Conversaciones con una vaca.

Aquest, és un vídeo súper divertit que vàrem grabar l´Albert i jo el dia que ens vàrem conèixer a Varanassi, Índia.

Començem a parlar amb una vaca i no podem parar de riure, jajajaja… El vídeo és súper freaky!!! Mireu la cara de la vaca i sobretot com acaba el vídeo, jajajajaja…

Jordi Meya.

Amb la serp de Rishikesh!!!

Imatges amb en Toni i l’Albert, quina calor!!!

Tornem cap a N.Delhi aquesta nit…

– Fa una setmana que ens trobem a Risikesh i el mes destecable d’aquest poble es que practicament no hi ha res destacable. Segurament el cansament, la calor i tambe que tant l’Albert com en Toni i tambe jo ens hem posat malalts a diferents nivells, jo no he tingut ni febre ni diarrea, nomes migranya pero en definitiva els tres hem “pillat”.

Avui em trobo molt mes be que ahir, l’Albert m’ha despertat amb musica “dance” tot fent un video i ja hem comencat el dia rient i enfotent-nos de tot, jajajaja….

Quant m’he despertat he pensat que com a molt em quedaria aqui fins divendres pero si una cosa te l’India es que no pots fer cap tipus de pla i despres d’esmorzar ja hem comprat el bitllet per tornar cap a N.Delhi amb autocar aquesta mateixa nit. En Toni, tambe ha canviat els seus plans i tambe vindra amb nosaltres, jejejejeje…

Hem estat parlant d’agafar un tren quan arribem a N.Delhi direccio a Calcuta, si si, heu llegit be, a Calcuta de nou. Alla aprofitariem per tornar a veure l’Ane del cyber cafe de Sudder Street i segurament l’Albert intentaria adelantar el vol cap a Tailandia, esta bastant cansat de l’India i necessita cambiar de pais, es normal, tots estem una mica en el mateix rotllo. En Toni aprofitaria per coneixer Darjeeling, que esta nomes a una nit amb tren des de Calcuta i jo no hauria d’estar-me una setmana a N.Delhi esperant el dia de tornada cap a casa.

 Una altra opcio que estavem estudiant ahir a la nit era la d’agafar un vol de Calcuta cap a Bangkok, l’Albert i jo i estar junts a Tailandia fins el dia 22 de maig. Despres jo tornaria cap a N.Delhi per agafar el vol de tornada pero ens han dit que no hi ha bitllets per aquests dies i per tant segurament tirarem cap a Calcuta. Una llastima!

Avui al mati, despres d’esmorzar en Toni i jo hem creuat el pont i hem visitat una part de la poblacio que no coneixem fins ara, i no paro d’al-lucinar, ens hem trobat un parell de tios acompanyats per una serp, forca grossa, asseguts al carrer com si fos tant normal esta “petant” la xerrada al mig del carrer amb una serp. Hem “flipat” amb el rotllo que portaven amb la serp i fins hi tot m’he atrevit de tocar-la i agafar-la per uns instants, es realment increible el tacte que tenia,fins hi tot notava com es doblava i es torcava mentres la tocava…

Ens veiem desde N.Delhi de nou!

Una abracada molt forta! Ja queda menys per tornar-nos a veure.

 Jordi Meya.

Rentant la roba a Risikesh, India.

Amb en Toni i L’Albert al Ganges, Rishikesh.

Seguim a Rishikesh.

– Els dies pasen sense donar-me quasi be compte, ja fa 5 dies que estem a Rishikesh i n’hi m’he enterat.

Ahir l’Albert i jo varem coneixer al Toni de Barcelona que ja fa 1 any que esta de viatge per l’India i mes paisos d’Asia com Tailandia o Sri Lanka. En Toni va estar uns mesos a “La Fundacion Vicente Ferrer” donant classes d’espanyol i a on tambe va coincidir amb la Merce, una noia tambe de Barcelona, enginyera acustica que es va encarregar de dissenyar tota l’acustica del teatre de la fundacio i que jo i l’Albert varem coneixer a Varanasi el mes de febrer. En Toni i la Merce, com l’Albert i jo, varen deixar-ho tot, feina i obligacions i se’n varen anar de viatge. En aquest viatge estic coincidint amb bastanta gent que es molt semblant a mi en moltissimes coses, com per ex: que tot a de tenir un sentit a la vida i que si no ets felic amb el que fas, tu ets l’unic que pots cambiar la situacio.

Amb en Toni i l’Albert, despres de dinar al mateix restaurant que anava amb la Georgina, varem tirar cap a donar-nos un bany al Ganges tot caminant per una carretera poc transitada. Finalment varem trobar una petita platja a on ens hi vam quedar durant unes horetes, en plan super tranky sense preses tot esperant que la digestio acabes de fer el seu proces. Moltes vegades perdo el sentit del temps, no se quina hora es ni quin dia visc i aixo m’agrada molt.

