Arxivar per Abril, 2011

Chiang Rai, divendres, 15 / abril / 2011

He caminat una estona per els carrers estrets i foscos que hi ha al voltant de la pensió a on estic a Chiang Rai mentre escoltava al mateix temps el “Dark Side of The Moon” dels grans “Pink Floyd” gràcies a l´Mp3 “pirata” que encara funciona a hores d´ara .

Al matí, encara tenia la moto que vaig llogar un parell de dies enrera, o sigui que he conduït fins al temple blanc o el “Wat Rong Khun” una de les “atraccions” més visitades a Chiang Rai .

No m´ha costat gaire arribar-hi, hi ha 15 km´s des de la pensió, la carretera està molt bé i, com que és turistic, molt turistic ! si preguntes tothom sap a on és . Cap problema doncs !

Ha sigut bona idea anar-hi de bon matí, així una vegada més, esquivar tots aquells que es passen el dia tirant aigua a tot arreu, perquè encara dura el Songkran . És una bogeria total anar a qualsevol lloc és quasi bé missió impossible !

He quedat sorprès a l´arribar al temple la munió d´autocars aparcats, estava ple de turistes que semblaven que estiguessin posseits fent fotos de tot arreu i de tots els angles possibles del temple “paranoia” de Chiang Rai, un lloc amb una atmosfera extranya . Ara m´explico .

Aquest temple no és comú a Tailàndia, combina l´art més antic tailandès i la cultura amb l´art modern, tot ell està “decorat” molt subrealista, com si el mateix Dalí (salvant les distàncies) hi hagués treballat . Per exemple, al mateix temple principal a on hi ha una imatge de Budha que sembla que domini tot el recinte també hi ha un mural que representa l ´univers a on hi surten personatges tan característics com el mateix Bin Laden, en George Bush o l´amic Batman . El proposit de tota aquesta paranoia és mostrar l´art antic tailandès amb el que passa al Món durant els nostres dies, per això, el temple està en constant remodelació .

No només la bogeria està a l´interior del temple, també a l´exterior a on s´hi troben calaveres penjades dels arbres, alguna empolla de whiskey, cares de patiment i d´altres artilugis varis …..

Com he repetit algunes vegades UNA PARANOIA TOTAL que té molt èxit sens dubte com molt bé he pogut comprovar .

No m´ha agradat un “detall” que, sincerament, no he vist del tot encertat . Es tracta d´un cartell informatiu que es troba a l´ entrada del recinte i que diu que els turistes (no tais) no podem entrar al temple sense un guia autoritzat (jo ho he fet sense problema) perquè s´han trobat últimament que alguns d´aquests “gamberros” han fet malbe algunes obres . I jo em pregunto : “ Que no hi ha tailandesos que tinguin més barra del normal ? que totes els desperfectes només en tenen la culpa els “farangs ?” No sé, em sembla que no és una bona “propaganda” si volen mostrar el temple als estrangers . En fi …. és el que hi ha …..

Al cap d´una estona he tornat, ràpidament, cap a la pensió perquè a partir del migdia, la guerra d´aigua tornava a l´atac ! No volia quedar xop fins al cap d´amunt .

Després de dinar, he intentat demanar un taxi a la mateixa pensió per anar a un centre comercial a comprar un portàtil nou, malauradament el meu  m´ha dit adéu aquest matí molt dora . Ha passat a millor vida . Impossible trobar un taxi, o sigui que m´he quedat a l´habitació llegint el llibre de la biografia del Dalai Lama ( a veure si l´acabo perquè fa temps que el tinc una mica oblidat perquè vaig “de cul” a Bangkok ) .

M´ha anat bé no tenir ordinador ni tampoc televisió a l´habitació . M´ha ajudat a pensar amb mi i amb les persones més importants de la meva vida, els pares, la família més propera i la meva novia que aviat serà la meva dona

Bé, d´aquí a unes hores me´n torno cap a casa, vull dir a Bangkok, ja s´han acabat pràcticament les últimes vacances de solter !

Sincerament,

Jordi Meya .

Anuncis

Chiang Rai, dimecres, 13 / abril / 2011 .

