Amb la meva motxilla al nord de Tailàndia . Ara, a Chiang Rai !

Posted: 10 Abril, 2011 in Tailandia

Chiang Rai, diumenge, 10 / abril / 2011.

Feia alguns anys que no em “penjava” la motxilla a l´esquena, ja em pensava que m´havia oblidat d´aquella sensació    d´aventura quan es comença un viatge de baix pressupost o el que és més important, barrejar-se culturalment amb la gent de la regió que visitaré durant 7 dies, en comptes d´anar amb un viatge rotllo turístic tot organitzat previ pagament en avançat . Hola a tothom, estic la ciutat de Chiang Rai, al nord de Tailàndia .

Sortia de casa, a Bangkok amb la meva companya, la Oil (aviat la meva dona, ens casem a Bangkok en breu) cap a quarts de 6 de la tarda, pràcticament 2 hores abans de que sortís l´autocar que m´havia de portar fins a Chiang Rai . A Bangkok, s´ha de ser previsor alhora d´anar a qualsevol lloc i molt especialment durant aquesta època de l´any, el “Songkran” o Any Nou de l´era budista .

No estàvem equivocats, vam trigar 1 hora en arribar a l´estació de “Mo Chit” només per fer 10 quilòmetres . Aquesta estació és descomunal perquè es d´on surten tots els autocars que fan rutes per el nord del país . Ahir, era un tot un “show” estar per allà, un caos absolut de gent amunt i avall buscant bitllets per anar a visitar la família i d´altres buscant el número d´andana per pujar a l´autocar . L´atmosfera aquelles hores i amb tota aquella gentada era dura, l´aire contaminat perquè els autocars estaven en marxa, fileres d´autocars amb els motors en marxa, de bojos !Vaig agafar mal al coll, perfecte per el meu asma …..

Li vaig dir adéu a la Oil just abans de que agafés l´autocar direcció a Isan, no sense donar-li un peto “d´amagatotis” perquè a Tailàndia no està ben vist aquest tipus d´accions en públic tot desitjant-li un Feliç Any Nou !

El viatge fins a arribar a fins aquí ha sigut llarg, tota la nit viatjant per un total de 12 hores de carretera i manta i només amb un sol conductor ! En una de les parades l´he vist fent estiraments i refrescar-se la cara i jo li he preguntat si es trobava en condicions, etc…. M´ha fet un gest com: “Ei tiu, sóc el paio més fort del Món ! Tranky !”

Com de costum, no he pogut dormir en tot el viatge, res uns quants “cops de cap” que m´han deixat més baldat que no pas relaxat . Ah ! Ha viatjat una noia al meu costat que no li he vist la cara en tot el viatge perquè només feia que mirar per la finestra . Increïble però cert !

L´estació d´autobusos de Chiang Rai, no és ni de bon tros l´estació de Mo Chit, hi havia gent però amb molt més espai . Una cosa que m´ha agradat al baixar de l´autocar ha sigut la sensació de respirar aire pur, sense contaminació ! Ho he sentit de seguida, ha sigut com dir : “Ostia ! començo el dia de puta mare !”.

Els paisatges encara són verds en aquesta època, just abans de començar una llarga temporada de pluges com costum . Visc a Bangkok però jo sóc un paio que estima la muntanya, sóc del Ripollès un dels paratges més bonics de tot el Món . Necessito aquesta “connexió” amb la natura, aquests dies de relax a la muntanya m´aniràn de conya ! n´estic convençut ! Ja en tenia ganes !

De seguida, només posar el peu a terra, uns quants homes s´han acostat oferint el seu taxi per dur-me a la pensió . He “esquivat” el primer “control”, sé que hi ha sempre transports més barats a la mateixa estació, es clar ! He “pactat” el preu amb un senyor perquè em portés fins a la pensió a on estic ara mateix escrivint aquest post, la “guest house Chat” just al costat de l´hospital de la població .

