Moments una mica complicats.

Moments una mica complicats.

Bangkok, divendres, 3 / abril / 2009.

Segurament, ara estic passant per l´etapa més complicada i difícil des de que vaig aterrar a Bangkok, ara fa uns 15 mesos.

Cada dia, des de que em llevo al matí tinc moltes coses a fer, m´he d´organitzar el millor possible per no gastar una dosis d´energia més gran del compte, tot sumat al temes burocràtics que a vegades fan que em senti desesperat, tot coincidint amb l´època de l´any més calorosa, amb temperatures elevadíssimes que sembla que tot es mogui a càmera lenta.

El meu cap, s´ha convertit en una màquina productiva ¨non stop¨, pensa en català, en anglès i en tailandès. Abans només pensava en català però ara, abans d´obrir la boca el meu cervell busca la frase o paraula exacte abans d´expressar-me perquè és una constant el parlar o intentar parlar en vàries llengües al mateix temps durant el meu dia a dia.

A tot això, he estat immers en època d´exàmens a la universitat, encara no sé cap resultat però penso que els hauré aprovat tots perquè he estudiat tot el que he pogut i he assistit a totes les lectures que els professors han donat. Estic tranquil en aquest aspecte.

Ara, tinc que matricular-me per les sessions d´estiu. M´he de tornar a organitzar per veure com puc portar totes les obligacions al peu de la lletra sense perdre pistonada de tot el que faig.

Els estudis de tailandès, encara és més complicada la cosa perquè per arribar al centre de Bangkok tinc que anar amb una mena de barca per un dels molts canals que té aquesta ciutat si vull esquivar llargues hores dins d´un autocar. El problema, és que si la lliçó acaba més tard del compte per el tema que sigui i surto de l´escola ja de nit, no em queda més remei que agafar un bus per arribar a casa perquè quan desapareix la llum del dia les barques deixen de funcionar fins el dia següent. Trànsit i pol-lució en busos sense aire condicionat i plens de gent.

Com abans comentava, hi ha temes, com els burocràtics que em fan anar de puto cul. Ahir vaig anar fins al Ministeri d´Educació a l´altra punta de Bangkok per entregar tots els diplomes d´estudis realitzats a Catalunya per tramitar una mena de carnet d´estudiant per així poder obtenir el títol universitari quan acabi la universitat sense cap problema.

Vaig entregar tots els papers però no ho van veure clar perquè no estava traduït a l´anglès i per tant, de moment, no tinc el permís del Ministeri d´Educació per obtenir el títol universitari de forma oficial. De totes maneres, estic més o menys tranquil, perquè tinc encara molt temps per solucionar aquest tema entre la universitat i el govern tailandès. És qüestió de temps.

Cada dia penso, que és un altre dia, que tinc que tirar endavant, que he de lluitar per el projecte de vida que estic portant a terme a Tailàndia, estudiar tot el que puc i ser millor persona… però hi ha moments que penso que tot és tant i tant complicat que a vegades em desespero i em quedo bloquejat. Per sort, se´m passa al cap d´una estona i em recupero.

Però ara, certament, és una època difícil la que estic visquen a Bangkok perquè no tinc moments per estar amb mi mateix i meditar o descansar, simplement. Tot és informació constant, calor, poder expressar-te amb la gent, estudiar, relació de parella, temes burocràtics i un llarg etc… que em dóna la sensació que quasi bé no avanci en alguns d´ells. Sort de la meva companya, que és una noia fantàstica que sempre em recolza en tot moment. Tinc molta sort d´estar amb la Oil.

Tinc molt clar que els mals moments són moments d´aprenentatge i que s´han de superar, i això, és el que m´he proposat. Aparcar aquesta època dura i difícil que estic passant en aquests moments, sobretot perquè em sento saturat, no per tot el què faig, no és això! Jo, em sento feliç i motivat com el primer dia que vaig arribar a Tailàndia però hi ha situacions que veus que aquí ningú et dóna un cop de mà o una oportunitat. T´ho tens que fer tot absolutament sol. Això és segurament, el pitjor de tot. Estic a la selva, sens dubte!

Espero que tingueu un bon cap de setmana!!!

Petons!!!

Jordi Meya.