hi havia gent a tot arreu que llançaven aigua tots contra tots i nosaltres, evidentment, també varem rebre de valent, hehehe… Cosa d´agraïr per sufocar les altes temperatures. Amb moto fins allà, uns 30 quilòmetres.

De tornada a casa de la família de la Oil, més converses, riures i desconnexió total més i més.

Avui, he tornat a casa meva de nou a Bangkok tot sol. La Oil, s´ha quedat a Isan per estar el màxim de temps possible amb la seva família i els seus 2 fills, cosa que entenc perfectament, abans de tornar a Bangkok per treballar. Sabeu??? admiro molt a la meva novia com porta aquesta situació que moltes vegades intento imaginar que em passa a mi i que no té que ser gens fàcil de suportar. Entenc que  té que ser molt difícil per una mare estar separada de les persones que possiblement estima més de la seva vida, com són els seus fills per treballar a Bangkok, una ciutat caòtica lluny del seu entorn i persones que  l´estimen per ajudar-los només perquè han tingut la mala sort de no tenir diners. Recordo la meva infància com una de les millors èpoques de tota la meva vida, vaig aprendre molt dels meus pares, vaig ser afortunat de no perdre´m aquest privilegi que molts de nosaltres no en som conscients. Què seria de nosaltres si no haguéssim tingut l´aprenentage i consells dels pares??? Per a mi, la meva novia és tota una referència d´aprenentatge i de lluita contra situacions difícils. Ella mai es queixa de res, només lluita per tirar endavant i ser feliç. L´ADMIRO!!!!!!!!!!!!!!!!!! I cada dia L´ESTIMO MÉS!!!!!!!!!!!!!!!!!!

Fa molt de temps que les coses materials per a mi com poden ser els diners, han passat a segon terme, encara que sé que són necessaris per viure en el Món material en que tots nosaltres estem immersos però, de veritat, m´importen relativament poc si ho comparo amb el valor humà que tenen moltes persones que s´han anat creuant amb mi al llarg de tots els mesos que fa que estic a Àsia. Un simple fet com somriure, és fàcil de fer i fa que et sentís realment bé i t´allibera de moltes tensions. Tota aquesta gent, ho aplica sempre.

No entenc perquè a nosaltres ens diuen que som del Primer Món si tenim encara moltes coses a aprendre, coses molt importants com poden ser les relacions humanes que tant ràpidament anem perdent per culpa de coses estúpides que ens pensem que son importants per la nostra existència. No és veritat que per ser feliç es necessiten moltes coses, NO!!! Només cal estar disposat a aprendre de tothom sense fer distincions de races, socials, estatus i altres exemples estúpids. Tots vivim en el mateix entorn, tots som iguals i tots tenim el dret de ser feliços. Ningú ens pot prendre el bé més preuat que tenim, la llibertat de decidir qui som i cap a on anem.

Sincerament, la meva més gran admiració a la gent que he tingut el plaer de conèixer durant uns dies en una de les regions més pobres i humils de tot el Món, Isan a Tailàndia.

Llum permanent.

Jordi Meya.

Matí de trasllat cap a un altre apartament.

Bangkok, dimecres, 8 / abril / 2009 .

p4080010p40800041

Aquest matí, juntament amb la Oil hem estat immersos en un nou trasllat d´apartament, només 5 setmanes després d´haver-nos traslladat a viure al barri de Ladhprao.

El motiu o varis motius han sigut els següents…

Al les poques setmanes d´estar instal-lat a la planta 6a. de l´edifici d´apartaments a on em vaig traslladar des d´On Nut, una tarda mentres dormia, vaig començar a escoltar uns sorolls estranys que provenien d´un petit armari que hi havia a sobre de la nevera a on hi vaig deixar-hi unes unes quantes bosses de llenties que la meva mare m´havia donat a Ripoll, just abans de tornar de nou a Bangkok.

A l´obrir l´armari, vaig adonar-me que les bosses estaven obertes en petits forats distribuïts al voltant de cadascuna de les bosses de llegums que  jo mateix vaig deixar allà uns dies abans. No m´ho podia creure! Hi havien rates o ratolins que entraven per un forat just al costat de la caixa elèctrica per on passaven els tubs que donaven corrent a l´apartament.