He arribat a la pensió, he comentat al senyor que m´ha atès que tenia una reserva feta, (no ho faig mai però no volia tenir cap ensurt en aquesta època que la gent viatja molt degut al “Songkran”) m´ha ensenyat una habitació que feia molta olor d´humitat i que no la he volgut agafar. Per el mateix preu, m´ha ofert una d´altra al davant del restaurant més neta i amb un ambient interior més agradable . Lo millor és que hi ha Internet a tot el recinte ! Ja estic situat i lloc per deixar la motxilla .

Després de fer una bona migdiada, he anat a “inspeccionar” la ciutat que no es gens gran, amb una tarda es pot dir que ja he vist el més interessant . Primer però, he parlat amb el responsable de la pensió a veure quins preus m´ofereria per fer algun trekking per les muntanyes i per anar a fer la ruta del “Triangle d´Or” a tocar amb la frontera de Laos i Birmània . Es clar ! els preus desorbitats, molt cars . El motiu : “Sorry sir there is not almost any turist at this time of the year” o el que és el mateix en català: “Ho sento senyor però no hi ha quasi bé cap turista en aquesta època de l´any” . Ho he deixat estar .

He visitat un parell de temples, un que és una rèplica a escala molt més petita del “Wat Phrakeo” de Bangkok a on hi ha la imatge del “Buddha d´Esmeralda” molt important per a tots els tailandesos .

Una cosa que m´ha sobtat força és l´aspecte de la gent, semblen més laosians que no pas tailandesos, fins hi tot, quan he parlat amb alguns en tailandès, l´accent l´he trobat diferent  comparant-lo amb el que he estudiat a l´escola a Bangkok o amb de la meva companya, entre d´altres . Una cosa es certa, la gent de poble, les persones que viuen en àrees rurals són molt més simpàtiques que les de ciutat, em sembla que és una cosa comú en tots els països del Món .

També he tingut temps per arribar fins a l´oficina d´informació. En principi em pensava que a Chiang Rai no ni havia cap perquè vaig amb una guia de l´any 2004, a on no està remarcat que existís aquesta oficina . Doncs sí ! l´he trobada i he parlat amb un parell de nois a veure si em podien donar uns consells per fer alguna excursió d´un sol dia com per exemple anar a “Mae Sai” o a “Chiang Saen”. M´han dit que llogui una moto i que hi vagi per el meu compte que no hi ha cap perill i que m´estalviaré unes comissions altes si ho faig via agència de viatges . Demà suposo que en faré alguna d´aquestes que comento .

Com que no fa calor, he caminat durant 1 hora més o menys buscant el riu de la ciutat el “Mae Kok River”. He fet pujada, baixada, he demanat a la gent que m´anava trobant per el camí a veure si em podien indicar a on és el riu, etc…. he fotos amb unes criatures que quan m´han vist han dit en veu alta : “FARANG!!!!!!!” ( En tai és la paraula que fan servir els locals per parlar dels estrangers). Quina gràcia que m´han fet i que content que he estat fent-los fotos mirant els seus somriures plens de felicitat ! No hi ha res millor al Món que el somriure d´una criatura sigui de la raça que sigui .

He arribat al  riu amb una bicicleta “Rikshaw” un tipus de transport “públic” dut per una persona que pedala una bicicleta força vella . Potser ho he comentat alguna vegada però sempre que viatjo en zones que són pobres o humils de qualsevol país, de veritat que sóc conscient que tinc sort, ostia ! si em comparo amb algunes persones que em vaig trobant . Em queda molt per aprendre, a vegades em queixo sense raó si ho vull enfocar-ho amb la vida que tenen moltes persones del 3r. Món malauradament ….

M´ha agradat molt l´estona que he estat per allà, hi havia gent menjant, unes d´altres banyant-se al riu, parades de menjar, etc… bon rotllo certament !

Ara, ja estic a punt de sopar, aquí ja es fa de nit .

Ens tornem a retrobar aquí mateix demà .

Salutacions !

Jordi Meya .

Anuncis
Comentaris
  1. eloisa ha dit:

    jordi hijo piensa que esta persona se esta ganando la vida llevandote ati asin que tengas un buen viaje de relax .bale besos.

  2. jordiindia ha dit:

    Moltes gràcies Eloisa, moltes gràcies Mama ! Així ho faré ! Una abraçada des del nord de Tailàndia !

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s