Avui, al matí feia una mica de “fresqueta”, la nit passada ha plogut molt hi ha hagut llamps i trons per això ha refrescat . A tota la gent que celebra el Songkran no li importava gaire mullar-se o mullar als altres tot i la baixada de la temperatura .

Avui, he conduit la moto fins a Mae Sai, l´últim poble del nord de Tailàndia situat a 70 quilòmetres del meu “camp base”, Chiang Rai .

Volia anar fins a la frontera d´entrada a Myanmar, l´antiga Birmània, per veure l´ambient per allà i també per “escapar” una mica de tot el merder que hi ha als carrers de Chiang Rai per la celebració del Songkran . És impossible anar a qualsevol lloc sense quedar-se xop, la gent va a “sac” tirant aigua a tothom sense pietat .

A mig camí, més o menys, he parat a un “xiringuito” a peu de carretera a estirar les cames (tenia el cul ben adormit, quasi bé anestesiat) i a fer un cafè . Al cap d´una estona, he tornat a tirar a munt amb la moto i ja no he parat fins arribar a Mae Sai, fins a la mateixa frontera, al control d´immigració .

He intentat passar fins a l´entrada de Myanmar seguint una cua de gent que anava carregada amb bosses però no he pogut arribar fins a on volia finalment, un parell d´homes m´han fet tornar enrere . He demanat a una policia tailandesa a que em faria “gràcia” fer-me unes fotos de record i m´ha dit que passés per un camí que travessa un mercat local fins a un punt a on hi ha tota la gent que no té permís d´un sol dia o visat per entrar a Myanmar . Des d´allà podria fer fotos .

Jo, no portava el passaport al damunt, no podia fer res per entrar al país veí de Tailàndia i crec que si l´hagués portat a sobre tampoc hauria fet tota la “paperassa” per només estar-mi només una estona . Ja n´he tingut prou des del lloc a on he arribat i també en tinc prou de visats, permisos i més etc …. que tinc que fer cada 90 dies a Bankgok .

A la frontera he pogut veure diferents persones, no només tailandesos sinó també birmans, ho dic perquè la roba i sobretot les “marques” de pintura a la cara els delatava . Ha estat bé estar per allà .

Una cosa que m´ha cridat l´atenció mentre feia unes fotos de l´ambient ha sigut veure un grup d´italians que anaven acompanyats per una guia tailandesa que parlava un italià de molt nivell. He parat “l´orella” mentre explicava als turistes temes relacionats amb la frontera . Reconec, que m´agrada veure-sentir persones d´un altre continent parlant o fent d´interprets a persones fent servir idiomes molt diferents a la seva llengua materna, gramaticalment per exemple .

A Mae Sai, a part de la frontera no hi ha res més remarcable, em sembla …. És cert que no aconsegueixes avorrir-te perquè hi ha una gentada a munt i avall que va d´un a país a un d´altre però a part d´això …. Bé, que al cap d´una bona estona d´estar per allà amb la meva càmera que “treia fum” he tirat camí de baixada directament a Chiang Rai .

He trobat gent ruixant aigua a la carretera de camí a Mae Sai, com de camí de tornada a Chiang Rai . Jo, els hi feia que no amb el cap, a vegades feia servir la botzina de la moto o els hi deia que no em venia bé mullar-me amb tailandès . He aconseguit escapar-me de quedar ben moll de dalt a baix, fins hi tot a Chiang Rai he pogut arribar a l´habitació sense un gota d´aigua al damunt . Encara no m´ho crec …..

A mig camí, he parat a dinar. Quina gana tenia i quin mal als ous i al cul de tanta moto ……

He vist un restaurant a peu de carretera que podia estar bé …. He entrat i m´han donat el menú, tot amb tai . Encara no sóc capaç de llegir fluït el tailandès, he fet un curs i la propera setmana en començaré un altre d´escriptura tai i de lectura . M´agrada ! però encara em falta molta pràctica, em portarà temps agafar confiança i fluïdesa . En fi …. que el menú estava en tailandès però el menjar era del Vietnam, en serio !