No només hi havien rates… uns dies més tard, va començar a baixar aigua del sostre del labavo perquè una tubària a sobre s´havia rebentat. Sort que estava a casa i vaig poder avisar de seguida a un tècnic que poca cosa va fer perquè des d´aquell dia, cada vegada que ha caigut un xàfec d´aigua, també hi ha hagut goteres al labavo.

Em pensava que ja no podia passar res més… M´equivocava… Un matí, un grup de coloms que semblaven posseïts per el mateix diable, van fer acte de presència al balcó. Em van despertar aquell matí i molts altres matins després d´aquella primera vegada. El motiu, havien uns ous just a sota de l´aire condicionat que cuidaven meticulosament… A més, els malparits emplenaven el balcó de cagades a sobre de fotre merder a primer hora del matí.

Per últim, un exèrcit de formigues van entrar a l´habitació i van fer d´ocupes durant unes quantes setmanes, també… Ni amb spray verinós es morien… Em sembla que cada vegada que els hi fotia una ¨spraiada¨ potent a sobre d´elles, es multiplicaven.

En fi… La millor alternativa era pirar d´allà el més ràpid possible i així ho hem fet aquest mateix matí.

Ara, estem 3 plantes per sota d´on estàvem instal-lats, sense gaire llum natural però, aparentment, l´apartement està en millors condicions.

El trasllat, un pal com tot els trasllats…

Ara ja està tot ordenat al nou apartament.

Salut!!!

Jordi Meya.

The Devil Knows, primer cd. en estudi de la banda Heaven and Hell

 

Heaven and Hell

 

Bangkok, dimarts, 7 / abril / 2009.

 

Fa un parell d´anys, la formació de Black Sabbath amb Ronnie James Dio al capdavant de la banda, van decidir ajuntar-se de nou. La formació de Black Sabbath era la mateixa de l´any 1.992 formada per Dio a les veus, Toni Iommi a la guitarra, Geezer Butler al baix i Vinny Appice a la bateria. Després de més de 15 anys sense tocar junts de nou Heavy Metal barrejat moltes vegades amb Black Metal i perquè no, Doom fins hi tot, tornaven a la carretera per demostrar que continuen siguen els millors component cançons fosques i satàniques que et transporten en una altra dimensió, totalment desconeguda però molt propera alhora per tots els amats i seguidors d´aquest estil de música proper al mateix dimoni.

Després d´enregistrar 3 cançons noves en estudi que van incloure en una caixa de cd´s que portava el nom de ¨The Dio´s Years¨, van començar una gira d´uns 2 anys aproximadament de durada a nivell mundial però que, malauradament, a Espanya no van fer parada, cosa que a hores d´ara em continuo preguntant perquè??? Black Sabbath, ara Heaven and Hell, des de sempre, ha tingut molts seguidors arreu del territori espanyol, molt fidels, des de pràcticament els seus inicis a principis dels anys 70.

La gira, va ser un èxit brutal! Rebentaven a cada lloc a on demostraven que continuen siguen els millors quan estan a dalt de l´escenari, encara que la majoria d´ells sobrepassin els 60 anys d´edad, com és el cas d´en Ronnie James Dio, la veu melòdica per excel-lència d´aquest genere i gran mestre del Metal, estimat amb autèntica devoció per tots els que sentim dins les nostres venes aquest estil de música que mai passa de moda.

Ara, ens presenten el seu nou treball: ¨The Devils Know¨primer llarga durada gravat en estudi després de tants anys sense fer-ho. L´´ultim cd. que van gravar en estudi tots junts va ser: ¨Dehumanizer¨, com comentava, a l´any 1992.

¨The Devil Know¨, ha sigut enregistrat als estudis RockField de Gales, al Regne Unit i ha estat produït per els mateixos components de Heaven and Hell i l´enginyer de só, Mike Exeter.

