Primera etapa a la universitat finalitzada. I algunes coses més dels darrers dies…

Primera etapa a la universitat finalitzada. I algunes coses més dels darrers dies…

 

Bangkok, dimecres, 1 / abril / 2009.

 

Bàsicament, des de que vaig tornar a Tailàndia de la visita que vaig fer a Catalunya durant l´època de Nadal per celebrar les festes juntament amb la meva família més propera i amics, i d´això ja fa quasi bé 3 mesos… Mare meva!!! El temps, com sempre, passa cagant hòsties!!! El què he fet, ha sigut centrar-me amb els estudis a la universitat, les lliçons de tailandès i, de tant en tant, estar amb la meva companya i amb alguns bons amics que tinc aquí a Bangkok.

Avui, he fet el darrer examen d´aquest semestres a la universitat abans del període de vacances que aquí a Tailàndia, comença pràcticament ara. El calendari aquí, és totalment diferent al calendari que tots coneixem. Les festes són diferents, la celebració de cap d´any, que dura 3 dies seguits i que dóna pas  a l època de pluges és a mitjans d´abril o fins hi tot, l´any que serà el 2552 al calendari budista ( cap i cua ) en comptes del 2009. Aquí, a Tailàndia moltes costums són molt diferents a les nostres, entre d´altres, les que acabo de comentar com per exemple, les vacances.

A partir d´aquest moment, hi ha un parèntesis de 2 mesos a la universitat de vacances per tothom qui vulgui fer realment vacances. M´explico…

Aquí a Bangkok, el ritme del dia a dia és molt viu, ràpid, sense pràcticament pauses, no importa quin dia de la setmana és perquè tot funciona a ple rendiment durant tots els dies de l´any quasi bé les 24 hores del dia… El tòpic que: ¨S´ajunta el dia amb la nit¨, puc dir que ha Tailàndia i més concretament a Bangkok, és tant cert com que sóc català!

La Universitat de Ramkhamhaeng, a on imparteixo estudis, és una universitat oberta, ( no que es pugui estudiar a través d´internet ) és a dir, el període de matriculació està sempre obert per a tots els estudiants. No hi ha dates obligatòries, com a Europa, per començar cada semestre a estudiar. A més, la universitat, sempre està en ple rendiment i funcionament, inclús en el període vacacional ja que existeix un programa per seguir estudiant crèdits per a tothom qui ho vulgui, per així, escurçar el temps total de la carrera, que en el meu cas, és de 4 anys però que gràcies a aquesta opció, és pot arribar a fer en 2 anys i mig o 3 anys com a màxim. És una universitat molt flexible amb els estudiants, tant estrangers com locals. En comptes de fer unes vacances llargues, només gaudiré d´un parell de setmanes per oblidar-me una mica dels estudis abans de començar a estudiar crèdits durant el període oficial de  vacances.

Crec, que aquesta opció que he triat, en principi pot semblar una mica dura perquè tampoc cal anar més ràpid del compte en fer les coses però he pensat que a part d´estalviar-me mesos d´estudi, també m´estalviaré mesos de lloguer, de menjar i de tots els altres gastos fixes i no fixes de cada mes. Així, que aniré a per totes a partir del 18 d´abril, el dia que començo de nou les classes. Estic plenament mentalitzat i convençut que ho portaré bé.

Altres coses que m´han anat passant durant les darreres setmanes, sensacions, activitats, etc…