Fent cas a la cambrera, he menjat unes fulles de menta i altres fulles que no sé el nom, amb una mena de pasta molt fina que la feia servir per embolicar el “menjar”, alls, bitxos i salsa, sense arròs per acompanyar . La cambrera m´ha ensenyat com ho tenia que fer,  (parlo del menjar no del que penseu) tenia la sensació que era una vaca menjant tanta herba . Al final m´ho he acabat tot i no  m´ha fet mal .

Gran part de camí a Chiang Rai des d´aquell restaurant està ple de parades de pinya als dos cantons de la carretera, és impressionant, digne de ser vist i olorat . He parat a comprar una bossa de pinya fresca, ayyyy que bona ! Per mi la millor fruita del Món és la de Tailàndia sense cap mena de dubte !

Estava parat a aquella parada de venda de pinya fresca i he vist a l´altre cantó de la carretera a sobre d´un petit turó una estàtua-imatge d´un Buda just al costat d´un temple . Es veia interessant, res que hi he anat amb un “cop de moto” . He fet unes fotos i he estat mirant el paisatge que és molt bonic ! encara hi ha molt color verd, muntanyes no gaire altes però muntanyes plenes d´arbres amb moltissima vegetació . L´aire és pur a tota aquesta zona, els meus pulmons ho noten perquè no faig servir el “Ventolin” (tinc asma) gens .

Ja a Chiang Rai, he vist una desfilada al carrer que hi participaven diferents carrosses amb noies i nois amb vestits tradicionals de la Tailàndia del nord . Avui, és el dia més important del Songkran hi ha actes com aquests a tot Tailàndia. M´ha agradat les carrosses, les noies i l´ambient !

I res més …. He descansat a l´habitació i he sopat una altra vegada al Mercat Nocturn .

Jo, no tinc ganes de “festa”, estic aquí per relaxar-me, vaig de cul a Bangkok . El que el cos em demana és estar tranquil, al meu “rotllo” i estic content perquè m´està anant molt bé estar aquí lluny de la ciutat i dels compromisos . Necessitava uns dies per estar amb mi mateix . La gent va molt “passada de voltes” durant aquests dies, a mi no m´interessen aquests rotllos .

Bona nit !

Jordi  Meya .

Chiang Rai, dimarts, 12 / abril / 2011 .

 

He dormit molt bé, recordo que he somniat alguna cosa relacionada amb el meu passat a Ripoll però que a hores d´ara no puc esbrinar el que era …. és igual, m´he despertat amb energia i amb ganes de voltar per Chiang Rai amb la moto, fer fotos i passar el primer dia del Songkran, la festa de l´aigua o la guerra d´aigua, millor dit ! a Chiang Rai . Així ho he fet !

 

Aquest matí, he esmorzat a la primera pensió a on vaig estar, les habitacions no m´agraden però sí el menjar ! L´esmorzar, per exemple, és realment bo, hi ha quantitat, és barat, i a més, les persones que porten el negoci són molt simpàtics . Segur que repetiré abans de tornar a Bangkok el dissabte a primera hora .

 

Sí ! només porto 3 dies a Chiang Rai i he estat a 3 pensions diferents, per no perdre la costum, avui al matí he tornat a buscar- ne´n una d´altra, no és que no m´agradava l´habitació, no és això, la connexió d´Internet no anava  ni amb benzina .

 

Ara, estic en una pensió que fa molta patxoca ! estic en una casa de fusta de teca al més pur estil tailandès de la regió del nord ! Hi ha piscina, està en un lloc molt tranquil, no gaire complicat d´anar al centre i el més important, l´habitació és ample, bon llit, barata i amb una connexió a la xarxa amb “cara i ulls”. Tot el que necessito per estar-hi plenament a gust ( bé ! per demanar, m´agradaria que la meva companya estigués amb mi també però no pot ser …. en fi …. la trobo a faltar ! ) .

 

Avui, ha sigut molt complicat poder anar a qualsevol lloc de Chiang Rai, hi havia i haurà una batalla campal d´aigua, una GUERRA millor dit ! a tota la ciutat ! És normal perquè és el Songkran, la festa de l´aigua a Tailàndia, és molt important per tots els tais, ho sé perquè fa anys que ho veig i sigui a on sigui del país per aquestes dates, la gent, tothom! grans i petits ho viuen molt !

