Archive for the ‘Catalunya’ Category

Diada de Sant Jordi a Bangkok i ja en van 2!!!

 

Bangkok, dijous, 23 / abril / 2009 ¨Sant Jordi¨

 

 

 

Regal de la Carme Manubens

Regal de la Carme Manubens

 

 

 

La veritat és que el temps passa molt i molt ràpid, quasi bé sense adonar-me els dies, els mesos i els anys van passant, i també, sense adonar-me ja torna a ser la Diada de Sant Jordi, la segona que celebro a Bangkok, Tailàndia molt lluny de casa meva, de la família i amics en una altra cultura que no saben lo important que és aquest dia per la majoria de catalans que viuen a Catalunya i els que estem escampats arreu del Món. Avui, és un dia molt especial per a mi, un dels més importants de l´any per tot el que significa aquest dia que porto tant arrelat dins meu.

És inevitable pensar en Catalunya, en l´ambient que hi ha ara mateix als carrers d´arreu del país, les parades de llibres i de flors plenes de gent que passeja i aprofita que per a fi ha arribat el bon temps a Catalunya després d´un hivern llarg i feixuc o imaginar-me les cares de les persones que més estimem quan reben de part de nosaltres una rosa o un llibre com a senyal d´amor i respecte cap a ells. Tota aquesta sèrie d´exemples fan que en un dia com el d´avui enyori molt la meva terra, Catalunya i a totes les persones importants que m´han marcat durant els anys de vida, que tant he après d´ells i que tant m´estimen i estimo.

Des de fa molta estona, estic a casa escoltant via Internet algunes emissores de ràdio catalanes per sentir de més aprop la Diada de Sant Jordi. Estic escoltant moltes entrevistes a autors de llibres o a ciutadans a peu de carrer. Tothom, està molt content, es noten bones vibracions. Gràcies a la tècnica puc estar gaudint grans moments ara mateix que m´ajuden a combatre una mica la distància, i perquè no, també moments de soletat que de vegades també sento, mai de tristor fins al moment.

Vull agrair de tot cor i amb tota la meva estimació possible a totes les persones que s´han  adreçat a mi via e-mail o telefònicament des de Catalunya o des d´Àsia, molt especialment trucades de catalans que viuen a Bangkok. Cada dia sóc més conscient que estic rodejat d´un gran entorn, ja sigui de familiars o bé d´amics de sempre o que he conegut durant els últims anys. A tots vosaltres, GRÀCIES!!!

Gràcies a tots vosaltres, que em doneu molta força, tiro endavant intentant sempre fer les coses el millor que sé, amb il-lusió, motivació, ganes de superació, buscant un sentit real del que és la vida per a mi i amb amor i respecte a totes les persones.

Als meus pares, voldria dedicar les últimes paraules d´aquest post.

Sense vosaltres, la meva vida i les ganes de superar-me no seria possible. Sou les persones més importants per a mi, sou com una llum que em guia sempre encara que hi hagin moltes dificultats en el camí, sou la meva inspiració, el model a seguir, tota una referència que sempre està present amb mi. Gràcies per ser com sou, papes!!!

¨En la que Sant Jordi empunya bandera de color blanc hi ha l´escut de Catalunya amb les 4 barres de sang¨

Visca Catalunya!!!

 

Jordi Meya.

p.d: Miquel, gràcies per portar una rosa a la meva mare i àvia de part meva. No saps pas lo feliç que m´has fet!!!

Anuncis

Budisme al Ripollès?

Posted: 2 Març, 2009 in Catalunya, Tailandia

Budisme al Ripollès?

Bangkok, dilluns, 2 / març / 2009.

 

Adjunto un link que trobo prou interessant sobre una notícia que publica el diari digital: El Ripollès, sobre la possibilitat que s´instal-li a la comarca una comunitat Budista.

Com que m´agrada aquesta religió, visc en un país budista i sóc ripollès de naixement, he cregut convenient publicar aquest link clarament connectat amb els lligams que acabo d´esmentar.

