Arxivar per Agost, 2009

Excursió al Wat Suthat, The Giant Swing i finalment, The Golden Mountain. Collons quina calor que hem passat!!! Va parir!!!!

Bangkok, dissabte, 15 / agost / 2009.

Seguint amb la nostra improvització, hehehehe… aquest dissabte hem anat d´excursió per Bangkok una altra vegada, descobrint indrets que encara no coneixia, ni tampoc la Oil.

Repassant algunes pàgines web a Internet aquest matí, he trobat unes quantes pàgines que parlaven del Temple Suthat i del Monument ¨The Giant Swing¨( el gran gronxador, traduït a pèl ) com a llocs d´interés per visitar a Bangkok.

Al cap d´una estona, hem tirat cap allà, un cop he repassat uns quants mapes, també gràcies a Internet, per tenir una idea de com arribar-hi. Hem tingut sort! No és molt difícil trobar el lloc des de casa meva, està molt lluny, més o menys 1 hora de trajecte si agafes una barca, tal i com hem fet ( no em vull ni imaginar el que es pot arribar a trigar amb cotxe o bé amb autocar… ) per plantar-nos a lloc i passar el dia disfrutant de nous llocs que fins ara desconexiem passejant sota un sol brutal i sense parar de fer fotos, com sempre…

M´agrada molt anar a qualsevol lloc de Bangkok utilitzant transports públics, concretament, el que m´agrada més és anar amb barca per els canals de la ciutat perquè és un transport molt ràpid, no és gens car i l´ambient que hi ha sempre a dins les barques, és difícil de descriure. 100 % aventura total!!! Les barques van sobre carregades de persones fins als topes, no hi ha normes! De moment, i mira que n´agafo, no he tingut mai cap ensurt… no m´ho explico… en fi…. M´encanta l´atmosfera de viatjar rodejat de tailandesos, sense turistes. Em sento molt diferent dels demés però, alhora, molt a gust de poder gaudir d´experiències com aquesta amb gent local, del país.

L´última parada, era la nostra! Allà hem arreglat el preu amb un conductor de tuk tuk perquè ens portés fins al temps Suthat i començar la nostra activitat. Res! 5 minuts i ja hi érem! El Temple està justament al davant de l´Ajuntament de Bangkok i el Monument ¨The Giant Swing¨ està a 5 metres de la porta principal del Temple. Perfecte!

El Temple Suthat, és bonic, com quasi bé tots els Temples que he tingut l´oportunitat de conèixer fins el dia d´avui. La decoració del Temple et deixa amb la boca ben oberta durant una bona estona, l´imatge de Buddha de més de 8 metres és imponent i espectacular! I, com no! A dins del Temple és com si estiguessis desconnectat del Món real. Pau i tranquil-litat absoluta.

Hi havia molta gent resant a dins del Temple, molta! Tots ells seguien les oracions d´un monjo que ens donava a tots l´esquena perquè estava pregant tot just davant de la imatge de Buddha com a signe de respecte total, de genolls com és normal. Nosaltres, també hem seguit durant una bona estona les oracions i les pregàries amb molt interès. Una altra vegada, he tingut la sort de tenir una visió en persona de la cultura d´aquest país, de les seves arrels, de com senten la religió, com n´es d´important per tots els tailandesos, amb quina passió i concentració preguen! La pell de gallina se m´ha posat per moments.

Per una estona, m´ha voltat per el cap tancar-me durant una bona temporada en un temple amb monjos per practicar meditació, perquè fa temps que em volta per el cap, i sé, que m´aniria bé passar per aquesta experiència ( aprendre tècniques per estar amb un mateix sense que el que em rodeja m´estressi ). Quan tingui més temps lliure, miraré d´aprendre amb l´ajuda de monjos aquesta part o forma de vida que tant he sentit a parlar i que alguns amics meus, tailandesos sobretot, i algun de català, sovint practiquen.