 

No està bé, no deixar-se mullar per els altres, encara que et tirin a sobre galledes d´aigua, així és la tradició, ningú ho fa de mala fe, que ningú, sius plau ! si està a Tailàndia durant aquesta festa s´enfadi ! La cultura i la tradició per aquesta festa és d´aquesta manera, mireu les cares de la gent, són FELIÇOS !

 

Per moments, tenia molt la sensació que jo era el protagonista d´un vídeo-joc de la “Play Station” perquè anava “esquivant” a tothom que em volia ruixar d´aigua, portava la càmera per fer fotos a la gent celebrant el Songkran i per anar a veure alguns llocs que m´interessaven de la ciutat . Ha sigut impossible …. No es salva ni Déu de quedar ben xop ! hehehehe …. jo tampoc ! hahahaha ….

 

Avui, he tornat a la muntanya a prop de l´antic aeroport a on hi ha el Temple de “Doi Khao Kwai” per veure la ciutat de Chiang Rai des d´allà a dalt i fer unes fotos de tot l´entorn que rodeja aquella paratge tant bonic !

 

No hi havia ningú, només un parell de monjos que molt amablement m´han saludat . Més tard, i mentre feia unes auto-fotos un parell d´homes tais han vingut a fer-me unes quantes preguntes per saber d´on era, a on vivia, si m´agradava el Barça, etc …. Hem rigut una mica parlant de la diferència de temperatura entre Bangkok i Chiang Rai entre d´altres .

 

De tornada a la ciutat, he parat a fer un cafè i a menjar-me un tros de pastís de xocolata que vaig veure ahir mentre feia un altre cafè al mateix lloc . Avui, no m´he pogut resistir-me de tastar-lo ! Després, he aparcat la moto i m´he deixat “anar” fent fotos a la “penya” que estava ruixant aigua amb galledes, pistoles de plàstic, palanganes, etc…. celebrant el Songkran . Collons ! quin fart de riure, tothom ben mullat ballant al mig del carrer amb la música a tope gràcies a tot uns equips d´altaveus d´alta potència improvisant tot al mateix carrer . Ho tenen molt per mà !

 

Per sopar, he anat al Mercat Nocturn o “Night Bazaar” en anglès. Allà, he voltat una mica mirant algunes parades de roba i d ´art que m´han cridat l´atenció . Una altra cosa que SÍ que em crida molt l´atenció són els preus que en general són molt més barats que no pas a Bangkok, molt MÉS !

 

He sopat una amanida de fruita, un cocktail de gambes amb salsa i una bona cervesa “Leo” ben freda . Una cambrera s´ha acostat a mi a veure si li podia dir unes quantes paraules en castellà, portava la camisa del Barça i segurament ha assimilat que jo era “espanyol” . En fi …. molt simpàtica, com la gran majoria de les persones que he anat coneguen fins ara !

Vinga ! bona nit des de la meva cabana de fusta de teca !

Salutacions altra vegada des de Chiang Rai  !

 

Jordi Meya .

 

Chiang Rai, dimarts, 12 / abril / 2011 .

Avui, m´he aixecat a quarts de set del matí i després d´una bona dutxa i un esmorzar d´aquells per agafar energia per aguantar amb forces, he anat a buscar un altre lloc per dormir perquè el que he estat la primera nit hi havia humitat que de tant en tant sentia l´olor. En fi, que ja estic en una altra habitació més acondicionada que l´anterior però amb pitjor connexió a Internet …. No es pot tenir tot al mateix temps . Ja em tornaré a canviar, cap problema !

He llogat una moto per les properes 24 hores a la mateixa pensió a on he esmorzat i deixat l´habitació. De seguida, m´he posat el casc, he agafat la guia de Tailàndia i “carretera i manta” fins a la població de Sop Ruak situada a pocs quilòmetres de Chiang Saen per veure a on s´ajunten Birmània i Laos amb Tailàndia tots envoltats per el riu Mekong .

