Arxivar per Juny, 2010

“TOM O DEE” (ทอม และ ดี็ ) La dona lesbiana a Tailàndia .


Bangkok, diumenge, 13 / juny / 2010

Tailàndia, és un país en el que el sexe és entès en una perspectiva molt diferent a la del món occidental, en termes culturals, sobretot. Es pot dir que no hi ha “tabús” (a primera vista) entre totes les persones que formen la societat tai, siguin heterosexuals, bisexuals, gay o lèsbic, etc… Tothom forma part del país, i per tant, té que ser respectat.

La dona lesbiana tai té uns ragues molt característics i molt definits des de fa uns 15 o 20 anys, (encara que, la dona homosexual tai ha estat representada i està representada culturalment a través de la història en murals o pintures en temples budistes). Des de llavors, quan algú et parla de “TOM o DEE” es refereix a una parella de dones lesbianes.

Què és “TOM”?

Tom, és la dona que li agraden les dones però que actua com un home, encara que es posiciona en contra de les dues identitats, home i dona. El “TOM” intenta vestir com ho fan els homes, actuar com ho fa un home amb la seva parella i intenta que les relacions amb parella siguin llargues. El terme “TOM” és extret de l´anglès “TOMBOY” que es refereix a la masculinitat d´una dona que li agraden dones “identificades” com a tals, les “DEE”, del terme anglès “LADY”. Un “TOM” permet que la seva parella s´involucri amb relacions amb altres “DEE” per demostrar, així,  que no existeixen restriccions morals com és el cas de la dona heterosexual .

Què és “DEE”?

És tot el contrari de la seva parella, actua i vesteix com una dona, és a dir, intenta ser molt femenina, es maquilla, porta sabates de tacó alt, etc… solen ser la majoria dones molt sexis .

Per què he volgut parlar una mica d´aquest mon que no en soc bon coneixedor ?

A Tailàndia no només tinc amics heterosexuals, també tinc que dir, i me´n sento molt orgullós, que tinc amics gays i amigues lesbianes entre d´altres bones amistats . Bé, fa uns quants dies vaig tenir el plaer de compartir un sopar amb un grup de lesbianes a Bangkok, amigues meves, en un local exclusiu per dones en que també pots sopar i escoltar música en directe. Era l´únic home aquella nit allà, em van permetre l´entrada i en dono les gràcies. Allà, vaig poder veure com actuen les lesbianes “TOM” i “DEE” per això he escrit aquest “post” dedicat a elles. Va ser una molt bona experiència, estic agraït a aquest col-lectiu l´oportunitat de compartir unes hores amb persones molt maques en aquell local-restaurant a Bangkok .

Tailàndia, m´encanta !

Una abraçada !

Jordi Meya.

Anuncis

LES HISTÒRIES D´IMMIGRACIÓ A BANGKOK.

Bangkok, dijous, 3 / juny / 2010.

És el mateix cada 90 dies, la visita a Immigració és obligada. Aquesta vegada la visita a la nova oficina d´immigració de Bangkok (un edifici realment impressionant ) era per tramitar el nou visat per poder estar tot 1 any visquen a Tailàndia de manera legal. El proces ha sigut llarg i molt cansat però al final el que compte és que ja tinc el nou visat!

He estat més o menys, uns 15 dies per tenir amb mi tota la documentació necessària per l´obtenció del visat. La universitat a on estudio va ser el primer lloc que vaig visitar en més d´una ocasió perquè la universitat és la responsable de redactar uns documents oficials en anglès i tailandès que acrediten que jo soc estudiant, que he pagat els estudis que estic fent fins ara i que acabaré a la carrera a la mateixa universitat. El director de l´oficina d´estudis internacionals de la universitat de Ramkhamhaeng (amb el que tinc una bona relació) ha sigut l´encarregat de firmar les cartes que he tingut que presentar avui a immigració. Tots aquests tràmits semblen fàcils en un principi però no ho son tant perquè a Tailàndia, si una cosa s´ha de tenir és molta paciència. Les secretàries em van dir que en uns dies estaria tot preparat, malauradament els problemes socials i polítics que hi van haver-hi després de la visita a la universitat, van fer que tot el procés trigués més del compte. Una cosa que s´ha de tenir molt en compte a Tailàndia i que és molt important, a més de la paciència, és que t´has d´avançar al possibles contratemps amb antel-lació, no et pots refiar de fer-ho tot a l´últim moment.

