Archive for the ‘Cambodia’ Category

Cap de setmana llarg a Cambodja .

Posted: 21 febrer, 2011 in Cambodia

Bangkok, dilluns, 21 / febrer / 2011 .

Aprofitant un cap de setmana llarg a Tailàndia, juntament amb la meva companya, vam pensar que seria una bona idea anar cap a Siem Reap a Cambodja a visitar els temples d´Angkor .

Teníem clar anar per carretera i amb transport públic per no pagar més del compte com fan els turistes. Primer de tot, ens vam posar en contacte via telefònica amb el Ministeri d´Afers Exteriors de Tailàndia per veure com estava la situació al punt fronterer de “Poi Pet”, la frontera que et porta de camí a Siem Reap a on hi ha els Temples d´Angkor. Com deia, havíem de saber si passar per aquesta frontera era perillós o no ja que Tailàndia i Cambodja últimament estan en conflicte. No volíem veure´ns involucrats en cap situació de perill fins que ens van confirmar que la situació estava controlada.

La matinada següent, ens vam dirigir cap a l´estació d´autobusos de “Mo Chit”, l´estació més gran de Bangkok . Des d´allà, teníem que comprar un parell de bitllets fins a la població de “Aranyaprathet” que és l´última població tailandesa que hi ha a l´oest, just abans de la frontera amb Cambodja .

El trajecte fins a la frontera no és més llarg de 5 hores, la carretera és bona i no hi sol haver-hi molt trànsit de matinada .

Et vas adonant que arribes a Cambodja perquè els controls policials són constants per part de la policia tailandesa que fa parar els autobusos en controls improvitzats al mig de la carretera.

Alguns policies armats puguen als autocars i demanen la documentació a tots els passatgers, sobretot, als asiàtics. Més de 10 persones sense papers van ser expulsades de l´autocar durant tots els controls que vam tenir que suportar fins a “Aranyaprathet””. Aquestes persones, van acceptar sense cap problema la “invitació” de la policia de fer-los fora i prohibir-los l´entrada a Cambodja .

Ja a “Aranyaprathet”, jo tenia que fer el visat de turista de 30 dies com a màxim per entrar a Cambodja, en canvi, la meva companya al ser tai no va tenir-lo que tramitar.

Uns nois que tenien una mena de “garita” em van dir que tenia que fer el visat amb ells que ja no es tramitaven a la frontera com temps enrere. Jo, en principi, no em vaig fiar d´ells perquè coneixia el camí d´entrada i el lloc per tramitar el visat. Vaig acceptar que em fecin el visat perquè el preu era el mateix que havia pagat feia 4 anys, o sigui, que vaig pensar que no en volien treure “partida”.

Evidentment, durant tota l´estona que va durar la tramitació del visat, uns 20 minuts, no van parar de repetir si volíem un taxi que ens portés fins a Siem Reap. Finalment, ja un cop amb el visat a la ma i al control d´entrada a Cambodja, més persones es van acostar a nosaltres per oferir més “serveis”.

L´últim control tailandès, vaig tenir una mica d´enrenou perquè la policia encarregada de fixar la data de sortida al meu visat no veia clar quin visat tenia (jo, visc a Tailàndia, el meu visat no és de turista). Un cop superat aquest tràmit, només quedava fer una llarga cua durant una bona estona per entrar a Cambodja.

Un cop a dins del país, hi ha un autocar que et porta directament i de franc a l´estació d´autobusos de “Poi Pet” . Allà, més persones intenten persuadir-te perquè compris el bitllet de bus, preferiblement el servei de taxi, cap a Siem Reap.

Nosaltres, de cap manera volíem pagar més diners per un taxi, volíem viatjar amb autocar local. El problema era que eren les 12 del migdia i no hi havia cap autocar fins 3 hores més tard .

El bitllet d´autocar no és més car de 10 dòlars americans que al canvi no són més de 8 euros, el preu del taxi no era més barat de 45 euros per només un trajecte de poc més de 2 hores ! Molta comissió realment !

