Excursió al Wat Suthat, The Giant Swing i finalment, The Golden Mountain. Collons quina calor que hem passat!!! Va parir!!!!
Bangkok, dissabte, 15 / agost / 2009.
Seguint amb la nostra improvització, hehehehe… aquest dissabte hem anat d´excursió per Bangkok una altra vegada, descobrint indrets que encara no coneixia, ni tampoc la Oil.
Repassant algunes pàgines web a Internet aquest matí, he trobat unes quantes pàgines que parlaven del Temple Suthat i del Monument ¨The Giant Swing¨( el gran gronxador, traduït a pèl ) com a llocs d´interés per visitar a Bangkok.
Al cap d´una estona, hem tirat cap allà, un cop he repassat uns quants mapes, també gràcies a Internet, per tenir una idea de com arribar-hi. Hem tingut sort! No és molt difícil trobar el lloc des de casa meva, està molt lluny, més o menys 1 hora de trajecte si agafes una barca, tal i com hem fet ( no em vull ni imaginar el que es pot arribar a trigar amb cotxe o bé amb autocar… ) per plantar-nos a lloc i passar el dia disfrutant de nous llocs que fins ara desconexiem passejant sota un sol brutal i sense parar de fer fotos, com sempre…
M´agrada molt anar a qualsevol lloc de Bangkok utilitzant transports públics, concretament, el que m´agrada més és anar amb barca per els canals de la ciutat perquè és un transport molt ràpid, no és gens car i l´ambient que hi ha sempre a dins les barques, és difícil de descriure. 100 % aventura total!!! Les barques van sobre carregades de persones fins als topes, no hi ha normes! De moment, i mira que n´agafo, no he tingut mai cap ensurt… no m´ho explico… en fi…. M´encanta l´atmosfera de viatjar rodejat de tailandesos, sense turistes. Em sento molt diferent dels demés però, alhora, molt a gust de poder gaudir d´experiències com aquesta amb gent local, del país.
L´última parada, era la nostra! Allà hem arreglat el preu amb un conductor de tuk tuk perquè ens portés fins al temps Suthat i començar la nostra activitat. Res! 5 minuts i ja hi érem! El Temple està justament al davant de l´Ajuntament de Bangkok i el Monument ¨The Giant Swing¨ està a 5 metres de la porta principal del Temple. Perfecte!
El Temple Suthat, és bonic, com quasi bé tots els Temples que he tingut l´oportunitat de conèixer fins el dia d´avui. La decoració del Temple et deixa amb la boca ben oberta durant una bona estona, l´imatge de Buddha de més de 8 metres és imponent i espectacular! I, com no! A dins del Temple és com si estiguessis desconnectat del Món real. Pau i tranquil-litat absoluta.
Hi havia molta gent resant a dins del Temple, molta! Tots ells seguien les oracions d´un monjo que ens donava a tots l´esquena perquè estava pregant tot just davant de la imatge de Buddha com a signe de respecte total, de genolls com és normal. Nosaltres, també hem seguit durant una bona estona les oracions i les pregàries amb molt interès. Una altra vegada, he tingut la sort de tenir una visió en persona de la cultura d´aquest país, de les seves arrels, de com senten la religió, com n´es d´important per tots els tailandesos, amb quina passió i concentració preguen! La pell de gallina se m´ha posat per moments.
Per una estona, m´ha voltat per el cap tancar-me durant una bona temporada en un temple amb monjos per practicar meditació, perquè fa temps que em volta per el cap, i sé, que m´aniria bé passar per aquesta experiència ( aprendre tècniques per estar amb un mateix sense que el que em rodeja m´estressi ). Quan tingui més temps lliure, miraré d´aprendre amb l´ajuda de monjos aquesta part o forma de vida que tant he sentit a parlar i que alguns amics meus, tailandesos sobretot, i algun de català, sovint practiquen.
A la sortida del Temple, la calor apretaba de collons! Fins hi tot, la Oil ha fet servir el paraigües per protegir-se dels rajos del sol. La suor i el cansament produït per tanta calor a aquelles hores del migdia ha sigut un no parar. Teníem que recuperar forces, menjar alguna cosa però sobretot, veure molt líquid.
Hem fet unes quantes fotos al Monument ¨The Giant Swing¨i de seguida hem tornat a pactar el preu amb un conductor de tuk tuk perquè ens portés fins a Kao San Road, no gaire lluny d´on érem per buscar algun xiringuito i recuperar energia menjant i bevent ben aprop d´algun aire condicionat a ventilador que estigués connectat a tota màquina.
El carrer de Rambuttri, és més tranquil que no pas Kao San Road, m´agrada molt més, em conec molts xiringuitos perquè era el carrer a on solia dormir quan estava de viatge a Bangkok, ja fa més de 2 anys i també perquè va ser el primer lloc a on em vaig instal-lar a Bangkok quan vaig decidir venir a viure a Tailàndia.
Finalment, hem dinat a una guest house a mig carrer que està una mica amagada del mateix. Tens que trencar a la dreta si vens de Kao San Road per un carrer estret per arribar-hi. La guest house, és la mateixa que els meus amics de Ripoll, els primers que van venir a Tailàndia fa una mica més d´1 any, van triar per dormir.
Com que la zona, està plena de ¨farangs¨( turistes no asiàtics ) he aprofitat per menjar uns spaghetti a la carbonara, així que he descartat menjar productes tailandesos, sobretot, perquè no tinc gaire ocasió de canviar d´hàbits alimentaris fàcilment. Estaven de por! M´ho he menjat tot i no m´hagués fet res menjar-ne´n més, hehehe… La Oil, en canvi, ha fotut ¨mosegada¨a uns noodles ( una mena de pasta ) amb verdures acompanyada de salsa picant, per variar….
Després de dinar, la calor ja no era tant forta i com que encara teníem llum natural per unes quantes hores hem pensat que seria bona idea anar fins el ¨Golden Mount¨( turó d´or ) a fer-hi una visita perquè just es troba ubicat a escassos metres del port a on teníem que agafar la barca de retorn a casa. Doncs cap allà que ens ha faltat temps per anar-hi!
Aquí, sí que hi havia estat. Va ser fa quasi bé un parell d´anys amb la meva germana Núria, quan vam estar viatjant junts per Tailàndia i també per Laos. Ostres! el temps passa molt ràpid, sens dubte!
El Temple, val la pena visitar-lo, és bonic, sí molt bonic! Però el millor, no hi ha cap mena de dubte!, és la vista impressionant d´una bona part de la ciutat de Bangkok. Si el dia acompanya, no plou o no està núvol, et quedes acollonit de la brutalitat que té en extensió Bangkok. Fins a on t´arriba la visió, només veus edificis, grata-cels, etc…… Acollonant! És una mega-ciutat, immensa, descomunal, etc…
Per arribar fins a poder gaudir d´aquesta vista de la ciutat, no és fàcil arribar fins a on està el Temple, hi ha una escala en forma de ¨cargol¨amb esglaons petits i de força desnivell que tira cap a munt del turó. És l´única forma d´arribar fins al Temple. Val la pena patir una mica perquè la vista des d´allà a dalt, s´ho val!
Ja només ens quedava anar cap al port a esperar la barca de retorn a casa, no sense fer parada en un 7 eleven per comprar-nos uns coca coles ben fredes.
Salut a tothom!
Jordi Meya.
p.d: Vull donar tot el suport al meu gran amic, Albert Rigat ara que està passant uns moments difícils de molt dolor. T´estimo Albert!!!
Jordi perdut per el Món!!! 