Arxivar per Mai, 2009

Culers a Bangkok. Barça Tri campió!!!!!!!!!!!!!

Bangkok, divendres, 29 / maig / 2009.

Èxtasis total podria ser una bona definició de com ens vam sentir tots nosaltres que vam veure la final de la Champions League en un xiringuito del carrer de Mahadthai de Bangkok. Els meus companys i jo, tots catalans i seguidors del Barça, vam esclatar d´alegria en una nit memorable de futbol que no oblidarem mai més. La nit que el Barça va guanyar la final de la Champions League contra el Manchester United, culminant una fita mai abans superada. Barça Tri campió!!!!!!!

Durant tot el dia, vaig estar molt nerviós i excitat per el partit que ens esperava. Tots nosaltres sabíem que seria una nit brutal la que ens esperava, sens dubte i així va ser!!! Tot va venir rodat, inclús després de la meva petita operació hores abans del partit en un hospital a prop de casa meva a on hi vaig anar-hi d´urgències perquè tenia en una part de l´esquena un gra infectat que em feia mal i que cada vegada era més gran. Després que el metge fes una ullada al gra, va obtar per posar-me anestèsia i obrir-me per solucionar el mal. Li vaig dir que si tenia que fer-me molt mal, preferia venir el dia següent perquè,  sobretot, no em volia perdre la final de la Champions perquè era català i del Barça! Així li vaig dir. El metge, ho va entendre perfectament i després de parlar amb mi i explicar-me que no n´hi havia per tant, vaig obtar per solucionar aquella molèstia hores abans de la final més esperada de l´història.

Sense dubte, quan estàs tant lluny de casa, en una altra cultura a on tot és molt diferent de l´entorn a on m´he criat, etc… totes les coses, evidentment, augmenten moltíssim. Em refereixo a emocions, sentiments, etc… com per exemple, sentir al màxim la meva terra, Catalunya o el meu equip, el Barça.

Juntament amb l´Albert i en Federic, vam decidir de veure el partit en un xiringuito a tocar de casa meva, que sabia que donarien el partit segur perquè solen seguir cada setmana la lliga anglesa perquè sovint solo sentir la gent com crida emocionada cada vegada que algun equip que segueixen amb devoció, marca un gol.

Nosaltres, sabíem que seriem minoria… MINORIA ABSOLUTA perquè la majoria de gent del barri, són seguidors ferms del Manchester United, sobretot. Això no va ser cap problema per nosaltres que anàvem tots amb les camises del Barça, bufanda i estelada inclosa que no vam trigar ni 5 minuts a penjar-la al costat de la pantalla gegant de televisió i de la nevera plena de cerveses, hehehehe….

La veritat, és que tenim que agrair com ens van tractar tota la gent d´allà, thais bàsicament. Ningú ens va retreure perquè érem del Barça, inclús després del bany de futbol que va impartir el Barça al Manchester, van venir una gran quantitat de seguidors del Manchester a donar-nos la mà i a felicitar-nos per la victòria del Barça. A tots, gràcies!!!

Què puc dir de l´ambient del xiringuito… No tinc paraules per descriure la festa que ens vam fotre, lo contents que estàvem i la intensitat i emocions de cada moment quan disfrutavem del partit des de que va començar fins que va arribar a la seva fi. Ens vam tornar totalment bojos, enduts per un estat d´èxtasis que encara tinc la sensació que arrossego, hehehehe….

El partit va començar a les 2 de la matinada, hora tailandesa, i arribava a casa a quarts de 7 de la matinada, juntament amb l´Albert i en Federic per seguir les notícies via Internet i via televisió sobre el Barça. Vam veure les notícies a través de la web de TV3 al mateix temps que escoltàvem Rac1 i pujàvem vídeos i fotos a Internet en forma de crònica gràfica de tot el que havien viscut 3 catalans que vivim a Bangkok, rodejats de tailandesos seguidors del Manchester United en un xiringuito a milers de quilòmetres lluny de  Catalunya.

Barça, felicitats a tots els seguidors culers, a tot Catalunya però sobretot gràcies amb en Pep Guardiola, l´entrenador del Barça que amb la seva passió i el seu missatge guanyador i humil, ha sapigut dur-nos tots a la glòria, fent-nos sentir orgullosos de ser catalans.

Visca el Barça i Visca Catalunya!!!!!