A la sortida del Temple, la calor apretaba de collons! Fins hi tot, la Oil ha fet servir el paraigües per protegir-se dels rajos del sol. La suor i el cansament produït per tanta calor a aquelles hores del migdia ha sigut un no parar. Teníem que recuperar forces, menjar alguna cosa però sobretot, veure molt líquid.

Hem fet unes quantes fotos al Monument ¨The Giant Swing¨i de seguida hem tornat a pactar el preu amb un conductor de tuk tuk perquè ens portés fins a Kao San Road, no gaire lluny d´on érem per buscar algun xiringuito i recuperar energia menjant i bevent ben aprop d´algun aire condicionat a ventilador que estigués connectat a tota màquina.

El carrer de Rambuttri, és més tranquil que no pas Kao San Road, m´agrada molt més, em conec molts xiringuitos perquè era el carrer a on solia dormir quan estava de viatge a Bangkok, ja fa més de 2 anys i també perquè va ser el primer lloc a on em vaig instal-lar a Bangkok quan vaig decidir venir a viure a Tailàndia.

Finalment, hem dinat a una guest house a mig carrer que està una mica amagada del mateix. Tens que trencar a la dreta si vens de Kao San Road per un carrer estret per arribar-hi. La guest house, és la mateixa que els meus amics de Ripoll, els primers que van venir a Tailàndia fa una mica més d´1 any, van triar per dormir.

Com que la zona, està plena de ¨farangs¨( turistes no asiàtics ) he aprofitat per menjar uns spaghetti a la carbonara, així que he descartat menjar productes tailandesos, sobretot, perquè no tinc gaire ocasió de canviar d´hàbits alimentaris fàcilment. Estaven de por! M´ho he menjat tot i no m´hagués fet res menjar-ne´n més, hehehe… La Oil, en canvi, ha fotut ¨mosegada¨a uns noodles ( una mena de pasta ) amb verdures acompanyada de salsa picant, per variar….

Després de dinar, la calor ja no era tant forta i com que encara teníem llum natural per unes quantes hores hem pensat que seria bona idea anar fins el ¨Golden Mount¨( turó d´or ) a fer-hi una visita perquè just es troba ubicat a escassos metres del port a on teníem que agafar la barca de retorn a casa. Doncs cap allà que ens ha faltat temps per anar-hi!

Aquí, sí que hi havia estat. Va ser fa quasi bé un parell d´anys amb la meva germana Núria, quan vam estar viatjant junts per Tailàndia i també per Laos. Ostres! el temps passa molt ràpid, sens dubte!

El Temple, val la pena visitar-lo, és bonic, sí molt bonic! Però el millor, no hi ha cap mena de dubte!, és la vista impressionant d´una bona part de la ciutat de Bangkok. Si el dia acompanya, no plou o no està núvol, et quedes acollonit de la brutalitat que té en extensió Bangkok. Fins a on t´arriba la visió, només veus edificis, grata-cels, etc…… Acollonant! És una mega-ciutat, immensa, descomunal, etc…

Per arribar fins a poder gaudir d´aquesta vista de la ciutat, no és fàcil arribar fins a on està el Temple, hi ha una escala en forma de ¨cargol¨amb esglaons petits i de força desnivell que tira cap a munt del turó. És l´única forma d´arribar fins al Temple. Val la pena patir una mica perquè la vista des d´allà a dalt, s´ho val!

Ja només ens quedava anar cap al port a esperar la barca de retorn a casa, no sense fer parada en un 7 eleven per comprar-nos uns coca coles ben fredes.

Salut a tothom!

Jordi Meya.

p.d: Vull donar tot el suport al meu gran amic, Albert Rigat ara que està passant uns moments difícils de molt dolor. T´estimo Albert!!!

Anuncis

Uns dies a Chiang Mai.

Posted: 9 Agost, 2009 in Tailandia

El dies de desconnexió a Chiang Mai després de la visita a Sukhothai.

Bangkok, diumenge, 9 / agost / 2009.

Ja fa més d´1 mes que vaig tornar del viatge amb la meva companya, la Oil, al nord de Tailàndia. Sukhothai i Chiang Mai van ser els llocs que vam visitar.

