Desicions.

Posted: 12 Setembre, 2009 in Tailandia

Desicions.

Bangkok, dissabte, 12 / setembre / 2009.

Degut al ritme que acostumo a tenir a Bangkok, sobretot per les meves obligacions, tant a la feina com també a la universitat, només puc aprofitar per escriure alguna cosa al blog durant el temps lliure que tinc en estones mortes o bé durant el cap de setmana perquè de dilluns a divendres, sobretot, no tinc temps ni per respirar. Aquí a Tailàndia també hi ha estrès, encara que no ho sembli. Espero no deixar d´escriure al blog perquè, a part de servir-me d´una bona teràpia perquè escric en català i per tant també penso en català, serveix també per transmetre les meves emocions i el meu dia a dia a Bangkok a tota la gent més propera a mi, com la família i amics.

Sembla mentida però el semestre a la universitat està a punt d´arribar a la seva fi, el temps passa molt ràpid, semblava ahir que vaig començar a estudiar el nou curs a la universitat … Concretament, he estudiat durant els darrers 4 mesos 8 assignatures que m´han exigit una gran dosis de concentració i un desgast d´energia considerable perquè he estat assistint a totes les classes de dilluns a divendres 7 hores al dia i després estudiant a casa, repassant la lliçó del dia i preparant-me per els exàmens i els treballs extres, tant en grup com a nivell individual que he fet i que encara faré fins a mitjans d´octubre, quan el semestre s´acaba i comença un període de vacances de 30 dies.

L´esforç a la universitat, com deia fa un moment, és exigent però també, alhora, em sento molt satisfet dels resultats obtinguts fins al moment ja que no he suspès cap assignatura, les notes han sigut bones, el meu nivell d´aprenentage s´ha incrementat, he après moltes coses que són interessants des del meu punt de vista i opinió personal, i com no, la dosis de motivació també és molt positiva perquè m´estic donant compte que tot el que faig i que tant em costa ( esforç econòmic i físic ) va per bon camí encara que les previsions quan parlem de futur no siguin exactes, les vibracions són bones.

També és cert, que des de fa un temps em sento una mica estressat del ritme que sempre m´acompanya aquí a Bangkok perquè cada dia tinc coses a fer, coses com per ex. el moure´m per la ciutat d´un cantó a l´altre per feina o els exàmens que tinc que fer el més aviat possible referents al GED ¨General Education Degree¨que m´exigueix el Ministeri d´Educació Tailandès per poder tramitar un carnet d´estudiant universitari per entrar al sistema del Govern Tailandès, bàsicament.

Encara no tinc clar que faré durant el període de vacances a la universitat… A vegades penso que seria bona idea dedicar aquestes 4 setmanes que tindré de festa per estudiar a fons per l´exàmen del Ministeri i treure´m aquest mal de cap de sobre ràpidament. … Però també és cert que si estudio durant les vacances, no desconnectaré mai d´estudiar i de pensar … el meu cap pot arribar a explotar si no paro durant un temps de la rutina i faig alguna cosa diferent …  També, penso que m´agradaria poder anar a Catalunya, estar amb la família durant tot un mes, estar amb els meus pares que trobo a faltar, menjar embotit amb pa amb tomàquet i estar amb els meus amics de l´infància a Ripoll. Anar a Ripoll, a part de veure als de casa i estar a l´entorn a on vaig néixer, seria un bon lloc per preparar-me per l´exàmen del Ministeri perquè, encara que no desconnectaria al 100 % dels estudis, al menys canviaria d´entorn durant una bona temporada rodejat dels meus o per exemple el no tenir que pensar per relacionar-me amb la gent, podria parlar en català, la meva llengua materna i per tant seria un bon motiu per estar tranquil. Però el bitllet a Catalunya no és precisament barat … Tinc que vigilar perquè durant molt més temps necessitaré diners per tirar endavant el projecte que des de fa 2 anys duc a terme a Bangkok, Tailàndia, però també és cert, que si no vaig a Catalunya a l´Octubre, com a mínim per poder estar amb la meva família hauré d´esperar fins a mitjans d´Abril del 2010, com a mínim..

