Archive for the ‘Singapur’ Category

A l´Embaixada de Tailàndia a Singapore.

A l´Embaixada de Tailàndia a Singapore.

Estic començant a escriure aquesta crònica a més de 9.000 metres d´alçada, dins de l´avió que em porta de camí cap a Bangkok desde Singapore.

Torno 24 hores abans del previst a Tailàndia perquè finalment no he pogut tramitar el visat thai de clase turista, ho he intentat però malauradament no ha sigut possible, m´explico:

Tenia que sortir de Tailàndia com a plaç màxim el dia 9 de juliol ja que el meu visat arribava a la fi i per tant em veia amb la obligatorietat de sortir del país, anar a l´embaixada tailandesa del país que viatgés, concretament a Singapore i tramitar un nou document legal que em permetés entrar una altra vegada al país sense cap mena de problema.

La meva intenció desde un bon començament era tornar a fer-me un visat de classe turista de 2 entrades, com el que tenia fins ara. Aixo volia dir que podria estar a Tailàndia durant un periòde màxim de 6 mesos, sortint cada 3 mesos a l´extranger perquè així ho marca la llei.

No tenia molt clar si me´n podria ensortir perquè no tramiten facilment 2 visats de turista seguits, per tant vaig anar fins a la embaixada d´Espanya a Bangkok per informar-me. En principi, la senyora que em va atendre després de fer una ullada al meu visat em va comentar que no hi havia d´haver-hi aparetment cap problema per poder tramitar un nou visat, no ha sigut així.

Ahir m´aixecava del llit a les 4 de la matinada, el vol cap a Singapore era a les 7 en punt del matí, volia arribar d´hora a Singapore per si tenia temps, anar directament a la embaixada thai i enllestir el tema.

El viatge fins a Singapore va anar bé, vaig aprofitar per descansar tot el que vaig poder, fins hi tot vaig aconseguir dormir una estona fins que una hostesa em va fotre un cop a la cama amb el carro que hi porten menjar i begudes.

Durant el viatge, anava pensant les poques ganes que tenia d´anar a Singapore, una ciutat que no m´agrada gens, és massa perfecte, estàs en tot moment controlat, molt cara, no t´aporta cap emoció, etc.. és una ciutat sense ànima.

Vaig però viatjar fins allà perquè per tramitar visats segons tenia entès és la ciutat a on ho fan amb més rapidesa però com he pogut comprovar també és una ciutat a on no et tracten del tot bé…

Vaig passar els control d´inmigració a l´aeroport sense cap problema, no em vàren fer perdre gaire temps. Desde l´aeroport tenia que agafar una mena de metro que em portés fins al centre de la ciutat concretament a la zona de Bugis a on tenia feta la reserva per anar a dormir.

Me´n recordava perfectament de tot el trajecte fins allà, no fa ni 1 any que l´havia fet amb l´Albert. A cada moment, una veu en off anava donant informació i consells a tots els passatgers que ens trobaven dins del metro. Vaig quedar-me petrificat quan vaig escoltar uns dels consells que aquella veu sense ànima donava a la gent… El missatge era el seguen: ¨Atenció! Si algú creu que hi ha alguna persona suspitosa o que no transmeti confiança, sius-plau preneu el botó del costat de la porta d´entrada que vindrà inmediatament la polícia¨Increíble!!!!! A tot això, cal sumar-hi tots els cartells que amanaçaven en posar-te multes si infringies els avisos que hi havien escrits.

Ja a la ciutat, tenia que fer el check in a la guest house perquè només em guardaven la reserva fins a la 1 pm, per tant abans d´anar a la embaixada tenia que enllestir el tema habitació. La guest house també la coneixia perfectament, els dies que vaig estar a Singapore amb l´Albert l´any passat va ser el lloc a on vàrem dormir durant unes quantes nits.

Com aquella vegada, també he compartit habitació amb unes 6 persones més, era l´opció més barata, uns 6 euros la nit amb esmorzar inclòs i internet de franc.

L´embaixada de Tailàndia em quedava una mica lluny de la guest house, vaig mirar el mapa de la ciutat i vaig adonar-me que la millor opció era agafar un bus que sortia de sota mateix de la guest house, així ho vaig fer.

