Archive for the ‘Laos’ Category

Vientiane, 5 d´agost de 2.008.

Unes paraules desde el ¨hall¨de l´hotel aquí a Vientiane poques hores abans del meu retorn a Bangkok via carretera.

Per fi, he pogut despertar del mal sòn que desde feia pràcticament un mès estava sumergit, el tema visat ha quedat finiquitat, ara ja torno a tenir un paper enganxat al meu passaport que em permetrà viure a Tailandia sense mals de caps burocràtics durant un periode de 6 mesos en total.

Això és sens cap mena de dubte el més important, he viatjat fins a Laos per rematar d´una vegada per totes aquest tema que ara ja és història. Però aquest viatge ¨estampida¨fins aquí m´ha proporcionat més coses que no m´esperava, totes molt bones i positives, he tornat a viure i a sentir en persona noves emocions d´aquelles que t´arriben fins al fons de l´ànima, aquelles que són pures, que són de veritat.

Laos, és un país que m´encanta, és una autèntica passada en tots els sentits, el ritme de vida aquí, els paisatges, el menjar,la bellesa de la gent que tot i ser molt pobres sempre tenen un somriure dibuixat a les seves cares quan els mires, etc.. es converteix tot en una barreja d´emocions a flor de pell fan que Laos sigui un país que no pot deixar indiferent a pràcticament ningú.

Desde que vaig arribar aquí, m´he sentit com a casa, molt a gust, sense estrés, sense mal rotllos, sense merders de cap mena, tot ha fluït molt bé.

Vaig arribar de matinada, més o menys eren les 6 del matí quan vaig creuar la frontera que dóna pas a Laos. Directament, jo i els meus companys de viatge ens vàrem dirigir abans d´anar a l´hotel a dutxar-nos i a descansar cap a l´embaixada de Tailàndia per tramitar els nostres visats.

La cua que hi havia per entrar a l´embaixada era quilomètrica, vaig pensar que m´esperava una llarga jornada d´espera abans de poder entrar a presentar tots els meus papers a les persones encarregades de tota la papelassa. No va ser així, per sort…

Amb nosaltres, desde Bangkok va viatjar una noia de l´oficina a on vaig contactar perquè m´ajudessin a obtenir el meu nou visat thai. Aquesta noia, va ser també la persona que es va ocupar de tots els tràmits a l´arribar a la frontera que delimita Tailàndia amb Laos, els visats d´entrada a Laos els va tramitar també aquesta noia.

La noia ens va dir clarament, abans de baixar del cotxe que la seguissim i que sobretot no parlessim, que estiguessim al cas perquè ella ens avisaria en qualsevol moment per entrar a dins a l´embaixada.

L´embaixada Tailandesa aquí a Laos més aviat sembla una residència de cap de setmana d´alguna persona amb adinerada. Em va agradar molt el jardí, és molt bonic, la casa té molt encant, el barri a on està situada és tranquil, bastant apartat del centre de la ciutat.

Com si fossim persones ¨vips¨(aquelles que entren a tot arreu sense pagar i que no fan cues) aquella noia ens va dir que la seguissim. Vaig quedar-me molt sorprès perquè tothom esperava fent cua el seu torn i nosaltres que haviem arribat moments abans entravem a dins a l´embaixada per tramitar el nostre visat abans que moltes persones que segurament feia moltes hores que s´esperaven per entrar sota un sol infernal.

Vaig veure clarament que aquesta noia tenia molt bons contactes a l´embaixada perquè sinó no haguéssim pogut entrar abans que ningú sense tenir cap problema, la polícia ens va obrir la porta d´entrada i ens van fer seure en unes cadires molt amablament…

Vaig agraïr molt que després de viatjar tota la nit per carretera i sense pràcticament haver pogut dormir entrar ràpidament a l´embaixada però també vaig pensar en les persones que estaven fent una cua d´escàndol sota que havien arribat molt abans que jo.