Link: http://www.naciodigital.cat/elripolles/?seccio=noticies&accio=veure&id=7724

Jordi Meya.

 

Diada Nacional de Catalunya.

Posted: 11 Setembre, 2008 in Catalunya, Tailandia

 

 

 

¨Glòria, honor i record a tots els combatents
caiguts en defensa de la llibertat de Catalunya¨

Diada Nacional de Catalunya.

Desde Bangkok, Tailàndia ús desitjo a tots que passeu una bona Diada Nacional de Catalunya!!!

Dies com els d´avui, és inevitable pensar amb el meu país, Catalunya i amb la gent que m´estima que es troben molt lluny de mi en aquests moments.

Encara que estigui visquent en un país molt lluny del meu, en una altra cultura i costums jo sempre seré i em sentiré Català perquè així ho sento. No he pogut evitar plorar d´emoció com una magdalena aquest matí quan he escoltat l´Himne Nacional de Catalunya a casa meva a Bangkok.  Em sento molt orgullós d´haver nascut a Catalunya, sens dubte la millor terra del Món!!!

Un petó a tots!!!

Disfruteu de la Diada!!!

Visca Catalunya lliure!!!

Jordi Meya.

Una mica d´història sobre Catalunya extreta d´internet:

 

 

Els Segadors és l’actual himne oficial i nacional de Catalunya. El seu origen data de la Guerra dels Segadors, al segle XVII. L’himne fa una crida per defensar la llibertat de la terra.

La lletra actual és d’Emili Guanyavents i data de 1899. Usa, però, elements de tradició oral que ja havia recollit anteriorment l’escriptor i filòsof Manuel Milà i Fontanals el 1882. La versió musical és de Francesc Alió, que la va compondre el 1892 adaptant la melodia a la cançó ja existent. Es pot veure darrere de l’himne una cançó primitiva nascuda a la sublevació de Catalunya del 1640: la guerra dels catalans contra el rei Felip IV, a la qual els pagesos van protagonitzar importants episodis.

Per llei del Parlament de Catalunya de 25 de febrer de 1993, Els Segadors fou declarat himne nacional de Catalunya. L’article 8.1 de l’Estatut d’Autonomia de 2006 declara: “Catalunya, definida com a nacionalitat en l’article 1, té com a símbols nacionals la bandera, la festa i l’himne“. L’article 8.4 estableix: ” L’himne de Catalunya és «Els segadors»“.

El registre sonor oficial va ser realitzat i divulgat l’any 1994.

ELS SEGADORS.

Catalunya triomfant,
tornarà a ser rica i plena.
Endarrera aquesta gent
tan ufana i tan superba.
Bon cop de falç,
Bon cop de falç,
Defensors de la terra!
Bon cop de falç!

Ara és hora, segadors.
Ara és hora d’estar alerta.
Per quan vingui un altre juny
esmolem ben bé les eines.

Bon cop de falç,
Bon cop de falç,
Defensors de la terra!
Bon cop de falç!

Que tremoli l’enemic
en veient la nostra ensenya.
Com fem caure espigues d’or,
quan convé seguem cadenes.

Bon cop de falç,
Bon cop de falç,
Defensors de la terra!
Bon cop de falç!

 

 

1908-2008 CENTENARI DE LA SENYERA ESTELADA – CENT ANYS D’INDEPENDENTISME CONTEMPORANI

 

 

