Archive for the ‘India’ Category
– Avui sobre l’hora de dinar hem arribat a Rishikesh, posiblement el millor lloc de tota l’India per fer yoga i meditacio.
Hi hem arribat desde Haridwar, la capital d’Uttaranchal, l’estat que ens trobem ara mateix amb una especie de bus que anava plenissim i estava fet una puta pena. Hi havia forats per tot arreu, podies veure la carretera desde el teu lloc.
A Haridwar nomes ens hi hem estat un dia, el mes interessant era veure el pas del riu sagrat Ganges per la zona dels Ghats i veure la “Puha” (una oracio i una ofrena al riu) que et fa posar els pels de punta, es realment impresionant veure com a la posta de sol milers de persones resen amb una devocio brutal i es banyen al riu. L’Albert i jo ens varem quedar amb la boca oberta al veure tot allo.
Abans, per la tarda varem agafar un teleferic perque ens portes fins al temple a on hi ha la “Diosa de los Deseos” a demanar-li uns quants desitjos per veure si ens ajuda una mica a fer-los realitat. Com a tots els temples de l’India i en una ciutat Santa com es Haridwar, la munio de gent que hi havia al temple era forca important. El trajecte fins al temple, et podie fer-te una idea de com esta distribuida la ciutat i de donar-te compte de la arteria principal que es el Ganges.
Haridwar es una ciutat que per res esta enfocada de cara al turisme, ens varem veure “negres” per trobar algun tipus de menjar que no fos indi. Per segons a on camines et recorda bastant a Varanasi, carrers plens de botigues, i totalment laberintics. A diferencia de Varanasi, el corrent del riu es molt elevat, hi ha cadenes perque no se t’ emporti el corrent.
A Rishikesh en principi ens hi quedarem una setmana, es ideal per relaxar-te i a mes et pots banyar tranquilament al riu Ganges ja que no esta contaminat. L’Albert aprofitara per fer alguna classe de yoga a veure si es recupera una mica del mal d’esquena que arrossega desde fa un temps i pel que fa a mi, suposo que anire decidint sobre la marxa, potser tambe m’animo a fer alguna classe de yoga, ja veure…
Nomes arribar a Rishikesh, hem trobat a la Lorena, una noia de Madrid que tambe viatja sola que varem coneixer fa uns mesos a Calcuta. Tambe ens hem trobat a la Jorgina, una noia de Catalunya que va coincidir amb l’Albert a la “Fundacio Vicente Ferrer”.
Tinc una sensacio extranya, sento que el final d’aquest meravellos viatje s’acosta i que la tornada a Catalunya esta a punt. Es barregen les ganes de veure la familia i amics amb les ganes de quedar-me molt mes temps aqui. Em sento que ja estic amb la “reserva” posada, les energies em comencen a anar de capa caiguda, estic cansat pero tambe estic molt a gust aqui a l’India.
– Avui l’Albert i jo no ens hem mogut de Pahar Ganj, hem estat tot el dia organitzant compres i fent paquets per treure’ns pes de sobre i enviar-los cap a casa.
Durant tot el dia ha fet molta calor pero tambe ha plogut i ha fet vent amb forca. El monzo es comenca ha acostar. De cop hi volta s’ha tapat el cel, semblava que tingues que caure, i ha descarregat un xafec d’uns 30 minuts sobre Delhi. Hem vist com un transformador que estava just al davant nostre en aquell moment comencava a treure xispes acompanyat de petites explosions. Hostia!!!! hem dit…
Despres d’esmorzar hem comencat a mirar botigues i de nou a barallar-nos amb el tema del regateig en els preus. La veritat es que no m’agrada gens anar de compres, ho trobo super aburrit i sobre amb la calor, se’m han fet unes hores forca pesades pero tard o dora tenia que fer-les i enviar algun paquet cap a casa. Sobretot he comprat coses com roba i per fer alguns regals . Sort que l’Albert te la ma trencada amb aquest assumpte i hem anat forca a l’idea.