Durant l´estona que vaig estar esperant que la diplomàtica que s´encarregava de cobrar els diners dels visats m´avises, vaig poder intercanviar unes paraules amb en Jerry Byrd, un gran músic de Jazz que està actualment visquent a Bangkok i que havia viatjat amb la mateixa companyia que jo fins aquí a Laos. Jo, no sóc especialista de Jazz, m´agraden alguns músics però no en sóc un expert. En Jerry em va explicar amb qui havia tocat la guitarra elèctrica durant la seva llarga vida de músic professional que encara dura amb moltes figures de primerissima categoria com Dizzy Gillespie o George Benson. Actualment en Jerry és guitarra solista de la banda que lidera el germà del  recordat, Nat King Cole. En Jerry, és nascut a l´amèrica profunda al sud de Georgia, parla un anglès que pràctiament no s´enten, molt tancat, molt de carrer… A més, té una imatge molt característica, s´ho mira tot com si no hi sigués… Quan el mires, et pot recordar la típica imatge de l´home de raça negre que feia d´esclau treballant en un camp de cotó. M´ho vaig passar molt bé amb en Jerry, vàrem sopar tots dos junts, mentres ens anavem explicant les nostres vides. Miraré de no perdre el contacte amb en Jerry, em va donar el seu número de telèfon i també el seu e-mail, em va dir que quan vulgués podriem quedar a Bangkok per parlar o per escoltar Jazz tos dos junts i perquè no, celebrar algun sopar plegats.

En Jerry i jo a Laos.

En Jerry i jo a Laos.

Web Jerry: http://www.myspace.com/jerrybyrdjazz

Tornant al tema de l´embaixada… La nota graciosa va ser quan la diplomàtica va cridar a una persona ensenyant el passaport i la foto del propietari. A la foto es veia clarament que era un home però qui es va aixecar va ser una ¨ladie Boy¨guapíssima que tenia asseguda molt aprop meu. La diplomàtica al veure que no es tractava de la mateixa persona que la foto del passaport (al menys d´imatge) no li va posar cap tipus d´impediment, li va donar el paper perquè recollís el visat el dia següent mentres tothom ho miravem força sorpresos, jejejeje…

Pocs instants deprès em va tocar a mi, vaig aixecar-me de la meva cadira quan vaig sentir el meu nom, vaig pagar els 40 euros que m´exigien per el visat i vaig sortir cap al carrer més content que unes ¨pasques¨, ja tenia el meu nou permís tailandès!!!!!!!!!!!!!!!!! Només tenia que esperar 24 hores més per tenir-lo a les meves mans.

Quan tots els meus companys de ¨fatigues¨van ser a fora al carrer, la noia encarregada de fer totes les nostres gestions ens va cridar una vegada més perquè puguessim al nostre cotxe per dirigir-nos, ara sí a l´hotel a descansar.

Durant el camí abans d´arribar a l´hotel la noia ens va dir que si voliem una habitació individual tindriem que pagar 4 euros o sinó tindriem que dormir en un dormitori amb més gent sense pagar res extra ja que estava incluït amb el preu que haviem pagat per la feina. Jo, em sentia bastant cansat, cada vegada noto més la fatiga que produeix un llarg viatge, a més no tenia ganes de parlar amb més gent, volia estar sol, dutxar-me i sobretot descansar així que vaig agafar una habitació individual.

L´hotel, està situat bastant lluny del centre de Vientiane, en un barri molt tranquil. L´hotel, és nou, no està gens malament, l´habitació a on he dormit tenia tot el que qualsevol persona pot necessitar per estar còmode ( sense luxes=), aire condicionat, nevera, televisió amb satèl-lit i un llit ample i còmode. Després de dutxar-me, vaig gaudir d´un merescut descans, vaig dormir durant unes quantes hores seguides sense adonar-me de res, em vaig endinsar dins d´un sòn molt profunt…

Quan em vaig despertar, com que encara era de dia, vaig pensar d´anar a donar una volta per el centre de la ciutat, em sentia bastant cansat encara però en canvi tenia ganes de tornar a recordar moments que havia viscut mesos enrera amb la meva germana Núria i el meu amic Albert.

Amb més o menys 15 minuts de trajecte pujat en un tuk tuk mig desmontat vaig arribar al centre de Vientiane, durant tot el trajecte fins a arribar al centre, no vaig parar de fer fotos i vídeos, tot el que veia assegut desde el tuk tuk era bestial, la gent visquent al carrer, nens corrent descalsos, parades de menjar, persones que em miraven amb cares d´estranyats, etc… Algunes de les imatges que vaig veure em recordaven a la meva estimada Índia.