»INTRODUCCIÓ

L’onze de setembre de 1901, Lluís Marsans i Solà, futur dirigent d’Estat Català, junt amb d’altres militants de la Unió Catalanista, varen convocar una ofrena floral al monument de Rafael Casanova. L’acte, declarat il·legal, se saldà amb una trentena de detencions. Aquell gest, en ser encara avui repetit per bé que ja de forma oficial, fou la data de naixement mediàtica (la primera, es documenta a 1897) d’un dels rituals i formes d’expressió simbòlica del catalanisme modern. Era la posta en escena de la commemoració d’uns fets antics (la defensa de Barcelona simbolitzada en el conseller en cap de les institucions catalanes) lligats a la reclamació d’un dret i una legislació pròpies d’autogovern modernes.
Gairebé cent anys més tard, es celebraven amb força ressonància mediàtica i política els centenaris d’alguns esdeveniments polítics i socials contemporanis d’aquella primera manifestació del 11 de setembre. Per citar-ne alguns, el II Congrés Internacional de la Llengua Catalana (1986) on es refermà la unitat de la llengua, després que el primer congrés discutís sobre la normativa del català; la fundació de l’Orfeó Català (1891) que al cap de cent anys ampliava la seva seu al Palau de la Música; o l’Associació per unes Noves Bases de Manresa (1992), que reflexionà sobre aquelles primeres estructures polítiques pròpies pel país que es formularen sota l’assemblea del mateix nom. L’any 2001 en canvi, en fer cent anys d’aquella convulsa Diada Nacional, ningú no hi parà compte i es passà de llarg.

L’única efemèride de l’Onze de Setembre que ha estat recordada fou l’any 1996, en complir-se’n vint de la primera celebració de l’Onze de Setembre permesa per la legislació espanyola un cop ja mort Franco. Aleshores, la comissió organitzadora (menys ERC, que se’n desmarcà) van acordar de celebrar-ho amb els mateixos oradors de l’acte de 1976 a Sant Boi de Llobregat i a la mateixa ciutat que rebé el placet post-franquista, en detriment de Barcelona on es prohibí el míting.

Sovint doncs, interessos aliens al propi fet històric són decisius alhora de celebrar-ne l’aniversari. Els fets d’aquella primera Diada del segle XX, bé per massa antics (la Unió Catalanista ja no hi és) o bé per massa incòmodes (moltes Diades també han acabat després amb repressió), semblà que no anaven amb la majoria de la classe política. Per si no hagués estat poc, l’ombra mediàtica dels atemptats de Nova York acabà de copar totalment la Diada de 2001. La reflexió sobre aquestes commemoracions centenàries, visualitzen el debat entre la seva conveniència política i la necessitat historicista, amb l’obstacle afegit de la distància generacional entre el fet i l’aniversari.

En aquest context, l’independentisme no pot badar. Cal que tingui en compte la seva trajectòria històrica contemporània i faci saber que també ja ha complert cent anys. L’avantatge que disposa és la seva continuïtat en el temps, ja que almenys ja fa cent anys seguits que Catalunya reclama el seu estat propi. Per trobar una data es podria haver escollit entre diversos fets o escenaris històrics, però el què millor símbolitza el repàs del recorregut centenari del moviment d’alliberament és l’aniversari del seu emblema de combat: la senyera estelada.

»PER QUÈ EL 2008?

 

La data de 2008 triada per commemorar el centenari de “l’estelada” rau sobretot en la idoneïtat del moment favorable a fer-ho. Tot i que podríem sotmetre’ns al debat del rigor històric i esperar-nos deu anys més, no es comet cap falsedat científica en plantejar aquesta data i no una altra, ja que ni l’independentisme modern neix amb la creació de ”l’estelada”, ni aquesta té en la idea de Vicenç A. Ballester la seva veritable gènesi. Això és així perquè si bé la primera fotografia, o la més clarament visible i conservada, d’una “estelada” amb triangle i estel és de 1918, feta a Montserrat, existeix un precedent fotogràfic anterior, amb data de 1908.
Es tracta d’una primigènia senyera independentista que enlloc de lluir el triangle a l’esquerra amb l’estel, du un romb al mig (es dedueix blau) amb una estrella blanca a l’interior. La fotografia, feta a París, és de la seu d’una Lliga Nacionalista Catalana, organització que fundà i presidí Salvador Díaz i Capdevila qui en 1922 se’l veié adoptant “l’estelada” tradicional, vincle inequívoc amb la bandera de l’independentisme català.

