Per sempre viu.

Per sempre viu

Bangkok, diumenge, 12 / juliol / 2009.

Avui al matí, he sortit al balcó de casa aquí a Bangkok, he mirat el cel i he sentit que estaré aquí per molt temps, ara que començo a sentir-me viu, amb energia després d´estar uns dies ingressat en un hospital de Bangkok per uns problemes de salut que per sort no han sigut molt importants.

Vaig començar-me a sentir malament durant la tornada del viatge de Chiang Mai a Bangkok. Un dolor intens al costat esquerre de l´estòmag, les cames i l´esquena van fer que la tornada cap a casa fos més dura del compte. Recordaré aquest viatge fins sempre.

En principi, no vaig fer gaire cas perquè acostumo a tenir mal d´estòmag molt sovint, malauradament, sobretot perquè el meu cos no tolera el menjar picant gaire bé, menjo pràcticament al carrer sempre, el motiu, per estalviar diners… i ja se sap, que les condicions higièniques no són sempre les millors…. En fi… aquesta vegada, el meu cos m´ha avisat seriosament que tinc que anar encara més en compte, m´he de cuidar molt més ara que ja sé perquè m´he posat malalt. Ho he passat realment malament a l´hospital durant els dies que hi he estat, tenia molt mal, no tenia energia i estava una mica espantat per saber els resultats de les proves que m´han anat fent. El diagnòstic final, el budell es va infamar molt i fa afectar altres òrgans que hi ha als voltants provocant un dolor intens.

El dia que vaig anar al metge d´urgències no podia caminar quasi bé, si feia pressió al terra les cames em feien un mal terrible, l´ esquena tres quarts del mateix i a la panxa tenia la sensació que m´estaven foten ganivetades una darrera de l´altre.

El metge, em va recomanar l´ingrés després de fer-me un ràpid reconeixament… Jo no vaig estar-hi del tot d´acord, vaig pensar que seria una cosa que se´m passaria amb una mica de medicació, descans i canvi de dieta ( com faig sempre que no em trobo bé ). Vaig decidir per anar cap a casa però, desgraciadament, al cap de poques hores em vaig veure obligat a tornar a urgències. No resistia més el dolor. L´ingrés era ja una realitat.

A l´hospital, m´han fet proves per determinar el tractament a seguir. Proves com una ecografia, anàlisis diverses, colonoscòpia per mirar el budell ( per sort em van dormir de dalt a baix i no vaig ser conscient de res… ) que el tenia molt inflamat i molta medicació… sèrum, pastilles… Menjar molt poc… només sopes i aigua, líquids bàsicament.

El personal de l´hospital m´han tractat sempre molt bé, les infermeres han estat molt atentes amb mi, qualsevol cosa que necessitava venien a l´habitació ràpidament. Els metges, m´han explicat al detall tot el que em feien ( els metges les úniques persones que parlaven una mica d´anglès ) i les persones que compartia habitació i els seus familiars, no m´han molestat gens, al contrari, s´han interessat molt per a mi.

L´experiència en un hospital d´Àsia ha estat bé, algun dia tenia que passar per aquest tràngol… És normal quan estàs en un lloc determinat del Món posar-te malalt, necessitar anar al metge o en el pitjor dels cassos tenir que estar ingressat en un hospital per un espai determinat de temps… De totes maneres, no hi vull tornar-hi mai més si pot ser… Estar en un hospital sempre és depriment, tens temps per pensar molt i no és bo. En un hospital penses moltes coses que quan estàs bé ni set passen per el cap… la salut és lo més important, no hi ha dubte! sense salut no es pot fer absolutament res!

De totes maneres, puc estar content perquè el meu diagnòstic no era greu com d´altres que estaven al meu voltant. El pobre home del meu costat estava esperant que la mort el vingués a buscar, un càncer terrible el feia patir molt…. he escoltat els gemecs de dolor sovint… Em feia llàstima…

Ara em sento feliç, per molts motius. Estic bastant recuperat, torno a sentir-me viu i amb energies!

A l´hospital, me´n he adonat que sóc una persona molt afortunada, ho sóc! no estic sol en aquest Món, hi ha persones al meu voltant que m´estimen molt i que no em deixen mai de costat.

