Bangkok, diumenge, 4 / octubre / 2009.
La meva idea era anar a fer-me un tatuatge a l´estil tailandès fet amb la tècnica del bambú aquest matí a les afores de Bangkok. Feia temps que volia fer-me un tatuatge fet amb aquesta tècnica amb motius purmanent budistes. M´agraden aquests tipus de tatuatges, he vist molta gent amb autèntiques obres mestres tatuades a vàries parts del cos.
La meva bona amiga, Faai m´ha acompanyat amb el seu cotxe per ajudar-me i assessorar-me en qüestions de l´idioma i per pactar el preu.
Ens hem desplaçat amb el seu cotxe a un suburbi de Bangkok per carreteres secundàries. Buscàvem un lloc que ni ella ni jo coneixíem però que n´haviem sentit a parlar. Un deixeble d´un mestre del tatuatge famós a Tailàndia havia sigut el seu mestre en aquesta tècnica.
Ens ha costat molt trobar el lloc en concret, ningú de totes les persones que anàvem preguntant en tenien ni idea d´on podia estar el lloc d´aquest mestre. Només una escola i una bandera de Tailàndia que hi ha a l´entrada de la vivenda d´aquest mestre, eren les úniques referències que en teníem. Ni per Internet vam poder trobar la seva adreça i ningú despenjava el telèfon que suposadament era el d´aquest mestre del tatuatge.
Després de més de 3 hores buscant el lloc hem trobat la casa mig amagada en un camí a prop d´una carretera laberíntica al mig del no res. És veritat que hi havia una escola a prop de la casa i una bandera a l´entrada de poca visibilitat degut als arbres que hi havien just al davant de la casa. No hi havia ningú, estava tot tancat, només un senyor que estava netejant una motocicleta ens ha dit que no hi era. A l´entrada però, hi havia un número de telèfon ( suposadament el seu ) que la Faai no ha trigat en apuntar-lo a la seva llista de contactes al seu mòbil.
Eren quarts de dotze del migdia, encara teníem temps d´intentar anar al mateix lloc a on poques setmanes enrera la Faai i una amiga seva del nord del país van tatuar-se en un lloc considerat sagrat per molts tais, bàsicament, perquè el Mestre és dels més coneguts i importants del país. La tècnica és la mateixa, els tatuatges són fets amb bambú i no amb màquina com els que es solen fer a tot arreu del Món, la diferència és que el mestre és molt conegut a Tailàndia perquè un dels seus clients va ser l´actriu nord-americana, Angelina Jolie, l´acutal dona d´en Brad Pit, entre d´altres.
Els tailandesos, tenen moltes supersticions que hi creuen fermament. Els tatuatges a l´estil tailandès guarden molts motius d´aquestes supersticions. Per exemple, molta gent es fa algun tatuatge com a promesa, hi ha tatuatges que no et pots fer si abans no s´han fet d´altres… A més, durant tota l´estona fins que el tatuatge està acabat, el Mestre resa i finalment et fa una vendició. Una tècnica barrejada amb cultura, saviduria i filosofia al mateix temps.
Hem trobat el lloc a on aquest Mestre tatua i ensenya a tatuar a una bona part de deixebles seus que segueixen els seus consells per millorar la tècnica d´aquest art, el tatuatge.
Abans d´entrar a dins del lloc a on la gent espera i es tatua, ens hem tingut que descalçar com a mostra de respecte, comprar una màscareta com aquestes que últimament s´han fet famoses per evitar la grip i finalment hem entrat.
Estava ple de gent, només persones tailandeses, l´únic estranger o ¨farang¨era jo. M´he sentit observat una mica incòmode fins hi tot perquè tothom em mirava, alguns amb cara de no estar molt satisfets que jo estigués allà. Me´n he adonat de seguida que no era un lloc visitat per turistes a on em trobava en aquells moments.
A sota d´una imatge de Buddha, estava assegut amb les cames creuades el Mestre supervisant la feina dels seus deixebles ( L´he conegut ràpidament perquè l´he vist per la televisió vàries vegades ). Les persones estaven assegudes al terra. Només l´olor que desprenien les barres d´incens em feien tornar en si per moments.
Un home que estava tatuant l´esquena d´una dona ens ha fet una senyal. Primer la Faai s´hi ha apropat després jo quan m´han fet una altra senyal. L´home, només ha parlat amb la Faai en tailandès, a mi no m´ha ni dit una sola paraula, ni tant sols m´ha mirat . . .
Entre ells dos anaven parlant, no gaire estona han intercanviant paraules entre ells. Jo, he seguit a la Faai cap a la porta de sortida quan ella s´ha aixecat, li ha donat les gràcies a aquella persona en forma d´agraïment i respecte.
Després, al carrer camí del cotxe quan la Faai m´ha dit del que han parlat ( jo, no escoltava encara que parli una mica de tai ) m´he adonat que darrera de tot sempre hi apareixen els diners. És el més important, la sabiduria, l´escència d´aquell lloc, el peregrinatge de les persones cap aquell indret, les supersticions, la religió o filosofia per citar uns quants exemples… queden en un segon terme. La diferència entre els tailandesos i els estrangers ( farangs ) continua siguen descomunal, alguns per la desconeixença i altres per voler-se aprofitar de les persones.
Un tatuatge per un tailandès en aquell lloc a dia d´avui val 3800 thb ( uns 80 euros ). A mi, m´han demanat 35000 thb ( 700 euros ) per el mateix tatuatge. Una vergonya.
Salut ! ! !
Jordi Meya.
Jordi perdut per el Món!!! 