Sense dutxar-me ni menjar res vaig anar directament cap a la embaixada thai, situada a Orchard Road, una mena de Passeig de Gràcia perquè m´entengueu, la zona financiera de la ciutat, una avinguda molt llarga plena de les botigues amb les marques més pijes i cares del mercat.

Aquesta embaixada a diferència de les que he anat coneixent fins ara, feia horari de matí i de tarda el que no sabia era que només tramitaven visats en horari de matí, no vaig trobar cap informació que m´avises d´això.

Vaig fer més o menys 1 hora de cua sota un sol que pensava que em desfaria, hi havia molta gent que com jo esperaven tramitar visats thais. Recordo que quan estava allà dret fent cua, suat de dalt a baix, amb els papers que tenia que entregar a la embaixada a les meves mans, amb la meva motxilla carregada a l´esquena, observant a tota aquella gent, em venien imatges i records a la memòria. Pensava amb la gent que és inmigrant que fa un temps feien llargues hores d´espera a les oficines d´inmigració a Barcelona, esperançats d´obtenir un visat o un permís de residència. Dic això perquè és dur tenir que fer tot aquest esforç que et trenca tots els esquemes per la meitat, només perquè et posin un paper amb cola al passaport.

Quan vàren obrir les portes de la embaixada, un polícia que em recordava els policies de la sèrie de dibuixos animats del ¨Doctor Slump¨ja em va començar a fer preguntes. Jo, comprenc que tenen que fer la seva feina però el tiu, ja em perdonarà que treballant en una embaixada no parli gota d´anglès. El senyor polícia em va tenir 15 minuts allà al seu costat fent-me preguntes, jo li deia que volia tramitar un visat que això era tot. Sort d´un home de raça negre molt enrotllat em va dir que m´estava dient que només tramiten visats per el matí que obren per la tarda només per entregar els visats que han tramitat al matí. O sigui, que vaig anar fins allà depresa i corrents sense menjar ni dutxar-me aguantant una cua d´espant sota un sol criminal per a res. Ni a la web de la embaixada ni enlloc vaig trobar cap informació sobre això.

Ja que era allà, vaig aprofitar per emplenar els papers que tenia que entregar el dia seguent per no sentit que havia anat fins allà per absolutament per perdre el temps.

Em sentia molt i molt cansat, només pensava en menjar alguna cosa, dutxar-me i anar al llit a descansar durant unes hores, el cos m´ho demanava.

Vaig menjar una sopa al carrer que em va recuperar bastant, tenia més gana però no volia menjar més, tot a Singapore és massa car, volia gastar el mínim de diners possibles.

Després d´una bona i merescuda dutxa vaig anar a descansar al llit. La meva habitació era molt senzilla, sense aire condicionat, ni finestres per ventilar l´espai, just per dormir i prou.

Quan vaig entrar a l´habitació vaig conèixer una noia alemana que s´havia instal.lat just al llit del meu costat.Li vaig dir que estava a Singapore només per renovar visat i ja està que no estava per plaer, ella en canvi feia escala a Singapore abans de viatjar a Tailàndia. La noia parlava un anglès envejable, un accent perfecte, era guapa i molt simàtica! Em va comentar que va viure 1 any a Bangkok donant classes d´anglès, evidentment sense un contracte de treball, tenia visat d´estudiant i treballava quan podia en negre igual que faré jo si no canvien les coses radicalment.

Vaig dormir més de 2 hores, recordo que vaig tenir somnis molt extranys que no sabria explicar perquè no tenien forma però sé que somiava amb la meva família i els meus millors amics. Potser era perquè estava realment cansat però últimament estic molt sensible amb els somnis, els visc i els noto més intensament que mai, no em deixen indiferent.

No té res a veure amb el viatge a Singapore però ara que he mencionat la paraula somni vull explicar-ne un dels últims que més m´han impactat.

Fa uns 2 anys, la meva àvia, la mare de la meva mare va morir. Era una gran dona, es feia estimar moltíssim, era molt bona persona, no ho dic perquè fos la meva àvia, ho era de veritat.