Despres de dinar hem deixat l’habitacio i hem anat a portar les compres a una agencia perque ens els prepares per enviar-los. Durant l’espera, hem conegut a una parella de francesos, molt macos, que portaven mes de 18 mesos a l’India, concretament a Goa i el mes maco es que viatjaven amb dos nens petits, un de nomes 5 mesos i nascut a l’India. Ha estat una estona molt agradable la que hem passat xerrant, dema tornen a Franca.
Tambe ens hem fet unes tarjes amb dibuixos de simbols i Deus de l’India molt xules amb els nostres noms, correus electronics i web site, moooooooolt guapes, ja les veureu, jejejeje…
D’aqui a un parell d’hores anirem cap a l’estacio de Old Delhi, una estacio que encara no conec, agafarem un richsaw i de nou un tren direccio a Haridwar. Espero que tot vagi molt be…
– Aquesta nit he dormit 12 hores seguides, la moguda d’ahir a Kathmandu i la calor tant forta que fa em van deixar super xafat.
M’he aixecat sobre les 8 am. i despres d’una dutxa d’aigua freda he baixat al menjador de la Guest House a veure si menjava alguna cosa. Just quant he acabat de fer l’ultim glop al meu chay he girat el cap cap a la meva dreta i ha aparagut l’Albert carregat amb la seva motxilla. Es curios perque en aquell mateix moment estava pensant amb ell, jejeje…
Ens ha agafat una alegria inmensa al retrobar-nos novament, ens hem abracat durant una bona estona, quina gracia!!!Ens hem estat explicant totes les nostres “aventuretes” durant el temps que hem estat separats, quin riure ens hem fotut, jajajajaja…
Hem decidit que viatjarem a Haridwar, la capital d’Uttaranchal. Haridwar tambe es una ciutat santa, el riu Ganges hi neix no molt lluny d’alla i l’aigua al seu pas per la ciutat no esta contaminada, segurament ens hi banyarem. Despres anirem fins a Risikeish, la capital mundial del yoga i llar de molts “Sadhus” i despres jo tornare a N.Delhi, ja per tornar cap a casa.
Hem anat a comprar els bitllets de tren a l’estacio de N.Delhi i dema a les 10 pm. tornarem a viatjar junts amb un tren indi i a l’Sleer Class, quina nova aventura…
Des de que la colla de Ripoll van marxar, no he tornat a agafar cap mes tren i avui al tornar a entrar a la caotica estacio de tren de N.Delhi, molts records m’han vingut a la memoria de nou, gent al terra, aglomeracions, moltissima calor (40 gr.) etc…
El trajecte fins a Haridwar sera d’unes 12 hores de tren en total i aixo que la distancia no arriba als 300 km. pero ja se sap que a l’India tot es molt “shanti shanti”, o sigui que paciencia.
L’Albert tambe ha aprofitat per fer la reserva de tren per viatjar a Calcuta el proper mes de Juny, on des d’alla agafara una avio que el dura a Bangkok, Tailandia.
Despres hem anat a un restaurant a dinar i a veure moltissimes fotos dels llocs de l’India que ha visitat durant aquests dos darrers mesos, tots super bonics i interessants, com per ex. Hampi. Tambe hem estat mirant les fotos que he fet durant el trekking i les de la colla de Ripoll, tot rient mentres ens menjavem les nostres hamburgueses acompanyades d’un refresc molt fred.
Voliem aprofitar per mirar de fer algunes compres i aixi poder enviar algun paquet cap a casa i de pas treure’ns pes del damunt. Ho deixarem per dema a primera hora que ara amb la calor que fa no hi ha qui es concentri per fer res. De veritat, la calor es sofocant!
Avui es una gran dia de nou, l’Albert i jo comencem una altra aventura total per l’India que durara 18 dies.
Una abracada molt forta!!!
Jordi Meya.
