Bangkok, diumenge, 2 / maig / 2010.
S´ha d´estar preparat per a tot, ja se sap que la vida és un cicle i que les persones funcionem moltes vegades a impulsos. Hi ha etapes en les quals tens molt temps lliure i d´altres que quasi bé no tens temps ni per respirar. “c’est la vie” –com diuen a França.
Fa una mica més de quatre setmanes que el curs a la universitat va finalitzar i a hores d´ara em sembla ja una data llunyana perquè des de llavors no he tingut molt temps lliure, bàsicament per temes professionals i d´estudis que no tenen res a veure amb la llicenciatura que estic estudiant a Bangkok.
En principi, la meva idea, un cop va acabar el curs universitari, era agafar-me més temps lliure per dedicar a fer coses que no havia tingut temps de fer durant el curs acadèmic, no sé… estudiar tailandès més en serio o fer més esport del que faig acualment. Bé… ha sigut tot el contrari… Estic més estressat que mai… Això no vol dir que no estigui content i motivat com acostumo a sentir-me des de fa més de 2 anys, el temps que fa que estic visquent a Tailàndia. No és això… em preocupa una mica com organitzaré el meu temps a partir de ja mateix i si podré fer front a totes les responsabilitats que s´acosten.
Anem a posar-nos una mica al dia… Vinga!!! som´hi!!!
Des de que vaig començar a estudiar a la facultat, a Bangkok, m´he anat combinant els estudis amb algunes hores de feina, ja se sap… quan ets estudiant, ( bé tinc 36 anys i sóc estudiant, sí! millor tard que mai, hehehe…) tens que administrar-te els diners força bé, sobretot perquè el temps d´estudi t´ocupa gaire bé tot el dia si vols portar-los bé i treure bones notes i no suspendre cap exàmen, entre d´altres… Doncs això és el que porto fent fa molt de temps a més de donar classes d´espanyol a vàries escoles internacionals de la ciutat i a algunes empreses que tenen seu comercial a Bangkok. Tot això que explico, m´ho he anat conbinant més o menys bé… hi ha hagut dies que no he pogut treballar perquè, com tothom sap, a Tailàndia hi ha una crisis social i política des de fa setmanes i a vegades ha sigut millor quedar-se a casa en comptes de posar en perill la meva seguretat o perquè algun alumne s´ha posat malalt o jo mateix he tingut algun compromís…
Doncs ara, de sobte! Han començat a arribar-me ofertes de feina, algunes d´elles interessants, sobretot més que per el tema econòmic, són interessants per agafar experiència i conèixer gent que possiblement no coneixeria si no fos per la feina. A més, des de que treballo donant classes, la meva confiança i la meva autoestima ha pujat considerablement i això em fa sentir realment bé! Penso que si m´estan arribant ofertes de feina, la majoria per donar classes d´espanyol, és perquè les escoles i empreses per les que treballo estan satisfets, contents… i valoren la feina feta fins ara o potser no… la meva perspectiva vers cap a la feina és bona. Estic content! (En general).
Per no allargar-me més del compte, els propers mesos a partir de ja mateix! seran realment durs, mentalment i físicament perquè hauré de treballar molt més, hauré d´administrar-me el meu temps molt bé per estudiar per fer un exàmen que em porta de bòlit ( Ministeri d´Educació Tailandès ) tot sumat que ja ha començat l´època de plugues a Tailàndia i que, per tant, més d´un dia i de dos i de tres… acabaré xop de dalt a baix… ( Quan plou a Tailàndia PLOU! A vegades el paraigues et fa més nosa que no pas servei… ).
Jo, faré el màxim que estigui a les meves mans per no perdre la motivació i les ganes de superació que tinc sempre per fer-ho tot correctament. Si veig que la situació em supera, no dubtaré ni un sol moment en triar el que és més convenient per a mi, ( ja ho sé el que és ) abans de perdre la salut o estressar-me més del compte, evidentment!
Abans de acabar amb aquest “post” voldria expresar públicament l´admiració al meu pare que des de fa pocs dies ja gaudeix de total llibertat perquè, per fi! i després de treballar molt dur ja s´ha jubilat!
Gràcies papa per donar-nos a la meva germana i a mi, una educació, gràcies per sacrifiant-te sempre per nosaltres, per el teu suport i fent-nos sentir sempre molt feliços!!! I mil exemples més!!!!!! No podeim tenir millor pare!!!!!!
T´estimo!!!
Jordi Meya.
Felicitats Jordi tu te ensortiràs segur!!vsempre ho has fet,si el Novembre estem per Bangkok ens podriem veure i coneixens personalment, el ultim cop que hem estat a Bangkok a coincidit que tu estaves a Ripoll amb la familia,anims i ens veiem una abraçada!!!!! Visca el Barça i Visca Catalunya!!!!!!!
Hola Angel!
Moltes gràcies per el teu comentari! Espero poder coincidir amb tu el proper novembre a Bangkok!!!
Rep una forta abraçada i una altra vegada gràcies per escriure i deixar la teva opinió al blog!!!
Salut! Força Barça! Visca Catalunya!!!
Jordi.
Molts ànims Jordi!! Vinga que tu pots!!! Ja ho veuras com t’en sortiras!!! Un petó molt fort de l’Albert i meu desde Ripoll!!!
Inma i Albert