Arxivar per Novembre, 2009

A casa de nou . Resum 5 setmanes a Catalunya .

Bangkok, dilluns, 30 / novembre / 2009.

Ara que ja he tornat a Tailàndia de nou del viatge a casa, de l´estada a Catalunya, m´he decidit a escriure una mica en forma de resum sobre tot el que vaig viure molt recentment amb la família i amics de tota la vida a Ripoll, el meu poble.

Han estat un total de 5 setmanes el temps que vaig disfrutar per carregar “piles” i aprofitar per desconectar del ritme que porto a Tailàndia. Parlar en català, estar en un indret que em conec molt bé i que em sento perfectament adaptat, estar amb la família, amics, disfrutar de tranquilitat i aprofitar cada moment al màxim tot el que vaig poder. Aquest va ser el meu pròpossit des d´un bon començament. El que sobretot volia era parar el ritme vertiginós i exigent que tinc a Bangkok, volia descansar. Descans era la paraula perfecta que tenia clavada al fons del meu cervell.

Aquesta vegada vaig fer un parell d´escales tècniques per arribar a Barcelona des de Bangkok, sobretot per estalviar un bon feix de calers. Com que tenia temps, no em va importar trigar unes quantes hores més en arribar a casa si això significava estalviar diners. El vol, com sempre … va anar bé, tant a l´anada com la tornada.

Vaig arribar a la nova terminal de l´Aeroport de Barcelona. Allà ja m´esperaven els meus pares i el meu gran amic Albert Rigat, que només un parell de dies després iniciava una nova aventura Asiàtica. Vam coïncidir per els pèls … Va ser molt bonic poder tornar a abraçar als meus pares i a l´Albert després de mesos sense fer-ho. Estava pletòric !!!

Com la primera vegada, vaig conduir el cotxe del meu pare fins a Ripoll, com acostumo a fer quan arribo de viatge i la meva família em recull a l´aeroport. La meva àvia, va ser la primera persona que vaig veure al poble on he viscut gran part de la meva vida. Quines ganes també de poder-la abraçar i estar amb ella ben aprop que tenia.
Després van venir més amics, coneguts i altres persones interessades en saber sobre la meva persona, què faig a Bangkok??? A què em dedico a Tailàndia??? Si m´agrada tot el que faig a Àsia??? I moltíssimes més altres coses que a gent que conec i altres que no tant els hi feia gràcia saber. Encara que a vegades era cansat el tenir que repetir totes les coses que em preguntava tothom, intentava respondre tot, ho feia amb gust perquè veia que tenien interés per saber sobre mi. Entra dins de la normalitat. Només em deixo “ caure “ per Ripoll un cop cada any. Va ser un plaer poder conèixer a persones que fins al moment eren només coneguts de vista, bàsicament gràcies a internet, al blog que des de fa 3 anys escric i que ja passa de les 100.000 visites i per altres circuits que la xarxa telemàtica ofereix. No m´hagués pensat mai que internet m´oferis la possibilitat d´estar en contacte amb tanta varietat de persones. Una d´aquestes persones de les quals faig menció aquí en aquests moments és en Miquel Rovira, una persona la qual veia en contades ocasions però que hem fet una gran amistat. Li vull donar les gràcies de tot cor.

Les setmanes, han passat molt ràpides a casa, sens dubte el temps passa ràpid a tot arreu, no importa el lloc, la vida són moments que s´han de viure a tope perquè potser no es tornaran a repetir, les persones que es creuen al camí de la vida són irrepetibles per això tots els instants tenen importància. Aquesta visió m´acompanya des de fa temps. La vida és un regal, no hi ha dubte!!! Potser per aquest motiu, em passa molt ràpida …

Amb el meus pares vaig poder compartir gran part del temps, vaig estar amb ells tot al màxim que vaig poder. Tenia ganes d´estar a prop dels pares, sempre em recolzen amb totes les decisions que prenc, són el meu màxim suport i motivació. No em canso de dir-ho. Riure amb el meu pare caçant bolents o anant amb bicicleta o simplement anar a comprar pa a una casa de pagès van ser algunes activitats que molt gustosament vaig compartir amb ell. La meva mare, em va quidar millor que un Rei!!! Ostres!!! la meva mare cuina tant bé!!! Ni una sola diarrea en tot el temps que vaig estar amb ells a casa. A la meva mare, li vull dir que és meravellosa, una gran dona!!! Tinc uns pares collonuts !!!

La meva àvia, va ser una altra persona amb la qual vaig compartir moments intensos gràcies a que va estar algunes setmanes a casa dels meus pares a causa d´una petita lesió en un dels seus braços. M´agrada estar amb la meva àvia, l´admiro perquè és independent i molt moderna per la seva edat. Li desitjo el millor sempre !!!

Per últim, als meus amics també gràcies de tot cor!!! Ostres!!! com m´han tractat de bé!!! Cada dia un o altre m´han trucat per fer coses plegats, per anar a Barcelona, a esmorzar al bar del poble, a veure el Barça, surtir a pendre unes cervezes, anar a la muntanya, parlar … Gràcies, primer de tot a la meva germana Núria, Joan Antoni,Dani, Judit, Miquel, Joan,Helena, Albert, Carles, Capdevila, Kiko, Olga, Carlos, Sandra, Anna Palau,Carol, Toni, Gabri, Carme Manubens, Teresa Badia i als amics de l´Albert Rigat que vaig tenir el plaer de conèixer en el sopar d´acomiat seu a Barcelona. A tots GRÀCIES !!!

Fins el proper any !!!

Sincerament,

Jordi Meya.

Anuncis