Desgraciadament, el mal temps durant tots els dies que vam estar voltant per el nord del país va ser la constant, la tònica, etc durant 24 hores permanents al dia… la pluja i el fred van ser les nostre ombres durant els 5 dies que vam estar fora de Bangkok.

Ja sabíem, que ara és època de pluges a Tailàndia. El monsó, però, a diferència d´altres països asiàtics, com la Índia, no és gaire perillós, pots viatjar sense problemes aparents per tot el país durant tots els mesos que duren les pluges. Només, s´ha de tenir en compte que el monsó no és igual a tot el país. Depèn de l`àrea, nort, sud, est, oest… Quan vam estar de viatge, les previsions eren totalment diferents si comparem Bangkok amb Chiang Mai, per exemple.

A Chiang Mai, la segona ciutat més gran de Tailàndia després de Bangkok, evidentment, i vam arribar amb autocar des de Sukhothai, unes 7 hores de viatge en un bus que m´enrecordaré tota la meva vida perquè l´aire condicionat funcionava a tota potència a una temperatura baixíssima! La gent, que viatjava com nosaltres, fins hi tot es tapaven amb mantes. Jo, anava amb xancletes, camisa de màniga curta i pantalons curts fins als genolls. El viatge va ser una tortura!

Eren les 11 de la nit quan vam arribar a l´estació de busos de Chiang Mai. Només baixar de l´autocar ja ens esperaven una bona colla de conductors de motos o tuk tuk per oferir-nos els seus serveis a un preu molt més elevat del compte perquè no és el mateix per un estranger que per un thai. De fet, ja estic acostumat a passar per aquesta mena de protocols. En un tres i no res, tenim pactat el preu.

Durant el viatge amb el bus, vaig aprofitar per fer una ullada a la guia, sobretot, per mirar a veure si trobava un lloc per dormir qualitat-preu convenient per els nostres pressupostos. A més, vaig enviar uns quants sms a la meva amiga i també amiga del meu amic Miquel de Ripoll, la Kratae, per veure si tenia alguna idea o contacte que ens pogués recomanar algun lloc per dormir durant 3 nits.

Al mateix centre de Chiang Mai ens vam instal-lar amb la Oil. Per 6 euros, teníem una habitació doble, amb aire condicionat, televisió i un bon labavo. No necessitàvem res més! L´edifici de la guest house era un edifici antic totalment rehabilitat, fins hi tot hi havia una piscina collonuda que per culpa del mal temps no vam poder provar.

A Chiang Mai, bàsicament, vam fer-nos massatges thais, de peus de cos sencer aprofitant que era temporada baixa i els preus estaven realment rebaixats si ho comparem amb Bangkok. A més, Chiang Mai a part de ser una ciutat amb història, està plena de temples, més de 300, és un lloc perfecte per aprendre cuina thai, massatges o bé ser el punt de partida per començar alguna activitat d´aventura, com un trekking per la selva, muntanyisme, escalada, etc…

A Bangkok, no he conduit mai, ni moto ni molt menys cotxe. No tinc collons per conduir a Bangkok, em fa molta por perquè no hi ha ordre ni normes alhora de conduir. Aquí, a vegades el concepte ¨Salvese quién pueda¨pot arribar a tenir un sentit, hehehe…. En canvi, sí que solo conduir quan estic de viatge per Tailàndia, motos bàsicament.

Chiang Mai, no va ser cap excepció. Durant uns dies vam voltar sota la pluja constant amb moto per la ciutat i per els seus voltants. Vam visitar molts temples per el nostre compte, sense límits de temps. En tot moment vam anar a on varem voler, per exemple, el temple de Doi Sutep que està situat a 12 quilòmetres de Chiang Mai a dalt de tot d´una muntanya que per arribar-hi la el desnivell de la carretera és considerable ( vaig pensar amb el meu pare que li agradaria pujar fins al temple amb bicicleta ).