L’any 2008 és alhora un data d’aniversari doble ja que el centenari de “l’estelada original”, coincideix també amb el quarantè del canvi de l’estel gestat arrel del naixement del Partit Socialista d’Alliberament Nacional, l’any 1968. Aquest partit fou l’impulsor que popularitzà aquesta bandera a partir de les organitzacions que impulsà o que se’n derivaren. Deixant-nos-en alguna que no reeixí, aquestes foren bàsicament el PSAN-provisional que derivà en Independentistes dels Països Catalans (IPC), el col.lectiu nord-català Nova Falç, escissió d’IPC; la coalició electoral BEAN (Bloc d’Esquerra d’Alliberament Nacional); les candidatures d’Unitat Popular (CUPs); Nacionalistes d’Esquerra (Nd’E); el Moviment de Defensa de la Terra (MDT); les organitzacions de joves JIR (Jovent Independentista Revolucionari) i Maulets; els Col.lectius de Treballadors i la Coordinadora Obrera Sindical (COS); la coalició Catalunya Lliure i l’organització armada Terra Lliure.

El PSAN teoritzà sobre el què avui són ja referents programàtics i terminològics de qualsevol organització que es reclama independentista. El propi terme “independentisme” (fins aleshores anomenat habitualment “separatisme”), la reivindicació de la nació completa amb la corresponent implantació de base, la terminologia de Països Catalans i la senzilla però inequívoca proclama d’”independència”, com a terme clar i català de voler ser un poble lliure.

La senyera amb el triangle blau i estel blanc és l’hegemònica de l’independentisme català de la major part del segle XX. La del triangle groc i l’estel roig recull el testimoni dels seixanta anys anteriors, contextualitzant la lluita de Catalunya per la seva llibertat, en les noves lluites d’alliberament mundials encetades els anys seixanta. Així doncs, aprofitar la doble data commemorativa de 1908 i 1968 per a les dues insígnies de combat, pot ser l’oportunitat històrica per clarificar definitivament entre l’independentisme, arreu de la societat catalana i al món sencer.

» MEMÒRIA HISTÒRICA

 

La realitat política actual viu uns moments de recuperació i clarificació històrica prou importants com perquè l’independentisme ho tingui en consideració. La llei del Memorial Democràtic de Catalunya i la llei espanyola de la memòria històrica són manifestacions oficials que responen a la pressió de la societat civil de reivindicació de la seva memòria històrica col·lectives amagades almenys des del franquisme. Cal que les organitzacions que es reclamen independentistes hi juguin el seu paper actiu, amb el perill que si no ho fan siguin diluïdes per la historiografia “oficial”.
La història de l’alliberament nacional de Catalunya no només ha de tenir el seu lloc als arxius de documentació o en la els assaigs editorials. És important que es mostrin a la societat de forma activa i fer-la partícip d’aquelles dates commemoratives dignes de celebrar. Aquestes han de servir per a convidar a sumar esforços i per a prendre consciència.

A més, la història de l’independentisme no és un fet del passat per a recordar sinó una lluita que enllaça amb la dels nostres dies. En l’actualitat, la situació cultural i econòmica d’atzucac que viu la nació catalana repartida per Espanya i França en diverses “comunitats”, no és per un motiu conjuntural sinó que és la pròpia causa de la dependència a uns estats que l’oprimeixen.

Mai en la història, el percentatge de partidaris de la independència no havia aflorat tant com avui organitzativament i sociològica, sobretot al principat, almenys des de l’eclosió de la Crida i el MDT als inicis dels anys vuitanta, després del desencís de les renúncies de la transició franquista. Cada dia més, l’independentisme creix per allà on els problemes quotidians actuals es fan més visibles per la ciutadania i on no s’hi veu solució. És per això que mostrant l’allà d’on venim podem dotar de més arguments per aglutinar un major nombre de partidaris de la desconnexió amb Espanya com a sol.lució definitiva de futur. La celebració del centenari i de l’estelada i de l’independentisme pot ser un bon motiu més per aglutinar a aquells que se’n senten representats i a tots aquells altres que se’n podrien sentir.