Desde la seva mort, no he pensat molt amb ella, ens veiem de tant en tant i ja està. L´altre dia, mentres dormia a casa meva a Bangkok, vaig tenir la sensació que em venia a veure, vaig notar la seva presència molt aprop meu, fins hi tot la seva respiració, no vaig arribar a veure-li la cara però era ella. Va ser molt emocionant quan vaig obrir els ulls mig en llàgrimes, em sentia molt feliç per haver tingut un somni tant i tant bonic.

Tornant al tema…

Em vaig activar de nou després d´una nova dutxa, tenia moltes hores per endevant encara no era de nit, vaig sortir a donar un vol per la ciutat.

Em vaig perdre per un mercat aprop de Bugis, també el coneixia. Estava ple de gent per a tot arreu, de seguida vaig sortir d´allà.

La gana va tornar a fer acte de presència, vaig carregar bateries menjant de nou una sopa de noodles que estava de mort a l´estil coreà.

No tenia una ruta pensada per visitar diferents llocs de la ciutat que m´atraguessin, l´únic lloc a on volia torna a anar era a la font dels desitjots, un lloc a on l´Albert i jo vàrem demanar un desitg cada un mentres anavem donant voltes per el diàmetre de la font.

A la guía no sortia cap informació de la font, amb l´Albert la vàrem trobar de casualitat això que és bastant famosa i molt bonica. Preguntant a una persona em va indicar com hi podria arribar fins allà. Em vaig fer un fart de caminar per trobar la font, de totes totes hi volia anar tant sí com no perquè sé que per el meu amic Albert és un lloc molt especial.

Se´m va fer de nit, vaig arribar a la font que està situada a sota d´un parell de rasca-cels suat i molt cansat. Al veure de nou aquell lloc molts bons records em vàren venir una altra vegada a la memòria, ara però a diferència de fa uns mesos estava allà tot sol sense el meu amic que ara es trobava a milers de quilòmetres de distància.

Vaig donar unes voltes rodejant el diàmetre de la font, demanant mentalment un desitg per a mi i també per el meu amic Albert. Després vaig baixar fins a tocar la font a gaudir de l´espectacle de llum, só i aigua que hi havia en aquells moments.

Al cap d´una bona estona vaig tornar cap a la guest house ja per descansar definitivament fins el dia seguent.

Em vaig posar el rellotge a les 8 am.l´embaixada obria a les 9 am, i jo volia plantar-me fins allà a primera hora per no perdre més pistonada.

Una altra vegada igual que el dia anterior… Viatge amb bus fins a Orchard Road i tornar a fer cua per entrar a tramitar el visat.

A l´entrada el mateix polícia amb la mateixa postura i la mateixa cara allà plant fent preguntes i demanant els passaports a la gent. Una altra vegada m´ha tocat els collons, aquesta vegada em deixava entrar però em demanava la tarjeta d´embarc que m´havien donat a l´aeroport. Evidetment la tarjeta d´embarc la tenia però estava a la meva habitació guardada en una taquilla sota clau, no em podia imaginar que tenia que portar-la fins allà.

Es veu que tothom té que deixar la tarjeta d´embarc a l´entrada i recollir.la a la sortida, jo en canvi hi he deixat la meva tarjeta de crèdit Visa. El polícia, m´ha deixat passar perquè evidetment sabia que tornaria a sortir per el mateix lloc a recollir la meva tarjeta.

Dins de l´embaixada, m´he quedat una mica sorprès perquè només hi havia una persona encarregada de tramitar els visats de tota la gent que ens trobavem allà que no erem pocs precisament.

Mentres esperava el meu torn no em podia ni imaginar la situació que viuria instants després.

La dona que m´ha atès, parlava un anglès perfecte tot i ser tailandesa. M´ha demanat els papers, jo li entregat tot el que portava, la dona s´ho ha mirat, semblava que no li acabava de convèncer tota la meva documentació. M´ha preguntat quin tipus de visat volia, li he dit que el mateix que m´acabava de caducar.

A partir d´aquí tot ha començat a anar de mal en pitjor.

Aquells funcionaria ha cirdat a una companya seva amb cara de pocs amics, vestida a l´estil musulmà amb un mocador que li cobria tot le cap i part de la part inferior de la cara.

M´ha dit que no podien tramitar el visat de males maneres perquè la informació que havia escrit a l´imprès que tens que entregar no es corresponia amb la veritat segons ella.