El cd. no veurà la llum fins a finals d´aquest mes d´abril però ja podem disfrutar del seu single que porta per nom: ¨Bible Black¨, un tema fidel als principis de la banda, amb riffs foscos i terrorífics d´en Iommi acompanyats a la veu per el formidable Dio que sembla que no passin els anys per ell perquè conserva la veu igual que 35 anys enrere en el temps. La batuta de la base rítmica del tema, és per part d´en Butler i l´Appice, que et transporten directament en un Món no físic i fosc com si estiguessis lligat amb cadenes dins d´una cel-la en una masmorra d´un castell de l´edat mitjana.

Heaven and Hell han tornat de nou més forts i contundents que mai!!!

Salut!!!

Jordi Meya.

 

 

Lletra original i traduïda al català:

 

The Biblie Black:

At last alone, his fire’s dying

Burned another day

Now to pretend

and make up an ending

somewhere far away

He reached for a book all bound in leather

something that he knows he’s never read

and the first page says beware you’ve found the answer

the next one says I wish that you were dead!

Don’t go out, put it back

You’re reading from the Bible Black!

What’s this word I see

Who are you and who are me

Maybe I just stumbled in the dark

I must have been out cold

but the way the story’s told

They found me lying naked in the rain..yeah

Let me go I’ve seen a vision?

But the line has left me blind

Take me back

I must have the Bible Black!

Well here I go again

From the start to the end

I wish I could remember what I’ve done

 

Now here’s another spell

it could take me straight to hell

and I feel I’m getting closer to my home

Let me go I’ve found addiction

and it makes me feel alive

Take me back

I must have the Bible Black!

He locks himself away and tastes the silence

Hungry for another bite of wrong

and just the words “oh Lord please take me with you”

Took him to a place we don’t belong

Let him go!

he can’t come back

he’s reading from the Bible Black!

So if your fine with dying

and what’s the use of trying?

I may know another place that you can go

It’s hiding in the pages

but you may not come back

you’re reading from the Bible Blaaaaack!!!

La Bíblia negra:

Per fi sol, el seu foc està morint

Cremat un altre dia

Ara projecto un final

En algún lloc lluny

 

Ell ha coronat un llibre tot ell confeccionat en cuir

Alguna cosa que ell sap i que no ha llegit

I la primera pàgina diu, ves en compte perquè tu has trobat una resposta

La pàgina següent diu, desitjaria que estiguessis mort!!!

No marxis, torna això

Tu estàs llegint la Bíblia negra!

El Món que jo veig

Quí ets tu I qui sóc jo?

Potser només he donat un pas en fals dins de la foscor

Jo conec el fred que fa a fora

Però el camí de la història deia

Ells van trobar-me estirat sota la pluja… Yeah

Deixe´m marxar, jo vaig veure una visió?

Però la línia m´ha deixat cec

Reculle´m I torna´m

Jo tinc que tenir la Bíblia negra!

 

Bé, torno a estar aquí

Des del principi fins a la fi

Desitjo I vull recordar el que he fet

Aquí, ara hi ha un altre malefici

Això em pot portar directament a l´infern

Estic sentint que sóc a prop de casa meva

Deixeu-me marxar, he trobat una adicció

I aquesta adicció em fa sentir viu

Deixeu-me tornar

Tinc que tenir la Bíblia negra!

Ell es tanca lluny I tasta el sabor del silenci

Afamat per una altra mossegada equivocada

I solament les paraules¨oh senyor, sius plau, porta´m amb tu¨

Ell va ser portat a un lloc que nosaltres no pertanyem

 

Deixa´l marxar!

Ell no pot tornar

Perquè ell està llegint la Bíblia negra!

Per tant, si tu et trobes bé morin-te,

Quin és l´us d´estar-ho intentan-t´ho?

Jo, potser conec un alter lloc a on pots anar

 

Està amagat a les pàgines

Però potser no podràs tornar

Tu estàs llegint la Bíblia Negra!!!!

 

 

Començant la setmana amb pluja escoltant un cd. d´en Keith Jarrett a casa.

 

Bangkok, dilluns, 6 / abril / 2009.

 

Avui, el dia sembla que serà plujós o almenys així m´ho sembla perquè ja fa estona que està ploguen amb força, fa vent i el cel està cobert per una capa negra que convida a quedar-se a casa relaxadament i intentar de no fer gaires coses. Primer dia de la setmana, primeres pluges d´un monsó que està arribant abans d´hora a Tailàndia. Les pluges, pràcticament ja són aquí, és la senyal que dóna el tret de sortida a l´època més calorosa del calendari tailandès, coneguda com: ¨Naa fon, หน้าร้อน¨ Hot Season en Anglès que comprèn els mesos entre Març i Juny.