– Son les 12pm i estic a punt d’agafar la motxilla, pagar l’habitacio i agafar un taxi que em dura fins a l’aeroport internacional de N. Delhi. Es un trajecte d’uns 45 minuts mes o menys i em costa 200 rupies, uns 4 euros.
A l’aeroport haure de “matar” les hores com pugui, escribint, lleguint la guia del Nepal o no fent res. Espero que no se’ faci gaire llarga l’ estona…
L’hora de sortida de l’avio esta prevista per les 6am pero com que volo amb una companyia de baix cost amb nomes tres vols setmanals les cues per fer l’embarc poden ser interminables. La persona que em va vendre el bitllet em va deixar molt clar que es important estar 3 hores abans de la sortida.
Avui m’he dedicat a conectar-me a internet, he estat parlant i fent una videoconferencia amb la meva familia. Ha set un moment molt especial per a mi, hi havia la meva germana amb el seu xicot, la meva iaia que no la veia desde feia tres mesos i els meus pares. L’estona que he estat amb ells m’ha donat moltissima forca! Ha set fantastic! em sento molt a gust a l’India pero tambe els trobo a faltar.
Avui m’he vist amb la Maria de la Rioja i l’Albert de Granollers que fa sis mesos que esta voltant per l’India. Em dinat plegats en un restaurant de Main Bazaar i ara fa una estona que els acabo de deixar despres de petar la xerrada durant una bona estona.
L’Albert m’ha semblat una persona molt interesant, es de la “vella escola”, es a dir, autentic de veritat! Hem parlat de musica, sobretot de Rock i de bandes classiques com Pink Floyd o Deep Purple. Un altre tema que ens ha portat estona durant la tertulia ha estat tots els viatges que ha fet, com a La Republica Dominicana, Marroc o India. La fotografia tambe ha ocupat part de la tertulia, ell es fotograf.
La Maria marxa dema cap a Catalunya, viu a Girona i hem quedat per veure’ns a Ripoll quan torni. Bona sort Maria!!!
Bueno, bona nit a tothom i ens veiem desde el Nepal.
Jordi Meya.
– Per fi m’acabo de decidir i finalment aquest dilluns al mati agafo una avio cap al Nepal, a Kathmandu amb una companyia Nepalesa de baix cost, “Drukair”. He pagat per el bitllet 95 euros al canvi.
M’he decidit per l’avio i no per el tren per no tenir que fer un viatge maratonia ja que desde N.Delhi la combinacio no es gaire bona que diguem. Hauria d’agafar un tren cap a Gorakpur, un trajecte de 22 hores, despres agafar un bus que em duria fins a Sunouli, el pas fronterer amb el Nepal, unes 3 hores mes, fer el visat i agafar un altre bus fins a Kathmandu i menjar-me 8 hores mes de viatge. En total 33 hores desde N.Delhi a Kathmandu sino passa res i es molt probable de que passes alguna cosa a causa del mal esta de les carreteres un cop entres al Nepal.
Al arribar a N.Delhi no tenia gaire clar cap a on tirar un cop em tornes a quedar tot sol, no sabia si anar cap a la zona de Uttaranchal per coneixer Haridwar i Risikeish i veure les muntanyes de l’Himalaya o anar cap al Nepal. El que tenia clar era que em mouria cap alguna zona d’alta muntanya perque m’agrada moltissim les muntanyes i sobretot per la calor que es quasi be inaguantable.
Del Nepal m’atreu molt varies coses, coneixer un altre pais, estar a prop de les muntanyes mes altes del Mon i coneixer la Victoria Subirana mes coneguda com a Vicki Sherpa i els seus projectes amb els nens mes desfavorits del Nepal.
Vaig parlar amb la Vicki fa dos dies despres de trucar a la seu que hi ha a Barcelona per saber si es trobava al Nepal ja que sabia que estava a Catalunya desde feia un temps.