Per aquest motiu s’ha creat enguany la Comissió del centenari de la senyera estelada. Aquesta comissió, oberta i transversal, pretén impulsar diverses activitats de divulgació històrica del que suposa cent anys d’independentisme català al voltant de la seva icona més representativa. La seva voluntat és la de produir en diferents formats, material pedagògic sobre l’origen de la bandera de l’estel. Podem confirmar la re-edició del llibre Origen de la bandera independentista de l’escriptor i historiador Joan Crexell i properament, podrem anunciar altres projectes, encara en fase d’estudi. Al mateix temps, la Comissió s’ofereix a coordinar i difondre qualsevol iniciativa popular, local o comarcal que, a l’entorn de la bandera estelada, es puguin dur a terme.

 

 

Avui, navegant per internet m´ha vingut la idea al cap de posar el nom del meu pare en un buscador a veure que apareixia ( encara em pregunto el per què… ).  Les primeres imatges que he vist han sigut les de l´avi del meu avi, en Joan Meya i Grau, no m´ho podia creure!!! M´he fet moltes preguntes a mi mateix: ¨Qui havia penjat a internet unes imatges sobre part de la meva família?  Quines eren les intencions?…

Joan Meya i Grau

Joan Meya i Grau

 

 De seguida he fet ¨click¨en una de les imatges per esbrinar d´on havien sortit totes aquelles fotografies tant velles de part de la família del meu pare. L´enllaç m´ha portat directament a un blog escrit en català per una persona que a hores d´ara no sé qui és però que m´he posat de seguida en contacte deixant un comentari al seu blog després de lleguir detingudament tots el que ha escrit sobre la meva família ( segur que és familiar meu però no em puc imaginar qui és… ). El blog parla de la generació de la família Meya Tosas de Puigcerdà, coneguts com els de ¨Cal Gitanet¨. El meu avi, Isidre Meya i Tosas, el pare del meu pare Esteve Meya va formar part d´aquest grup de persones extraodinaries que sens dubte varen deixar una emprempta imborrable d´humanitat i d´esperit de sacrifici a la Catalunya de principis del Segle XX.

 

 

 

 

 De seguida he fet ¨click¨en una de les imatges per esbrinar d´on havien sortit totes aquelles fotografies tant velles de part de la família del meu pare. L´enllaç m´ha portat directament a un blog escrit en català per una persona que a hores d´ara no sé qui és però que m´he posat de seguida en contacte deixant un comentari al seu blog després de lleguir detingudament tots el que ha escrit sobre la meva família ( segur que és familiar meu però no em puc imaginar qui és… ). El blog parla de la generació de la família Meya Tosas de Puigcerdà, coneguts com els de ¨Cal Gitanet¨. El meu avi, Isidre Meya i Tosas, el pare del meu pare Esteve Meya va formar part d´aquest grup de persones extraodinaries que sens dubte varen deixar una emprempta imborrable d´humanitat i d´esperit de sacrifici a la Catalunya de principis del Segle XX.

 

 

 

 

Joan Meya i Grau

Joan Meya i Grau

 

 De seguida he fet ¨click¨en una de les imatges per esbrinar d´on havien sortit totes aquelles fotografies tant velles de part de la família del meu pare. L´enllaç m´ha portat directament a un blog escrit en català per una persona que a hores d´ara no sé qui és però que m´he posat de seguida en contacte deixant un comentari al seu blog després de lleguir detingudament tots el que ha escrit sobre la meva família ( segur que és familiar meu però no em puc imaginar qui és… ). El blog parla de la generació de la família Meya Tosas de Puigcerdà, coneguts com els de ¨Cal Gitanet¨. El meu avi, Isidre Meya i Tosas, el pare del meu pare Esteve Meya va formar part d´aquest grup de persones extraodinaries que sens dubte varen deixar una emprempta imborrable d´humanitat i d´esperit de sacrifici a la Catalunya de principis del Segle XX.