A Chiang Mai, les visites als mercats nocturns és una activitat que s´ha de fer. Els mercats a Chiang Mai són realment bonics, hi ha de tot, a uns preus molt rebaixats, es poden trobar autèntiques gangues perquè l´oferta és il-limitada, roba, menjar, productes fets a mà, etc… Chiang Mai, també és un lloc interessant de visitar si t´agrada comprar, voltar i sentir l´atmosfera de cada mercat.

Un dia a la nit, em vaig retrobar amb la meva amiga Kratae al seu bar que ja no era el mateix de fa 2 anys, quan la vaig conèixer. Ara, té un negoci més petit però més ben situat a prop del Night Bazar. Vaig presentar-li a la Oil, vam prendre unes cerveses plegat i vam parlar d´en Miquel, el meu amic que sempre que visita Tailàndia, també va a Chiang Mai a veure a la Kratae, entre d´altres.

A destacar, per últim, que només 1 dia després de tornar amb autocar des de Chiang Mai, unes 12 hores de trajecte, vaig estar ingressat en un hospital de Bangkok a causa d´un dolor brutal a la panxa, cames i esquena que ja vaig notar durant la tornada a Bangkok.

Després d´uns dies a l´hospital i de fer-me vàries proves mèdiques, no he de lamentar tenir cap malaltia greu, ni res summament important per el que fa a la meva salut. Només, he de mirar de canviar els hàbits del menjar, no menjar picant, sobretot i cuidar-me més amb el ritme d´estrés que m´acompanya sempre. Ho intentaré perquè la salut és el més important, no hi ha cap mena de dubte!!!

Sí que m´agradaria dir una última cosa. Voldria remarcar que a Espanya la gent moltes vegades no és conscient que és una sort tenir la salut coberta, és a dir, poder anar al metge sense pagar ni medicaments o hospitalitzacions per citar alguns exemples…. Aquí a Tailàndia, si no tens una bona assegurança mèdica o diners, no t´atenen, encara que estiguis a punt de palmar-la. Amb això vull dir, que hi ha molts milions de persones que no tenen les mateixes condicions ni laborals de salut, que és important valorar el que les persones tenim i certament, la seguretat social a Espanya és una de les millors coses que s´ha inventat.

Salutacions,

Jordi Meya.

Al peu del canó

Posted: 8 Agost, 2009 in Tailandia

Al peu del canó

Bangkok, dissabte, 8 / agost / 2009

Una altra setmana d´estudi i feina, com va siguen la tònica des de fa ja força temps. De dilluns a divendres, he estat estudiant a la universitat tot el dia, algunes assignatures que ja fa setmanes que he estic estudiant i alguna de nova, una de Microeconomia que estudiaré fins a finals d´agost, també a temps complert.

A la universitat, he estudiat però també he visitat l´oficina d´estudis internacionals unes quantes vegades per resoldre la qüestió del Ministeri d´Educació Thai que em reclama uns documents equivalents amb el ¨High School¨americà per poder tramitar un carnet d´estudiant per entrar a dins el sistema de la universitat i del govern Thai des de fa molts mesos.

Evidentment, tot aquest enrenou m´ha portar de cap durant mesos, fins hi tot m´ha arribat a estressar molt, bàsicament perquè no s´ha acabat de resoldre a hores d´ara i és molt important per evitar problemes futurs resoldre´l. Tots els estudiants internacionals tenen que tramitar tota aquesta documentació feixuga que reclama el Ministeri.

Bé, després d´unes quantes entrevistes amb la secretària responsable de l´oficina dels estudis internacionals i també amb el Director de la mateixa facultat, el millor que puc fer, l´única solució per resoldre aquesta qüestió, és preparar-me per fer uns exàmens, concretament 5, que siguin equivalents amb tot el que em reclamen i acabar amb tot aquest enrenou el més aviat possible.

Per què he tingut merders burocràtics?

Doncs, bàsicament, perquè els meus estudis realitzats a Catalunya que vaig acabar anys enrere, no són equivalents amb el ¨High School¨ a Tailàndia. Des de que vaig acabar d´estudiar a Catalunya, han canviat moltes coses, les lleis ja no son les mateixes, és un altre sistema i, desgraciadament, per a mi, no tinc els suficients estudis com per estudiar a la universitat encara que fa mesos que hi estudii, i que fins al moment, no hagi suspès cap assignatura. Les meves notes fins a dia d´avui, és pot dir que son impecables. És un tema burocràtic, de papers… Jo sé i també els meus professor que tinc suficients coneixements i habilitats com per completar els estudis a la universitat.