En el paper tenies que posar perquè volies un visat de turista, bàsicament els motius. La meva explicació, el que he posat és perquè vull seguir estudiant tailandès a la universitat. Aquella dona ha començat a dir-me que jo era un mentider perquè volia un visat de turisma si estava estudiant tailandès??? La meva resposta ha sigut ràpida i clara. Li he respost que evidetment ella tenia raó però que en el meu cas abans de fer-me un visat d´educació o d´estudiant volia apurar totes les opcions possibles per tant volia seguir a Tailàndia amb situació de turista.

Aquella dona que cada vegada m´anava queient més malament, m´ha dit que NO! NO! I NO! Que si volia un visat de turista tenia que anar en un banc de Singapore i ingressar ni més ni menys que 500 euros!!! Una altra vegada lí he dit molt educadament que perquè em veia obligat a fer allò, ella sense pels a la llengua m´ha respost que no tenia l´obligació d´explicar-mo que si continuava amb la meva postura avisaria a la policia perquè m´arrestessin. M´he sentit com una merda tirada al mig del carrer, en cap moment m´he comportant malament amb aquella dona ni amb la seva companya en canvi ella m´ha fulminat amb amenaces que evidetment no he contestat per no enmerdar més aquella sitaució desagradable.

He girat cua i he marxat cap al carrer amb tots els papers a les mans i sense el més important, el meu visat per estar a Tailàndia sense cap problema.

De seguida he donant la volta a la situació, en comptes d´estar amargat i emprenyat com ho estava en un principi he pensat que no ha sigut culpa meva, jo he volgut fer les coses correctament i sobretot legalment, no m´esperava trobar-me la situació que malauradament m´he trobat.

Ara només puc fer una cosa, només puc seguir un camí si vull continuar a Bangkok visquen el màxim de temps possible.

Aquesta vegada entraré a Tailàndia sense visat, a immigració em donaràn un permís de 30 dies amb l´obligatorietat de sortir del país un cop finalitzi aquest permís.

El que hauré de fer durant aquestes 4 setmanes serà buscar escoles a Bangkok que em preparin els papers per poder aspirar a tenir un visat d´educació. Això vol dir que si ara vaig de puto cul encara m´esperen temps més complicats perquè per teni aquest visat estàs obligat a estudiar thai durant 15 hores setmanals sinó no tens opció de tenir aquest visat.

Si ara hauré d´estudiar thai durant 15 hores a la setmana, sumades a les 10 hores d´anglès que també estudio setmanalment i les 3 hores de thai que estudio pràcticament a diari a l´escola a on treballaré d´aquí un temps, sincerament no sé d´on treuré la força i l´energia per dur totes aquestes tasques impotants al dia, ho intentaré amb totes les meves forçes, és l´únic ¨as¨que em queda a la màniga…

Aquesta pategada la he encaixada el millor que he pogut, amb maduresa i amb tranquil-litat, no em queda altre remei… He perdut diners, temps d´estudi, m´he cansat i he tingut una mala experiència que ràpidament vull oblidar…Tot per tornar a Tailàndia amb les mans buides…

Bueno, desconecto l´ordinador perquè estem a punt d´aterrar i les hosteses ja m´han fotut un parell de tocs d´atenció, jejeje.. sembla que avui no és el meu dia…

Salut!!!

Jordi Meya.

Anuncis

Esperant agafar l´avió a l´aeroport de Bangkok camí de Singapore:

Aeroport de Singapore:

Arribada Guest House Singapur:

Fent cua per entrar a l´Embaixada de Tailàndia a Singapore:

Sortida embaixada tailandesa:

Vídeo desde la font dels desitjos a Singapore. Especialment per el meu amic Albert Rigat:

Frustat a l´aeroport de Singapore camí de Bangkok sense el meu visat:

– Sessio de fotos que ens varem fer abans d’acomiadar-nos de la Penelope a la “Cozy Corner Guest House” de Singapur. Quin fart de riure!!! Estavem super cansats despres d’haver estat tot el dia amunt i avall sense parar.

Camera Penelope.Camera Penelope.p1360692.jpgp1360666.jpgp1360683.jpgp1360665.jpgp1360684.jpgp1360688.jpgQuines cares!!!p1360689.jpgp1360690.jpgCabell.

Singapur.