 

 

 

 

 De seguida he fet ¨click¨en una de les imatges per esbrinar d´on havien sortit totes aquelles fotografies tant velles de part de la família del meu pare. L´enllaç m´ha portat directament a un blog escrit en català per una persona que a hores d´ara no sé qui és però que m´he posat de seguida en contacte deixant un comentari al seu blog després de lleguir detingudament tots el que ha escrit sobre la meva família ( segur que és familiar meu però no em puc imaginar qui és… ). El blog parla de la generació de la família Meya Tosas de Puigcerdà, coneguts com els de ¨Cal Gitanet¨. El meu avi, Isidre Meya i Tosas, el pare del meu pare Esteve Meya va formar part d´aquest grup de persones extraodinaries que sens dubte varen deixar una emprempta imborrable d´humanitat i d´esperit de sacrifici a la Catalunya de principis del Segle XX.

 

 

 

 

 

El blog, és una joia històrica ja que remarca la vida rural de la Cerdanya del Segle XX sota la visió de la Mercè Meya i Tosas, coneguda per tots nosaltres com la tieta Mercè, nascuda l´any 1.922 i únic membre de la generació dels ¨Gitanet¨viva. Aquest any ha celebrat el seu 85è. Aniversari.

Com molt bé està escrit al blog, és un homenatge a la Mercè Meya. ¨Una dona treballadora la vida de la qual reflecteix molt bé l´esperit d´esforç i de sacrifici de tantes famílies de la Cerdanya d´aquella època. I és que l´existència humana al Pirineu mai va ser fàcil.¨

¨En definitiva, aquesta iniciativa intenta que no s´afegueixi a l´oblit les velles formes de vida rurals del Pirineu.

La tieta Mercè

La tieta Mercè

 
 
 Un dels episodis que més m´ha emocionat és un que porta per títol: ¨La Guerra¨on el protagonista és el meu avi Isidre Meya i Tosas, segurament la persona més important de la meva vida durant el periode de la meva infància i primers anys d´adolencència. El meu avi Isidre va ser una persona que em va marcar molt durant els 15 anys que vaig poder disfrutar de la seva companyia. Sempre em va guiar per bon camí, recordo les seves paraules perfectament, els seus consells, l´estimació cap a la meva persona… El trobo molt a faltar…   

 

En aquest episodi, explica quan varen detenir el meu avi a la Collada de Toses en un control policial per part dels Republicans. El meu avi que no volia saber res de la guerra, no va poder fer res perquè aquells militars no el detinguessin. Tot i al-legar que tenia 3 germans lluitant al front es va passar 9 mesos detingut en un camp de concentració del Vallès. Amb l´entrada dels franquistes el van alliberar perquè havia estat detingut per els de la República. El meu avi i també els seus germans, no estava a favor ni dels uns ni dels altres, eren temps difícils que havies de fer moltes vegades el que et deien si no volies perdre la vida.

Quan el meu avi va poder tornar a Puigcerdà, va treballar durant un temps de sereno abans de casar-se amb la meva àvia Núria i traslladar-se a Ripoll a viure i a treballar a la fàbrica Tèxtil ¨La Fisena¨ja desapareguda.

El meu avi Isidre Meya

El meu avi Isidre Meya

 Tots els protagonistes que apareixen al blog, vàren ser grans persones sens dubte!!! L´esperit de sacrifici per sobreviure que varen exercir cadascún d´ells va ser extraordinari i admirable. Em sento molt orgullós de formar part d´aquesta família, són part de la meva vida i de la meva història

 

 

 

 

 Tots els protagonistes que apareixen al blog, vàren ser grans persones sens dubte!!! L´esperit de sacrifici per sobreviure que varen exercir cadascún d´ells va ser extraordinari i admirable. Em sento molt orgullós de formar part d´aquesta família, són part de la meva vida i de la meva història

 

 

 

 

El meu avi Isidre Meya

El meu avi Isidre Meya

 Tots els protagonistes que apareixen al blog, vàren ser grans persones sens dubte!!! L´esperit de sacrifici per sobreviure que varen exercir cadascún d´ells va ser extraordinari i admirable. Em sento molt orgullós de formar part d´aquesta família, són part de la meva vida i de la meva història

 

 

