Nou visat, inundacions a la ciutat i classe a la universitat.

Nou visat, inundacions a la ciutat i classe a la universitat.

Bangkok, dimarts, 26 / maig / 2009

A falta d´una setmana perquè el meu visat arribés a la seva fi, a primera hora del matí he anat cap a Immigració una vegada més i abans d´hora per si les ¨mosques¨, no fos cas que em tornessin a posar una multa per superar els dies de marge abans que el visat em caduqués.

El dia era completament gris, la pluja no tardaria gaires minuts a fer acte de presència anunciant ja d´una manera quasi bé definitiva, l´arribada del monsó que ens acompanyarà indefinidament fins a l´octubre, més o menys.

La meva intenció, era agafar una barca des del port Mahadthai, a prop de casa i així ho he volgut fer en primera instància però quan he arribat a un pont des del qual hi ha una bona perspectiva del port, he pensat que millor seria agafar un taxi fins a l´estació de metro de Ladhprao i des d´allà anar fins a Silom i agafar una moto directa a l´oficina d´immigració. El port aquella hora del matí, estava saturat de gent, massa perillós per pujar-me a una barca sense cap mena de seguretat plena de gent com si d´una pàtera es tractés recorreguen els canals de la ciutat que solen estar infectats i plens de merda.

Port Soi Mahadthai ple de gent

Agafar un taxi, també em feia una mica de por, no perquè la meva vida pogués córrer perill sinó per el trànsit que hi ha a la ciutat a aquelles hores del matí que és hora punta, i a més, el dia anterior per anar a treballar vaig trigar més d´una hora en arribar des del meu carrer fins a l´estació de metro quan no es sol trigar més de 20 minuts… Ahir el trànsit era brutal, mai havia vist tanta saturació de cotxes en tot el temps que porto visquen a Bangkok. Terrible!!!

Durant el trajecte fins a l´estació de metro, he anat parlant amb el taxista que tenia molta son, segurament perquè feia moltes hores que estava treballant. M´agrada parlar amb persones locals encara que no les conegui perquè, així puc practicar el tailandès i posar en pràctica tot el que he anat estudiant fins ara o quasi bé tot.

A l´estació, he baixat les escales, he comprat el ticket fins a Silom i fins allà que he arribat 30 minuts després.

Des d´allà, he contactat just a la sortida de l´estació, amb una taxi-moto i després de pactar el preu, m´ha dut fins a l´oficina d´immigració, un lloc que em conec molt bé i que no recomano gaire a ningú passar-hi més estona de l´adecuada…

Per els carrers de Bangkok, l´ambient era màxim aquella hora del matí. Tot funcionant a tope, trànsit a munt i avall i jo pujat a la moto amb el paraigües obert cobrint-me de les primeres gotes de pluja que començaven a caure a la ciutat.

Després de pagar-li els 40 thb corresponents ( 80 cèntims d´euro ) i abans d´entrar a immigració, he anat a fer fotocòpies dels documents que tenia que presentar i a fer-me unes fotografies perquè a tots els impresos que tinc que emplenar abans m´atenguin, hi he de posar-hi una foto.

Aquesta vegada, estava més tranquil que les altres, segurament perquè ja sé com funcionen les ¨coses¨allà i perquè, ara sí, tota la documentació a presentar la tenia. En principi, no tenia que ocórrer cap contratemps d´última hora i així ha passat.

Tot, ha anat perfecte, ràpid i sense problemes. He emplenat tots els impresos, he pagat els diners per obtenir un visat d´un any 1900 thb ( 40 euros ) i quan he tingut el visat, he tramitat una entrada a Tailàndia com a permís especial si vull deixar el país durant els pròxims 12 mesos per viatjar a l´estranger, així doncs, m´evitaré tenir que fer un altre visat. El permís d´una sola entrada m´ha costat 1000 thb ( 20 euros ). En total, he pagat uns 4000 thb per tot ( 80 euros ). Ara SÍ que podré estar molt tranquil amb temes de visats, no hauré de fer-ne´n un de nou cada 3 mesos ni tampoc tindré que sortir del país obligatòriament, només tindré que anar a ¨fitxar¨a immigració cada 3 mesos, com si de l´atur es tractés, perquè us feu una idea..

Estava baix d´energia quan he deixat enrere els tràmits d´immigració, necessitava menjar alguna cosa però sobretot necessitava fotre´m un cafè perquè estava fos.

M´he fotut un tros de pa farcit de tonyina i un bon cafè amb llet ben calent que m´ha vingut de collons. No podia perdre més temps! Tenia que retornar cap a la zona a on visc a Ladhprao per assistir a la classe de la tarda de l´assignatura sobre cultura tailandesa que tant m´agrada i que tinc l´exàmen final aquest divendres mateix, tot just després de la ressaca que m´espera si el Barça guanya la final de la Lliga de Campions…

He fet el mateix per tornar. Moto, metro i taxi fins a Ramkhamhaneng, l´universitat a on estic cursant estudis d´una llicenciatura que ofereix un programa totalment en anglès sobre negocis a nivell internacional ( B.B.A ).

Hòstia Santa Consagrada!!! Com estava el carrer soi Mahadthai quan hem arribat aquella hora!!! Sens dubte, havia plogut moltíssim perquè el carrer estava totalment negat d´aigua, com si d´un riu es tractés, estava radicalment transformat. El taxista, ja no conduïa sinó que navegava!!!!

Més de 30 minuts en creuar un carrer que porta fins a la universitat, estava tot de ¨potes enlaire¨, no avançàvem ni un sol metre per culpa de la gran quantitat d´aigua que negava el carrer.

Sort que aquí a Tailàndia tothom s´agafa les coses tal com venen, amb paciència i amb bon humor perquè una situació com aquesta a Espanya, possiblement hagués sigut encara més caòtica perquè la gent, a diferència dels thai, es solen queixar molt de tot, protestar per qualsevol coseta i sempre solen estar de mala llet. Em sap una mica greu dir-ho però es que és així. Aquí, en canvi, la manera en què s´enfoquen totes les situacions s´intenta sempre estar tranquil i ser positiu davant de qualsevol adversitat… I amb això els thais en saben i molt!

En fi… avui a pesar de totes les circumstàncies climatològiques puc dir que ha sigut un gran dia per a mi. Tinc un visat de llarga duració, em trobo molt bé, content i motivat per tirar endavant amb més força que mai!

Salut!!!

Jordi Meya.