Posted: 24 Agost, 2007 in Singapur

DADES DEL PAIS:

– 4,43 milions d’habitants.

– 683 Km quadrats d’area.

– Idiomes: Angles, Xines, Malay i un dialecte del sud de l’India.

– Singapur es ciutat i una illa de 45 km d’oest a est i de 25 km de nort a sud. Hi ha moltes arees denses al voltant de l’illa pero la major part de la concentracio es troba a l’area del sud.

– A Singapur, hi ha pena de mort.

RESUM DE LA VISITA A SINGAPUR:

Singapur. – Singapur es una ciutat perfecte, es pot dir que no passa mai res, la vida quotidiana de la ciutat es igual cada dia, la gent sembla que estigui robotitzada, camina per els carrers sense mirar a ningu i practicament sense parlar.

Singapur es una ciutat molt moderna, plena de rasca-cels i de centres financiers i comercials. Molte vegades he tingut la sensacio de formar part d’una maqueta, tot impecable, hi ha molt ordre a tot arreu, els carrers, jardins, etc… Es una ciutat molt freda, no transmet cap sensacio positiva o especial, sembla que tot estigui preparat, potser perque les lleis d’aquest pais son molt estrictes, hi ha democracia pero tambe existeix la pena de mort. La ciutat esta plena d’avisos que et marquen les pautes a seguir, totes molt estrictes i series i potser es aquesta mena de “perfeccio” buscada per el govern, la que et fa sentir que aqui no passa mai res d’exepcional. Per ex. si tires un cigar al terra et multen i si t’enganxen amb algun tipus de substancia il-legal, directament t’executen.

Singapur es una ciutat feta a mida per persones de classe alta, els cotxes, la gent com vesteig, etc… esta l’abast de poques persones normals… es busca la perfeccio… Hi ha calitat de vida, la gent aqui viu molt be, no es veuen pobres enlloc.

Una cosa que m’ha cridat molt l’atencio, es que no he vist cap policia, en serio!!! Ningu surt de les normes i de les bases que marca el govern, si algu ho fa, ha begut oli…

Nosaltres, hem visitat els llocs mes destacats del pais en nomes 5 dies, es molt facil ubicar-te, pots anar a peu a practicament a tot arreu. Varem comencar per visitar “Little India”, una mena de colonia o barri de gent procendent de l’India del sud que varen assentar-se a Singapur buscant una millor vida. Varem quedar-nos una mica decepcionats ja que no pot fer-te una idea real de com es la verdadera India, comencant per els carrers que estan molt nets, fins hi tot els indis d’alla son amables, jejeje… Si has visitat India t’adones que “Little India” es bastant insignificant. El mes destacable del barri son els temples, que encara que no siguin tant impresionants com a la verdadera India, estan forca cuidats i nets.

Del barri musulma, poc a dir, no es molt gran, hi ha algunes mesquites i algun cementiri, res mes…

Chinatown, en canvi si que em va agradar, hi ha moltissima vida i molt moviment per alla. No es un barri molt gran, ni molt menys com el de Bangkok, pero te molt d’encant. Esta plenissim de restaurants, de gent que va amunt i avall sense parar i la vida nocturna es molt intensa, hi ha clubs, casinos, etc… Em va encantar la il-luninacio de les cases i dels carrers, maquissim!!! tenia molta atmosfera i energia.

Segurament, el lloc que mes m’ha agradat de tot Singapur va ser quan varem visitar “Esplanade Theatres on the Bay”, un espai contemporani ple de teatres amb un entorn espectacular i bonic, t’adones que aqui promouen molt la cultura, i genial!!! Els edificis tenen una geometria enfocada directament cap a la llum natura. Es una obra espectacular, va costar mes de 600 milions de dolars…

Recordo que a l’entrada en un dels teatres que hi ha, vaig tenir una sensacio d’alegria mesclada amb una de tristesa i enyoranca. Desde que vaig deixar els estudis a l’institut del teatre, no havia tornat a entrar en un espai que promoguessin les arts esceniques. Recordo que mirava amb atencio la illuminacio, l’acustica de la sala, els materials, l’equip de so, etc… Encara que hagi deixat els estudis de so, segueixo tinguent pessigolles a l’estomag quan estic en un espai, com potser un teatre. L’espectacle en viu el porto a la sang.