He tingut la sort de que en aquests moments esta a Kathmandu i quan arribi em posare de nou en contacte amb ella. Segur que sera una experiencia que mai oblidare. Fa uns dos o tres anys vaig veure a T.V. 3 un reportatge sobre ella i sobre les escoles que ha fundat per tot el Nepal que em va agradar moltissim i ara ho podre viure en persona.
No se quant de temps estare al Nepal, he agafat un bitllet d’anada,depen tot de com em senti alla a dalt. L’unic que se es que encara tinc temps abans no torni cap a Catalunya.
Un altre cosa que em “tira” molt es poder fer un trekking d’uns dies per l’Himalaya pero ja ho decidire un cop estigui a Kathmandu. No em puc treure l’idea del cap de fer un trekking al camp base de l’Everest pero necessito mes informacio abans de fer el pas.
Ja tinc ganes de marxar de N.Delhi, necessito tranquilitat i aqui tot es una bogueria que t’acaba atrapant, tens que estar amb els cinc sentits i no baixar la guardia en cap moment i aixo em cansa molt, sort que he trobat a la Maria una noia de la Rioja que viu a Girona i que varem coincidir a Varanasi.
Per ultim espero que el viatge de tornada dels amics de Ripoll hagi anat molt be, ara segur que s’estan foten un entrecot de puta mare, cabronassos, jejeje…
Una abracada a tots desde N.Delhi.
Us estimo moltissim!!!
Jordi Meya.
– Eren les 2am quan de nou tornavem a N.Delhi desde Bikaner, uns 600 km i deixavem enrera 10 dies de tour per practicament tot el Rajastan.
Varem sortir de Jaipur el dia 2 d’abril, la capital del Rajastan per seguir cap a Udaipur, la ciutat mes romantica del Rajastan, despres va venir Jodhpur, la ciutat de les cases de color blau, Jaislamer, la ciutat daurada i de les rutes per el desert del Thar amb camell i per ultim Bikaner a on a 30 km hi ha el temple de Karni Mata, on centenars de rates campen al seu rotllo.
El viatge per el Rajastan a set molt intens, hem pogut sentir moltes sensacions, hem vist com es la vida al desert, magnifics palaus de Marahas, fortaleses impresionants i el mes bonic, sens dubte, la gent de la zona.
Segurament l’experiencia mes bonica i mes autentica que hem fet per el Rajastan va ser l’excursio de dos dies amb camell per el desert. Varem patir una calor impresionant, no varem veure liquid fred durant dos dies, varem patir dolors generals per tot el cos a causa de les hores que ens varem passar a sobre dels camells, jo tinc tot el cul ple de crostes… pero tot aquest patiment va valer la pena perque dormir al mig del desert perduts al mig del no res, envoltats de dunes, al costat dels nostres camells i dels nostres “camel men” sota un cel totalment estrellat, no es pot explicar amb paraules, s’ha de viure.
Abans de dormir-nos els “camel men” ens cantaven cancons tipiques i algunes d’inventades, jejeje. La posta de sol (sunset) i la sortida del sol (sunrise) ens va donar una forca i unes vibracions magnifiques. Tot era super autentic, la manera de cuinar, el foc el feien amb excrements de camell, els pobles que anavem trobant, etc… Una experiencia que no oblidarem mai.
Una altra experiencia que esperavem amb moltes ganes era la de visitar el temple de Karni Mata a 30 km de Bikaner. El temple esta infectat de rates que van d’un costat a l’altre sense que ningu els hi faci res. Son animals sagrats, diuen que son reancarnacions de nens petits i si tens la “sort” de que et toquin es un signe de bona sort.
Nosaltres varem quedar una mica “decepcionats” perque ens pensavem que estaria totalment infectat de rates cosa que no era del tot certa, diuen perque ara ja fa molta calor i no surten com en altres epoques de l’any. Pero tot i aixi, ni habien unes quantes que corrien d’un costat a l’altre i fins hi tot menjaven del mateix plat que els seus devots mes fidels…
Durant aquests 21 dies que hem estat junts no hem parat ni un sol segon patint moltissima calor, diarrees, molta set… pero ara que ja s’acosta el final podem dir que no ens arrepentim de res, ha set genial!!!
