Que no pari l´estrés

Que no pari l´estrés

Bangkok, diumenge, 2 / agost / 2009.

 

Avui fa 20 dies que vaig escriure l´últim  ¨post¨al blog. Han passat coses per explicar però la falta de temps lliure està siguen un ¨handicap¨ important. Des que vaig sortir de l´hospital, no he tingut un sol dia sencer per descansar. Sempre tinc alguna cosa important a fer que requereix del meu esforç, sigui per estudis, papers referents a la burocràcia o per feina, relacions personals, etc…. etc…. etc… i mil etc…………….

Anant unes setmanes enrere, el dia després de sortir de l´hospital i encara amb la salut no molt recuperada, ja vaig tenir que fer front a un nou semestre a la universitat que durarà fins el dia 9 d´octubre. Aquesta vegada, la feina a fer és molt dura, les hores d´estudi a la mateixa facultat i, també a casa, m´obligaran a esforçar-me a tope.

M´he matriculat de 8 assignatures, 2 de mitjana per mes. L´horari, moltes vegades és de dilluns a divendres 7 hores al dia. El sistema d´ensenyament a la universitat aquí a Bangkok, és molt similar al que tenen les universitats americanes, és a dir i perquè m´entengui tothom, moltes assignatures estudiades en un curt espai de temps però que requereixen plena dedicació. És com si estiguessis treballant, només s´ha de fer una ullada a l´horari.

Aquesta manera d´ensenyar, ja m´està bé, no em queixo! Ja ho tinc molt que clar que aquí tot és diferent, la manera d´estudiar també, però per citar alguns exemples, no hi ha temps per treballar, ( cosa que segueixo fent ) per disfrutar una mica de coses que m´agraden fer o simplement per tocar-me els ¨collons¨ a casa sense fer res, un hàbit que fa temps que no gaudeixo.

Per sort i perquè cada dia m´esforço donant el màxim de mi mateix, ( això és el que crec ) el tema universitat em va molt bé! No he suspès cap assignatura, trec bones notes i tinc una bona mitjana. N´estic content, molt content! La carrera va per bon camí! Fins hi tot, em costa a vegades de creure que ho porti així de bé i controlat fins a dia d´avui.

El que no va tant bé a la universitat és la comunicació amb l´oficina d´estudis internacionals, l´oficina a on tinc que adreçar-me per si tinc algun dubte, per mirar notes, per pagar la matricula, recollir els llibres de cada assignatura, etc…

Què passa?

Doncs passen coses. El més important i que em porta de bòlit i m´estressa és la comunicació entre les persones que treballen a la oficina. A hores d´ara, em segueixo preguntant com no hi ha ningú a l´oficina d´estudis internacionals que  parli un anglès una mica fluït! La majoria de persones que m´atenen, no segueixen una conversa normal en anglès! Em poso les mans al cap, sincerament!

Qualsevol dubte es pot convertir molt fàcilment en una qüestió pesada i feixuga d´entendre i resoldre. ¨L´ID Student Card¨, per exemple.

Fa 7 mesos que intento per tots els mitjans aplicar el carnet d´estudiant i no hi ha manera! El carnet d´estudiant és molt important, vital! S´ha de tenir perquè acredita a cada estudiant universitari que està a dins el sistema de la universitat i del govern a Tailàndia. Això vol dir que al finalitzar els estudis universitaris tens dret a obtenir el diploma que acredita que has estudiat una carrera i que tens el títol. El perquè de tot plegat, estic estudiant per tenir el diploma entre d´altres….

Jo, de moment i encara que estic estudiant a la universitat des de fa 7 mesos, no he pogut encara tramitar el carnet d´estudiant perquè cada vegada que ho intento, hi ha problemes… Ara falta un paper, això no està ben traduït, ara no et podem atendre, has d´anar a un altre departament, etc……….

En part, la culpa és meva perquè tenia que entregar tota la documentació abans de començar a estudiar així m´hauria evitat tenir tots aquests problemes de papers i de falta d´entesa… però és que aquí a Tailàndia a diferència de molts països, pots començar a estudiar sense haver presentat la documentació necessària, com són diplomes, certificats, etc… Només vaig fer una prova d´anglès i la vaig aprovar sense problemes.

Què he anat fent durant tots aquests mesos?

Doncs, primer de tot, la meva escola de Ripoll va enviar tots els certificats d´estudi i títols a la Ambaixada Espanyola a Bangkok. Un cop vaig rebre els documents, els vaig traduir a l´anglès amb un Dr. al departament d´humanitats de la mateixa universitat a on estudio. Vaig compulsar els documents a la Ambaixada Espanyola perquè així ho vol el Ministeri d´Educació tailandès. Seguidament, vaig anar per segona vegada al Ministeri d´Educació per tramitar la documentació necessària per obtenir el carnet d´estudiant d´una vegada per totes! No he parat de voltar per Bangkok d´una lloc a un altre, de contactar amb gent perquè  m´ajudés a resoldre tot això, etc… i al final m´han tornat a dir que no al Ministeri d´Educació.

Ja no sé que més puc fer! Sincerament em trobo una mica entre l´espasa i la paret… Estic desanimat, cansat, saturat i fins els collons de moltes coses. Començo a pensar en  ¨plegar veles¨i tornar al meu país perquè aquí tot són obstacles, merders, gastar energia, un munt de diners, posar-me nerviós, no parar mai, tenir la sensació que m´estan prenent el pèl, etc….

Aquesta vegada la resposta per part del Ministeri va ser que els meus estudis no són equivalents amb el sistema tailandès, que tinc que fer una prova d´accés que acrediti que tinc el nivell suficient com per estudiar una carrera universitària a Tailàndia. Jo penso… ¨Aquesta gent volen que m´examini quan fa 6 mesos que estic estudiant a la universitat? ¨ Això sembla més surrealista que una pintura del mestre Dalí!

Però com deia unes ratlles més amunt… la culpa de tot plegat és meva!!! Només meva perquè tenia que fer com fan tots els estudiants abans de començar els estudis, entregar tota la documentació necessària. Em vaig confiar…

Ara què passa? Doncs que estic estudiant, gastant diners i energia i segueixo sense estar a dins del sistema de la universitat ni tampoc del govern tailandès. Sóc com un ¨fantasma¨ la gent em veu a la universitat cada dia, els professors, estudiants, gent d´oficina però no consto a enlloc oficialment parlant.

Com puc treure més temps per preparar-me per un examen d´accés a la universitat si estic a tope de feina? Tampoc és gratis, és clar! No sé que fer…. No tinc ganes ni motivació per fer front a tot això. És una putada! Una puta merda!

La carrera que estic fent a la universitat dura 4 anys però jo la vull acabar en 2,5 anys, màxim 3 anys. Aquest és el meu propòsit i sé que ho puc fer! Però ara fer una prova d´accés???? Els diners em preocupen molt i el temps també. Tinc 35 anys, acabaré la carrera ( si em deixen ) amb quasi bé 40 anys. Diners??? Tampoc en tinc com per viure a costa de fer exàmens i proves d´accés perquè a uns quants els hi dóna la gana… No puc ofegar-me econòmicament ni tampoc a la meva família. En fi…..

Per resoldre tot això, hi ha vàries opcions alhora de prendre una desició.

Fer la prova d´accés i allargar el temps d´estudi, és la primera opció. La segona, buscar un advocat que m´ajudi a resoldre aquest embolic a canvi d´una bona quantitat de diners. L´última, la que m´agrada mi menys, fotre el camp i oblidar-me de tot això.

Salutacions,

Jordi Meya.