Sukhothai, dimecres, 8 / juliol / 2009.
Amb la llum apagada dins del bungalow que hem llogat a la nostra arribada a Sukhothai, la que va ser la primera capital del Regne de Tailàndia, a on el Rei Ramkhamhaeng va inventar l´alfabet tailandès que encara avui perdura, em disposo a escriure la crònica d´un dia que començava a Bangkok sobre quarts de set del matí, quan el dia tot just començava a despuntar.
Aprofitant un espai de temps que no tinc que treballar ni tampoc anar a la universitat, la Oil, que dóna la casualitat que també avui és el seu primer dia de vancances, vam pensar que seria bo viajar en plan ¨motxilleros¨ ( com havia fet durant molts mesos enrera, abans de començar a viure a Bangkok ) per el nord del país amb autocar per reduïr al màxim el pressupost i, de pas, tornar a compartir hores de viatje amb persones desconegudes ( gent del país em refereixo ) a la carretera en busos mig atronitats amb música tradicional tailandesa i pel-lícules baixades d´internet o comprades al mercat negre. Aquest, sens dubte! és el millor sistema per viatjar perquè no gastes gaires diners i et barrejes amb gent molt amable i autèntica durant el llarg camí que comparteixes amb tots ells fins a arribar al destí triat, en aquest cas, Sukhothai.
Ara fa 13 mesos justos, vaig visitar Sukhothai per primera vegada amb el meu estimat amic, Albert Rigat. Em va agradar molt venir fins aquí, vaig disfrutar molt, el temps va acompanyar i els llocs que vam veure plegats, que van ser bàsicament els meravellosos temples de l´àrea de la vella ciutat de Sukhothai, patrimoni de l´Unesco em vaig emportar una bona impresió.
Tornaré a visitar demà al matí, la vella Sukhothai, ara, amb una altra visió o perspectiva de l´anterior vegada perquè ara conec molt més a fons temes importants que van lligats a la cultura de Tailàndia i Sukhothai és possiblement un dels indrets de tot al país a on es concentra gran part de les arrels del regne de Siam. És visita que no pot passar a ningú per alt si mai pot i té la sort de venir a Tailàndia. És totalment recomenable.
El viatje fins ,a Sukhothai ha sigut tranquil però llarg. Unes 10 hores més o menys des de que ens hem aixecat hem trigat a arribar fins aquí…. Ens hem entretingut mirant el paisatje, camps d´arròs amb un color verd penetrant molt viu com no havia vist encara aquí a Tailàndia. L´estació de pluges és una bona època per disfrutar dels paisatges perquè són impressionants, realment bonics en aquesta regió del país i a gran part d´Àsia.
L´agricultura i el turisme són les bases mès sòlides de la població aquí a la província de Sukhothai, ho hem pogut comprovar mirant durant llargues estones a través de la finestra de l´autocar i fent un cop d´ull a alguns apunts que tenia extrets de la guía, dormit i poca cosa més…
Abans però, al matí a Bangkok a l´estació de Mohen Chit a Bangkok, ens ha passat una cosa cuirosa… hem comprat un bitllet en una companyia de busos per un preu en concret però no sé si s´han descomptat alhora de vendre els bitllets perquè quan ha sigut hora de pujar a l´autocar hi havien més persones que seients i ens han ubicat a la part de darrera com si no volgués la cosa, quan en realitat haviem pagat el mateix preu que les altres persones. Finalment i després d´arribar a una acord sense que ningú s´enfadés, ens han tornat els diners i hem pogut comprar un altre bitllet, que curiosament era força més barat, en una altra companyia, en un autocar millor, aparentment.. que l´altre i amb seient per cadacún de nosaltres,es clar!….hehehe…. En fi…. són coses que passen i que tens que agafar-t´ho en bon humor.
A l´arribada a l´estació de busos de Sukhothai, ha caigut una tormenta acompanyada d´un vent bastant fort, certament… que quasi bé no ens deixa ni sortir de l´autocar. Jo, portava l´ordinador i estava una mica acollonit alhora de baixar perquè plovia un colló i no les tenia totes pensant que l´ordinador es podia mullar. A més, l´autocar tenia que seguir camí fins a Chiang Mai i tenia la pressió extra de que teniem que baixar de l´autocar ens agradés o no…. No ha passat res, hem baixat de l´autocar ràpid i corrents, ens hem assegut en un seient de l´estació per esperar que parés de ploure i ha sigut llavors quant he estat durant una bona estona discutint el preu amb una dona que s´ha adreçat a nosaltres per oferir-nos servei de tuk-tuk per portar-nos fins al centre del poble, no gaire lluny de l´estació.
De veritat, encara el meu nivell de tailandès no és acceptable ni molt menys, em queda molt camí per recórrer encara però queda totalment demostrat que si articules algunes paraules en tailandès i ets capaç de construir una frase sencera que et puguin entendre, tot es facilita moltíssim ( No us penseu que sóc un crack ara jo del thai, eh?…. ). Després d´intercanviar unes paraules en tailandès entre nosaltres, la dona ha acceptat de dur-nos fins a la guest hourse ¨Bang Thai¨que ja coneixia perquè com he comentat abans hi havia estat tot just fa 13 mesos i me´n recordava d´on estava ubicada, just al davant del riu que passa per el centre del poble.
Està tot igual, hi ha la mateixa gent treballant que mesos enrera, els bungalows conserven els seu encant rodejats d´un jardí acollidor i els preus no han pujat. 300 thb per nit amb bany inclòs sense aire condicionat.
No hem fet gaire més des de que hem arribat i ens hem instal-lat a Sukhothai… escoltar música, relaxar-nos, una bona dutxa i sopar en un ambient molt tranquil escoltant els grills de fons…. una sopa de tomàquet que m´he llepat els dits i una bona cerveza tailandesa ben freda.
Demà, el pla és visitar la ciutat vella de Sukhothai amb bicileta i cap al migdia agafar un altre autocar direcció a Chiang Mai, la segona ciutat més gran de Tailàndia situada a 6 hores d´on estem i que també conec força bé. Entre d´altres, a Chiang Mai em trobaré amb una bona amiga del meu gran amic, Miquel Rusiñol per xerrar i pendre alguna cosa plegats 2 anys després de l´última vegada que vam coïncidir, fer-nos massatges i visitar alguns dels temples de la ciutat ( n´hi ha més de 300 ) al nostre aire i el temps que calgui perquè la intenció és llogar una moto.
Salut!
Jordi Meya.
Jordi perdut per el Món!!! 