M´esperaven 70 quilòmetres fins arribar fins al Triangle d´Or . Amb l´ajuda d´un mapa que m´han donat a la pensió i unes quantes preguntes que he fet, no ha sigut difícil arribar fins a Sop Ruak . A més, la carretera es pot dir que és força transitable, encara que hi ha algun tram amb obres, i sense ulleres, com era el meu cas, els ulls s´emplenaven de pols, etc… però bé ! fàcil anar fins allà !

El riu Mekong, és una bona referència fins arribar al Triangle d´Or, només tens que anar seguint la carretera per la mateixa bora del riu i quan estas a punt d´arribar a l´horitzó pots veure un estàtua gegant d´un Buddha que és la senyal del lloc a on es troben els 3 passos fronterers, Tailàndia, Laos i Birmània al Triangle d´Or .

Sop Ruk, és una població molt petita, no hi ha pràcticament trànsit ni res interessant a veure sino és el Triangle d´Or i el riu Mekong . Per sort, no m´he trobat gaires turistes i això que a Tailàndia és periòde llarg de vancances, és Songkran, l´Any Nou Budista . Tot molt tranquil per allà i amb un clima collonut sense fer massa calor !

Potser, he estat un parell d´hores fent fotos i donant voltes per la població mirant l´ambient i fent un cafè fins hi tot . Em notava que m´estava posant vermell dels braços, la cara i el cap per el sol que m´ha ben agafat de camí fins allà . Es ben cert que a Tailàndia, encara que sembli que està núvol, el sol apreta de valent i és molt fàcil cremar-te o simplement posar-te vermell .

A part del Triangle d´Or, es pot dir que una de les “atraccions” de Sop Ruak és La Casa de L´Opi, una mena de museu que no he visitat on s´explica el motiu del nom de la ruta del Triangle d´Or, entre d´altres… Per fer 5 cèntims, antigament era una ruta a on es feia tota classe de contrabant d´entrada i sortida a Tailàndia, l´opi era una de les “mercaderies” reina d´aquest tipus de màfia que sembla que ja ha acabat gràcies a les ajudes de la Família Reial de Tailàndia que durant anys va promoure i animar a la gent d´aquella zona a guanyar-se la “vida” fent altres tipus de feina, com he pogut saber fa un temps .

Potser, un altre dia, explico més a fons el que és el Triangle d´Or, potser caldria i estaria bé !

El camí de tornada a Chiang Rai, no se m´ha fet llarg però el cul se m´ha ben adormit, hehehehe …. he parat a “estirar les cames” i tot ! hehehe …. En fi … avui, he estat pràcticament fins a mitja tarda amb la moto a la carretera, cosa que m´agrada molt, conduïr vull dir .

Quan entrava a Chiang Rai, he vist una cafeteria que feia molt bona pinta des de l´exterior, o sigui que hi he parat a fer un cafè “expresso” . La veritat és que hi tornaré perquè el cafè estava molt bo ! Un lloc “xul-lo” amb connexió a Internet Wifi i ordinadors Apple en comptes de Pc´s . Collons, collons ! …..

Al mateix bar i mentres feia el cafè, he anat llegint un revista “magazine” de només Chiang Rai, per exemple, llocs interessants per visitar, hotels, pensions, rutes, etc… He vist que hi un mirador en una muntanya molt a prop de l´antic aeroport i també un temple . He conduït la moto fins allà més tard .

Està com a uns 20 minuts de la pensió a on estic, amb moto, no a peu . Quan he arribat a l´antic aeroport, m´ha fet gràcies veure molta gent fent esport a la mateixa pista d´aterratge ! gent amb bicicleta, jugant a pilota, a tennis, etc…. Una bona atmosfera i molt sana per cert !

Hi ha una bona pujada fins arribar al mirador ! he vist alguns ciclistes que les passaven més que magres per superar les rampes i arribar fins a dalt . La moto anava fent …..

La vista és molt maca des d´allà a dalt, es veu tota la ciutat de Chiang Rai, es veu clarament la seva forma . El paisatge és molt bonic, certament ! Mira que la càmara de fotos sempre la porto amb mi, es com si fos la meva “3a. ma” de veritat però aquesta vegada me l´havia deixat a sobre del llit, o sigui que hi tindré que tornar-hi una altra vegada . No vull marxar sense fer-hi unes fotos de record . El paissatge, com deia més amunt, és preciós !