Ara mateix estic escoltant un cd. del formidable Keith Jarrett, ¨Treasure Island¨de l´any 1.974 a casa, mentres de fons escolto també com esclaten al cel els trons produïts per la pluja que cau amb intensitat. Quin contrast més rar, però alhora quina passada. Són les 12:45 pm i tinc la sensació que s´està fent de nit… la llum encesa a l´habitació de l´apartament i el ventilador a prop meu, com sempre, que m´ajuda a no passar més calor de la necessària.

La setmana que avui començo, és atípica, no és gaire normal per mi, no estic acostumat a tenir bastants dies de festa com d´ara i fins el dia 24 d´abril, que és quan començo les sessions d´estiu a la universitat. Suposo, que una mica de pausa, m´ajudarà a estar més tranquil i a relaxar-me una mica de tot el ritme constant del meu dia a dia a Bangkok. Espero no aburrir-me gaire…

El cap d´any a Tailàndia, conegut com a SongKran, en thai: สงกรานต์ , la festa de l´aigua per exel-lència, ja està al caure. Aquest any, comença el dia 12 d´abril i durarà fins el 14 del mateix mes. El més probable, és que marxi 1 setmana amb la Oil, la meva companya a Khorat, a Isán ( una de les zones més pobres del país ) a conèixer part de la seva família i a celebrar la nova entrada d´any rodejat de tailandesos, on podré veure en primera persona com viuen una de les festes més esperades de l´any per moltíssima gent thai.

Altres coses que ara mateix em venen al cap i que m´han sorprès bastant, per no dir  molt… és l´ anècdota d´un noi que vaig conèixer al gimnàs de la universitat fa unes setmanes mentres feia una mica d´esport.

Aquest noi, que és tailandès, es va acostar a mi per xerrar una estona i de pas, fer-me unes quantes preguntes, bàsicament enfocades sobre que és el què feia jo a Bangkok, etc… Lo típic quan parles amb una persona local per primera vegada.

Una cosa que em sorprendre molt, era el seu nivell d´anglès, quasi bé perfecte, no semblava que fos asiàtic, tenia una pronunciació i un domini de la llengua anglesa realment alt.

Em va dir que feia classes de thai privades i en grup, bàsicament a estudiant estrangers que cursen estudis universitaris a la universitat de Ramkhamhaeng, la mateixa universitat a on estudio negocis.

La cosa va quedar a l´aire, no vaig donar molta importància a tot el que m´havia parlat perquè, sol ser d´aquesta manera, la majoria de vegades quan coneixes a una persona i parles amb ella tant sols una estoneta.

Al cap d´uns dies, em va trucar i em proposar d´estudiar tailandès amb ell a la universitat. Em va semblar bé la idea, encara que no sabia si em cobraria gaires diners per la seva feina, ja  que en cap moment, em va dir res de diners durant la trucada que em va fer i tampoc tenia molt clar de què anava realment el tema perquè la conversa que vam tenir al gimnàs va ser de pocs minuts. En fi…

Aquest cap de setmana, dissabte i diumenge vaig estudiar thai amb ell a la universitat, un total de 4 hores i he quedat molt impressionat del nivell i la professionalitat d´aquest noi que quan el veus, aparenta tot el contrari perquè vesteix amb roba no gaire neta, porta una estranya perruca a sobre del seu propi cabell natural que no sé ven bé què significa i té la dentadura feta una merda.

Mai solo jutjar les persones per la seva aparença, però m´agrada fer aquest comentari en aquest moment perquè allò que es diu que ¨les aparences enganyen¨és totalment cert. El tiu és un professional de cap a peus.

M´ha ensenyat l´estructura de l´alfabet thai, els tons i algunes lleis fonètiques que si no les saps, realment és quasi bé impossible llegir correctament qualsevol informació, diari, cartell, etc… escrit amb thai. El thai, és una llengua antiga, els seus orígens venen del Sànscrit, existeixen molt tipus de consonats i vocals i lletres que, encara que formen part de l´alfabet thai, estan quasi bé absoltes perquè rarament es fan servir però que continuen formant part de l´actual alfabet thai.