Una altra visita que varem fer, va ser a la zona comercial o de compres de la ciutat, coneguda per el nom de “Orchard Road”. Es un carrer com podria ser el de Gracia de Barcelona, ple de botigues i de centres comercials. Hi pots trobar qualsevol marca coneguda de roba o de perfum, per posar algun exemple… Ens hi varem passar bastantes hores alla, fins hi tot varem probar-nos roba i varem comprar alguna coseta…

Un dels llocs mes relaxants i bonics de la ciutat, es el jardi botanic, un espai molt cuidat, ple de plantes i de llacs, ideal per desconectar del ritme de la ciutat. Podiem veure molta gent passejant o fent esport, es una mena de “Central Park” de Nova York.

A Singapur he tingut el plaer de coneixer a la Penelope de Franca, una noia que l’Albert va coneixer quan va visitar Vietnam. La Penelope es una aventurera, la seva “droga” es viatjar, ha estat practicament a tots els continents del Mon, es una enciclopedia humana de viatges.

Amb la Penelope, varem anar al zoo de la ciutat, que es un dels mes importants i considerat un del millors del Mon. A mi no m’agraden els zoos pero tinc que reconeixer que el de Singapur es espectacular, l’entor tot es selva i els animals estan molt cuidats, els animals viuen en llibertat. Hi ha especies que estan en perill d’extincio com el tigre blanc o el rinoceront blanc. Vaig quedarme molt impresionat quan vaig tenir al meu davant la Cobra Reial, un dels meus animals preferits i mes mortals del planeta. He vist molts reportatges de televisio sobre aquesta maquina assessina i puc dir-vos que tenirla al davant, nomes separats per un vidre de pocs mil-limetres, impresiona moltissim!!!

Per la nit, quan varen tancar el zoo, varem fer gaudir d’un safari nocturn que va ser una altra experiencia unica. Anavem pujats en una especie de “cotxe” silencios per el mig de la selva i podiem veure, mentres una noia ens donava explicacions durant el tour, moltes especies d’animals. Alguns dels animals que varem veure van ser, lleons, elefants, llops, hienes, etc… Molt bonic!!!

Bueno, aquestes han sigut les activitats que hem fet durant aquest dies a Singapur, dema a les 8 am agafem un bus rumb cap a Malaysia, un altre pais que m’atrau molt.

Gracies a tots!!!

Jordi Meya.

Algunes imatges mes de Singapur.

Posted: 24 Agost, 2007 in Singapur

singapur-dia-3-265.jpgsingapur-dia-3-por-jordi-067.jpgsingapur-dia-3-por-jordi-078.jpgsingapur-dia-3-066.jpgsingapur-dia-3-por-jordi-100.jpgAmb una responsable del zoo, molt simpatica!!!singapur-dia-3-por-jordi-092.jpgsingapur-dia-3-por-jordi-085.jpgsingapur-dia-3-por-jordi-111.jpgsingapur-dia-3-por-jordi-084.jpgsingapur-dia-3-por-jordi-071.jpgsingapur-dia-3-por-jordi-052.jpgsingapur-dia-3-por-jordi-051.jpgsingapur-dia-3-por-jordi-047.jpgsingapur-dia-3-por-jordi-046.jpgsingapur-dia-3-por-jordi-043.jpgsingapur-dia-3-por-jordi-040.jpgsingapur-dia-3-por-jordi-037.jpgsingapur-dia-3-por-jordi-036.jpgsingapur-dia-3-por-jordi-021.jpgsingapur-dia-3-por-jordi-020.jpgsingapur-dia-3-por-jordi-016.jpgsingapur-dia-3-por-jordi-002.jpgsingapur-dia-3-512.jpgsingapur-dia-3-503.jpgsingapur-dia-3-496.jpgsingapur-dia-3-486.jpgsingapur-dia-3-553.jpgsingapur-dia-3-422.jpgsingapur-dia-3-399.jpgsingapur-dia-3-288.jpgsingapur-dia-3-092.jpgsingapur-dia-3-210.jpgsingapur-dia-3-084.jpgsingapur-dia-3-176.jpgsingapur-dia-3-050.jpgsingapur-dia-3-060.jpgsingapur-dia-3-034.jpgsingapur-dia-3-042.jpgsingapur-dia-3-033.jpgsingapur-dia-3-030.jpgsingapur-dia-3-029.jpgsingapur-dia-3-004.jpgsingapur-dia-3-003.jpgAmb la Liat i el seu novio.singapur-dia-3-001.jpgsingapur-dia-3-048.jpgsingapur-dia-3-024.jpgsingapur-dia-2-038.jpgsingapur-dia-2-051.jpgsingapur-dia-2-043.jpgsingapur-dia-2-050.jpgsingapur-dia-2-047.jpgsingapur-dia-2-053.jpgsingapur-dia-2-032.jpgsingapur-dia-2-036.jpgsingapur-dia-2-041.jpgsingapur-dia-2-042.jpgsingapur-dia-2-043.jpgsingapur-dia-2-020.jpgsingapur-dia-2-027.jpgBandera Singapur.

