Bangkok, dilluns, 21 / febrer / 2011 .
Aprofitant un cap de setmana llarg a Tailàndia, juntament amb la meva companya, vam pensar que seria una bona idea anar cap a Siem Reap a Cambodja a visitar els temples d´Angkor .
Teníem clar anar per carretera i amb transport públic per no pagar més del compte com fan els turistes. Primer de tot, ens vam posar en contacte via telefònica amb el Ministeri d´Afers Exteriors de Tailàndia per veure com estava la situació al punt fronterer de “Poi Pet”, la frontera que et porta de camí a Siem Reap a on hi ha els Temples d´Angkor. Com deia, havíem de saber si passar per aquesta frontera era perillós o no ja que Tailàndia i Cambodja últimament estan en conflicte. No volíem veure´ns involucrats en cap situació de perill fins que ens van confirmar que la situació estava controlada.
La matinada següent, ens vam dirigir cap a l´estació d´autobusos de “Mo Chit”, l´estació més gran de Bangkok . Des d´allà, teníem que comprar un parell de bitllets fins a la població de “Aranyaprathet” que és l´última població tailandesa que hi ha a l´oest, just abans de la frontera amb Cambodja .
El trajecte fins a la frontera no és més llarg de 5 hores, la carretera és bona i no hi sol haver-hi molt trànsit de matinada .
Et vas adonant que arribes a Cambodja perquè els controls policials són constants per part de la policia tailandesa que fa parar els autobusos en controls improvitzats al mig de la carretera.
Alguns policies armats puguen als autocars i demanen la documentació a tots els passatgers, sobretot, als asiàtics. Més de 10 persones sense papers van ser expulsades de l´autocar durant tots els controls que vam tenir que suportar fins a “Aranyaprathet””. Aquestes persones, van acceptar sense cap problema la “invitació” de la policia de fer-los fora i prohibir-los l´entrada a Cambodja .
Ja a “Aranyaprathet”, jo tenia que fer el visat de turista de 30 dies com a màxim per entrar a Cambodja, en canvi, la meva companya al ser tai no va tenir-lo que tramitar.
Uns nois que tenien una mena de “garita” em van dir que tenia que fer el visat amb ells que ja no es tramitaven a la frontera com temps enrere. Jo, en principi, no em vaig fiar d´ells perquè coneixia el camí d´entrada i el lloc per tramitar el visat. Vaig acceptar que em fecin el visat perquè el preu era el mateix que havia pagat feia 4 anys, o sigui, que vaig pensar que no en volien treure “partida”.
Evidentment, durant tota l´estona que va durar la tramitació del visat, uns 20 minuts, no van parar de repetir si volíem un taxi que ens portés fins a Siem Reap. Finalment, ja un cop amb el visat a la ma i al control d´entrada a Cambodja, més persones es van acostar a nosaltres per oferir més “serveis”.
L´últim control tailandès, vaig tenir una mica d´enrenou perquè la policia encarregada de fixar la data de sortida al meu visat no veia clar quin visat tenia (jo, visc a Tailàndia, el meu visat no és de turista). Un cop superat aquest tràmit, només quedava fer una llarga cua durant una bona estona per entrar a Cambodja.
Un cop a dins del país, hi ha un autocar que et porta directament i de franc a l´estació d´autobusos de “Poi Pet” . Allà, més persones intenten persuadir-te perquè compris el bitllet de bus, preferiblement el servei de taxi, cap a Siem Reap.
Nosaltres, de cap manera volíem pagar més diners per un taxi, volíem viatjar amb autocar local. El problema era que eren les 12 del migdia i no hi havia cap autocar fins 3 hores més tard .
El bitllet d´autocar no és més car de 10 dòlars americans que al canvi no són més de 8 euros, el preu del taxi no era més barat de 45 euros per només un trajecte de poc més de 2 hores ! Molta comissió realment !
Una parella d´alemanys ens van dir si volíem compartir el taxi amb ells, així pagar menys diners i estalviar-nos temps per arribar a Siem Reap. Ho vam acceptar, tot plegat 12 euros per persona .
El camí cap a Siem Reap és perfecte ! Ho dic perquè fa 4 anys, quan vaig fer el mateix viatge, el camí era un autèntic infern ! Com he comentat més amunt, no hi ha més de 2 hores de camí, fa 4 anys, eren unes 6 hores !
L´entrada a Siem Reap és espectacular ! Sembla que estiguis a “Las Vegas” en comptes d´estar en un país del 3r. Món ! Hi ha hotels de 5 estrelles i casinos als dos cantons de la carretera ! És bastant curiós i xocant el primer que veus només entrar a la ciutat .
Hem estat en un hotel separat una mica del centre de la ciutat perquè volíem estar tranquils, descansar durant tota la nit, sense tenir que sentir cap soroll. Evidentment, és més car que estar en una pensió al mig del “bullici” però per només dues nits i també per ser el primer viatge que faig a l´estranger amb la meva novia, doncs mira …. cap a un hotel amb “cara i ulls”.
