Archive for the ‘Nepal’ Category
– Per fi estic de nou a N.Delhi!
Avui m’he aixecat a les 5 am per ser dora a l’aeroport de Kathmandu per aixi evitar-me cues llarguissimes per fer els tramits d’embarc a l’avio, no sabia el que m’esperava…
He agafat un taxi desde Thamel direccio a l’aeroport. Nomes deixar el taxi i agafar l’equipatge, m’enadono que el meu vol, que surtia 3 hores mes tard, estava CANCEL-LAT!!!
Al mostrador de la “Royal Nepal Airlines” hi havia un senyor que nomes feia que treure’s la “merda” de les orelles i escupir cada dos per tres, que suposadament era el que tenia que donar informacio als passatgers que ens haviem quedat sense vol.
Bueno, el bon home, jejejeje… m’ha apuntat en una llista d’espera, ha fet servir un paper de calcar… i m’ha comentat que em poses comode que si hi havia algun seient lliure d’alguna altra companyia que ja m’ho diria pero que no hi havia res segur, que al igual em passaria el dia esperant i al final res de res. Imagineu-vos quin panorama, jajajajaja…. sort que m’ho he agafat be…
Mentrestant, ha comencat a arribar la resta de passatgers que tenien que viatjar en el mateix avio que jo i les seves cares eren un poema al asseventar-se de tant trista noticia, jajajajaja…
Les hores anavem passant i ningu donava cap tipus d’informacio, nomes passaven i tornaven a passar i tornaven a… Al cap de 4 hores d’espera ens han portat una mica d’esmorzar i un suc, estavem desmaiats de gana.
Jo era el primer de la llista per si hi havia algun seient lliure en alguna altra companyia, seria el primer en viatjar. De mentres anava arribant mes gent per agafar altres vols, quan de sobte ha vingut un senyor cridant que m’ha agafar per el brac i m’ha dit que hi havia un seient lliure en una altra companyia, “Druk Air” que es la mateixa que vaig fer servir per venir de l’India, pero que estava a punt de sortir i que tenia que anar-me’n pitant cap a la zona d’embarc sino perdia l’avio.
Us juro que em pensava que em sortiria el cor per el pit, m’he tingut que “colar” per pagar les taxex de l’aeroport, hi havia una cua de la hostia!, pujar les escales corrent, cridant al policia perque em fitxes el passaport i la traca final, corrent per el mig de la pista de l’aeroport com un boig per agafar l’avio que estava a punt de tancar les portes, jajajajajaja!!!
Finalment he pogut pujar a l’avio, suat i desancaixat pero per fi estava al lloc a on tenia que estar feia hores. Menys mal que l’equipatge l’han posat a l’avio correcta perque he flipat, com feia temps que no flipava amb la descordinacio brutal que hi ha a l’aeroport internacional de Kathmandu, BRUTAL!!!
Finalment he arribat a N.Delhi i torno ha estar novament a Pagar Ganj, Main Bazaar al mateix hotel que vaig estar amb la colla de Ripoll, ‘l’Ajay” Guest House, quins records tant macos…
A Delhi, fa molta calor, es nota que l’epoca de pluges s’acosta. Ara nomes espero que em pugui reunir amb l’Albert dema o diumenge sense mes problemes.
SALUT I PACIENCIA!!!
Jordi Meya.
p.d: he tornat a probar de canviar el dia de tornada per ser per la Festa Major de Ripoll, pero no podra ser a causa dels preus elavadissims que em demanen per fer el canvi, els vols van super plens. Espero que us foteu unes birres pensant en mi.
BONA FESTA MAJOR 2.007!!!
– Avui es l’ultim dia que estic al Nepal, dema deixo Kathmandu i torno una altra vegada cap a l’India a N.Delhi.
El meu vol surt de l’aeroport internacional de Kathmandu a les 9:35 am i aquest cop la companyia de vol que agafo es la “Royal Nepal Airlines” que tambe es de les anomenades de baix cost, uns 90 euros al canvi.
Ja fa 2 dies que vaig arribar del trekking del camp base i la veritat es que encara em sento una mica cansat, m’ha costat molt aixecar-me aquest mati del llit.