Per fi, vaig aconseguir el visat que tants maldecaps em va donar durant uns dies tot i presentant els papers que l´oficina d´immigració m´exigia. Aquesta vegada, vaig anar fins a l´oficina una mica més ¨mudat¨que la darrera vegada i sobretot, mirant d´estar tranquil. Cap problema!!! Només 10 minuts d´espera i ja em van entregar el visat que tant necessitava i que em permetrà estar 90 dies sense tenir que sortir del país o tramitar altres permisos per allargar el temps de residència a Bangkok. Ara, ja no tinc visat de turista, ja he passat aquesta fase, i per aquest motiu possiblement, em van exigir anar vestit com ells volien ( els de l´oficina d´immigració ) perquè ja no em consideren un turista que fotrà el camp de Tailàndia en un curt espai de temps sinó que ja em consideren que visc a Tailàndia de forma permanent i per tant, he de passar per el  ¨tubo¨en algunes normes estranyes que hi ha aquí… Des del meu punt de vista que pot ser equivocat. El més important és que ja tinc el visat i després d´aquest en tindré un altre d´1 any d´estudiant. Per tant, aquest tema de passar-les putes cada ¨x¨ temps a immigració, ja està finiquitat!!!

Altres coses…

Vaig estar pensant en marxar uns dies a algun país veí de Tailàndia que encara no conec, ex: Myanmar o Indonèsia però he desistit triar aquesta opció perquè no tinc ganes de fer-me més visats i de demanar una entrada més a Tailàndia a immigració perquè el visat que tinc és només d´una sola entrada ( si surto el perdo ). Tots aquests maldecaps, no són gratis… Segurament, m´escaparé uns dies a l´illa de Kho Chang que conec molt bé a relaxar-me amb la meva companya sense tenir que gastar tants diners ni perdre temps ni energia viatjant. Crec que ara, que hi ha crisis, no em convé gastar més del compte perquè la cosa està realment fotuda de veritat i fot molta calor per fotre´m llargues jornades d´autocar amb la motxilla a l´esquena.

Més coses…

Parlant una mica dels meus amics i amistats aquí a Tailàndia que veig de tant en tant, resulta que tots marxen o han marxat cap a Catalunya o Italià a passar-hi uns mesos. Com si tots s´haguessin posat d´acord, hehehe… Parlo del meu amic Jordi, que va estar per aquí per resoldre alguns temes personals tant sols uns dies, de l´Albert, que som veïns i que marxa a Barcelona el dissabte i del meu gran amic Manuele d´Italià que va marxar a Roma aquesta setmana per presentar-se a uns exàmens del govern italià relacionats amb temes de treball a Tailàndia. A tots ells, els trobaré molt a faltar perquè sempre són bons moments els que passo gaudint de la seva companyia. Em quedaré de ¨guardia¨a Tailàndia una bona temporada. Sort que em trobo molt bé a Bangkok ( encara que sigui una autèntica selva en tots els sentits ) fent tot el que faig. ( Crec que en una altra vida era tailandès perquè siguen nascut en un poble petit com és Ripoll encara a vegades, no m´explico com suporto tant bé tot aquest merder ).

Per últim…

Segurament, demà al matí hauré d´anar fins al Ministeri d´Educació a presentar els documents traduïts a l´anglès dels estudis que vaig realitzar a Catalunya durant la meva època d´estudiant allà, perquè a l´estar estudiant en una universitat pública i per tant en mans dels Govern tailandès, he de fer-me un carnet d´identificació tramitat per el mateix Ministeri que demostri que sóc estudiant en una universitat pública a Bangkok, prèviament pagant 500 thb ( 10 euros ) i tinguen la molèstia d´anar fins l´altra punta de Bangkok personalment. Això és bo, en principi… perquè entraré en una base de dades a nivell d´empreses que sabran que sóc estudiant d´una llicenciatura sobre negocis a nivell internacional per tenir-me en compte per possibles ofertes laborals en un futur. Ho tinc que fer, no hi ha altra opció. Per altra banda, a partir de demà estaré ¨fitxat¨ per el Govern de Tailàndia. Això no m´agrada tant…

I abans de posar el punt i final al post d´avui, voldria fer menció a totes les persones que estan a Catalunya i que són grans amics meus per demanar-los disculpes perquè fa temps que no dono senyals de vida d´una forma més privada, com és el cas del meu gran amic Albert Rigat o dels meus amics de Ripoll a qui dedico les meves últimes paraules d´avui.

 

 

Jordi Meya.