Ara estem de nou a N.Delhi a Main Bazaar on aprofitarem per fer les ultimes compres i per descansar una mica.
Avui es l’ultima nit que estarem plegats, dema en Dani, en Joan, en Richie i enCarles tornen cap a Catalunya i jo em quedo unes setmanes per aqui. Sera un dia molt dur per tots, per mi molt, els trobare molt a faltar pero estic molt orgullos i content d’haver pogut viure a l’India amb quatre dels meus millors amics. “I never forget”.
Ara em toca decidir cap a on tirar, no se si cap a Uttaranchal que esta al nord de Delhi i envoltat de muntanyes de l’Himalaya i de residencies de Shadus o anar cap a Nepal per fer algun trekking potent i de pas coneixer els projectes de la Victoria Subirana mes coneguda com a Vicky Sherpa.
La meva tornada esta prevista per el 23 de maig, no falta gaire i si us he de ser sincer amb fa por tornar. Haure de comencar de zero de nou, sense cotxe ni feina i sense saber a on viure ni cap a on anar, sera molt dur pero segur que despres d’haver-me espavilat tot sol en un pais tant dificil d’entendre com es l’India, m’acabare ensortint. Aquest viatge es segurament una de les millors decisions que he pres en tota la meva vida.
A tots i a totes, moltissimes gracies per el suport.
Jordi Meya.
– Ens troben a Jaisalmer, Rajastan. Varem arribar ahir desde Jodhpur per carretera, unes 6 hores per fer 300 km.
Abans de deixar Jodhpur, varem visitar el Fort de Meherangarth un lloc realment fascinant. Les vistes de la ciutat desde el fort eren realment impresionants, podiem veure tot Jodhpur rodejats de canons i muralles. Les vistes de les cases pintades de color blau son realment idiliques.
A Jodhpur tant sols ens hi varem estar 24 hores i l’impresio que ens emportem es molt bona, la gent del casc antic era molt amable , tothom es volia tirat fotos amb tots nosaltres, les mirades d’aquesta gent son tant intenses que quasi et poden atravessar.
A Jodhpur varem dinar en un restaurant indi recomenat per en Nerendra. El menjar era forca correcte pero els nostres estomacs ja estan molt resentits i avui tornem anar una mica lleugers… que seria de nosaltres sense l’arros bullit i el plain lasi…
El viatge fins a Jaisalmer va ser tranquil, la carretera no estava tant transitada com dies enrera. Durant el trajecte varem poder gaudir de unes molt bones vistes sobre una zona semi-desertica i d’una posta de sol increible. Varem veure dunes, molts camells i gent al mig del no res, al costat de la carretera.
Varem arribar a Jaisalmer sobre l’hora de sopar i sense gaires dificultats vam trobar allotjament en unaGuest House, la “Desert Boy’s Guest House”, situada al casc antic de la ciutat, realment molt acollidora. Les habitacions estan decorades al l’estil del Rajastan, molt netes i amb bany a l’interior i tenim unes vistes de la ciutat impresionants. El menjar del restaurant italia que hi ha al terrat es bonissim!
Jaisalmer es una ciutat de 58.286 habitants i el seu fort es el simbol mes important de la ciutat, es una construccio impresionant coneguda com la ciutat daurada. Es barreja la magia amb l’esplendor del desert i de les rutes del comercials.
A Jaisalmer ens hi quedarem un parell de dies, un per visitar tota la ciutat daurada i l’altre per fer una excursio per el desert del Thar amb camells. Tambe aprofitarem per descansar una mica, ho necessitem.
Una abracada molt forta i felic setmana santa!
Jordi, Dani, Joan, Richie i Carles.
p.d: No podem penjat fotos perque les conexions per aqui son molt lentes i els ordinadors deixen molt que desitjar.
Jordi perdut per el Món!!! 