La meva sorpresa quan vaig parlar amb el Director va ser que més persones com jo mateix s´han  trobat amb el mateix problema que jo. Em pensava que era el primer… Doncs no!

Hi ha un noi de Portugal, per exemple, que estudia alguna assignatura amb mi i que va tenir exactament el mateix problema que jo fa uns mesos. Ell, ja ho ha resolt i em va donar tota la informació necessària perquè jo també la resolgui sense problemes.

Què he de fer?

M´he de preparar per un examen que aquí en diuen ¨General Education: GED¨equivalent amb el High School americà ( a Tailàndia els estudis son exactament igual que el que el sistema que fan servir als Estats Units ). Ara em tinc que comprar uns llibres per estudiar i preparar-me per passar les proves i obtenir el meu diploma de High School aquí a Bangkok i tenir via lliure per seguir amb la carrera universitària.

Via Internet, vaig trobar molta informació de totes les pautes que tinc que seguir. Hi ha moltes escoles a Bangkok a on podré fer l´exàmen quan ho vegi oportú. Fins aquí tot bé!

Els contres son:

Hauré de concentrar-me en estudiar i deixar, segurament, la universitat aparcada per un temps ( el mínim possible ) perquè no em puc permetre el luxe de suspendre la prova. Val diners, res és gratis, tinc que invertir temps i si la suspengués hauria de tornar a pagar de nou per els drets d´exàmen i hauria d´esperar un mínim de 3 mesos per poder tenir el dret de torna-m´hi a presentar. Tinc moltes coses importants a fer, ja ho sé! El millor que puc fer és prioritzar les més importants i aquesta ara per ara és la que més em porta de cap.

La universitat a on estudio es caracteritza per ser una universitat molt flexible, entre d´altres… És completament cert perquè em van permetre començar a estudiar una carrera universitària sense haver presentat tota la documentació que qualsevol universitat del mon reclama a cada estudiant abans de començar els estudis. Tailàndia, és un país diferent en moltes coses. Els estudis també!

Jo, estic bé! Ara sí… he passat nervis i estrès últimament, fins hi tot, algun dia se´m va passar per el cap engegar-ho tot a norris perquè em sentia que estava al límit de les meves possibilitats però després de meditar-ho, per uns papers que em reclamen per part del Ministeri d´Educació no puc abandonar. Estic feliç a Tailàndia, tot ho tinc força encarat, no em puc imaginar la meva vida en un altre lloc que no sigui aquí. Tinc que acabar la carrera, formar-me, millorar molts aspectes personals encara i altres qüestions que em fan sentir amb ganes de continuar aquí. Això és el que penso fer!

Ara tinc que acabar el semestre a la universitat ( fins el dia 9 d´octubre ) i després fer l´exàmen del High School. És bàsic!

Fins el dia d´avui he aprovat uns 30 crèdits de la carrera d´assignatures que he estudiat i que vaig pagar el dia que em vaig matricular. Com que no tinc el carnet d´estudiant de la universitat encara, aquests crèdits no consten en el sistema de la universitat. Fins que no tramiti la documentació no hi seran. Què passa?

Doncs que per fer la transcripció dels crèdits un cop tingui el carnet d´estudiant a dins el sistema de la universitat tampoc és gratis. La llei tailandesa diu que s´ha de tornar a pagar cadascun dels crèdits si no es volen perdre i per tant començar-los de nou.

El Director de la universitat em va dir que m´ajudaria a fer la transcripció sense que em costés diners. Mirarà de convèncer a les autoritats un cop presenti tota la documentació però no em va assegurar que sortís bé…  ( que sortís gratis la transcripció ).Estic convençut que finalment hauré de pagar de nou totes les assignatures que he estudiat i he aprovat fins al moment per no perdre mesos d´esforç dedicats a llargues hores d´estudi, com mai abans havia fet.