Una parella d´alemanys ens van dir si volíem compartir el taxi amb ells, així pagar menys diners i estalviar-nos temps per arribar a Siem Reap. Ho vam acceptar, tot plegat 12 euros per persona .

El camí cap a Siem Reap és perfecte ! Ho dic perquè fa 4 anys, quan vaig fer el mateix viatge, el camí era un autèntic infern ! Com he comentat més amunt, no hi ha més de 2 hores de camí, fa 4 anys, eren unes 6 hores !

L´entrada a Siem Reap és espectacular ! Sembla que estiguis a “Las Vegas” en comptes d´estar en un país del 3r. Món ! Hi ha hotels de 5 estrelles i casinos als dos cantons de la carretera ! És bastant curiós i xocant el primer que veus només entrar a la ciutat .

Hem estat en un hotel separat una mica del centre de la ciutat perquè volíem estar tranquils, descansar durant tota la nit, sense tenir que sentir cap soroll. Evidentment, és més car que estar en una pensió al mig del “bullici” però per només dues nits i també per ser el primer viatge que faig a l´estranger amb la meva novia, doncs mira …. cap a un hotel amb “cara i ulls”.

Aquell dia, vam passejar per el mercat antic de Siem Reap, un indret que sembla França perquè està ple de llocs per fer el cafè, pastisseries i restaurants que ofereixen menjar europeu, sobretot . A més, les informacions estan escrites en francès, no només amb anglès i la llengua local. Els edificis tenen molt d´encant, fan molt de goig !

A Cambodja, regatejar els preus és OBLIGATORI ! ( menys als restaurants ) és a dir ….. tothom té assimilat que forma part del “joc” del negoci ….. Fins hi tot, el preu de l´hotel i les condicions les vaig “discutir” amb el manager a l´habitació . Les seves últimes paraules …. – No diguis res a ningú – Tracte fet !

El dia següent, el pla era passar-nos el dia visitant els meravellosos Temples d´Angkor . A primera hora del matí, era matinada encara, vam esmorzar i amb una moto que estava “tunejada” amb una mena de remolc amb capacitat per a 4 persones, vam anar a Angkor .

El conductor de la moto-taxi, era un noi que no tenia ull a la part esquerra, hi tenia un forat solament. No parlava gaire anglès, si li feies alguna pregunta que no estava relacionada amb el “tour” et contestava el mateix com si s´hagués après de memòria el que tenia que dir als clients.

És una bona idea, visitar Angkor de bon matí, per dos motius importants. El primer, perquè no fa tanta calor i el segon per no trobar-te tants turistes (Crec que es pitjor el segon motiu ).

El primer temple que es visita és el d´Angkor, el temple més gran i més imponent de tot el complexe. Així és Angkor, una meravella de l´arquitectura de l´època construïda al mig de la selva, una autentica passada !

Angkor, és un temple que hi pots estar-hi durant tot un dia, està ple de cambres i passadissos amb tot  tipus de detalls esculpits en pedra . Nosaltres, no hi vam invertir-hi més de 3 hores perquè només teníem temps per estar-hi unes hores.

El Temple de Bayon o el Temple de les Cares, és potser més espectacular que Angkor perquè hi ha cares gegants en perspectiva incrustades a la pedra natural. És una paranoia brutal que està ple de turistes ….. impossible fer-te una foto sol .

A la tarda i després de dinar, l´últim temple que vam visitar va ser el de “Ta Prohm” o el de “Tom Raider” . Per a mi, és el Temple més impressionant que mai he vist perquè la vegetació de la selva va créixer un cop el temple va ser abandonat durant segles. Les arrels dels arbres, que són gegants, surten de dins del mateix temple cap a l´exterior, és com estar al davant d´un decorat de teatre, sembla ciència-ficció.

A la nit, ens vam “perdre” per el mercat antic i també per el “Night Bazar” o mercat nocturn, un lloc perfecte per fer compres de qualsevol producte local fet a ma. Nosaltres, vam comprar un “Buddha” tallat en fusta . De camí de tornada a l´hotel, per poc més de 2 dolars ens vam fer un massatge als peus amb peixos, una bona experiència ! Ens van regalar un parell de llaunes de cervesa, marca “Angkor” !