Al centre de Vientiane, vaig estar caminat per la vora del Riu Mekong, em vaig perdre per un mercat de dia ple de tot tipus de menjar local. La gent que regentava algun negoci, em cridaven perquè mengués alguna cosa al passar caminant a prop d´ells. Tothom, va ser molt simpàtic amb mi, ningú em va agobiar més del compte, m´ho vaig passar molt bé perquè a part de gaudir de tot el què estava veient i visquent en aquells moments,fins hi tot vaig poder intercanviar algunes paraules amb thai amb persones d´allà. No sabeu la satisfacció que fa poder fer-te entendre amb la llengua de les persones locals, encara que sigui de moment, en forma de petites converses. És fantàstic poder sentir que poc a poc em vaig integrant en una cultura totalment diferent a la meva, em sento orgullós de poder fer tot el què estic fent, per a mi és el millor regal de Món en aquests moments.

Vaig arribar a l´hotel de nit, després de sopar vaig anar cap a l´habitació per tornar a tenir una bona dossis de descans, he dormit més de 12 hores seguides, m´he despertat content i feliç perquè estic en un país on la majoria de persones són autèntiques i amables, persones que deixen de costat tots els seus problemes personals quan estàn amb tu perquè et sentís a gust amb ells a la seva terra.

Laos, Kop Khun Mak Mak Krap!!!!!

Jordi Meya.

Anuncis

Vídeos de Vientiane.

Posted: 6 Agost, 2008 in Laos, Tailandia

Frontera Tailàndia amb Laos, 6 de la matinada:

Habitació hotel a Vientiane:

Per el centre de Vientiane pujat en un tuk-tuk:

Per Vientiane:

Passejant per la zona del Riu Mekong:

Mercat per la zona del Riu Mekong:

Soroll frens tuk-tuk:

Carretera i manta cap a Laos.

Posted: 3 Agost, 2008 in Laos, Tailandia

Carretera i manta cap a Laos.

Una vegada més la burocràcia del nostre sistema m´obliga a tornar a passar per el ¨tubo¨. Amb la companyia de la meva motxilla i del meu portàtil, viatjo a Laos per renovar el visat tailandès que tants maldecapts em dóna últimament. La mare que el va parir!!!

El viatje fins a Vientiane, la capital de Laos serà llarg, unes 9 hores desde Bangkok. Viatjaré tota la nit per poder arribar a primera hora del matí i tramitar el visat el més ràpid possible.

Guardo molt bons records de Laos, fa poc més d´un any hi vaig estar amb la meva germana i el meu amic, Albert Rigat. La gent de Laos, té un caràcter encantador a pesar de la inmesa pobresa que en què estan sumergits desde fa molts anys. El que més em recomforta és anar a un país a on no et tracten com una porqueria, com em va passar a Singapore ara fa un mès, un lloc a on no hi tornaré mai més!!! Si una cosa té Laos és que és autèntic, de veritat!!!

A Laos només m´hi estaré 3 dies, hi vaig exclusivament per el tema visat thai. M´agradaria tornar a viatjar per aquell país, els paisatges i les persones d´allà són collonuts, brutalment bonics!!!! Però ara ja no estic amb el mateix rotllo que portava abans de viure a Tailàndia, ja no sóc viatjer de professió, sí d´esperit.

Perquè m´he decit per Laos???

Fa un temps, una noia colombiana que conec i que com és el meu cas té que surtir cada 3 mesos de Tailàndia per renovar visat, em va donar molt bones referències d´una oficina que per més ¨INRI¨està molt aprop de casa meva, a on ajuden a canvi d´uns diners per la feina a tramitar el visat que vulguis. El meu cas, un de turista amb múltiples entrades.

No conec si aquesta ¨gent¨ és de fiar o no, ho veuré durant el transcurs d´aquests pròxims dies… El dia que vaig estar a l´oficina parlant amb el responsable, me´n vaig emportar una bona impresió, espero que així segueixi… A més, em fio molt de la meva amiga colombiana, és per això que estic tranquil, penso que tot finalment surtirà bé perquè em vull treure aquest mal rotllo del cap el més ràpid possible. Em toca molt els collons trencar el meu ritme diari per aquestes històries polítiques que ningú entén d´una forma llògica i raonable.

Marxaré a Laos carregat de pel-lícules, apunts dels meus estudis i molta música per aprofitar el temps al màxim sense gastar diners, no vull deixar anar més diners dels meus estalvis en una cosa que odio profundament.

Si em deprimeixo o em ve algún ¨baixón¨em posaré alguna pel-lícula del meu ¨colega¨Rocky Balboa, jejejeje..

Me´n vaig a la Guerra!!!!!!!!!!!!

Fins aviat, amics!!!

Jordi Meya.

Laos, mai t’oblidare!!!