Per altra banda, ja es veu gent per els carrers tirant aigua a tot deu, la guerra d´aigua ja ha començat ! A partir de demà i fins el cap de setmana serà Songkran, la festa de l´aigua i una de les dates més importants marcades al calendari per tots els tailandesos ,sense exepció !

I poca cosa més puc explicar, que estic molt bé ! m´agrada molt tot l´ambient, la ciutat de Chiang Rai i voltants i espero que fins que torni a Bangkok gaudir-ho tot al màxim !

Una abraçada des de Chiang Rai !

Salutacions,

Jordi Meya .

Chiang Rai, diumenge, 10 / abril / 2011.

Feia alguns anys que no em “penjava” la motxilla a l´esquena, ja em pensava que m´havia oblidat d´aquella sensació    d´aventura quan es comença un viatge de baix pressupost o el que és més important, barrejar-se culturalment amb la gent de la regió que visitaré durant 7 dies, en comptes d´anar amb un viatge rotllo turístic tot organitzat previ pagament en avançat . Hola a tothom, estic la ciutat de Chiang Rai, al nord de Tailàndia .

Sortia de casa, a Bangkok amb la meva companya, la Oil (aviat la meva dona, ens casem a Bangkok en breu) cap a quarts de 6 de la tarda, pràcticament 2 hores abans de que sortís l´autocar que m´havia de portar fins a Chiang Rai . A Bangkok, s´ha de ser previsor alhora d´anar a qualsevol lloc i molt especialment durant aquesta època de l´any, el “Songkran” o Any Nou de l´era budista .

No estàvem equivocats, vam trigar 1 hora en arribar a l´estació de “Mo Chit” només per fer 10 quilòmetres . Aquesta estació és descomunal perquè es d´on surten tots els autocars que fan rutes per el nord del país . Ahir, era un tot un “show” estar per allà, un caos absolut de gent amunt i avall buscant bitllets per anar a visitar la família i d´altres buscant el número d´andana per pujar a l´autocar . L´atmosfera aquelles hores i amb tota aquella gentada era dura, l´aire contaminat perquè els autocars estaven en marxa, fileres d´autocars amb els motors en marxa, de bojos !Vaig agafar mal al coll, perfecte per el meu asma …..

Li vaig dir adéu a la Oil just abans de que agafés l´autocar direcció a Isan, no sense donar-li un peto “d´amagatotis” perquè a Tailàndia no està ben vist aquest tipus d´accions en públic tot desitjant-li un Feliç Any Nou !

El viatge fins a arribar a fins aquí ha sigut llarg, tota la nit viatjant per un total de 12 hores de carretera i manta i només amb un sol conductor ! En una de les parades l´he vist fent estiraments i refrescar-se la cara i jo li he preguntat si es trobava en condicions, etc…. M´ha fet un gest com: “Ei tiu, sóc el paio més fort del Món ! Tranky !”

Com de costum, no he pogut dormir en tot el viatge, res uns quants “cops de cap” que m´han deixat més baldat que no pas relaxat . Ah ! Ha viatjat una noia al meu costat que no li he vist la cara en tot el viatge perquè només feia que mirar per la finestra . Increïble però cert !

L´estació d´autobusos de Chiang Rai, no és ni de bon tros l´estació de Mo Chit, hi havia gent però amb molt més espai . Una cosa que m´ha agradat al baixar de l´autocar ha sigut la sensació de respirar aire pur, sense contaminació ! Ho he sentit de seguida, ha sigut com dir : “Ostia ! començo el dia de puta mare !”.

Els paisatges encara són verds en aquesta època, just abans de començar una llarga temporada de pluges com costum . Visc a Bangkok però jo sóc un paio que estima la muntanya, sóc del Ripollès un dels paratges més bonics de tot el Món . Necessito aquesta “connexió” amb la natura, aquests dies de relax a la muntanya m´aniràn de conya ! n´estic convençut ! Ja en tenia ganes !

De seguida, només posar el peu a terra, uns quants homes s´han acostat oferint el seu taxi per dur-me a la pensió . He “esquivat” el primer “control”, sé que hi ha sempre transports més barats a la mateixa estació, es clar ! He “pactat” el preu amb un senyor perquè em portés fins a la pensió a on estic ara mateix escrivint aquest post, la “guest house Chat” just al costat de l´hospital de la població .