Una cosa que realment m´ha impressionat moltíssim, és que cada consonant de l´alfabet thai, en els tres tipus de tons que conformen totes les consonants, cada forma de cada consonant té un significat, no estan fetes perquè sí, estan inspirades segons la forma que tenen com, pollastre, fulla d´un arbre, dimoni, nen, tortuga, mico, serp, elefant, anell, soldat, etc… que quan t´ho expliquen et quedes molt impressionant, com em va passar a mi.

Hi ha 5 tipus de tons en l´alfabet thai, ( consonants i vocals ) que t´has d´apendre molt bé si vols fer-te entendre amb la gent d´aquí. És una part importantíssima de la llengua tailandesa perquè si no entones bé, és fàcil que no t´entenguin o que estiguis dient una paraula que no té res a veure amb el que tractes de dir. Hi ha paraules en thai que fan servir els 5 tons i cada significat de cada paraula és totalment diferent i algunes d´elles manquen de significat si no les acompanyes d´altres paraules. Per això és important també moltes vegades, entendre o tenir una sensibilitat especial sobre el context de la conversa sinó domines els tons.

Hi ha unes normes, que em van semblar molt interessants pèl que respecta als tons. Segons del to que estiguis estudiant o parlant, si hi ha o no hi ha cap símbol fonètic, encara que l´estructura del to sigui ¨x¨, automàticament augmenta 1 to o els disminueix, depèn de la combinació i estructura de la paraula. Hi ha excepcions.

Estic convençut que les classes amb aquest noi em serviran molt per millorar el meu nivell de thai, entendre moltes parts d´aquesta llengua que tant em fascina que fins ara eren bastant desconegudes per a mi. En principi, estudiaré amb ell els caps de setmana fins que em quedi clar parts bàsiques i importants per què fa a l´estructura fonètica i patrons del thai per passar a aprendre més tard a escriure i a tenir més base de conversa.

Al finalitzar la lliçó del dissabte, ell no em va dir res sobre diners, no em va treure el tema, semblava que estava satisfet amb el què m´havia ensenyat, la seva sensibilitat cap a mi va ser descollonant.

Finalment, li vaig pagar una quantitat de diners ridícula, la que ell em va proposar.

A vegades no sóc capaç d´entendre perquè em passen algunes coses aquí… Per què a mi??? Em faig moltes preguntes que no trobo moltes vegades una resposta sòlida. Ja sé que estic en una altra cultura, pràcticament en un altre Món d´on vaig néixer, que el dia a dia és diferent, etc… Segueixo tinguen de tant en tant, un ¨shock¨cultural abismal que no em deixa indiferent.

Hi ha persones aquí que són molt importants per a mi. La meva companya, una de les persones més sensibles i més bones que he conegut en tota la meva vida que no busca res a canvi per estar amb mi, simplement m´estima, això és tot. La meva professora de thai, la Fonghan, una dona que em recorda a la meva mare perquè me dóna consells de mare, que m´aprecia molt i que des de fa més d´1 any m´ensenya thai totalment gratis en una de les millors escoles de tot Tailàndia. Fins i tot, quan té temps lliure em truca per si la vull anar a veure per estudiar plegats. En Manuele, el meu gran amic d´Itàlia que sempre vol anar a sopar amb mi per parlar i riure i que tantes feines de professor d´espanyol m´ha ofert perquè pugués guanyar alguns diners en contra del seu benefici i que tants bons consells em dóna. En Jordi, que ja ha tornat a Catalunya i que sempre m’ assessora i m’ aconsella molt b’e i que tants bons moments hem passat plegats a Bangkok o el meu amic Albert, que som pràcticament veïns i que sempre està disposat a fotre´m un cop de mà i ara aquest noi que conec al gimnàs per casualitat que tant bona impressió m´ha deixat.