A la primera persona que vull donar-li les gràcies és a la meva novia, la Oil. No tinc paraules per poder-li agrair com m´ha cuidat en tot moment. No he estat mai sol a l´habitació, ha estat totes les hores al meu costat, m´ha ajudat a anar al labavo, m´ha netejat, m´ha donat menjar, ha dormit al meu costat en un sofà sempre estenguent la seva ma cap a la meva per poder sentir que estava amb mi, inclús quan tots dos dormíem, etc… És una persona fantàstica, té un cor que no té preu. L´estimo cada dia més! La Oil és una persona meravellosa!

Els meus pares, com sempre al meu costat. M´han trucat cada dia, m´han donat ànims i forces per tirar endavant. Sempre estan amb mi, em recolzen SEMPRE. Ells són referències a la meva vida, no només els meus pares, són molt més que això! Els meus pares són els meus ídols! A ells també GRÀCIES.

A la meva germana Núria, també gràcies guapa!

Amics com en Jordi Guerrero, l´Albert Bosch, en Manuele i la seva companya Muhem, també els hi vull donar les gràcies, especialment. Amb en Jordi Guerrero perquè sempre em truca, es preocupa molt per com em van les coses aquí, em dóna molt bons consells que sempre em van molt bé, etc… En Jordi és un amic que aprecio molt i estimo. A l´Albert Bosch, gràcies també perquè sempre està quan el necessito, m´ ajuda molt aquí a Bangkok, aprenc molt amb ell, certament. Gràcies Albert! En Manuele i la Muhem, 2 grans amics, que només amb una trucada remouen cel i terra per ajudar-me. Thanks so much!!! I a d´altres que també m´han trucat o bé m´han enviat e-mails que he vist ara fa poc. Gràcies!!!

Ara a acabar de posar-me bé a seguir amb els meus estudis, treballar tot el que pugui i disfrutar de tot el que puc fer al màxim!

El Rock´n´Roll continua!

Jordi Meya.

Viatje de Bangkok a Sukhothai.

Sukhothai, dimecres, 8 / juliol / 2009.

 

Amb la llum apagada dins del bungalow que hem llogat a la nostra arribada a Sukhothai, la que va ser la primera capital del Regne de Tailàndia, a on el Rei Ramkhamhaeng va inventar l´alfabet tailandès que encara avui perdura, em disposo a escriure la crònica d´un dia que començava a Bangkok sobre quarts de set del matí, quan el dia tot just començava a despuntar.

Aprofitant un espai de temps que no tinc que treballar ni tampoc anar a la universitat, la Oil, que dóna la casualitat que també avui és el seu primer dia de vancances, vam pensar que seria bo viajar en plan ¨motxilleros¨ ( com havia fet durant molts mesos enrera, abans de començar a viure a Bangkok ) per el nord del país amb autocar per reduïr al màxim el pressupost i, de pas, tornar a compartir hores de viatje amb persones desconegudes ( gent del país em refereixo ) a la carretera en busos mig atronitats amb música tradicional tailandesa i pel-lícules baixades d´internet o comprades al mercat negre. Aquest, sens dubte! és el millor sistema per viatjar perquè no gastes gaires diners i et barrejes amb gent molt amable i autèntica durant el llarg camí que comparteixes amb tots ells fins a arribar al destí triat, en aquest cas, Sukhothai.

Ara fa 13 mesos justos, vaig visitar Sukhothai per primera vegada amb el meu estimat amic, Albert Rigat. Em va agradar molt venir fins aquí, vaig disfrutar molt, el temps va acompanyar i els llocs que vam veure plegats, que van ser bàsicament els meravellosos temples de l´àrea de la vella ciutat de Sukhothai, patrimoni de l´Unesco em vaig emportar una bona impresió.

Tornaré a visitar demà al matí, la vella Sukhothai, ara, amb una altra visió o perspectiva de l´anterior vegada perquè ara conec molt més a fons temes importants que van lligats a la cultura de Tailàndia i Sukhothai és possiblement un dels indrets de tot al país a on es concentra gran part de les arrels del regne de Siam. És visita que no pot passar a ningú per alt si mai pot i té la sort de venir a Tailàndia. És totalment recomenable.