Recordo un noi local que treballava de cambrer al mercat nocturn que em va dir : “Hablas español?”- li vaig contestar que sí . “Aquí no puedes tener novia si no pagas antes” – em va comentar . Certament, es continua veient molta misèria a Cambodja, hi ha moltes persones pobres, sobretot criatures, que es barregen entre els turistes demanant almoina o venent postals.

És dur veure tota aquesta “mescla” al mateix lloc, et fa pensar que som persones afortunades en comparació de molta gent. És injust veure tanta misèria i gent que ho passa molt malament . A vegades, ens queixem sense motiu comparant algunes imatges que m´han quedat gravades a la memòria en relació a la misèria que pateixen molts éssers humans .

El dia de tornada a Bangkok havia arribat ! El cap de setmana llarg arribava pràcticament a la seva fi i era hora de tornar cap a casa a Tailàndia .

El camí de tornada, aquesta vegada el vam fer amb un autocar local que va trigar mès del compte en arribar a la frontera amb Tailàndia perquè anava esperant que la gent arribés per ocupar tots els seients disponibles. Fins que no    s´emplena no marxa cap al destí .

A la frontera de “Poi Pet” vaig estar fent cua per entrar a Tailàndia durant hores a sota un sol de justicia . Quanta gent que volia entrar a Tailàndia aquell dia i a aquella hora ! Descollonant !

Em vaig trobar amb la meva companya a Tailàndia, just travessar la frontera. Era curiós perquè durant una estona ella estava a Tailàndia i jo encara continuava a Cambodja .

Finalment i després de 12 hores de viatge, vam arribar a casa nostra a Bangkok .

Estic molt feliç d´aquest viatge “llampec” perquè ha sigut el primer de molts que vull fer amb la meva novia a                     l´estranger . En vindran més aviat !

Salutacions !

Jordi Meya .

Anuncis

Imatges “Angkor Temples”.

Posted: 28 Setembre, 2007 in Cambodia

Angkor.Angkor.Angkor.Angkor.Angkor.Angkor.Angkor.Angkor.Angkor.Angkor.Angkor.Angkor.Angkor.Angkor.Angkor.Angkor.Angkor.Angkor.Angkor.Angkor.Angkor.Angkor.Angkor.Angkor.Angkor.Angkor.Angkor.Angkor.Angkor.Angkor.Angkor.Angkor.Angkor.Angkor.Angkor.Angkor.

Mes imatges dels “Angkor Temples”.

Posted: 28 Setembre, 2007 in Cambodia

Mes Angkor.Mes Angkor.Mes Angkor.Mes Angkor.Mes Angkor.Mes Angkor.Mes Angkor.Mes Angkor.Mes Angkor.Mes Angkor.Mes Angkor.Mes Angkor.Mes Angkor.Mes Angkor.Mes Angkor.Mes Angkor.Mes Angkor.Mes Angkor.Mes Angkor.Mes Angkor.Mes Angkor.Mes Angkor.Mes Angkor.Mes Angkor.Mes Angkor.Mes Angkor.Mes Angkor.Mes Angkor.Mes Angkor.Mes Angkor.

Mes…Mes…Mes…Angkor.Mes…Mes…Mes…Mes…Mes…Mes…Mes…Mes…Mes…Mes…Mes…Mes…Mes…Mes…Mes…Mes…Mes…Angkor.Angkor.Angkor.Angkor.Mes…Mes…Mes…Mes…Mes…Mes…Mes…

Killing Fields.Killing Fields.Killing Fields.Killing Fields.Killing Fields.Killing Fields.Killing Fields.Killing Fields.Killing Fields.Killing Fields.Killing Fields.Killing Fields.Killing Fields.Killing Fields.Killing Fields.Killing Fields.Killing Fields.Killing Fields.Killing Fields.Killing Fields.Killing Fields.Killing Fields.Killing Fields.Choeung Ek.