L’aigua del riu estava com un congelador de freda pero s’ha de fer l’esforc de ficar-si perque no tots els dies tenim l’oportunitat de banyar-nos al Ganges.

Mentres estavem fent-nos unes fotos es va apropar un Shadu a demanar-nos un cigar i de pas es va fer unes fotos amb tots nosaltres. L’Albert estava preocupat perque despres de 2 dies al llit amb febre i diarrea no feia gaire bon aspecte, sempre segons ell, deia que semblava l’E.T quan s’estava morint, jejejeje… I aixi practicament ens va passar el dia.

Varem sopar una miqueta, no gaire en un restaurant que encara no coneixiem del poble. El propietari del restaurant es natural del Cachmir, una zona de l’India que conec pero que no us aconsello gaire per els seus perills i varem estar parlant una estona sobre el conflicte que desde fa anys tenen India i Pakistan. Varem arribar a la conclusio que estava com una regadera quan ens van comentar que li agradava disparar a la gent, sobretot si era del Pakistan. Es una llastima perque el Cachmir es tant bonic com tocar el cel, us ho asseguro.

En Toni ens va acompanyar a l’habitacio, tambe s’esta a la mateixa Guest House i ens va comentar que es comencava a sentir malament de l’estomag. La Georgina, que tambe va estar uns dies fotuda de la panxa, ens va comentar que no se que pasa amb Risikesh que tothom quan arriba es posa malalt, potser a causa de les mosques, que n’hi ha moltissimes. Espero que jo no caigui, de moment em sento be de salut, unicament cansat a causa del ritme que he portat durant aquests mesos.

Despres de sopar, vaig fer unes trucades a casa a la meva Iaia i a l’Alberto, un amic que es com un germa meu pero cap d’ells em va agafar el telefon, nomes ho va fer una persona i perque em vaig equivocar de numero, jajajaja…

L’Albert aquest mati m’ha comentat que no ha dormit en tota la nit a causa de que no se sentia molt be i en Toni crec que continua una mica fotut.

“LOVE”

Jordi Meya.

Laxman Jhula, Rishikesh.

– La veritat es que aquests 3 primers dies a Rishikesh estan sent genials, m’ho estic passant molt be, sobretot amb la Georgina de Reus i la Lorena de Madrid que son super maques.

La zona a on estem instal-lats l’Albert i jo i tambe les noies, es coneguda per el nom de “Laxman Jhula”. Es la part de la ciutat mes “New Age”, esta ple de cibers, restaurants, llocs per fer-te algun massatge, pots fer Yoga, mediatacio, etc… esta molt i molt be, hi ha de tot pero alhora tambe es una zona super tranquila. A mes te l’elicient de que els “Beattles”hi varen passar una temporada a la decada dels 70 i en alguns locals s’hi pot escoltar musica de la banda de Liverpool; m’ho vaig passar realment be, va ser un dia “shanti, shanti”, es a dir,no vaig fer res i em va passar volant, que guay!!! Al mati vaig estar esmorzant durant unes 3 hores amb la Georgina de Reus, sentats relaxats a la “German Bakery”, que es un lloc a tocar del Ganges que fan unes pastes bonissimes. El mati ens va passar volant.

Despres varem anar a donar-nos un banyet al Ganges i a relaxar-nos, encara mes en una de les “platges”que hi ha per la zona. L’aigua del Ganges esta fredissima, estem en una zona de muntanya pero esta neta! i aixo es genial. Va ser una experiencia “Power Full”poder-me banyar en un riu tant sagrat com es el Ganges encara que ho fes en “gallumbos”… Ho sento…

La Georgina i jo ens partiem el cul mirant les “poses”que feia algun indi que hi havia per alla i que mes tard es va afegir amb nosaltres per fer-nos les preguntes tipiques i per fer-nos algunes mirades d’quelles que son un pel sospitoses, crec que ja m’enteneu… La tarda ens va passar volant, practicament se’ns va fer de nit al riu.

Per agafar forces, jajajaja, varem anar a veure si sopavem una miqueta en un restaurant que la Georgina coneixia i que es menja de putissima mare. Ens varem posar fins als topes de menjar, teniem una gana que espantava. Primer una lassanya d’espinacs, que si una hamburguesa vegetal, que si unes coca-coles, que si uns pancakes de xocolata i aixi i aixi i aixi… Mes tard s’hi va afegir la Lorena i la festa va continuar fins que practicament ens van fer fora del local. Va ser un d’aquells dies que mereix la pena aixecar-te del llit.

Quina llastima que la Georgina i la Lorena marxin aquesta nit cap a N.Delhi. Les trobare a faltar.

A mitja nit em posava al llit i a dormir. Quina vidorra!!!

 “Enjoy Live!!!”.

Jordi Meya.

Primers dies a Rishikesh.

A Delhi esperant-nos per enviar les compres cap a casa.