 

 

 Tots els protagonistes que apareixen al blog, vàren ser grans persones sens dubte!!! L´esperit de sacrifici per sobreviure que varen exercir cadascún d´ells va ser extraordinari i admirable. Em sento molt orgullós de formar part d´aquesta família, són part de la meva vida i de la meva història

 

 

 

 

La tieta Mercè

La tieta Mercè

 
 
 Un dels episodis que més m´ha emocionat és un que porta per títol: ¨La Guerra¨on el protagonista és el meu avi Isidre Meya i Tosas, segurament la persona més important de la meva vida durant el periode de la meva infància i primers anys d´adolencència. El meu avi Isidre va ser una persona que em va marcar molt durant els 15 anys que vaig poder disfrutar de la seva companyia. Sempre em va guiar per bon camí, recordo les seves paraules perfectament, els seus consells, l´estimació cap a la meva persona… El trobo molt a faltar…   

 

En aquest episodi, explica quan varen detenir el meu avi a la Collada de Toses en un control policial per part dels Republicans. El meu avi que no volia saber res de la guerra, no va poder fer res perquè aquells militars no el detinguessin. Tot i al-legar que tenia 3 germans lluitant al front es va passar 9 mesos detingut en un camp de concentració del Vallès. Amb l´entrada dels franquistes el van alliberar perquè havia estat detingut per els de la República. El meu avi i també els seus germans, no estava a favor ni dels uns ni dels altres, eren temps difícils que havies de fer moltes vegades el que et deien si no volies perdre la vida.

Quan el meu avi va poder tornar a Puigcerdà, va treballar durant un temps de sereno abans de casar-se amb la meva àvia Núria i traslladar-se a Ripoll a viure i a treballar a la fàbrica Tèxtil ¨La Fisena¨ja desapareguda.

El meu avi Isidre Meya

El meu avi Isidre Meya

 Tots els protagonistes que apareixen al blog, vàren ser grans persones sens dubte!!! L´esperit de sacrifici per sobreviure que varen exercir cadascún d´ells va ser extraordinari i admirable. Em sento molt orgullós de formar part d´aquesta família, són part de la meva vida i de la meva història

 

 

 

 

 Tots els protagonistes que apareixen al blog, vàren ser grans persones sens dubte!!! L´esperit de sacrifici per sobreviure que varen exercir cadascún d´ells va ser extraordinari i admirable. Em sento molt orgullós de formar part d´aquesta família, són part de la meva vida i de la meva història

 

 

 

 

El meu avi Isidre Meya

El meu avi Isidre Meya

 Tots els protagonistes que apareixen al blog, vàren ser grans persones sens dubte!!! L´esperit de sacrifici per sobreviure que varen exercir cadascún d´ells va ser extraordinari i admirable. Em sento molt orgullós de formar part d´aquesta família, són part de la meva vida i de la meva història

 

 

 

 

 Tots els protagonistes que apareixen al blog, vàren ser grans persones sens dubte!!! L´esperit de sacrifici per sobreviure que varen exercir cadascún d´ells va ser extraordinari i admirable. Em sento molt orgullós de formar part d´aquesta família, són part de la meva vida i de la meva història

 

 

 

 

 

 

¨Ningú es mor de fam si sap menjar un megall, un tallant o una picassa¨.

Els Herois de Prudenci Bertrana.

Jordi Meya.

Meregildo i Eugeni

Meregildo i Eugeni

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Blog ¨Cal Gitanet¨: http://calgitanet.wordpress.com/

Arbre genològic de ¨Cal Gitanet¨ ( en construcció ) versió PDF:

http://calgitanet.files.wordpress.com/2007/05/arbre-genealogic-cal-gitanet_r5.pdf

Vídeo proclamació de la República a Catalunya, any 1.931:

 

La meva amiga Marta Miquel, la tieta de la Marta Menjibar em va demanar fa uns dies que fes saber a tothom qui s´ha interessat per la malatía de la Marta que tot ha anat molt bé.