Avui, segurament l’aprofitare per comprar algunes cosetes de record, camises i algun poster i potser vaig al restaurant “Everest Steak” recomenat per la “Lonely Planet” a menjar-me un filet de Yak que ja tinc ganes de menjar una mica de carn, encara que segurament prefereixo un bon entrecot de bedella, jejejeje…
Ahir a la nit vaig sortir durant una bona estona per Thamel, primer a sopar i despres a gaudir d’un bon concert de blues en un “bareto” de la zona. La veritat es que vaig flipar bastant amb la banda, tocaven molt be i transmetien molt bon rotllo a la gent. A mi personalment em va agradar molt quan varen comencar a tocar versions de Jimi Hendrix. Despres vaig anar cap al llit a una nova Guest House de la zona, mes barata que la que vaig agafar quan vaig arribar de nou a Kathmandu pero sense aigua calenta a la dutxa…
Ahir vaig rebre noticies de l’Albert que esta pujant cap al nord de l’India de nou. Es practicament segur que ens retrobarem de nou aquest dissabte o diumenge a N.Delhi, em fa una il-lusio tremenda tornar a estar amb l’Albert, me l’estimo molt.
Els meus plans, en principi son probar d’aconseguir un vol de tornada abans de la Festa Major de Ripoll pero la veritat es que ho veig una mica complicat perque els preus que em demanen per fer el canvi de reserva son desorbitats!!! A N.Delhi ho tornare a probar si veig que no pot ser, viatjare amb l’Albert cap a Risikeish i Haridwar abans de tornar cap a Catalunya el proper 23 de maig.
Molt amor a tots!!!
Jordi Meya.
– Hola familia, que tal?
Estic novament a Kathmandu, a Thamel descansant una mica despres del trekking per l’Everest que ha estat una de les experiencies mes brutals que he tingut en tota la meva vida, en serio, vaig tenir unes sensacions i vaig sentir una potencia bestial sentat a 5.545 mts d’altura mirant la muntanya mes alta del planeta sota un cel blau maquissim!!!
Tot el trekking va anar molt be, amb en Ghamal, el meu guia/Sherpa, cap problema, em va portar de puta mare, en cap moment em vaig sentir sol i pel que fa a l’aclimatacio tot molt be, no vaig tenir cap mala sensacio i en tot moment em vaig sentir molt be. A Namche Bazar, 3.450 mts. ens hi varem quedar un parell de nits per aclimatar-nos. Dingboche, era una altra cita obligada per l’aclimatacio, mes de 4.200 mts. pero tant en Ghamal com jo ens sentiem amb forces per tirar cap amunt i nomes ens hi varem quedar una nit.
Durant tot el trekking varem anar trobant moltissima gent de totes les parts del Mon, USA, Italia, Franca i tambe Catalans, jejejeje. Vaig coneixer una colla d’Esquelarre, LLeida molt enrotllats, jejeje… suposo que ara estaran baixant del camp base o de Kala Pattar.
A partir del 4.000 mts. l’historia canvia bastant, comences a sentir-te diferent, es a dir, et costa dormir a les nits, tens una mica de mal de cap i el fred comenca a ser important i ja no et trobes a tanta gent per el cami.
La pitjor nit per a mi, va ser quan varem arribar a Lobuje a quasi 5.000 mts. d’altura, recordo que les vaig passar molt putes per descansar, el fred que feia i el vent que bufava era impresionant!!! A dins de la meva habitacio potser hi havia una temperatura de -10 graus!!! vaig dormir amb tot l’equip posat, 3 mitjons a cada peu, guants, gorro, 2 mantes i el sac de plomes i us juro per la mare que em va parir que tot hi aixi tenia fred!
El dia seguent va ser el dia clau, ens varem aixecar a les 4:30 am. encara era de nit, i varem tirar cap a Gorak Shep a 5.200 mts d’altura i d’alla a Kala Pattar, 5.545 mts. d’altura, el punt mes alt del trekking. El dia era espectacular, ni un sol nuvol al cel, es veia l’Everest, el Nupse, el Pumori, l’Ama Dablam, etc… de putissima mare! de veritat se’m varen caure els collons al terra al veure totes aquestes muntanyes tant espectaculars, increible!!!