Imatges de Singapur.

Posted: 23 Agost, 2007 in Singapur

singapur-dia-1-por-jordi-152.jpgsingapur-dia-1-por-jordi-151.jpgsingapur-dia-1-por-jordi-146.jpgsingapur-dia-1-por-jordi-148.jpgsingapur-dia-1-por-jordi-166.jpgsingapur-dia-1-por-jordi-141.jpgsingapur-dia-1-por-jordi-128.jpgsingapur-dia-1-por-jordi-114.jpgsingapur-dia-1-por-jordi-135.jpgsingapur-dia-1-por-jordi-143.jpgsingapur-dia-1-por-jordi-136.jpgsingapur-dia-1-por-jordi-100.jpgsingapur-dia-1-por-jordi-133.jpgsingapur-dia-1-por-jordi-112.jpgsingapur-dia-1-por-jordi-098.jpgsingapur-dia-1-por-jordi-089.jpgsingapur-dia-1-por-jordi-085.jpgsingapur-dia-1-por-jordi-081.jpgsingapur-dia-1-por-jordi-079.jpgsingapur-dia-1-por-jordi-092.jpgsingapur-dia-1-por-jordi-169.jpgsingapur-dia-1-por-jordi-094.jpgsingapur-dia-1-por-jordi-075.jpgsingapur-dia-1-427.jpgsingapur-dia-1-por-jordi-172.jpgsingapur-dia-1-por-jordi-097.jpgsingapur-dia-1-399.jpgsingapur-dia-1-408.jpgsingapur-dia-1-por-jordi-181.jpgsingapur-dia-1-415.jpgsingapur-dia-1-por-jordi-171.jpgsingapur-dia-1-397.jpgsingapur-dia-1-368.jpgsingapur-dia-1-368.jpgsingapur-dia-1-319.jpgsingapur-dia-1-331.jpgsingapur-dia-1-241.jpgsingapur-dia-1-274.jpgsingapur-dia-1-196.jpgsingapur-dia-1-201.jpgsingapur-dia-1-222.jpgsingapur-dia-1-239.jpgsingapur-dia-1-por-jordi-156.jpgsingapur-dia-1-por-jordi-160.jpgsingapur-dia-1-por-jordi-163.jpgsingapur-dia-1-por-jordi-164.jpgsingapur-dia-1-123.jpgsingapur-dia-1-128.jpgsingapur-dia-1-131.jpgsingapur-dia-1-138.jpgsingapur-dia-1-165.jpgsingapur-dia-1-147.jpgsingapur-dia-1-por-jordi-106.jpgsingapur-dia-1-por-jordi-111.jpgsingapur-dia-1-por-jordi-086.jpgsingapur-dia-1-por-jordi-091.jpgsingapur-dia-1-por-jordi-082.jpgsingapur-dia-1-127.jpgsingapur-dia-1-377.jpgsingapur-dia-1-428.jpgsingapur-dia-1-113.jpgsingapur-dia-1-114.jpgsingapur-dia-1-119.jpgsingapur-dia-1-017.jpgsingapur-dia-1-079.jpgsingapur-dia-1-095.jpgsingapur-dia-1-005.jpgsingapur-dia-1-027.jpgsingapur-dia-1-029.jpgsingapur-dia-1-048.jpgSingapur.singapur-dia-1-038.jpgsingapur-dia-1-041.jpgsingapur-dia-1-049.jpgSingapur.Singapur.