No ho sé… potser en una altra vida era tailandès… perquè encara que de tant en tant, hi hagi algun contratemps o problemes que em fan estar una mica en tensió, nerviós i a vegades ansiós… que ràpidament oblido i que cap d´aquests problemes no fan que pensi en deixar-ho tot, al contrari, estic cada dia més convençut que tot això que estic fent aquí ja estava marcat al camí de la meva vida que tenia que seguir en el moment que vaig néixer.

Com diu la cançó de Pink Floyd: ¨Us and Them, And after all we´re and ordinary men¨ ( Nosaltres i ells però que al final de tot, només som persones ordinàries ).

Bona Setmana Santa!!!

Jordi Meya.

 

Pluja de dilluns:

Moments una mica complicats.

Posted: 3 Abril, 2009 in Tailandia

Moments una mica complicats.

Bangkok, divendres, 3 / abril / 2009.

Segurament, ara estic passant per l´etapa més complicada i difícil des de que vaig aterrar a Bangkok, ara fa uns 15 mesos.

Cada dia, des de que em llevo al matí tinc moltes coses a fer, m´he d´organitzar el millor possible per no gastar una dosis d´energia més gran del compte, tot sumat al temes burocràtics que a vegades fan que em senti desesperat, tot coincidint amb l´època de l´any més calorosa, amb temperatures elevadíssimes que sembla que tot es mogui a càmera lenta.

El meu cap, s´ha convertit en una màquina productiva ¨non stop¨, pensa en català, en anglès i en tailandès. Abans només pensava en català però ara, abans d´obrir la boca el meu cervell busca la frase o paraula exacte abans d´expressar-me perquè és una constant el parlar o intentar parlar en vàries llengües al mateix temps durant el meu dia a dia.

A tot això, he estat immers en època d´exàmens a la universitat, encara no sé cap resultat però penso que els hauré aprovat tots perquè he estudiat tot el que he pogut i he assistit a totes les lectures que els professors han donat. Estic tranquil en aquest aspecte.

Ara, tinc que matricular-me per les sessions d´estiu. M´he de tornar a organitzar per veure com puc portar totes les obligacions al peu de la lletra sense perdre pistonada de tot el que faig.

Els estudis de tailandès, encara és més complicada la cosa perquè per arribar al centre de Bangkok tinc que anar amb una mena de barca per un dels molts canals que té aquesta ciutat si vull esquivar llargues hores dins d´un autocar. El problema, és que si la lliçó acaba més tard del compte per el tema que sigui i surto de l´escola ja de nit, no em queda més remei que agafar un bus per arribar a casa perquè quan desapareix la llum del dia les barques deixen de funcionar fins el dia següent. Trànsit i pol-lució en busos sense aire condicionat i plens de gent.

Com abans comentava, hi ha temes, com els burocràtics que em fan anar de puto cul. Ahir vaig anar fins al Ministeri d´Educació a l´altra punta de Bangkok per entregar tots els diplomes d´estudis realitzats a Catalunya per tramitar una mena de carnet d´estudiant per així poder obtenir el títol universitari quan acabi la universitat sense cap problema.

Vaig entregar tots els papers però no ho van veure clar perquè no estava traduït a l´anglès i per tant, de moment, no tinc el permís del Ministeri d´Educació per obtenir el títol universitari de forma oficial. De totes maneres, estic més o menys tranquil, perquè tinc encara molt temps per solucionar aquest tema entre la universitat i el govern tailandès. És qüestió de temps.

Cada dia penso, que és un altre dia, que tinc que tirar endavant, que he de lluitar per el projecte de vida que estic portant a terme a Tailàndia, estudiar tot el que puc i ser millor persona… però hi ha moments que penso que tot és tant i tant complicat que a vegades em desespero i em quedo bloquejat. Per sort, se´m passa al cap d´una estona i em recupero.

Però ara, certament, és una època difícil la que estic visquen a Bangkok perquè no tinc moments per estar amb mi mateix i meditar o descansar, simplement. Tot és informació constant, calor, poder expressar-te amb la gent, estudiar, relació de parella, temes burocràtics i un llarg etc… que em dóna la sensació que quasi bé no avanci en alguns d´ells. Sort de la meva companya, que és una noia fantàstica que sempre em recolza en tot moment. Tinc molta sort d´estar amb la Oil.