El cami desde Gorak Shep fins a Kala Pattar se’m va fer interminable, tenia que parar a descansar cada 40 mts, em faltava l’aire i el cos em pesava moltissim i els pensaments m’enaven super a poc a poc, tenia que pensar moltissim per dir alguna cosa, es una sensacio super extranya.
A Kala Pattar ens hi varem estar durant unes 2 hores mirant l’Everest davant nostre, hostia la muntanya mes alta del planeta davant dels meus morros!!!
Despres varem baixar fins a Lobuje, alla varem dinar i varem continuar baixant fins a Dingboche per passar-hi la nit, unes 12 hores de trekking, durissim! El dia seguent ens esperava una altra etapa maratoniana, de Dingboche a Namche Bazar, 9 hores de trekking i finalment de Namche a Lukla, tambe llarguissim i l’ ultima parada abans d’agafar l’avioneta de tornada cap a Kathmandu, 8 hores mes de trekking.
Varem tardar en fer tot el trekking desde Lukla a Kala Pattar i tornar a Lukla nomes 9 dies quan estava previst fer-ho en 14 dies. La veritat es que em sento molt orgullos perque no em pensava que em trobes tant be com m’he trobat. En Ghamal em va comentar que ha estat la vegada que ha fet aquest trekking mes rapid que s’ha quedat molt sorpres del meu esperit de sacrifici, gracies Ghamal!!!
De veritat, si alguna vegada veniu al Nepal i us agrada la muntanya, no deixeu escapar aquesta sensacio tant maca de fer un trekking envoltat per les muntanyes mes altes del Mon.
“Aguantar i seguir avanzando”. Rocky Balboa.
Us estima:
Jordi Meya.
p.d: El dia 4 de maig agafo un vol cap a N.Delhi a veure si tinc sort i puc arribar a temps per la Festa Major de Ripoll.
– Avui ha set un altre dia esgotador, desde que m’he llevat no he parat ni un moment. Al mati, a les 10 he anat a la Himalayan Glacier a parlar amb el coordinador del trekking per acabar de lligar tot el que em fa falta per dema. Despres de parlar amb el coordinador, un sherpa m’ha acompanyat a diverses botigues especialitzades en trekking per llogar un sac de dormir i un anorac de plomes. Jo m’he comprat dos pantalons per el trekking, uns pantalons termics per a grans alcades, una jaqueta para vents, guants i una gorra, uns 70 euros.
Despres he tornat a l’agencia a deixar el material i he continuat alla parlant amb la Mina Manson d’Iran, una dona que ha fet el trekking del camp base de l’Everest i el de l’Annapurna. M’he sentit super a gust parlant amb la Mina, he disfrutat moltissim escoltant totes les experiencies que ha viscut. La Mina tambe viatja sola, es la tercera vegada que visita Nepal, sempre per fer trekking. Es una persona super recta, amb molta experiencia i amb les idees molt clares. M’ha explicat que el proper any fara un trekking fins a 7.000 metres d’alcada! Treballa tot l’any per poder fer un mes de trekking, impressionant!!! M’ha explicat com m’he d’agafar el trekking, el que veure, etc… M’ha explicat que quan va fer el trekking del camp base de l’Everest a Kalapattar (5.500 mts) hi havia un vent que no podia caminar i una temperatura de -40 graus!!! Aquesta epoca de l’any la temperatura al camp base sera d’uns -20 graus.
Despres de conversar amb la Mina he tornat a Freak Street a dinar. He intentat posar-me en contacte per canviar el vol de tornada per el dia 7 o 8 de maig pero no ha set posible, nomes treballen de dilluns a divendres.
He preparat la motxilla amb les coses que m’endure cap al trekking, he agafat un ciclo rickshaw i he tornat a Thamel, a l’agencia. A l’agencia he conegut en “Gomul” el noi que sera el meu Sherpa (guia) al trekking. En Gomul es jove, nomes te 22 anys, viu a les muntanyes de l’Himalaya i ha fet el trekking del camp base a l’Everest moltissimes vegades. A part de ser el meu guia sera el meu amic i confident. Tota la meva confianca, el 100% sera per en Gomul, la meva seguretat esta a les seves mans.
Tambe he parlat amb la Vicki, m’ha trucat a la Guest House per preguntar-me a veure si habia aconseguit algun guia per fer el trekking i tambe a veure com estava. Llastima que tenia feina i no hem pogut quedar. Moltes gracies per tot Vicki!!!