Museu Genocidi.Museu Genocidi.Museu Genocidi.Museu Genocidi.Museu Genocidi.Museu Genocidi.Museu Genocidi.Museu Genocidi.Museu Genocidi.Museu Genocidi.Museu Genocidi.Museu Genocidi.Museu Genocidi.Museu Genocidi.Museu Genocidi.Museu Genocidi.Museu Genocidi.Museu Genocidi.Museu Genocidi.Museu Genocidi.Museu Genocidi.Museu Genocidi.Museu Genocidi.Museu Genocidi.Museu Genocidi.Museu Genocidi.Museu Genocidi.Museu Genocidi.Museu Genocidi.

– Estic intentant gaudir al maxim les ultimes hores que em queden aqui a Cambodia, abans de tornar de nou cap a Bangkok, aquesta vegada amb avio, ufffff…

Porto 4 dies a Phnom Penh, la capital del pais, en una guest house que esta situada davant d’un llac molt bonic i bastant aprop del centre d’aquesta caotica ciutat… No he pogut descansar gaire a causa de la calor i el soroll de la gent del carrer i de la guest house…

Phnom Penh es una ciutat d’un milio d’habitants, molt caotica com deia abans, sobretot per el trafic que es terriblement caotic!!! No hi ha normes, no!!! es la llei del mes fort… pots anar en contra direccio, saltar-te els Stops, anar sense casc amb moto, pujar amb el vehicle per les boreres, etc… Per sort no m’ha passat res ni tampoc he vist cap accident, que segurissim que ni ha!!!

He estat aqui amb l’Eva durant 3 dies, tots han sigut molt intensos, moltes emocions junts i molts llocs meravellosos hem pogut veure els dos!!!

A Phnom Penh, pots veure moltes coses interessants, com l’escola museu del genocidi i els Killing Fields (Camps de concentracio o de mort) cuasat durant els anys 1.975 a 1.980 per el regim de Pol Pot.

La visita a aquests llocs et fa posar la pell de gallina, no pots entendre com ment humana pot ser capac de cometre totes aqueste atrocitats i causar tant dolor i horror!!! Es una visita morbosa, evidentment pero crec sincerament que necessaria per veure de primera ma el que va passar a Cambodia no fa gaires anys… tot aixo forma part de la historia d’aquest pais…

Els Killing Fields, son uns camps situats a 14 km de la capital a on portaven els presoners de l’escola preso de la ciutat per donar-lis mort amb uns metodes brutals!!! Mataven a la gent amb pics utilitzats per pagesos per no malgastar la municio… moltes vegades la victima no moria dels cops causats per els pics sino que moria quan queia a la fosa comu aplastat per cents de cadavers… Els nens en canvi, incapacos d’estar-se quiets, els hi donaven cops a les cames amb els pics i despres els estampaven contra un arbre abans de llancar-los en una fossa comu completament destrossats per els cops!!!

L’entrada al recinte dels Killing Fields, es realment culpidora… notes com una atmosfera molt negativa… en aquell indret varen matar a mes de 7.000 persones totalment inocents.

A uns quants metres de l’entrada pots veure un edifici dedicat a la memoria de totes les victimes, esta ple de cranis humans, separats per edats i les seves robes que portaven en el moment de morir… Al sortir d’ aquest edifici pots caminar per el recinte i pots veure diverses foses comuns…

Despres varem anar a l’antiga escola preso, avui en dia mes coneguda com museu del genocidi per veure en quines condicions tenien els presoners… Es un lloc terrorific!!! es conserva igual que com era durant aquells anys de patiment i desesperacio, les parets estan brutes, al terra hi ha taques de sang dels presoners, els llits on torturaven a la gent, etc…

El recinte esta separat per parts, celes grans, lloc a on interrogaven als presoners, fotos de la gent morta en aquell indret, etc…

El que mes em va culpir d’aquell lloc va ser quan vaig entrar a la sala a on hi ha cents de fotos de gent morta alla… gent de totes les edats, mares fins hi tot amb els seus fills petits agafat de la ma abans de morir! Molt fort!!! La sala dels estris de tortura tambe es molt desagradable…

