Chiang Rai, dimecres, 13 / abril / 2011 .
Avui, al matí feia una mica de “fresqueta”, la nit passada ha plogut molt hi ha hagut llamps i trons per això ha refrescat . A tota la gent que celebra el Songkran no li importava gaire mullar-se o mullar als altres tot i la baixada de la temperatura .
Avui, he conduit la moto fins a Mae Sai, l´últim poble del nord de Tailàndia situat a 70 quilòmetres del meu “camp base”, Chiang Rai .
Volia anar fins a la frontera d´entrada a Myanmar, l´antiga Birmània, per veure l´ambient per allà i també per “escapar” una mica de tot el merder que hi ha als carrers de Chiang Rai per la celebració del Songkran . És impossible anar a qualsevol lloc sense quedar-se xop, la gent va a “sac” tirant aigua a tothom sense pietat .
A mig camí, més o menys, he parat a un “xiringuito” a peu de carretera a estirar les cames (tenia el cul ben adormit, quasi bé anestesiat) i a fer un cafè . Al cap d´una estona, he tornat a tirar a munt amb la moto i ja no he parat fins arribar a Mae Sai, fins a la mateixa frontera, al control d´immigració .
He intentat passar fins a l´entrada de Myanmar seguint una cua de gent que anava carregada amb bosses però no he pogut arribar fins a on volia finalment, un parell d´homes m´han fet tornar enrere . He demanat a una policia tailandesa a que em faria “gràcia” fer-me unes fotos de record i m´ha dit que passés per un camí que travessa un mercat local fins a un punt a on hi ha tota la gent que no té permís d´un sol dia o visat per entrar a Myanmar . Des d´allà podria fer fotos .
Jo, no portava el passaport al damunt, no podia fer res per entrar al país veí de Tailàndia i crec que si l´hagués portat a sobre tampoc hauria fet tota la “paperassa” per només estar-mi només una estona . Ja n´he tingut prou des del lloc a on he arribat i també en tinc prou de visats, permisos i més etc …. que tinc que fer cada 90 dies a Bankgok .
A la frontera he pogut veure diferents persones, no només tailandesos sinó també birmans, ho dic perquè la roba i sobretot les “marques” de pintura a la cara els delatava . Ha estat bé estar per allà .
Una cosa que m´ha cridat l´atenció mentre feia unes fotos de l´ambient ha sigut veure un grup d´italians que anaven acompanyats per una guia tailandesa que parlava un italià de molt nivell. He parat “l´orella” mentre explicava als turistes temes relacionats amb la frontera . Reconec, que m´agrada veure-sentir persones d´un altre continent parlant o fent d´interprets a persones fent servir idiomes molt diferents a la seva llengua materna, gramaticalment per exemple .
A Mae Sai, a part de la frontera no hi ha res més remarcable, em sembla …. És cert que no aconsegueixes avorrir-te perquè hi ha una gentada a munt i avall que va d´un a país a un d´altre però a part d´això …. Bé, que al cap d´una bona estona d´estar per allà amb la meva càmera que “treia fum” he tirat camí de baixada directament a Chiang Rai .
He trobat gent ruixant aigua a la carretera de camí a Mae Sai, com de camí de tornada a Chiang Rai . Jo, els hi feia que no amb el cap, a vegades feia servir la botzina de la moto o els hi deia que no em venia bé mullar-me amb tailandès . He aconseguit escapar-me de quedar ben moll de dalt a baix, fins hi tot a Chiang Rai he pogut arribar a l´habitació sense un gota d´aigua al damunt . Encara no m´ho crec …..
A mig camí, he parat a dinar. Quina gana tenia i quin mal als ous i al cul de tanta moto ……
He vist un restaurant a peu de carretera que podia estar bé …. He entrat i m´han donat el menú, tot amb tai . Encara no sóc capaç de llegir fluït el tailandès, he fet un curs i la propera setmana en començaré un altre d´escriptura tai i de lectura . M´agrada ! però encara em falta molta pràctica, em portarà temps agafar confiança i fluïdesa . En fi …. que el menú estava en tailandès però el menjar era del Vietnam, en serio !
Fent cas a la cambrera, he menjat unes fulles de menta i altres fulles que no sé el nom, amb una mena de pasta molt fina que la feia servir per embolicar el “menjar”, alls, bitxos i salsa, sense arròs per acompanyar . La cambrera m´ha ensenyat com ho tenia que fer, (parlo del menjar no del que penseu) tenia la sensació que era una vaca menjant tanta herba . Al final m´ho he acabat tot i no m´ha fet mal .
Gran part de camí a Chiang Rai des d´aquell restaurant està ple de parades de pinya als dos cantons de la carretera, és impressionant, digne de ser vist i olorat . He parat a comprar una bossa de pinya fresca, ayyyy que bona ! Per mi la millor fruita del Món és la de Tailàndia sense cap mena de dubte !
Estava parat a aquella parada de venda de pinya fresca i he vist a l´altre cantó de la carretera a sobre d´un petit turó una estàtua-imatge d´un Buda just al costat d´un temple . Es veia interessant, res que hi he anat amb un “cop de moto” . He fet unes fotos i he estat mirant el paisatge que és molt bonic ! encara hi ha molt color verd, muntanyes no gaire altes però muntanyes plenes d´arbres amb moltissima vegetació . L´aire és pur a tota aquesta zona, els meus pulmons ho noten perquè no faig servir el “Ventolin” (tinc asma) gens .
Ja a Chiang Rai, he vist una desfilada al carrer que hi participaven diferents carrosses amb noies i nois amb vestits tradicionals de la Tailàndia del nord . Avui, és el dia més important del Songkran hi ha actes com aquests a tot Tailàndia. M´ha agradat les carrosses, les noies i l´ambient !
I res més …. He descansat a l´habitació i he sopat una altra vegada al Mercat Nocturn .
Jo, no tinc ganes de “festa”, estic aquí per relaxar-me, vaig de cul a Bangkok . El que el cos em demana és estar tranquil, al meu “rotllo” i estic content perquè m´està anant molt bé estar aquí lluny de la ciutat i dels compromisos . Necessitava uns dies per estar amb mi mateix . La gent va molt “passada de voltes” durant aquests dies, a mi no m´interessen aquests rotllos .
Bona nit !
Jordi Meya .
Jordi perdut per el Món!!! 