Més enfeinat que mai.

Més enfeinat que mai.

Bangkok, diumenge, 2 / maig / 2010.

S´ha d´estar preparat per a tot, ja se sap que la vida és un cicle i que les persones funcionem moltes vegades a impulsos. Hi ha etapes en les quals tens molt temps lliure i d´altres que quasi bé no tens temps ni per respirar. “c’est la vie” –com diuen a França.

Fa una mica més de quatre setmanes que el curs a la universitat va finalitzar i a hores d´ara em sembla ja una data llunyana perquè des de llavors no he tingut molt temps lliure, bàsicament per temes professionals i d´estudis que no tenen res a veure amb la llicenciatura que estic estudiant a Bangkok.

En principi, la meva idea, un cop va acabar el curs universitari, era agafar-me més temps lliure per dedicar a fer coses que no havia tingut temps de fer durant el curs acadèmic, no sé… estudiar tailandès més en serio o fer més esport del que faig acualment. Bé… ha sigut tot el contrari… Estic més estressat que mai… Això no vol dir que no estigui content i motivat com acostumo a sentir-me des de fa més de 2 anys, el temps que fa que estic visquent a Tailàndia. No és això… em preocupa una mica com organitzaré el meu temps a partir de ja mateix i si podré fer front a totes les responsabilitats que s´acosten.

Anem a posar-nos una mica al dia… Vinga!!! som´hi!!!
Des de que vaig començar a estudiar a la facultat, a Bangkok, m´he anat combinant els estudis amb algunes hores de feina, ja se sap… quan ets estudiant, ( bé tinc 36 anys i sóc estudiant, sí! millor tard que mai, hehehe…) tens que administrar-te els diners força bé, sobretot perquè el temps d´estudi t´ocupa gaire bé tot el dia si vols portar-los bé i treure bones notes i no suspendre cap exàmen, entre d´altres… Doncs això és el que porto fent fa molt de temps a més de donar classes d´espanyol a vàries escoles internacionals de la ciutat i a algunes empreses que tenen seu comercial a Bangkok. Tot això que explico, m´ho he anat conbinant més o menys bé… hi ha hagut dies que no he pogut treballar perquè, com tothom sap, a Tailàndia hi ha una crisis social i política des de fa setmanes i a vegades ha sigut millor quedar-se a casa en comptes de posar en perill la meva seguretat o perquè algun alumne s´ha posat malalt o jo mateix he tingut algun compromís…

Doncs ara, de sobte! Han començat a arribar-me ofertes de feina, algunes d´elles interessants, sobretot més que per el tema econòmic, són interessants per agafar experiència i conèixer gent que possiblement no coneixeria si no fos per la feina. A més, des de que treballo donant classes, la meva confiança i la meva autoestima ha pujat considerablement i això em fa sentir realment bé! Penso que si m´estan arribant ofertes de feina, la majoria per donar classes d´espanyol, és perquè les escoles i empreses per les que treballo estan satisfets, contents… i valoren la feina feta fins ara o potser no… la meva perspectiva vers cap a la feina és bona. Estic content! (En general).

Per no allargar-me més del compte, els propers mesos a partir de ja mateix! seran realment durs, mentalment i físicament perquè hauré de treballar molt més, hauré d´administrar-me el meu temps molt bé per estudiar per fer un exàmen que em porta de bòlit ( Ministeri d´Educació Tailandès ) tot sumat que ja ha començat l´època de plugues a Tailàndia i que, per tant, més d´un dia i de dos i de tres… acabaré xop de dalt a baix… ( Quan plou a Tailàndia PLOU! A vegades el paraigues et fa més nosa que no pas servei… ).

Jo, faré el màxim que estigui a les meves mans per no perdre la motivació i les ganes de superació que tinc sempre per fer-ho tot correctament. Si veig que la situació em supera, no dubtaré ni un sol moment en triar el que és més convenient per a mi, ( ja ho sé el que és ) abans de perdre la salut o estressar-me més del compte, evidentment!

Abans de acabar amb aquest “post” voldria expresar públicament l´admiració al meu pare que des de fa pocs dies ja gaudeix de total llibertat perquè, per fi! i després de treballar molt dur ja s´ha jubilat!
Gràcies papa per donar-nos a la meva germana i a mi, una educació, gràcies per sacrifiant-te sempre per nosaltres, per el teu suport i fent-nos sentir sempre molt feliços!!! I mil exemples més!!!!!! No podeim tenir millor pare!!!!!!

T´estimo!!!

Jordi Meya.