Jo, sempre intento tenir molta confiança amb mi mateix i sé perfectament que puc aprovar la proba que m´exigueix el Ministeri a la primera. Amb 2 collons! Sí senyor!!!

Bon cap de setmana a tothom!

Salutacions,

Jordi Meya.

Que no pari l´estrés

Posted: 2 Agost, 2009 in Tailandia

Que no pari l´estrés

Bangkok, diumenge, 2 / agost / 2009.

 

Avui fa 20 dies que vaig escriure l´últim  ¨post¨al blog. Han passat coses per explicar però la falta de temps lliure està siguen un ¨handicap¨ important. Des que vaig sortir de l´hospital, no he tingut un sol dia sencer per descansar. Sempre tinc alguna cosa important a fer que requereix del meu esforç, sigui per estudis, papers referents a la burocràcia o per feina, relacions personals, etc…. etc…. etc… i mil etc…………….

Anant unes setmanes enrere, el dia després de sortir de l´hospital i encara amb la salut no molt recuperada, ja vaig tenir que fer front a un nou semestre a la universitat que durarà fins el dia 9 d´octubre. Aquesta vegada, la feina a fer és molt dura, les hores d´estudi a la mateixa facultat i, també a casa, m´obligaran a esforçar-me a tope.

M´he matriculat de 8 assignatures, 2 de mitjana per mes. L´horari, moltes vegades és de dilluns a divendres 7 hores al dia. El sistema d´ensenyament a la universitat aquí a Bangkok, és molt similar al que tenen les universitats americanes, és a dir i perquè m´entengui tothom, moltes assignatures estudiades en un curt espai de temps però que requereixen plena dedicació. És com si estiguessis treballant, només s´ha de fer una ullada a l´horari.

Aquesta manera d´ensenyar, ja m´està bé, no em queixo! Ja ho tinc molt que clar que aquí tot és diferent, la manera d´estudiar també, però per citar alguns exemples, no hi ha temps per treballar, ( cosa que segueixo fent ) per disfrutar una mica de coses que m´agraden fer o simplement per tocar-me els ¨collons¨ a casa sense fer res, un hàbit que fa temps que no gaudeixo.

Per sort i perquè cada dia m´esforço donant el màxim de mi mateix, ( això és el que crec ) el tema universitat em va molt bé! No he suspès cap assignatura, trec bones notes i tinc una bona mitjana. N´estic content, molt content! La carrera va per bon camí! Fins hi tot, em costa a vegades de creure que ho porti així de bé i controlat fins a dia d´avui.

El que no va tant bé a la universitat és la comunicació amb l´oficina d´estudis internacionals, l´oficina a on tinc que adreçar-me per si tinc algun dubte, per mirar notes, per pagar la matricula, recollir els llibres de cada assignatura, etc…

Què passa?

Doncs passen coses. El més important i que em porta de bòlit i m´estressa és la comunicació entre les persones que treballen a la oficina. A hores d´ara, em segueixo preguntant com no hi ha ningú a l´oficina d´estudis internacionals que  parli un anglès una mica fluït! La majoria de persones que m´atenen, no segueixen una conversa normal en anglès! Em poso les mans al cap, sincerament!

Qualsevol dubte es pot convertir molt fàcilment en una qüestió pesada i feixuga d´entendre i resoldre. ¨L´ID Student Card¨, per exemple.

Fa 7 mesos que intento per tots els mitjans aplicar el carnet d´estudiant i no hi ha manera! El carnet d´estudiant és molt important, vital! S´ha de tenir perquè acredita a cada estudiant universitari que està a dins el sistema de la universitat i del govern a Tailàndia. Això vol dir que al finalitzar els estudis universitaris tens dret a obtenir el diploma que acredita que has estudiat una carrera i que tens el títol. El perquè de tot plegat, estic estudiant per tenir el diploma entre d´altres….