Bé, després d´uns dies molt difícils per a tothom a Bangkok,  per fi vaig fer-me amb tota la documentació necessària per poder anar a immigració abans del dia 7 de juliol, l´últim dia de permís que tenia en el meu visat, a tramitar el visat per tot 1 any. La documentació que va fer la universitat relativa a tota aquella “paperassa” per presentar a immigració em va costar 5000 THB ( ara al canvi son 127 EUROS. L´euro està fatal!!! ).

Avui, m´he aixecat a quarts de 7 del matí perquè volia arribar molt dora a immigració, les cues allà son desesperants… He anat amb bicicleta a la universitat, he agafat una furgoneta-taxi fins a la carretera de Chaengwattana a on hi ha el nou complexe d´immigració a Bangkok, molt lluny de casa meva, més o menys hora i mitja de trajecte.

He baixat de la furgoneta una parada abans perquè m´he confós! Anava amb la música de l´Mp3 a tota castanya, he vist un edifici que em sonava i he dit al conductor que parés. La he cagat companys!!! He tingut que parar un taxi perquè la calor era terrorífica, em pensava que em desfaria… Amb el conductor li he parlat amb tailandès, m´ha semblat que ens hem entès, no ha sigut així… Després de mitja hora al taxi li he demanat una altra vegada amb tailandès, a on anava… m´ha dit una altra direcció totalment contraria a la que li havia dit, en fi… he trucat a la meva novia mig nerviós, el trànsit era d´escàndol, per posar-se d´acord amb aquell bon home per dur-me a la oficina d´immigració. Finalment hi he arribat!!!

Un cop a dins del complexe, he anat a fer fotocòpies del meu passaport, entrades al país i d´altres que s´han de presentar al funcionari que t´aten per tramitar el visat. He omplert 2 fulles i he enganxat 2 fotos. Una fulla era per tramitar el nou visat i l´altra per un “reentry” o una entrada per si surto de Tailàndia durant els propers 12 mesos que em permeti no perdre el visat.

M´he esperat més d´una hora per entrar, la gentada era bestia a la secció que m´ha tocat. Durant tota aquella estona, he aprofitat per estudiar tailandés, a l´Mp3 tinc algunes lliçons per acostumar l´oïda als tons que utilitzen els tailandesos i estudiar vocabulari que m´ajuda molt per moure´m per Bangkok.

Un cop ja estava al davant de la Sra. Funcionaria que m´ha atès (tenia cara de pocs amics) he tingut que córrer a fer una fotocòpia que m´havia passat per alt. Després he tornat, sense perdre la tanda i he pagat 1900 THB ( 46 EUROS) per la feina de posar un segell al meu passaport. Una altra vegada estava assegut a la sala d´espera esperant que algú em donés el meu nou visat. Doncs bé… a les 12 del migdia tots els funcionaris paren per anar a dinar i no tornen fins una hora després. M´ha enganxat de ple!

He anat a dinar a un menjador que hi ha a la planta de sota, m´he pres un cafè MOCCA amb nata en un lloc molt “cool” i he tornat puntual a la sala d´espera a esperar el meu desitjat visat.

He esperat poc aquesta vegada, una Sra. Funcionaria ( una altra, no la que m´ha atès en un principi) m´ha cridat i m´ha donat el visat.

Ara tenia que anar a una altra secció per el tema del permís d´entrada a Tailàndia en cas que surti.

Mestres m´esperava a la sala d´espera, m´he trobat un noi d´Alemanya company meu d´universitat. L´estona m´ha passat molt despresa parlant amb em meu amic d´estudis. Finalment, he recollit el meu passaport amb tot en regla! Ja puc estar tranquil per els propers 12 mesos. El permís “reentry” 1000 THB (25 EUROS). Ja veieu que fer un visat no és gratis…

He arribat a casa meva després de passar-me una altra hora i mitja en una furgoneta cansat però content perquè he solucionat el tema burocràtic del visat que és per tornar-se boig.

Una abraçada amics!!!

Jordi Meya.