Jordi Meya.

Sobren les paraules…… Alguns vídeos:

Anuncis

Nou visat, inundacions a la ciutat i classe a la universitat.

Bangkok, dimarts, 26 / maig / 2009

A falta d´una setmana perquè el meu visat arribés a la seva fi, a primera hora del matí he anat cap a Immigració una vegada més i abans d´hora per si les ¨mosques¨, no fos cas que em tornessin a posar una multa per superar els dies de marge abans que el visat em caduqués.

El dia era completament gris, la pluja no tardaria gaires minuts a fer acte de presència anunciant ja d´una manera quasi bé definitiva, l´arribada del monsó que ens acompanyarà indefinidament fins a l´octubre, més o menys.

La meva intenció, era agafar una barca des del port Mahadthai, a prop de casa i així ho he volgut fer en primera instància però quan he arribat a un pont des del qual hi ha una bona perspectiva del port, he pensat que millor seria agafar un taxi fins a l´estació de metro de Ladhprao i des d´allà anar fins a Silom i agafar una moto directa a l´oficina d´immigració. El port aquella hora del matí, estava saturat de gent, massa perillós per pujar-me a una barca sense cap mena de seguretat plena de gent com si d´una pàtera es tractés recorreguen els canals de la ciutat que solen estar infectats i plens de merda.

Port Soi Mahadthai ple de gent

Port Soi Mahadthai ple de gent

Agafar un taxi, també em feia una mica de por, no perquè la meva vida pogués córrer perill sinó per el trànsit que hi ha a la ciutat a aquelles hores del matí que és hora punta, i a més, el dia anterior per anar a treballar vaig trigar més d´una hora en arribar des del meu carrer fins a l´estació de metro quan no es sol trigar més de 20 minuts… Ahir el trànsit era brutal, mai havia vist tanta saturació de cotxes en tot el temps que porto visquen a Bangkok. Terrible!!!

Durant el trajecte fins a l´estació de metro, he anat parlant amb el taxista que tenia molta son, segurament perquè feia moltes hores que estava treballant. M´agrada parlar amb persones locals encara que no les conegui perquè, així puc practicar el tailandès i posar en pràctica tot el que he anat estudiant fins ara o quasi bé tot.

A l´estació, he baixat les escales, he comprat el ticket fins a Silom i fins allà que he arribat 30 minuts després.

Des d´allà, he contactat just a la sortida de l´estació, amb una taxi-moto i després de pactar el preu, m´ha dut fins a l´oficina d´immigració, un lloc que em conec molt bé i que no recomano gaire a ningú passar-hi més estona de l´adecuada…

Per els carrers de Bangkok, l´ambient era màxim aquella hora del matí. Tot funcionant a tope, trànsit a munt i avall i jo pujat a la moto amb el paraigües obert cobrint-me de les primeres gotes de pluja que començaven a caure a la ciutat.

Després de pagar-li els 40 thb corresponents ( 80 cèntims d´euro ) i abans d´entrar a immigració, he anat a fer fotocòpies dels documents que tenia que presentar i a fer-me unes fotografies perquè a tots els impresos que tinc que emplenar abans m´atenguin, hi he de posar-hi una foto.

Aquesta vegada, estava més tranquil que les altres, segurament perquè ja sé com funcionen les ¨coses¨allà i perquè, ara sí, tota la documentació a presentar la tenia. En principi, no tenia que ocórrer cap contratemps d´última hora i així ha passat.

Tot, ha anat perfecte, ràpid i sense problemes. He emplenat tots els impresos, he pagat els diners per obtenir un visat d´un any 1900 thb ( 40 euros ) i quan he tingut el visat, he tramitat una entrada a Tailàndia com a permís especial si vull deixar el país durant els pròxims 12 mesos per viatjar a l´estranger, així doncs, m´evitaré tenir que fer un altre visat. El permís d´una sola entrada m´ha costat 1000 thb ( 20 euros ). En total, he pagat uns 4000 thb per tot ( 80 euros ). Ara SÍ que podré estar molt tranquil amb temes de visats, no hauré de fer-ne´n un de nou cada 3 mesos ni tampoc tindré que sortir del país obligatòriament, només tindré que anar a ¨fitxar¨a immigració cada 3 mesos, com si de l´atur es tractés, perquè us feu una idea..