Jo, de moment i encara que estic estudiant a la universitat des de fa 7 mesos, no he pogut encara tramitar el carnet d´estudiant perquè cada vegada que ho intento, hi ha problemes… Ara falta un paper, això no està ben traduït, ara no et podem atendre, has d´anar a un altre departament, etc……….

En part, la culpa és meva perquè tenia que entregar tota la documentació abans de començar a estudiar així m´hauria evitat tenir tots aquests problemes de papers i de falta d´entesa… però és que aquí a Tailàndia a diferència de molts països, pots començar a estudiar sense haver presentat la documentació necessària, com són diplomes, certificats, etc… Només vaig fer una prova d´anglès i la vaig aprovar sense problemes.

Què he anat fent durant tots aquests mesos?

Doncs, primer de tot, la meva escola de Ripoll va enviar tots els certificats d´estudi i títols a la Ambaixada Espanyola a Bangkok. Un cop vaig rebre els documents, els vaig traduir a l´anglès amb un Dr. al departament d´humanitats de la mateixa universitat a on estudio. Vaig compulsar els documents a la Ambaixada Espanyola perquè així ho vol el Ministeri d´Educació tailandès. Seguidament, vaig anar per segona vegada al Ministeri d´Educació per tramitar la documentació necessària per obtenir el carnet d´estudiant d´una vegada per totes! No he parat de voltar per Bangkok d´una lloc a un altre, de contactar amb gent perquè  m´ajudés a resoldre tot això, etc… i al final m´han tornat a dir que no al Ministeri d´Educació.

Ja no sé que més puc fer! Sincerament em trobo una mica entre l´espasa i la paret… Estic desanimat, cansat, saturat i fins els collons de moltes coses. Començo a pensar en  ¨plegar veles¨i tornar al meu país perquè aquí tot són obstacles, merders, gastar energia, un munt de diners, posar-me nerviós, no parar mai, tenir la sensació que m´estan prenent el pèl, etc….

Aquesta vegada la resposta per part del Ministeri va ser que els meus estudis no són equivalents amb el sistema tailandès, que tinc que fer una prova d´accés que acrediti que tinc el nivell suficient com per estudiar una carrera universitària a Tailàndia. Jo penso… ¨Aquesta gent volen que m´examini quan fa 6 mesos que estic estudiant a la universitat? ¨ Això sembla més surrealista que una pintura del mestre Dalí!

Però com deia unes ratlles més amunt… la culpa de tot plegat és meva!!! Només meva perquè tenia que fer com fan tots els estudiants abans de començar els estudis, entregar tota la documentació necessària. Em vaig confiar…

Ara què passa? Doncs que estic estudiant, gastant diners i energia i segueixo sense estar a dins del sistema de la universitat ni tampoc del govern tailandès. Sóc com un ¨fantasma¨ la gent em veu a la universitat cada dia, els professors, estudiants, gent d´oficina però no consto a enlloc oficialment parlant.

Com puc treure més temps per preparar-me per un examen d´accés a la universitat si estic a tope de feina? Tampoc és gratis, és clar! No sé que fer…. No tinc ganes ni motivació per fer front a tot això. És una putada! Una puta merda!

La carrera que estic fent a la universitat dura 4 anys però jo la vull acabar en 2,5 anys, màxim 3 anys. Aquest és el meu propòsit i sé que ho puc fer! Però ara fer una prova d´accés???? Els diners em preocupen molt i el temps també. Tinc 35 anys, acabaré la carrera ( si em deixen ) amb quasi bé 40 anys. Diners??? Tampoc en tinc com per viure a costa de fer exàmens i proves d´accés perquè a uns quants els hi dóna la gana… No puc ofegar-me econòmicament ni tampoc a la meva família. En fi…..

Per resoldre tot això, hi ha vàries opcions alhora de prendre una desició.

Fer la prova d´accés i allargar el temps d´estudi, és la primera opció. La segona, buscar un advocat que m´ajudi a resoldre aquest embolic a canvi d´una bona quantitat de diners. L´última, la que m´agrada mi menys, fotre el camp i oblidar-me de tot això.

Salutacions,

Jordi Meya.