Aquell dia, vam passejar per el mercat antic de Siem Reap, un indret que sembla França perquè està ple de llocs per fer el cafè, pastisseries i restaurants que ofereixen menjar europeu, sobretot . A més, les informacions estan escrites en francès, no només amb anglès i la llengua local. Els edificis tenen molt d´encant, fan molt de goig !
A Cambodja, regatejar els preus és OBLIGATORI ! ( menys als restaurants ) és a dir ….. tothom té assimilat que forma part del “joc” del negoci ….. Fins hi tot, el preu de l´hotel i les condicions les vaig “discutir” amb el manager a l´habitació . Les seves últimes paraules …. – No diguis res a ningú – Tracte fet !
El dia següent, el pla era passar-nos el dia visitant els meravellosos Temples d´Angkor . A primera hora del matí, era matinada encara, vam esmorzar i amb una moto que estava “tunejada” amb una mena de remolc amb capacitat per a 4 persones, vam anar a Angkor .
El conductor de la moto-taxi, era un noi que no tenia ull a la part esquerra, hi tenia un forat solament. No parlava gaire anglès, si li feies alguna pregunta que no estava relacionada amb el “tour” et contestava el mateix com si s´hagués après de memòria el que tenia que dir als clients.
És una bona idea, visitar Angkor de bon matí, per dos motius importants. El primer, perquè no fa tanta calor i el segon per no trobar-te tants turistes (Crec que es pitjor el segon motiu ).
El primer temple que es visita és el d´Angkor, el temple més gran i més imponent de tot el complexe. Així és Angkor, una meravella de l´arquitectura de l´època construïda al mig de la selva, una autentica passada !
Angkor, és un temple que hi pots estar-hi durant tot un dia, està ple de cambres i passadissos amb tot tipus de detalls esculpits en pedra . Nosaltres, no hi vam invertir-hi més de 3 hores perquè només teníem temps per estar-hi unes hores.
El Temple de Bayon o el Temple de les Cares, és potser més espectacular que Angkor perquè hi ha cares gegants en perspectiva incrustades a la pedra natural. És una paranoia brutal que està ple de turistes ….. impossible fer-te una foto sol .
A la tarda i després de dinar, l´últim temple que vam visitar va ser el de “Ta Prohm” o el de “Tom Raider” . Per a mi, és el Temple més impressionant que mai he vist perquè la vegetació de la selva va créixer un cop el temple va ser abandonat durant segles. Les arrels dels arbres, que són gegants, surten de dins del mateix temple cap a l´exterior, és com estar al davant d´un decorat de teatre, sembla ciència-ficció.
A la nit, ens vam “perdre” per el mercat antic i també per el “Night Bazar” o mercat nocturn, un lloc perfecte per fer compres de qualsevol producte local fet a ma. Nosaltres, vam comprar un “Buddha” tallat en fusta . De camí de tornada a l´hotel, per poc més de 2 dolars ens vam fer un massatge als peus amb peixos, una bona experiència ! Ens van regalar un parell de llaunes de cervesa, marca “Angkor” !
Recordo un noi local que treballava de cambrer al mercat nocturn que em va dir : “Hablas español?”- li vaig contestar que sí . “Aquí no puedes tener novia si no pagas antes” – em va comentar . Certament, es continua veient molta misèria a Cambodja, hi ha moltes persones pobres, sobretot criatures, que es barregen entre els turistes demanant almoina o venent postals.
És dur veure tota aquesta “mescla” al mateix lloc, et fa pensar que som persones afortunades en comparació de molta gent. És injust veure tanta misèria i gent que ho passa molt malament . A vegades, ens queixem sense motiu comparant algunes imatges que m´han quedat gravades a la memòria en relació a la misèria que pateixen molts éssers humans .
El dia de tornada a Bangkok havia arribat ! El cap de setmana llarg arribava pràcticament a la seva fi i era hora de tornar cap a casa a Tailàndia .
El camí de tornada, aquesta vegada el vam fer amb un autocar local que va trigar mès del compte en arribar a la frontera amb Tailàndia perquè anava esperant que la gent arribés per ocupar tots els seients disponibles. Fins que no s´emplena no marxa cap al destí .
A la frontera de “Poi Pet” vaig estar fent cua per entrar a Tailàndia durant hores a sota un sol de justicia . Quanta gent que volia entrar a Tailàndia aquell dia i a aquella hora ! Descollonant !
Em vaig trobar amb la meva companya a Tailàndia, just travessar la frontera. Era curiós perquè durant una estona ella estava a Tailàndia i jo encara continuava a Cambodja .
Finalment i després de 12 hores de viatge, vam arribar a casa nostra a Bangkok .
Estic molt feliç d´aquest viatge “llampec” perquè ha sigut el primer de molts que vull fer amb la meva novia a l´estranger . En vindran més aviat !
Salutacions !
Jordi Meya .
Jordi perdut per el Món!!! 