He arribat a la pensió, he comentat al senyor que m´ha atès que tenia una reserva feta, (no ho faig mai però no volia tenir cap ensurt en aquesta època que la gent viatja molt degut al “Songkran”) m´ha ensenyat una habitació que feia molta olor d´humitat i que no la he volgut agafar. Per el mateix preu, m´ha ofert una d´altra al davant del restaurant més neta i amb un ambient interior més agradable . Lo millor és que hi ha Internet a tot el recinte ! Ja estic situat i lloc per deixar la motxilla .

Després de fer una bona migdiada, he anat a “inspeccionar” la ciutat que no es gens gran, amb una tarda es pot dir que ja he vist el més interessant . Primer però, he parlat amb el responsable de la pensió a veure quins preus m´ofereria per fer algun trekking per les muntanyes i per anar a fer la ruta del “Triangle d´Or” a tocar amb la frontera de Laos i Birmània . Es clar ! els preus desorbitats, molt cars . El motiu : “Sorry sir there is not almost any turist at this time of the year” o el que és el mateix en català: “Ho sento senyor però no hi ha quasi bé cap turista en aquesta època de l´any” . Ho he deixat estar .

He visitat un parell de temples, un que és una rèplica a escala molt més petita del “Wat Phrakeo” de Bangkok a on hi ha la imatge del “Buddha d´Esmeralda” molt important per a tots els tailandesos .

Una cosa que m´ha sobtat força és l´aspecte de la gent, semblen més laosians que no pas tailandesos, fins hi tot, quan he parlat amb alguns en tailandès, l´accent l´he trobat diferent  comparant-lo amb el que he estudiat a l´escola a Bangkok o amb de la meva companya, entre d´altres . Una cosa es certa, la gent de poble, les persones que viuen en àrees rurals són molt més simpàtiques que les de ciutat, em sembla que és una cosa comú en tots els països del Món .

També he tingut temps per arribar fins a l´oficina d´informació. En principi em pensava que a Chiang Rai no ni havia cap perquè vaig amb una guia de l´any 2004, a on no està remarcat que existís aquesta oficina . Doncs sí ! l´he trobada i he parlat amb un parell de nois a veure si em podien donar uns consells per fer alguna excursió d´un sol dia com per exemple anar a “Mae Sai” o a “Chiang Saen”. M´han dit que llogui una moto i que hi vagi per el meu compte que no hi ha cap perill i que m´estalviaré unes comissions altes si ho faig via agència de viatges . Demà suposo que en faré alguna d´aquestes que comento .

Com que no fa calor, he caminat durant 1 hora més o menys buscant el riu de la ciutat el “Mae Kok River”. He fet pujada, baixada, he demanat a la gent que m´anava trobant per el camí a veure si em podien indicar a on és el riu, etc…. he fotos amb unes criatures que quan m´han vist han dit en veu alta : “FARANG!!!!!!!” ( En tai és la paraula que fan servir els locals per parlar dels estrangers). Quina gràcia que m´han fet i que content que he estat fent-los fotos mirant els seus somriures plens de felicitat ! No hi ha res millor al Món que el somriure d´una criatura sigui de la raça que sigui .

He arribat al  riu amb una bicicleta “Rikshaw” un tipus de transport “públic” dut per una persona que pedala una bicicleta força vella . Potser ho he comentat alguna vegada però sempre que viatjo en zones que són pobres o humils de qualsevol país, de veritat que sóc conscient que tinc sort, ostia ! si em comparo amb algunes persones que em vaig trobant . Em queda molt per aprendre, a vegades em queixo sense raó si ho vull enfocar-ho amb la vida que tenen moltes persones del 3r. Món malauradament ….

M´ha agradat molt l´estona que he estat per allà, hi havia gent menjant, unes d´altres banyant-se al riu, parades de menjar, etc… bon rotllo certament !

Ara, ja estic a punt de sopar, aquí ja es fa de nit .

Ens tornem a retrobar aquí mateix demà .

Salutacions !

Jordi Meya .