El viatje fins ,a Sukhothai ha sigut tranquil però llarg. Unes 10 hores més o menys des de que ens hem aixecat hem trigat a arribar fins aquí…. Ens hem entretingut mirant el paisatje, camps d´arròs amb un color verd penetrant molt viu com no havia vist encara aquí a Tailàndia. L´estació de pluges és una bona època per disfrutar dels paisatges perquè són impressionants, realment bonics en aquesta regió del país i a gran part d´Àsia.

L´agricultura i el turisme són les bases mès sòlides de la població aquí a la província de Sukhothai, ho hem pogut comprovar mirant durant llargues estones a través de la finestra de l´autocar i fent un cop d´ull a alguns apunts que tenia extrets de la guía, dormit i poca cosa més…

Abans però, al matí a Bangkok a l´estació de Mohen Chit a Bangkok, ens ha passat una cosa cuirosa… hem comprat un bitllet en una companyia de busos per un preu en concret però no sé si s´han descomptat alhora de vendre els bitllets perquè quan ha sigut hora de pujar a l´autocar hi havien més persones que seients i ens han ubicat a la part de darrera com si no volgués la cosa, quan en realitat haviem pagat el mateix preu que les altres persones. Finalment i després d´arribar a una acord sense que ningú s´enfadés, ens han tornat els diners i hem pogut comprar un altre bitllet, que curiosament era força més barat, en una altra companyia, en un autocar millor, aparentment.. que l´altre i amb seient per cadacún de nosaltres,es clar!….hehehe…. En fi…. són coses que passen i que tens que agafar-t´ho en bon humor.

A l´arribada a l´estació de busos de Sukhothai, ha caigut una tormenta acompanyada d´un vent bastant fort, certament… que quasi bé no ens deixa ni sortir de l´autocar. Jo, portava l´ordinador i estava una mica acollonit alhora de baixar perquè plovia un colló i no les tenia totes pensant que l´ordinador es podia mullar. A més, l´autocar tenia que seguir camí fins a Chiang Mai i tenia la pressió extra de que teniem que baixar de l´autocar ens agradés o no…. No ha passat res, hem baixat de l´autocar ràpid i corrents, ens hem assegut en un seient de l´estació per esperar que parés de ploure i ha sigut llavors quant he estat durant una bona estona discutint el preu amb una dona que s´ha adreçat a nosaltres per oferir-nos servei de tuk-tuk per portar-nos fins al centre del poble, no gaire lluny de l´estació.

De veritat, encara el meu nivell de tailandès no és acceptable ni molt menys, em queda molt camí per recórrer encara però queda totalment demostrat que si articules algunes paraules en tailandès i ets capaç de construir una frase sencera que et puguin entendre, tot es facilita moltíssim ( No us penseu que sóc un crack ara jo del thai, eh?…. ). Després d´intercanviar unes paraules en tailandès entre nosaltres, la dona ha acceptat de dur-nos fins a la guest hourse ¨Bang Thai¨que ja coneixia perquè com he comentat abans hi havia estat tot just fa 13 mesos i me´n recordava d´on estava ubicada, just al davant del riu que passa per el centre del poble.

Està tot igual, hi ha la mateixa gent treballant que mesos enrera, els bungalows conserven els seu encant rodejats d´un jardí  acollidor i els preus no han pujat. 300 thb per nit amb bany inclòs sense aire condicionat.

No hem fet gaire més des de que hem arribat i ens hem instal-lat a Sukhothai… escoltar música, relaxar-nos, una bona dutxa i sopar en un ambient molt tranquil escoltant els grills de fons…. una sopa de tomàquet que m´he llepat els dits i una bona cerveza tailandesa ben freda.

Demà, el pla és visitar la ciutat vella de Sukhothai amb bicileta i cap al migdia agafar un altre autocar direcció a Chiang Mai, la segona ciutat més gran de Tailàndia situada a 6 hores d´on estem i que també conec força bé. Entre d´altres, a Chiang Mai em trobaré amb una bona amiga del meu gran amic, Miquel Rusiñol per xerrar i pendre alguna cosa plegats 2 anys després de l´última vegada que vam coïncidir, fer-nos massatges i visitar alguns dels temples de la ciutat ( n´hi ha més de 300 ) al nostre aire i el temps que calgui perquè la intenció és llogar una moto.

Salut!

Jordi Meya.