Posted: 23 Juliol, 2007 in Laos

Laos.– Quanta rao tenien en Rafel i la Silvia, dos amics meus de Roses que van estar a Laos fa uns anys, quan em van dir:”Ves i al-lucina amb tot allo, ja veuras com es d’autentic!” i no els hi faltava rao.

Estic trist per deixar Laos, sens dubte aquest pais m’ha tocat molt en dins fins al fons de la meva anima. Mai oblidare la seva gent, la simpatia de tothom, la sinceritat, la ternura, la mirada dels nens, la pobresa, la naturalitat, la miseria, els paisatges, el menjar i en definitiva, la naturalitat d’una gent magnifica!!! Laos, fins molt aviat!!!

No podria destacar que es el millor d’aquest pais, tot es autentic i de veritat, es una passada!!! no pares d’al-lucinar en tot moment, el que veus cada dia et toca fins molt endins.

El sud del pais no te gaire a veure amb el nord, la zona mes coneguda per els turistes. Es una terra on la gent viu practicament del que els hi dona la terra sobretot de les plantacions d’arros i del bestiar que puguin tenir. Les comunicacions per el sud del pais son mes complicades que per la part del nord i la comunicacio amb la gent es a vegades dificil perque no parlen ni gota d’angles pero pots veure de primera ma com viuen i aixo no es pot descriure amb paraules.

La part del nord, tota es una passada! les rutes i els paisatges tots son bestials, tot es verd i ple de vegetacio. Pots veure gent caminant per la carretera descalsa, veure pobles perduts al mig del no res, gent que viu en cabanes fetes amb palla, els animals barrejats entre la gent, etc…

Luang Prabant, es una poblacio que no pots deixar de visitar si alguna vegada aneu a Laos. Te un aire colonial, a vegades et sents com si estiguessis en un poblet de Franca, es nota que hi va haver-hi una colonia francesa. Els carres son molt bonics, esta ple de mercats,. alguns d’ells nocturns a on hi pots trobar de tot, desde tel-les fetes a ma a sabates i menjar. Les parades son totes al terra i les dones que hi treballen et van dient: “Hola senyor, hola senyor!!!” mentres passejes per davant de les seves parades i si compres alguna cosa, passen els diners per sobre del seu genero dient: “Lucky Lucky!!!”

Tambe hi pots trobar productes de reposteria francesa, baguettes i cafe molt bo, tot bonissim!!!

Luang Prabat es un lloc ideal per veure com es d’amable el caracter de la gent de Laos i si pots llogar una bicicleta o una moto i endinsar-te entre les muntanyes, pots veure imatges que no marxaran mai de la teva memoria.

Els temples de la poblacio son magnifics, algun protegit per la UNESCO i el caracter dels monjos es impresionant! Amb l’Albert varem coneixer un parell de monjos que estaven estudiant angles a dins d’un temple i ens varem passar parlant amb ells i fent-nos fotos durant molta estona, la conversa era magnifica i ens varem fer un fart de riure! La vida de tot aquesta gent es mol sacrificada, s’aixequen cada dia a les 4 am per meditar, estudiar i resar i se’n van a dormir a les 10 pm.

Un altra historia que ens va passar amb l’Albert mentres donavem l’ultim passeig per els carrers de la zona del Mekong, va ser l’amabilitat d’una dona que estava amb la seva nena petita davant de a seva botiga molt vella i que ens va deixar fer-nos una foto amb la nena i parlar una estona amb ella sense demanr-nos res a canvi. A mi, fins hi tot em va deixar agafar la seva filla en bracos i vaig sentir una emocio inmensa al tenir aquella preciositat amb mi. Dels paisos que he visitat fins ara, Laos es a on he vist els nens mes bonics, sobretot les nenes.

M’hagues agradat quedar-me mes temps en aquest pais pero hem tingut unes miques de mal rotllos amb la meva germana, no s’ha acabat d’intregar-se i ho ha passat una miqueta malament. Crec que l’hi ha faltat molt d’esperit, no s’ha implicat gaire i aixo li ha pesat moltissimJo comprenc que es el seu primer viatge lluny de casa i lluny de la seva parella i que pot costar una mica, sobretot al principi adaptar-te pero si ella no hi posa mes del seu canto, veig que ho pot passar malament i no m’agradaria que li passes cap mal rotllo. No li vull posar presio pero te que dominar la situacio, ella ho pot fer-ho! Espero que tot vagi millor a partir d’ara.