A la capital he fet moltes mes activitats com visitar el Central Market o Mercat Central. Es un lloc laberintic i caotic, com tota la ciutat… Hi ha moltissima gent, perts el sentit de l’orientacio molt rapidament, jejejeje… hi ha de tot, parades de roba, de menjar, rellotjes, etc… es un lloc a on les hores et passen volant…

L’ultima nit de l’Eva varem anar a balla en una discoteca… va ser genia!!! ens ho varem passar de puta mare, ballant tota la nit!!! Ni ella ni jo oblidarem aquella festa!!! Jajajajaja…

Durant la nit, vaig coneixer una noia de Cambodia, super guapa, simpatica i molt agradable!!! una noia normal no prostituta, que tambe n’hi ha moltes per aqui…

No explicare detalls de com va acabar la nit perque no toca… pero si que vull remarcar una cosa que em va fer pensar molt i que em va tocar la fibra… Vaig anar a dormir a casa seva perque a la meva Guest House varen tallar la corrent i no hi habia qui pogues dormir alla… Varem agafar un parell de motos amb conductor fins a arribar a casa seva, un trajecte molt curt… vivia en un barri a tocar del Mercat Vell, en un edifici molt vell i evidentment pobre… Vivia en un lloc amb alguns membres de la seva familia, tots super macos i simpatics, sobretot la nena de dos anys que era maquissima!!! No tenien llits, nomes la nena, vivien practicament tots en un menjador, amb una tele, un armari, una nevera i el bany… dormien al terra!!! Ella va comencar a fer el dinar, mentres jo mirava la tele i parlava amb la seva familia… Ningu em mirava malament, tots eren persones molt simpatiques, en cap moment em vaig sentir extrany… fins hi tot em donaven coixins per estar mes comode i el comandament de la tele per canviar de canal…

Vaig dinar amb tota aquella gent, jo estava tot sol a la capital de Cambodia amb unes persones molt pobres pero que t’ho donaven tot, absolutament tot sense demanar-me res a canvi!!! Em vaig donar compte que ens queda molt per aprendre encara!!! Despres de dinar vaig dormir amb al terra amb tota aquella gent, va ser magnific, podia sentir l’escalfor dels cossos al meu!!! Va ser una experiencia que mai en la meva vida penso oblidar!!!

No vull passar per alt la companyia que m’ha fet l’Eva!!! Els dies amb ella han sigut una autentica passada, eh, Eva??? Jajajaja!!! Ha sigut una companya de viatge perfecte i genial!!! L’Eva te esperit viatger i es una aventurera total!!! Eva, ens veiem a Catalunya per fotre’ns un bon apat i per gaudir de la vida… sempre fluint, es clar!!!

Cambodia m’ha aportat moltissim!!! la gent i els llocs son magnifics i fantastics!!! Espero que en un futur proxim pugui tornar per aqui!!!

Ens veiem a Tailandia!!!

Molt amor a tots!!!

Jordi Meya.

– Avui toca una altra vegada fer la motxilla de nou, m’espera un viatje de 6 hores amb bus fins a la capital de Cambodia, Phom Penh.

Els 4 dies que he passat a Siem Reap, han sigut exclusivament per visitar els excepcionals i meravellosos Temples d’Angkor. Desde que em llevaba al mati fins a la caiguda del sol, he estat coneixent tota l’area a on hi ha els temples.

Vaig comprar-me l’abonament de 3 dies, valia igual que el de 2… per 40 dolars… es un preu bastant car pero ha valgut la pena pagar-ho… Els temples i l’area a on estan ubicats es realment impresionant!!! Tens que anar acompanyat d’un guia amb moto o be amb una mena de remolc que esta enganxat a la moto perque sino es molt dificil trobar els temples, estan perduts en mig de la selva!!!

Els 2 primers dies, vaig visitar Angkor amb l’Eva, la Lin (Xina) i en Liuso (Japo). Els varem coneixer en el bus que ens va portar fins a Siem Reap desde Bangkok… tambe s’estaven a la mateixa Guest House que nosaltres. L’ultim dia vaig estar a Angkor acompanyat de la Lin, ja que l’Eva va marxar a Phnom Penh un dia abans… Avui, en unes hores em tornare a reunir amb ella i un grup de Madrid que vaig coneixer aqui a Siem Reap.