Estava baix d´energia quan he deixat enrere els tràmits d´immigració, necessitava menjar alguna cosa però sobretot necessitava fotre´m un cafè perquè estava fos.

M´he fotut un tros de pa farcit de tonyina i un bon cafè amb llet ben calent que m´ha vingut de collons. No podia perdre més temps! Tenia que retornar cap a la zona a on visc a Ladhprao per assistir a la classe de la tarda de l´assignatura sobre cultura tailandesa que tant m´agrada i que tinc l´exàmen final aquest divendres mateix, tot just després de la ressaca que m´espera si el Barça guanya la final de la Lliga de Campions…

He fet el mateix per tornar. Moto, metro i taxi fins a Ramkhamhaneng, l´universitat a on estic cursant estudis d´una llicenciatura que ofereix un programa totalment en anglès sobre negocis a nivell internacional ( B.B.A ).

Hòstia Santa Consagrada!!! Com estava el carrer soi Mahadthai quan hem arribat aquella hora!!! Sens dubte, havia plogut moltíssim perquè el carrer estava totalment negat d´aigua, com si d´un riu es tractés, estava radicalment transformat. El taxista, ja no conduïa sinó que navegava!!!!

Més de 30 minuts en creuar un carrer que porta fins a la universitat, estava tot de ¨potes enlaire¨, no avançàvem ni un sol metre per culpa de la gran quantitat d´aigua que negava el carrer.

Sort que aquí a Tailàndia tothom s´agafa les coses tal com venen, amb paciència i amb bon humor perquè una situació com aquesta a Espanya, possiblement hagués sigut encara més caòtica perquè la gent, a diferència dels thai, es solen queixar molt de tot, protestar per qualsevol coseta i sempre solen estar de mala llet. Em sap una mica greu dir-ho però es que és així. Aquí, en canvi, la manera en què s´enfoquen totes les situacions s´intenta sempre estar tranquil i ser positiu davant de qualsevol adversitat… I amb això els thais en saben i molt!

En fi… avui a pesar de totes les circumstàncies climatològiques puc dir que ha sigut un gran dia per a mi. Tinc un visat de llarga duració, em trobo molt bé, content i motivat per tirar endavant amb més força que mai!

Salut!!!

Jordi Meya.

El tercer sexe Tailandès. กะเทย

Bangkok, divendres, 15 / maig / 2009.

Espectacle de LadyBoys a Pattaya

Espectacle de LadyBoys a Pattaya

 

Kathoey o LadyBoy, és la definició que a la nostra cultura coneixem com a Transsexual, un fenomen molt comú a Tailàndia que és acceptat per la majoria de la societat tai.

Els Tailandesos, la majoria budistes pensen que la persona que decideix convertir-se en LadyBoy és perquè ha nascut per error amb un cos d´home que vol adoptar els rasgues d´una dona.

Els tailandesos, a més, fan servir la noció del Karma davant dels LadyBoys i els accepta sense pràcticament cap problema siguen tolerants amb ells, ja que creuen que en vides passades els LadyBoys van tenir un període de transgressió i és per aquest motiu que no els volen culpar de res. Són tolerants amb ells, molt tolerants i això és molt positiu sens dubte! En certa manera, acaben siguen perdonats per la cultura i societat a Tailàndia.

Es creu que els LadyBoys comencen a fer servir hormones femenines per canviar aspectes del seu cos, com poden ser la veu o faccions des de molt jovenets, possiblement degut a que no es necessita cap certificat o recepta mèdica prèvia per anar a la farmàcia a comprar els medicament que necessitin. A Tailàndia, comprar medicaments de qualsevol derivat o tractament és realment molt fàcil.

A més, Tailàndia és un paradís per el que fa a les operacions de cirurgia plàstica, i es clar, molts LadyBoys quan reuneixen una quantitat de diners suficient s´operen bàsicament dels pits ( implants de silicona ) o decideixen fer-se una vaginoplàstia ( canvi de sexe ) per poc més de 150.000 thb ( 3.000 euros aprox ).

Espectacle de LadyBoys a Pattaya

Espectacle de LadyBoys a Pattaya

Els LadyBoys, solen treballar en cabarets o llocs d´espectacle, però també és molt normal trobar-ne en salons de bellesa o grans superfícies comercials a la secció de maquillatge o en agències de viatge i restaurants.