Tambe es veritat que no hem parat de viatjar en molts dies i els viatges han sigut molt pesats moltes vegades.

Moltes gracies a tota la gent que viu a Laos i fins molt aviat!!!

Jordi Meya.

Luang Prabant i retorn a Vientiane.

Posted: 23 Juliol, 2007 in Laos

Luang Prabat.Luang Prabat.Luang Prabat.Luang Prabat.Luang Prabat.Luang Prabat.Luang Prabat.Luang Prabat.Luang Prabat.Luang Prabat.Luang Prabat.Luang Prabat.Luang Prabat.Luang Prabat.Luang Prabant.Luang Prabat.Luang Prabant.De cami a Vientiane.De cami a Vientiane.Vientiane.Vientiane.Vientiane.Luang Prabat.Luang Prabat.Luang Prabant.De cami a Vientiane.

Cami de Luang Prabant.Luang Prabat.Luang Prabat.Luang Prabat.Luang Prabat.Luang Prabat.Luang Prabat.Luang Prabat.Luang Prabat.Luang Prabat.Luang Prabat.Luang Prabat.Luang Prabat.Luang Prabat.Luang Prabat.Luang Prabat.Luang Prabat.Luang Prabat.Luang Prabat.Luang Prabat.Luang Prabat.Luang Prabat.Luang Prabat.Luang Prabat.Luang Prabat.Luang Prabat.Luang Prabat.Luang Prabat.Luang Prabat.Luang Prabat.Luang Prabat.Luang Prabat.Luang Prabat.Luang Prabat.Luang Prabat.Luang Prabat.Luang Prabat.Luang Prabat.Luang Prabat.Luang Prabat.Luang Prabat.Luang Prabat.Luang Prabat.Luang Prabat.Luang Prabat.

Monjos resant a Luang Prabant.

Posted: 21 Juliol, 2007 in Laos

Tubing per el Nam Song River.– No hem parat de riure durant les hores que hem estat de tubing i tirant-nos amb tirolina per els rapids del Nam Song River, ha set la hostia!!! quina activitat tan collonuda!!!

La veritat es que la Nuria, la noia d’Igualada,ahir durant el sopar ens va parlar molt be sobre l’aventura de fer tubing per els rapids del riu que pasa per la poblacio, va dir que ho teniem que fer i que ens ho passariem molt be, que valia molt la pena fer-ho i que no parariem de riure en tota l’estona. Nosaltres ja teniem les ganes de fer-ho pero la Nuria ens va acabar de convencer i la veritat que no s’equivocava, jajajajaja…

Despres de esmorzar i agafar unes miques de forces, hem anat cap a una de les dues agencies que proposen aquest tipus d’activitat, estava ple de gent hi havia una cua que feia por… L’espant inicial al veure l’increible cua, sens ha anat passant al veure que passaven molt a via la gent encarregada de distribuir el material a la gent i de fer-les pujar en una furgoneta per dur-les cap als rapids.

L’activitat ens ha costat 50.000 Kip, al canvi uns 5 euros i el temps maxim de duracio de l’activitat era desde les 9 am a les 4 pm, temps suficient per fer-ho amb tranquil-litat. Nosaltres ens hi hem posat a mig mati.

La furgoneta ens ha deixat a la bora del riu Nam Song i no del Mekong com jo em pnsava… Pneumatics a ma, no ensho hem pensat ni un sol segon i despres de divertir-nos amb uns nens que estaven jugant a la vora del riu, ens hem tirat de cul a sobre de les gomes negres i gastades i riu a baix!!!

L’aigua no estava molt freda, crec que amb lo exitats que estavem no ens haguessim donat ni compte de la temperatura de l’aigua, jejejeje… no paravem de riure mentres baixavem riu a baix, les sensacions eren genials, estavem en mig de la natura, rodejats de belles muntanyes i paisatges realment espectaculars i preciosos, una PASSADA!!!

Despres d’una estona anant riu a baix, hem arribat a la primera parada o primer avituallament, jejejeje… la historia estava molt ben muntada, hi havia musica a tota hostia, alcohol a punta pala, moltes ties, una tirolina i molt bon rotllo, flipant!!!

Hi havia un home de peus a l’aigua que et tirava una mena de cana per ajudar-te a arribar a la vora del riu, amb la corrent que hi havia hagues sigut dificil poder quedar-se en aquell xiringuito.