Els Temples d’Angkor, son una meravella!!! no m’extranya que siguin patrimoni de la humanitat!!! Es verdaderament una autentica passada perdre’t per alla!!! tenia moltes vegades la sensacio de que estava mirant decorats teatrals, en comte de temples fets amb pedra… hi ha temples que estan en mig de la selva, alla perduts… els arbres han crescut despres de construir els temples… hi ha arbres que han nascut a sobre dels teulats dels temples!!! les seves rames creixen per dins de les construccions!!! de pel-licula!!!

Hem visitat els temples mes importants, necessites molt de temps si els vols coneixer a fons i fer un bon reportatge fotografic… et podries passar un dia sencer, nomes per visitar un temple… per ex: Angkor Wat.

Cada vegada que ens dirigiem a visitar un temple, em feia la mateixa reflexio al cap… “com cullons s’ho varen fer per construir tot aixo??? Sense practicament eines ni maquinaria???”Estem parlant de mes de 800 anys d’historia… tots, absolutament tots els temples estan plens de detalls impresionants, tot fet a ma!!! dibuixos representant algun passatge, figures, columnes, etc… Quan entres en un temple es com entrar en una ciutat… et trobes una gran porta d’entrada i un cop l’atravesses i entres al recinte, et pots imaginar com era la vida alla segles enrera… M’he quedat totalment meravellat de totes aquestes construccions!!! Es impresionant!!!

Els Temples d’Angkor es una font grandissima de diners per els Cambodians!!! tots els dies de visita que he estat per alla, he trobat gent a tot arreu, especialment ahir diumenge!!!

No se que seria de Cambodia si no hi haguessin aqui els Temples d’Angkor… hi ha moltissima pobresa que pots veure a tot arreu… nomes tens que sortir a donar una volta per la ciutat i veuras l’autentica realitat d’aquest pais… Els Temples d’Angkor no queden al marge d’aquesta realitat, no!!! a cada pas que dones per l’area dels temples, algu se’t acosta per vendre’t alguna cosa… sobretot nens moltes vegades molt petits… a vendre’t postals… Tens que tenir moltissima paciencia perque es realment esgotador!!! La gent se’t tira al damunt i et persegueixen durant molts metres perque compris alguna cosa… Et sents molt acosat…

Per Siem Reap, he caminat molt poc per els seus carrers… nomes quan he anat a conectar-me a internet… No hi ha practicament llum, l’esfalt es uniforme, molta pols i molta polucio… La zona turistica, a l’entrada de la ciutat, pots quedar-te flipat!!! es com si estiguessis a Las Vegas!!! Hotels de 5 estrelles, tot il-luminat i amb tota mena de luxes!!! Un contrast que no reflexa la realitat!!! Hi ha gent visquent a la mes absoluta miseria, al carrer o en alguna barraca, els nens van descalssos amb roba esparrecada, etc…

A Phom Penh, m’hi estare fins el proper dijous a la tarda… torno a Tailandia amb avio desde alla… he fet numeros hi practicament em sortiria a pagar el mateix tornant per carretera, contant menjar i una nit en una guest house per descansar… hauria de tornar a passar per carreteres infernals i passar-me moltes hores a dins d’un bus… amb l’avio nomes trigare 1 hora a arribar a Bangkok!!! el preu del bitllet uns 40 euros…

Fins aviat!!!

Jordi Meya.

p.d: A Bangkok penjare tots els videos i fotos de la meva estada a Cambodia!!! Aqui es molt car i lent…

Torno a tenir diarrea!!!

Cambodia.– El viatge desde Bangkok fins a Siem Reap, finalment no va ser tant terrible com en principi ens esperavem… si! que va ser molt llarg… mes de 15 hores de bus!!!