Per part de la família, si un fill decideix voler convertir-se en LadyBoy, tots els membres de la seva família, ho acaben acceptant fins i tot sinó hi estan d´acord, encara que es puguin sentir molt decepcionats en un primer moment… Si una cosa m´agrada del budisme, és la tolerància, molt evident davant del fenomen LadyBoy.

Tinc que reconèixer que he vist LadyBoys realment espectaculars des de que visc a Tailàndia! Solen cuidar molt l´aspecte físic i extern, fent moltes vegades impossible distingir si són LadyBoys o no. Inclús, hi ha dones que tenen enveja dels propis LadyBoys per la bellesa descomunal d´alguns. De veritat!

Hi ha una taxa bastant alta de suïcidis de LadyBoys, moltes vegades perquè pertanyen a classes baixes de la societat i fa que aquest fenomen sigui, possiblement, motiu d´aquesta estadística tant trista.

Legalment, un LadyBoy no està reconegut, sí acceptat.Inclús, després de fer-se una vaginoplàstia segueixen constant en els registres del govern tailandès com a homes perquè no està reconegut legalment el canvi de sexe.

Tinc poques amistats amb LadyBoys, no perquè tingui cap inconvenient, al contrari! En conec alguns que són veïns meus que treballen a perruqueries a prop de casa meva i que de tant en tant ens saludem ho parlem durant una estona de com van les coses.

En fi… Creia que tenir que escriure alguna cosa sobre un aspecte importantíssim de la societat tailandesa com són els LadyBoys.

Una abraçada i bon cap de setmana!!!

Jordi Meya.

Pícnic a Bangkok

Posted: 9 Mai, 2009 in Tailandia

Pícnic a Bangkok

Bangkok, dissabte, 9 / maig / 2009.

Ja va siguen bastant habitual després de la lliçó de tailandès que solo estudiar els caps de setmana a la universitat amb un professor que vaig conèixer fa un parell de mesos al gimnàs de la mateixa universitat, deixar-me caure per una zona verda juntament amb la meva companya la Oil per passar una estona relaxada, intentant desconnectar una mica del ritme frenètic de la ciutat, dels sorolls i de les preses que des de fa molt de temps són part del meu dia a dia tot degustant menjar tailandès boníssim i baratéssim que abans hem comprat en un mercat a tocar del mateix campus.

L´ambient és fantàstic! Sempre hi ha moltíssima gent menjant, asseguda al jardí o a prop d´un llac artificial buscant passar una estona amb amics o familiars, que com nosaltres, també disfruten bevent i menjant tot el que han comprat al mercat de la zona. Sincerament, quan estic assegut o estirat a l´herba, tinc la sensació que tot es para durant una estona, com si el temps s´aturés de cop i volta… Desconnecto i intento pensar amb mi mateix i disfrutar cada segon que estic apartat dels fenòmens de la ciutat que solen estressar-me.

Avui, he decidit captar un vídeo perquè veieu una mica més d´aprop com solo aprofitar el temps lliure que tinc i que intento disfrutar i aprofitar tot el que bonament puc.

Una abraçada i a tots els ripollesos i ripolleses, Bon Festa Major de Sant Eudald!!!

Jordi Meya.

Freelance in Bangkok

Posted: 6 Mai, 2009 in Tailandia

Freelance in Bangkok

 p5060002

Bangkok, dimecres, 6 / maig / 2009.

 

Avui, he començat a treballar de professor d´espanyol en una empresa espanyola que té seu a Bangkok donant classes a les persones que conformen l´equip de ventes de l´empresa, tots ells tailandesos.

Fa unes setmanes, la mànager de ventes de l´empresa es va posar en contacte amb mi via e-mail proposat-me treballar per ells durant un parell de dies a la setmana ensenyant espanyol a part de l´equip que hi ha a Bangkok, sobretot enfocant l´objectiu a tòpics, conversa i exemples pràctics i no pas en temes més gramaticals i complexos, ( importants també ) sobretot perquè els puguin fer servir al treball ja que al ser una empresa espanyola molts dels seus clients no parlen anglès ni tailandès i això és un ¨handicap¨per ells.