Com tots molt bé sabeu, a Tailàndia la majoria de gent, la gent de carrer, la gent normal, la gent local, no parla un anglès fluït com en d´altres països, possiblement la raó la podem trobar en, que Tailàndia no ha sigut mai conquerit per cap altre país de parla anglesa com alguns països veïns de Tailàndia, és un país amb una cultura i història molt densa … Els tailandesos són la majoria de gent molt patriòtics i nacionalistes, estan orgullosos de ser tailandesos, són tots com una persona quan parlem de fer país. És per aquests motius i alguns d´altres a on podem trobar una explicació lògica del perquè la majoria de gent té un nivell d´anglès molt limitat. A vegades, es fa molt difícil i feixuc el no poder parlar amb fluïdesa amb la gent local d´aquest país però la realitat és la que és, no s´hi pot fer gaire .. .

Què vull dir amb això???

Tinc com una ¨espina¨clavada referent a la comunicació amb la gent en tailandès. És veritat que a hores d´ara i gràcies a la meva professora, la Fongchan, que des de fa més d´un any visito periòdicament per fer tallers de tailandès amb ella, em puc fer ¨entendre¨amb limitacions, es clar, amb tailandès. Puc expressar-me en tailandès però no com jo voldria. Sincerament, no em sembla un idioma que sigui molt difícil per parlar, escriure´l i llegir-lo sí que ho és perquè els seus orígens provenen del Pali i del Sànscrit, dues llengües molt antigues amb un vocabulari i unes normes que no tenen res a veure amb el nostre albafet. En canvi, parlar tailandès, sempre que dominis sobretot els tons, les estructures alhora de fer frases que són la gran majoria de vegades fetes amb el mateix patró, subjecte + verb + objecte i les classificacions que serveixen per donar èmfasis a l´objecte de la frase quan parlem de quantitats, és possible tenir un nivell més que raonable per fer-te entendre i per tant practicar cada dia el tailandès amb amics, gent de carrer, etc…

Feia una estona, em ¨queixava¨una mica que la gent local no parla un anglès fluït però és que estic a Tailàndia i a Tailàndia l´idioma oficial és el tailandès! Encara gràcies que les persones sempre acostumen a fer un gran esforç referent a poder-se comunicar en anglès, em sembla fantàstic! Us imagineu que a Catalunya tinguéssim que respondre amb anglès a una persona que no parla el català o el castellà? És impossible!!!

Una cosa que tinc molt clara i no d´ara sinó des del principi que vaig venir a viure a Bangkok és que no vull perdre pistonada amb el tailandès, el vull parlar correctament, em vull relacionar amb la gent d´aquest país, em vull sentir integrat al país que m´ha acollit i em dóna oportunitats per millorar com a persona tant professionalment com personalment, vull entendre a les persones amb una bona percepció que componen sentiments que van lligats amb la comunicació, em vull sentir 100 % integrat a Tailàndia. És un dels meus objectius dels més importants que tinc que fer. Ho tinc claríssim. Crec en la integració de les persones quan no estem visquen al país a on hem nascut, la llengua i per tant la comunicació és un element importantissim perquè la gent local, la gent del país, en aquest cas, Tailàndia et rebin amb els braços oberts, etc.. perquè una cosa que sí que tenen els tailandesos, es que valoren i molt quan una persona ¨farang¨o estranger es comunica amb ells amb el seu idioma verdader, el tailandès.

El ritme a la universitat, es pot dir que el tinc ben agafat, és més, he adelantat temps per acabar la carrera més ràpid de l´ habitual perquè no he fet vacances des de febrer, he dedicat el temps a estudiar assignatures durant el temps que marca el calendari escolar com en període de vacances d´estiu, també per així anar obtinguen crèdits per retallar temps de la carrera. És per això que penso, ara més que mai, en parar durant sis mesos més o menys d´estudiar a la universitat i dedicar-me al 100 % donant tot el millor de mi, concentrat en una sola cosa que seria estudiar tailandès. Amb el nivell que tinc en aquests moments, les ganes d´apendre i la pràctica que agafaria estudiant en una escola tai durant 4 hores al dia de dilluns a divendres, segur que al cap de sis mesos el tema de la comunicació amb la gent local el tindria molt superat.

Viure a Tailàndia no és el mateix que venir de vacances amb un bitllet d´anada i tornada pagant setmanes abans. NO! Viure aquí amb garanties d´èxit, no assegurades evidentment, però amb una bona calitat de vida, poder tenir ofertes de treball amb bones perspectives, etc.. parlar tailandès és tant bàsic com veure aigua cada dia.

A veure que faig finalment …

Salut!!!

Jordi Meya.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s