Desde Bangkok, la carretera no presentava cap problema, com totes les de Tailandia… pero al arribar a la frontera amb Cambodia, ens varem adonar que la situacio faria un gir de 360 graus… Varem arribar amb pluja, queia un xafec considerable… varem tenir que caminar, carregats amb les motxilles 500 metres per fer els tramits corresponents per entrar a Cambodia. No us podeu imaginar com varem tenir que fer el cor fort l’Eva i jo… hi habia nens per tot arreu que no paraven de dir-nos coses, com per ex: si voliem alguna postal o algun paraigues… Hi habia nens que anaven completament despullats, sota la pluja… descalssos, alguns plorant… fins hi tot et volien aixuplugar de la pluja amb paraigues a canvi de pocs diners!!! Porto molts mesos viatjant i he vist situacions realment durissimes… pero no puc acostumar-me a veure a criatures que els hi queda tota la vida per endevant… patint d’aquesta manera… Va ser terrible veure tanta miseria i tanta pobresa… No se a on anirem a parar ni com acabarem… pero no hi ha dret que passin aquestes coses!!! No ho puc entendre…

Despres de fer els tramits a la frontera… els policies et miraven amb cara de desconfianca… varem caminar uns metres mes, direccio a la sala d’espera per agafar el bus direccio a Siem Riap, el nostre desti…

El noi que anava explicant a la gent que anavem arribant a la frontera, va comentar que el temps era realment dur durant aquesta epoca de l’any… les comunicacions no eren bones i podiem patir algun contratemps… ens va aconsellar que canviessim diners alla mateix perque podriem trobar-nos amb problemes a causa de les inclemencies del temps…

Mirava a fora desde la sala… i nomes veia pobresa i desesperacio… Cambodia, ha patit moltissim durant llargs anys de guerra i la gent encara se’n resenteix… nomes fa 10 anys que les fronteres estan obertes… estar a on em trobava, anys enrera m’hagues costat la vida…

Finalment, varem pujar al mini bus, direccio a Siem Reap… anava ple, fins als topes!!! les motxilles les teniem en els nostres peus i no podiem obrir practicament les finestres a causa de la pluja i perque la carretera, era un cami de cabres, enfangat i ple de forats…

Sort que amb l’Eva les coses son facils… ens entenem molt be… hi ha feeling… el viatge no va ser tant pesant com ens pensavem… segurament perque ja anavem preparats per si a cas…

No paravem de mirar per la finestra… de veritat, tot el que veiem era brutal!!! la gent caminant per la carretera descalsos, plens de fang, cases fetes de practicament de palla amb nens a dins, sense llum… estavem practicament incomunicats pero super contents d’estar vivint tota aquella aventura!!! ens sentiem afortunats d’estar alla, veient tota aquella realitat!!!  No puc descriure totes les emocions que estic visquent pero us puc dir aquest viatje meravellos, es una de les millors coses que he fet en tota la meva vida!!! Sens dubte,ja no soc el Jordi de fa 7 mesos… soc una altra persona, no se si millor o pitjor.. pero que soc capac d’estimar, de plorar i de sentir al maxim tot el que m’esta regalant la vida!!! Aquesta experiencia no vull que s’acabi mai!!!

Varem arribar a Siem Reap de nit… sort que ens varen deixar en una Guest House molt bonica i molt tranquila… La primera nit, ens hi hem trobat molt a gust…

Durant el viatge fins a Siem Reap, varem coneixer a gent molt maca, jejejeje… que s’estan com nosaltres a la mateixa Guest House. Tot es genial, de veritat!!!

La primera impresio de la gent de Cambodia, es que es super amable, es preocupen perque estiguis be i s’interessen per el que et faci falta… ja us ho anire dient mentres vagint passant els dies…

Avui, hem anat a Angkor, no tinc paraules per descriure el que he vist!!! Una maravella total, impresionant i magnific!!! pero ja ho explicare a les croniques dedicades a Angkor…

No deixeu de lluitar!!! Sempre amb AMOR!!!

Jordi Meya.

p.d: no tinc molt de temps per dedicar-me al blog, no paro quiet ni un segon i les conexions aqui son bastant dolentes… pot ser que trigui uns dies a actualitzar-lo…