A Tailàndia, treballo com a ¨freelance¨( persona que treballa per el seu compte ) entre d´altres coses, encara que també treballo per escoles internacionals ensenyant espanyol on em paguen un sou. La feina de ¨freelance¨que faig a Tailàndia, bàsicament tracta de fer d´intermediari a empreses o persones interessades en qualsevol tema relacionat amb Tailàndia, aprofitant la meva experiència de la cultura, costums i dia a dia dels tailandesos, com pot ser, fer de professor d´espanyol o traductor per empresaris catalans que visiten empreses a Tailàndia i que no saben anglès ni tailandès. Evidentment, estic obert a qualsevol proposta per part de possibles clients o persones interessades en venir a Tailàndia per el que sigui, ajudant-los d´una manera professional i efectiva perquè tots els objectius surtin bé i quedin contents del tracte rebut i ofert per part meva i alguns col-laboradors.

Sincerament, el poder oferir la meva experiència a Àsia a persones que no saben per on començar és una feina que m´agrada molt, m´ompla moltíssim! El tenir una persona de confiança, en aquest cas a Bangkok, Tailàndia, és molt positiu perquè, entre d´altres coses, et pot informar de tot correctament amb total confiança i claretat del que es pot fer aquí sigui el que sigui amb la llengua materna, català o espanyol, deixant de banda possibles mal entesos que causen la majoria de vegades un alt percentatge d´estrés ( ho dic perquè ho he passat en carn pròpia ).

Bé, tornant al tema inicial del post, el primer dia de feina com a professor d´espanyol ha anat millor del què em pensava; la classe la he portat molt bé! Amb ritme, donant molts exemples i fent passar-ho bé als alumnes que tinc que dir que m´han deixat força impressionat de la seva capacitat per entendre els conceptes que hem estudiat plegats, pràcticament a la primera.

Abans de començar la lliçó, m´he presentat, ( en anglès ) he explicat que feia a Bangkok, el temps que portava visquen a Tailàndia, si havien estudiat mai espanyol, si sabien dir alguna cosa en espanyol, si tenien alguna proposta que volguessin estudiar perquè la trobaven interessant, etc…

Cadascún d´ells, també s´han presentat, han dit el seu nom i de seguida han obert les llibretes per agafar apunts del que seguidament he explicat.

En principi, portava el llibre que segueixo quan treballo a les escoles internacionals però no l´he fet servir. He començat per el principi de tot: Fer una presentació de tu mateix a persones que acabes de conèixer, exemple: Com et dius?, a on vius?, quina nacionalitat tens?, com et trobes?, a on treballes? Quants anys tens?, tòpics com: Encantat de parlar amb tu, etc…

p5060003

Una vegada, han tingut els conceptes més o menys clars, hem fet intercanvis de preguntes entre tots nosaltres sobre presentacions en forma de petites converses. Ho han entès perfectament!

Una cosa que vull mencionar, és l´accent que tenen cada un d´ells. És molt bo! Pronuncien les paraules molt correctament. Qualsevol persona de parla hispana els entendria sense problemes.

M´he divertit molt intercanviant impressions amb tots ells sobre els esquemes a seguir alhora d´introduïr-te explicant qui ets i les pautes a seguir quan arribes a qualsevol lloc, com per exemple: Bon dia, bona tarda o bona nit.

La segona part de la classe, m´he limitat a explicar el verb SER o ESTAR, que en espanyol a diferència de l´anglès té 2 variacions, un dilema per la majoria d´estudiants que a vegades costa que li agafin el fil.

Una altra vegada, exemples i preguntes entre tots nosaltres per aclarir el màxim possible aquesta part de la gramàtica espanyola de vital importància.

Aquí sí que m´han fet moltes preguntes i m´han demanat exemples que finalment ho han acabat entenguen tot.

Estic realment feliç perquè a l´entrar a la classe tots s´han dirigit a mi en anglès i a l´acabar la lliçó ja s´han atrevit a parlar amb mi en espanyol tot dient: ¨Encantado de concerte, Jordi¨, ¨Buenas tardes¨¨Adiós, hasta la próxima semana¨ o ¨Como estas???¨hehehehe….

En fi, que tot va agafant forma mica en mica a Tailàndia i això em dóna molta força per continuar endavant amb la motivació i les ganes de superació intactes.

Salut!!!

Jordi Meya.

 

THAI CONSULTANTS

“Your business partner in Thailand”

Jordi Meya

Tlf: (+66) 84-3359277

Bangkok, THAILAND