Arxivar per gener, 2011

Dissabte, 1 / gener / 2011 – Voltants de Nakhon Ratchasima, Isan, Tailàndia .

Hola a tots vosaltres ! Molt bon Any Nou 2011 ! Feia molt de temps que no em passava per aquí. No perdem més el temps !

Estic a Isan, la regió amb més extensió i una de les zones més pobres de Tailàndia,per no dir la que més. Em trobo a la província de Nakhon Ratchasima a un poblet perdut en mig de camps d´arròs, rodejat de natura, aire pur, silenci i bones persones a uns 60 Km. de la capital de la província de Khorat, Nakhon Ratchasima. Estic amb família, per part de la meva companya, estrenant l´any que ha començat avui mateix, el 2011 o el 2554 segons si es mira per el cantó budista .

Sempre que vinc per aquesta regió del país, m´emporto una bona opinió de les persones, sobretot, i de les experiències que tinc l´oportunitat de gaudir, totes elles molt positives, a tenir en compte alhora de tornar a la rutina diària de la ciutat de Bangkok (em refereixo a la senzillesa a la humiltat ). Aquí, visc rodejat de persones molt humils però molt riques de fons, d´esperit. A totes elles, els hi dono les gràcies des del fons del meu cor per la seva acollida, sense fer-me cap distinció perquè sóc un “farang” (persona no asiàtica) que no tenen gaire costum de veure´n per aquesta zona.

Estic feliç d´haver tingut l´oportunitat de començar l´any nou amb la meva companya, la Oil, la dona de la meva vida, la persona de la que estic molt enamorat, cada dia més i amb membres de la seva família. A ella i només gràcies a ella, he tingut l´oportunitat de conèixer una regió i les persones que la conformen, es podria dir, força a fons . Gràcies Oil !

El viatge des de Bangkok va ser llarg, no per els quilòmetres que separen la capital de Tailàndia i la de Khorat, sinó per el trànsit que hi havia a la carretera degut a la fugida en “massa” de Bangkok de milions de persones que volien  passar uns dies a casa dels familiars i amics més propers. Exactament com jo mateix.

Potser, el volum de trànsit el podríem comparar durant els dies que dura el “Songkran” l´Any Nou Tai cap allà al mes d´Abril. Una bogeria !

Vaig trigar a arribar unes 10 hores en arribar a Isan; la sortida de Bangkok va costar de valent, degut al trànsit com he comentat abans. A l´arribar a Khorat, encara tenia que agafar un altre autocar camí de la població a on m´estic ara “Kok Sanga” que es troba amagada entre margues d ´una carretera a 60 km. de Nakhon Ratchasima.

L´autocar que em va dur des de Nakhon Ratchasima fins les rodalies de “Kok Sanga”, no va sortir fins que va estar ple de gent, fins hi tot els passadissos estaven plens de persones de totes les edats a peu dret, que com jo, anaven a algun poblet situat al voltant de la capital de Khorat.

Vaig baixar de l´autocar en un marge de la carretera a prop d´una benzinera i d´un lloc a on hi havien uns taxistes de moto (molt fàcil de reconèixer per el “pitet” que porten).

A aquella hora, ja començava a fer-se fosc. No havia acabat encara el viatge….estava a punt d´arribar, però….Vaig viatjar durant uns quilòmetres amb una moto-taxi fins a casa dels familiars de la meva companya un cop vaig posar-me d´acord amb el preu del viatge. L´aire a aquella hora del vespre era una mica fred, anava amb xancletes, pantalons-vermudes i màniga curta. El clima era diferent que el que havia deixat a Bangkok, bastant més “fred”.

L´entrada de la casa a on he estat durant aquests darrers dies, és humil, vull dir sense luxes igual que l´estructura que la conforma. La primera imatge que vaig veure només entrar-hi van ser alguns dels familiars de la meva companya, asseguts al terra, abrigats parlant i menjant al mateix temps. Em van donar la benvinguda tots mentres la Oil m´anava traduïnt el que em deien ja que no entenc el dialecte d´Isan, la llengua que es parla en aquella zona del país, força diferent del tailandès que estic acostumat a sentir a la ciutat.

Per sopar, un bon plat d´arròs acompanyat blanc o “Khao” amb espècies picants i a dormir.

Em vaig abrigar durant tota la nit, vaig dormir al terra, vaig estar còmode. Em va anar molt bé descansar!

Molt dora al matí em vaig aixecar gràcies al “cant” d´un gall de matinada que voltava a prop de la casa (la vida a pagès té aquestes coses…) .

Allà, tot queda lluny de tot… Per fer un cafè amb llet per esmorzar, s´ha de conduir una moto, cotxe o qualsevol altre tipus de transport uns 15 quilòmetres d´anada a una benzinera i uns altres de tornada cap a casa. Se´m fa molt difícil, tot i portar uns quants anys visquen a Tailàndia, esmorzar un plat d´arròs o de sopa de bon matí. Tampoc, volia fer canviar les costums de la gent local per uns dies, així que, carretera i manta!

Aquell dia, 31 de desembre, al vespre es va preparar un sopar de germanor amb tot el veïnat per celebrar l´entrada del nou any, digue´m que amb “família”. La gent en aquell indret, tenen un tracte quasi bé familiar entre ells, encara que no ho siguin. Tots s´ajuden entre ells al màxim de les seves possibilitats, sempre amb molt bon humor encara que les circumstàncies a vegades siguin feixugues i difícils. L´educació és una premisa que es té molt en compte, que va molt lligada al caràcter dels tailandesos .