La Marta, li vàren detectar una leucèmia, durant els darrers mesos ha estat lluitat per la seva vida en un hospital de Barcelona. Gràcies a una persona que li va fer de donat, la Marta va poder ser transplantada fa unes setmanes. El procés està anant molt bé, la Marta es troba molt dèbil però ja no està sola a l´hospital, per a fi està a casa amb la gent que més l´estima.

Ús deixo l´e-mail que ha escrit a tothom per agraïr el suport donat.

Gràcies a tots!!!!!!

Estimats amics, La Marta Menjíbar ha sigut trasplantada de moll d´òs gràcies a algú que es Donant de Moll. Ara fa 60 dies que va rebre el trasplant i les seves cèl-lules sanguíneas són totes noves, totes són del seu Donant, i per tant ja NO TÉ LEUCÈMIA. El seu moll d´òs ha estat destruït amb quimioteràpia, i per tant mai més farà cèl-lules sanguíneas ni bones ni malignes. És gràcies al nou moll d´òs que algú li ha donat que pot fabricar cèl-lules sanguíneas sanas. Està molt feliç, ha recuperat la vida. Ara encara li queden uns mesos llargs per anar-se refent de les malícies que la quimioteràpia li ha causat, està molt dèbil, es cansa molt, pren 20 medicaments diferents cada dia per evitar el rebuig al nou moll d´òs, però està fora de l´ hospital, a casa seva, molt feliç i molt agraïda a tothom que s´ha atensat al Banc de Sang per a fer-se donant. Ens demana que escampem la seva felicitat arreu, perquè  segueixi corrent la notícia de que es necesiten Donants de Moll D´Òs perquè tots els malats de leucèmia es puguin curar com ella. GRÀCIES A TOTS.

La seva Família

Si no sóc Català, no sóc res!!!

Posted: 29 Juliol, 2008 in Catalunya

Cada vegada que miro aquest vídeo del discurs que va fer en Pau Casals a les Nacions Unides l´any 1971, se´m posa la pell de gallina. No es pot descriure d´una manera més impecable el que és Catalunya per els catalans.

Visca Catalunya, lliure!!!

Jordi Meya.

Biografia

Discurs Nacions Unides – 1971

Al llarg de la seva vida Pau Casals va lluitar constantment per la pau, la justícia i la llibertat. El 1971, en reconeixement a la seva actitud, el secretari general de les Nacions Unides, U-Thant, li va lliurar la Medalla de la Pau. El discurs que Pau Casals va fer en agraïment a aquesta distinció i la seva posterior interpretació del cant dels ocells consten com un dels testimonis més impressionants de la seva dimensió humana.

PARAULES DE PAU CASALS A L’ONU – 24 d’octubre de 1971

Aquest és l’honor més gran que he rebut a la meva vida. La pau ha estat sempre la meva més gran preocupació. Ja en la meva infantesa vaig aprendre a estimar-la. La meva mare – una dona excepcional, genial – , quan jo era noi, ja em parlava de la pau, perquè en aquells temps també hi havia moltes guerres. A més, sóc català. Catalunya va tenir el primer Parlament democràtic molt abans que Anglaterra. I fou al meu país on hi hagué les primeres nacions unides. En aquell temps – segle onzè – van reunir-se a Toluges – avui França – per parlar de la pau, perquè els catalans d’aquell temps ja estaven contra, CONTRA la guerra. Per això les Nacions Unides, que treballen únicament per l’ideal de la pau, estan en el meu cor, perquè tot allò referent a la pau hi va directament. (…)

Fa molts anys que no toco el violoncel en públic, però crec que he de fer-ho en aquesta ocasió. Vaig a tocar una melodia del folklore català: El cant dels ocells. Els ocells, quan són al cel, van cantant: “Peace, Peace, Peace” (pau, pau, pau) i és una melodia que Bach, Beethoven i tots els grans haurien admirat i estimat. I, a més, neix de l’ànima del meu poble, Catalunya.

A Vic abans de marxar cap a Barcelona.

Posted: 29 Desembre, 2007 in Catalunya