Tinc molt clar que els mals moments són moments d´aprenentatge i que s´han de superar, i això, és el que m´he proposat. Aparcar aquesta època dura i difícil que estic passant en aquests moments, sobretot perquè em sento saturat, no per tot el què faig, no és això! Jo, em sento feliç i motivat com el primer dia que vaig arribar a Tailàndia però hi ha situacions que veus que aquí ningú et dóna un cop de mà o una oportunitat. T´ho tens que fer tot absolutament sol. Això és segurament, el pitjor de tot. Estic a la selva, sens dubte!

Espero que tingueu un bon cap de setmana!!!

Petons!!!

Jordi Meya.

Primera etapa a la universitat finalitzada. I algunes coses més dels darrers dies…

 

Bangkok, dimecres, 1 / abril / 2009.

 

Bàsicament, des de que vaig tornar a Tailàndia de la visita que vaig fer a Catalunya durant l´època de Nadal per celebrar les festes juntament amb la meva família més propera i amics, i d´això ja fa quasi bé 3 mesos… Mare meva!!! El temps, com sempre, passa cagant hòsties!!! El què he fet, ha sigut centrar-me amb els estudis a la universitat, les lliçons de tailandès i, de tant en tant, estar amb la meva companya i amb alguns bons amics que tinc aquí a Bangkok.

Avui, he fet el darrer examen d´aquest semestres a la universitat abans del període de vacances que aquí a Tailàndia, comença pràcticament ara. El calendari aquí, és totalment diferent al calendari que tots coneixem. Les festes són diferents, la celebració de cap d´any, que dura 3 dies seguits i que dóna pas  a l època de pluges és a mitjans d´abril o fins hi tot, l´any que serà el 2552 al calendari budista ( cap i cua ) en comptes del 2009. Aquí, a Tailàndia moltes costums són molt diferents a les nostres, entre d´altres, les que acabo de comentar com per exemple, les vacances.

A partir d´aquest moment, hi ha un parèntesis de 2 mesos a la universitat de vacances per tothom qui vulgui fer realment vacances. M´explico…

Aquí a Bangkok, el ritme del dia a dia és molt viu, ràpid, sense pràcticament pauses, no importa quin dia de la setmana és perquè tot funciona a ple rendiment durant tots els dies de l´any quasi bé les 24 hores del dia… El tòpic que: ¨S´ajunta el dia amb la nit¨, puc dir que ha Tailàndia i més concretament a Bangkok, és tant cert com que sóc català!

La Universitat de Ramkhamhaeng, a on imparteixo estudis, és una universitat oberta, ( no que es pugui estudiar a través d´internet ) és a dir, el període de matriculació està sempre obert per a tots els estudiants. No hi ha dates obligatòries, com a Europa, per començar cada semestre a estudiar. A més, la universitat, sempre està en ple rendiment i funcionament, inclús en el període vacacional ja que existeix un programa per seguir estudiant crèdits per a tothom qui ho vulgui, per així, escurçar el temps total de la carrera, que en el meu cas, és de 4 anys però que gràcies a aquesta opció, és pot arribar a fer en 2 anys i mig o 3 anys com a màxim. És una universitat molt flexible amb els estudiants, tant estrangers com locals. En comptes de fer unes vacances llargues, només gaudiré d´un parell de setmanes per oblidar-me una mica dels estudis abans de començar a estudiar crèdits durant el període oficial de  vacances.

Crec, que aquesta opció que he triat, en principi pot semblar una mica dura perquè tampoc cal anar més ràpid del compte en fer les coses però he pensat que a part d´estalviar-me mesos d´estudi, també m´estalviaré mesos de lloguer, de menjar i de tots els altres gastos fixes i no fixes de cada mes. Així, que aniré a per totes a partir del 18 d´abril, el dia que començo de nou les classes. Estic plenament mentalitzat i convençut que ho portaré bé.