Des de fa una bona estona no para de ploure, el temps aqui es molt variable. Anire a sopar i a descansar que dema a les 8 am agafo una avioneta cap a Lukla i a caminar!!!
Estare 14 dies sense poder conectar-me a internet.
“LONG LIVE ROCK’N’ROLL!!!”
Jordi Meya.
– Despres de buscar durant uns quants dies informacio de com m’ho podia montar per fer el trekking al camp base de l’Everest i per fi avui al mati he trobat una agencia recomenada per la “Lonely Planet” i sobretot per la “Kathmandu Environmental Education” que es una associacio professional de trekking. Aqui tambe t’informen de tot el necessari per fer un bon trekking i es a on m’han recomenat la”Himalayan Glacier”, el lloc a on finalment he contractat el trekking.
A la “Himalayan Glacier” m’han informat de tots els meus dubtes, m’han explicat com seria la ruta que faria, que em trobare, preus, material, medicines, a 5.500 d’altura el cor nomes bombeja 1/3 el nivell de sang, per tant es importantissim fer totes les coses molt lentament i el mes important per a mi, un guia que tingui molta experiencia en trekkings per la zona de l’Himalaya.
El preu del trekking es de 450 euros, vol desde Lukla, despeses del guia, asseguranca en cas d’accident i material, sac de dormir i una bona jaqueta, el material mes car. Les meves dietes i l’allotjament es apart, uns 12 euros al dia.Dema a les 10 del mati el guia m’acompanyara a comprar-me pantalons, guants, mitxons, camises, etc…
Tot el recorregut del trekking i les condicions estan especificades en un contracte, tot legal.
Itinerari:
22 d’abril:
– Molt dora al mati vol de Kathmandu a Lukla (2.800 mts). Despres caminarem de Lukla fins a Phakding (2900 mts) Caminarem aproximadament unes 4 hores.
23 d’abril, St. Jordi:
– Arribarem a Namche Bazaar (3.340 mts.). Es un famos poble sherpa, esta ple de botigues i lodges per dormir. Entre 5 i 6 hores de trekking.
24 d’abril:
Dia d’aclimatacio a Namche Bazaar.
25 d’abril:
Trek fins a Tengboche, lloc a on hi ha el mes important Monestir budista del Nepal, mes de 4.000 mts d’altura. A la tarda posible visita al Monestir. Primeres vistes de l’everest.
Dia 26 d’abril:
-Baixarem fins a Panboche (3.860 mts) per no patir el mal d’altura i a la tarda tornarem a pujar molt a poc a poc fins a Dingboche.
Dia 27 d’abril:
– Gaudirem d’unes vistes espectaculars, visitarem el monument en memoria dels alpiniestes i sherpes que han perdu la vida intentant fer el cim de l’Everest. Si tenim sort podrem veure algun lleopart blanc. Arribarem a Lobuje (4.930 mts).
Dia 28 d’abril:
– Estarem al cor de l’Himalaya. Arribarem fins a Gorakshep (5.160 mts.) Caminarem poca distancia i molt a poc a poc per anar-nos aclimatant.
Dia 29 d’abril:
– Molt dora al mati arribarem a Kalapattar (5.545 mts) el punt mes alt del trekking. Gaudirem d’unes vistes espectaculars de l’everest i de la glacera de Khumbo. Baixarem fins a Gorakshep per passar-hi la nit.
Dia 30 d’abril:
– Trekking fins al campament base de l’Everest. Despres de descansar baixarem fins a Lobuje per passar-hi la nit.
Dia 1 de maig:
– Baixarem fins a Dingboche per passar-hi la nit.
Dia 2 de maig:
– Tota la jornada fins a arribar a Tengboche.
Dia 3 de maig:
– Arribada a Namche Bazaar. Hi passarem la nit.
Dia 4 de maig:
– Arribada a Lukla. Caminarem tot el mati, descansarem per la tarda i hi passarem la nit.
Dia 5 de maig:
– Vol de tornada a Kathmandu.
-El dia 6 de maig torno cap a N. Delhi i a veure si puc canviar-me el bitllet de tornada i puc estar per la festa Major de Ripoll amb tots vosaltres.