El sopar va ser tota una experiència per a mi ! molt positiva ! Imagineu-vos estar sopant l´última nit de l´any amb persones que no ens podíem comunicar verbalment, totes elles molt interessades en fer-me preguntes sobre mi, encara que alguns em coneixien d´altres ocasions. Després d´unes quantes cerveses semblava que la “conversa” era més fluida que no pas al principi.

Hi havia una barbacoa plena bistecs de porc, molt arròs i begudes alcohòliques, cervesa sobretot. Tots vam menjar al terra amb unes “estovalles” per no deixar el menjar que toqués directament el terra natural.

Vaig a anar cap a dormir amb l´estomac molt ple, fins i tot pensava que vomitaria en qualsevol moment , massa picant barrejat amb cervesa…. No em vaig arribar a emborratxar, una mica alegre sí però no va passar d´aquí.

Va ser curiós perquè vaig anar a dormir abans de celebrar la nova entrada d´any, cap allà a les 10 de la nit, just un parell d´hores abans del canvi d´any. Em vaig posar l´alarma del telèfon mòbil  perquè volia trucar als meus pares a Ripoll com vaig fer el passar any per desitjar-los un bon any nou encara que a Catalunya faltaven 6 hores per passar al 2011 .

Un cop vaig xerrar durant una estona amb la família, altra vegada al llit a dormir fins al matí següent .

El primer dia de l´any no vaig fer gaire, descansar sobretot durant tot el matí després de tornar de la benzinera 15 Km. lluny per fer el cafè corresponent com havia fet el dia abans .

Vam dinar amb família a sobre d´una fusta, rodejats de gossos i de “bon rotllo”. La meva companya va cuinar un arròs amb pollastre realment deliciós i el seu fill, va fer una amanida típica de la zona coneguda com “Papaya Pok Pok” o “Som Tam” (amanida de “papaia”).

Després de quedar-me dormir durant una bona estona, fins hi tot vaig somiar, vaig anar amb la meva companya a visitar uns familiar que tenen una granja amb animals com algun porc, gallines, gats, gossos i una màquina per moldre el poc arròs que han pogut collir recentment, menys que altres collites degut a les pluges torrencials que van negar la majoria de camps d´arròs, el principal aliment dels tailandesos i de milions d´asiàtics .

Vam pensar que podria ser una bona idea fer una “barbacoa” per sopar així que vaig conduir la moto fins a una població força a prop per anar a un mercat a comprar carn i verdures per sopar.

Fa temps que visc a Àsia, he viatjat per països com Índia o Cambotja entre d´altres, he vist molts mercats a on tot està barrejat, sense cap condició higiènica aparent. El mercat que vaig visitar, em va recordar a aquests països que he esmentat perquè el menjar i en particular, la carn, estava estesa a sobre d´una taula sense protecció, ni vidre, sota d´un sol de justícia i tothom tocant la carn sense netejar-se les mans. Un es pensa que ho ha vist tot i no és així, sempre et trobes en situacions en qualsevol moment que no et deixen indiferent .

Encara, a aquelles hores, em feia mal la panxa, (sempre que viatjo em passa) així que buscar una farmàcia per compra “Omeprazol” per alleugerir el malestar que tenia.

Com el mercat que acabava de visitar i de comprar, la farmàcia també era curiosa perquè compartia espai amb una drogueria, és a dir, tant podies comprar medicaments com salfumant, hehehehe…. “Amazing Thailand” .

El fill de la meva companya, la seva filla i ella van preparar una “barbacoa” collonuda ! primer, al carrer vam fer foc amb l´ajuda de carbó per fer el caldo que, més tard, faríem servir per bullir les verdures. Després van posar la “barbacoa” a dins de casa per fregir la carn. Tot boníssim fins hi tot ho vaig trobar millor que les barbacoes que de tant en tant menjo a Bangkok, que també són molt bones.

Els fills de la meva companya són encantadors, ho dic de tot cor, sóc molt sincer amb aquestes paraules. Al principi, tenia una idea equivocada del fill, segurament, per falta d´una comunicació fluïda entre nosaltres….És de persones intel-ligents rectificar en cas necessari, vaig jutjar-lo malament, estava equivocat. És un bon noi ! M´en adono, que encara tinc que aprendre molt .

Ostres…No em podia ni moure de tant que vaig menjar i riure durant el sopar! Em va costar de valent poder dormir i descansar.

Ara ja estic a punt de tornar a Bangkok, a la rutina diària de la feina i d´estudis, que no es poca!

Torno un dia abans del previst perquè no vull trobar-me el mateix volum de cotxes a la carretera que em vaig trobar al viatge de Bangkok a Isan.

Aprofitaré per descansar a casa abans de tornar a la feina.

Us desitjo un magnífic any 2011 ! personalment, que sigui millor que el 2010 .

Sincerament,

Jordi Meya .

p.d: Gràcies als meus pares, novia i als amics de veritat que mai m´han deixat sol en els moments difícils .

A la família de la Oil i la gent que he compartit experiències a Isan, molta sort ! Gràcies !

Anuncis