Altres coses que m´han anat passant durant les darreres setmanes, sensacions, activitats, etc…

Per fi, vaig aconseguir el visat que tants maldecaps em va donar durant uns dies tot i presentant els papers que l´oficina d´immigració m´exigia. Aquesta vegada, vaig anar fins a l´oficina una mica més ¨mudat¨que la darrera vegada i sobretot, mirant d´estar tranquil. Cap problema!!! Només 10 minuts d´espera i ja em van entregar el visat que tant necessitava i que em permetrà estar 90 dies sense tenir que sortir del país o tramitar altres permisos per allargar el temps de residència a Bangkok. Ara, ja no tinc visat de turista, ja he passat aquesta fase, i per aquest motiu possiblement, em van exigir anar vestit com ells volien ( els de l´oficina d´immigració ) perquè ja no em consideren un turista que fotrà el camp de Tailàndia en un curt espai de temps sinó que ja em consideren que visc a Tailàndia de forma permanent i per tant, he de passar per el  ¨tubo¨en algunes normes estranyes que hi ha aquí… Des del meu punt de vista que pot ser equivocat. El més important és que ja tinc el visat i després d´aquest en tindré un altre d´1 any d´estudiant. Per tant, aquest tema de passar-les putes cada ¨x¨ temps a immigració, ja està finiquitat!!!

Altres coses…

Vaig estar pensant en marxar uns dies a algun país veí de Tailàndia que encara no conec, ex: Myanmar o Indonèsia però he desistit triar aquesta opció perquè no tinc ganes de fer-me més visats i de demanar una entrada més a Tailàndia a immigració perquè el visat que tinc és només d´una sola entrada ( si surto el perdo ). Tots aquests maldecaps, no són gratis… Segurament, m´escaparé uns dies a l´illa de Kho Chang que conec molt bé a relaxar-me amb la meva companya sense tenir que gastar tants diners ni perdre temps ni energia viatjant. Crec que ara, que hi ha crisis, no em convé gastar més del compte perquè la cosa està realment fotuda de veritat i fot molta calor per fotre´m llargues jornades d´autocar amb la motxilla a l´esquena.

Més coses…

Parlant una mica dels meus amics i amistats aquí a Tailàndia que veig de tant en tant, resulta que tots marxen o han marxat cap a Catalunya o Italià a passar-hi uns mesos. Com si tots s´haguessin posat d´acord, hehehe… Parlo del meu amic Jordi, que va estar per aquí per resoldre alguns temes personals tant sols uns dies, de l´Albert, que som veïns i que marxa a Barcelona el dissabte i del meu gran amic Manuele d´Italià que va marxar a Roma aquesta setmana per presentar-se a uns exàmens del govern italià relacionats amb temes de treball a Tailàndia. A tots ells, els trobaré molt a faltar perquè sempre són bons moments els que passo gaudint de la seva companyia. Em quedaré de ¨guardia¨a Tailàndia una bona temporada. Sort que em trobo molt bé a Bangkok ( encara que sigui una autèntica selva en tots els sentits ) fent tot el que faig. ( Crec que en una altra vida era tailandès perquè siguen nascut en un poble petit com és Ripoll encara a vegades, no m´explico com suporto tant bé tot aquest merder ).

Per últim…

Segurament, demà al matí hauré d´anar fins al Ministeri d´Educació a presentar els documents traduïts a l´anglès dels estudis que vaig realitzar a Catalunya durant la meva època d´estudiant allà, perquè a l´estar estudiant en una universitat pública i per tant en mans dels Govern tailandès, he de fer-me un carnet d´identificació tramitat per el mateix Ministeri que demostri que sóc estudiant en una universitat pública a Bangkok, prèviament pagant 500 thb ( 10 euros ) i tinguen la molèstia d´anar fins l´altra punta de Bangkok personalment. Això és bo, en principi… perquè entraré en una base de dades a nivell d´empreses que sabran que sóc estudiant d´una llicenciatura sobre negocis a nivell internacional per tenir-me en compte per possibles ofertes laborals en un futur. Ho tinc que fer, no hi ha altra opció. Per altra banda, a partir de demà estaré ¨fitxat¨ per el Govern de Tailàndia. Això no m´agrada tant…

I abans de posar el punt i final al post d´avui, voldria fer menció a totes les persones que estan a Catalunya i que són grans amics meus per demanar-los disculpes perquè fa temps que no dono senyals de vida d´una forma més privada, com és el cas del meu gran amic Albert Rigat o dels meus amics de Ripoll a qui dedico les meves últimes paraules d´avui.

 

 

Jordi Meya.