“Enjoy Live”
Jordi Meya
– Avui he estat tot el dia voltant per Kathmandu, buscant mes informacio sobre trekkings, no he parat quiet ni un moment.
Aqui hi ha moltissimes agencies que t’ofereixen trekkings, pot semblar molt facil posar-te d’acord per contractar un trekking pero no ho es tant. Potser perque estic tot sol em vull asegurar al 100% i no paro de buscar informacio.
Al mati he anat fins a Thamel que es el barri a on es concentra mes gent que vol fer trekkings, esta ple d’agencies. Nomes arribar a Thamel he anat a l’oficina d’ entrega de permisos per demanar informacio, com per exemple si no es perillos, quin temps em puc trobar a 5.500 metres d’altura, a on puc aconseguir un bon guia que sigui molt experimentat i de confianca, quants diners em faran falta, etc…Per el trekking al camp base de l’Everest es necessita un permis que el pots aconseguir en aquesta mateixa oficina.
Despres, he continuat per Thamel i he entrat a una agencia recomenada per la guia per a veure com m’ho podia montar.
M’ha agradat bastant com m’han informat de tots els meus dubtes per fer el trekking. El tracte a set serios i de cara al gra, com a mi m’agrada.
Per fer el trekking al camp base de l’Everest es pot fer per dues rutes diferents. La ruta que va desde Jiri es la mes llarga, uns 21 dies caminant i la menys recomenable, pots trobar-te terroristes maoistes i problablement tenir molts problemes. La ruta que vull fer es la que comenca a Lukla, uns 14 dies caminant entre l’anada i la tornada.
A Lukla nomes s’hi pot arribar amb avioneta desde Kathmandu, uns 35 minuts de vol i uns 150 euros. Per estalviar-me els diners del bitllet del guia, el mes problable es que a Lukla en contracti un. El de l’agencia trucara algun guia que estigui a Lukla. Jo m’he de fer carrec dels gastos del guia, menjar, allotjament, etc… uns 12 euros al dia.
Tinc moltes ganes de poder fer el trekking pero necessito estar mes segur, no em precipitare. Estic tot sol, molt lluny de casa i no vull patir cap mal, ho tinc clarissim.
He calculat que fer el trekking em pot costar entre 500 i 600 euros, tot inclos. Son bastants diners pero tambe penso que si no el faig ara, potser no tindre mai mes l’oportunitat de tornar al Nepal i seria una llastima.
Dema anire a l’oficina de Kathmandu Environmental Education a informar-me sobre com aconseguir companys de viatge i guies.
Bona nit!
Jordi Meya.
– El temple de Swayambhunath es el temple budista mes important del Nepal. Se’l coneix tambe com el temple dels micos i esta situat a dalt d’un turo a on pots veure unes vistes de Kathmandu molt boniques.
El cami desde Kathmandu a peu fins al temple es d’una hora aproximadament, tot cara a munt, no he parat de suar.
He vist una altra cara de Kathmandu durant el trajecte, molta pobresa i miseria, nens jugant a les escombraries, animals morts tirats al riu, contaminacio, etc… Cada dia estic mes convemcut de que som molt afortunats, en serio.
El temple de Swayambhunath esta ple de petits temples, jardins i de mirardors. Per arribar a l part central, a on hi ha l’estupa s’ha de pujar una escala interminable, fa vertic mirar a baix mentres vas pujant. Mentres vas tirant cap a munt vas veient coleccions de pedra que il-lustren el naixement de Buda, parelles d’animals, lleons, elefants, etc… que son els vehicles dels”Dhyani Budas” o Budas de la meditacio..
Al temple m’hi he passat quasi be tot el mati, hi havia una sensacio de pau que em feia sentir molt i molt be. He pogut veure molts monjos budistes, gent resant i parlar amb gent que com jo tambe estava de visita.
Despres he tornat cap a Kathmandu i m’he dirigit cap a Thamel a on he dinat i mes tard m’he comprat unes botes per fer trekking i uns quants mitjons. Tambe he estat mirant algunes agencies perque m’informessin sobre trekkings.
Dema seguire visitant Kathmandu i els seus voltants.
Una abracada a tots molt forta!
Jordi Meya.
Jordi perdut per el Món!!! 