Al xiringuito podies pendre desde una birra a un coctel preparat en una mena de galledes, a on hi possaven una mica de tot per posar-te les piles. Nosaltres hem demanat una galleda de 3\4 de litre que hi havia uns quant sabors interessants com whisky, red bull i seven up, una BOMBA!!!

En aquest primer “break” ens hi hem estat durant una bona estona, el bon rotllo que es respirava per alla era realment guapo i les persones encarregades del lloc, eren super simpatiques i catxondes. No hi ha agut cap problema per fer-nos alguna foto entre nosaltres i alguna que altre broma, fins hi tot una senyora que anava servint cubates al marxar-nos d’alla m’ha comentat, mig en broma i mig en serio que m’estimava mentres la corrent del riu m’anava engollint direccio cap avall. Quin riure amb aquesta senyora!!! Tambe hem fet uns quants salts amb una tirolina que hi havia alla mentres ens fotiem el coctel de la galleda, jejejejeje…

El plat fort encara tenia que venir pero… no ens podiem imaginar l’emocio que ens esperava riu a baix. Sentiem la musica molts metres abans d’arribar al segon xiringuito, hi havia una gentada impresionant, bebent, ballant i rient, una tirolina que estava super alta i fins hi tot un petit cap de volei vol. Flipava com ho tenen de preparat aquesta gent tot aquest rotllo.

Un altre cop per arribar a la vora del riu i poder parar-nos en aquest xiringuito, ens ha tirat una canya un home que semblava que l’havien tret de la vila del Pingui dels dibuixos de l’Arale, jajajaja… el tiu anava amb unes ulleres de sol com les que portaven els policies tontos de la serie de dibuixos japonesa.

En aquest xiringuito no hem pres res, ja anavem sevits amb la galleda que ens haviem pres fins hi tot l’Albert i jo ens hem pixat unes quantes vegades a sobre (espressament) mentres baixavem riu a baix…

Jo he set el primer en tirar-me de la tirolina, tenies que pujar per una escala feta de branques d’arbres i esperar-te a que arribes el teu torn. La veritat es que un cop he estat a dalt me acollonit una mica, l’altura era bastant considerable. Finalment m’ha tocat el meu torn i despres d’uns instants de concentracio he deixat caure tot el meu cos i he comencat a volar a una velocitat descollonant mentres cridava:”Long live Rock’n’Roll!!!” L’adrenalina que he despres en aquest salt no la puc descriure en paraules, m’he buidat cridant fins que he deixat de fer forca amb les mans a la tirolina i he caigut al buit, jajajaja…

L’Albert ha set el segon de saltar i ha dedicat el salt a la seva amiga Peggy, una companya de feina que fa uns anys va estar aqui a Laos fent la mateixa activitat que nosaltres i que li va demanr que quan saltes crides el seu nom i ho ha fet, jajaja…

La Nuria es la que s’ho ha pensat una mica mes, al principi no volia saltar de cap manera i al final nosaltres la hem convencuda. Pujava l’escala direccio a la “morge” amb una cara de poc amics i d’acolloniment total. S’ha deixat anar i ha saltat espatarrada i amb una postura mig tensa. Quin fart de riure ens hem fotut l’Albert i jo, jajajajaja…

Despres d’uns quants salts, hem tirat riu a baix direccio a l’ultima parada abans de finalitzar aquesta divertidissima activitat. No ens hi hem estat gaire estona a l’ultim xiringuito, nomes per pendre una birra i menjar-nos una bossa de patates, comencavem a tenir fred als nostres cossos, portavem mullats mes de 4 hores!

Anavem tirant riu avall i no teniem ni idea quan arribariem al final, no teniem cap tipus de referencia i no hi havia ningu mes que nosaltres al riu… finalment hem sentit musica i ens hem imaginat que seria el final de la ruta i mes endevant uns cartell que indicaven el final de tubing. Hi havia bastanta corrent i nosaltres anavem per l’altre costat del riu i teniem que dirigir-nos cap a l’altre costat. Ens hem quedat amb la boca obertaquan tres nenes s’han tirat a l’aigua i ens han literalment arrossegat fins a la vora del riu. Ens han salvat!!! unes nenes!!! despres hem sapigut que es la seva feina.

Avui ha set un dia collonut, com m’agradaria que tots vosaltres estiguessiu aqui!!! Dema toca bus una altra vegada aquesta vegada direccio a Luang Prabang, mes al nord de Laos.

“Yo Tarzan y tu?”

Germans Meya i Albert.

Primer salt amb tirolina.

Posted: 19 Juliol, 2007 in Laos