Archive for the ‘Uncategorized’ Category

¨Los Rockeros van al infierno¨

Any 1.984 a España, actuació al programa ¨Aplauso¨ de la millor banda espanyola de Heavy Metal de tots els temps, Barón Rojo.

Fan un playback del tema: ¨Los Rockeros van al Infierno¨una cançó que es va convertir en tot un himne d´aquella època que encara avui dia dura. La lletra del tema és realment descollonant, es nota que a Espanya eren temps de canvis, de mentalitat, de llibertat d´expressió. Amb cançons com aquesta no existeixen modes, ni sembla que passin els anys perquè la cançó desde el principi fins a la seva fi és poderosament heavy tant melòdicament com musicalment!!!

Aquí teniu una mostra amb imatges. No ús perdeu el rotllo que portava la penya, com ballen vacil-lant i flipant i sobretot com van vestits. No té desperdici!!! M´identifico al 100% amb tota la gent que apareix al vídeo perquè ser heavy no només són paraules és també un estil de vida que t´acompanya desde que neixes fins quan la mort ve a picar-te a la porta de casa perquè l´acompanyis.

Larga Vida al Barón!!!

Jordi Meya.

Lletra:

LOS ROCKEROS VAN AL INFIERNO

(J. L. Campuzano-C. Cortés)
Se oye comentar a las gentes del lugar.
Los rockeros no son buenos.
Si no te portas bien
te echarás ponto a perder.
Y caerás en el infierno.
Si has de vivir en el valle de Rock.
Te alcanzará la maldición.
Nunca tendrás reputación
¿Qué más da?
Mi rollo es el Rock
Vas sin afeitar, dice el “sheriff” del lugar.
Y además con “tías” buenas.
dicen que fumar es pecado y es mortal.
y al infierno me condenan.
Si he de escoger entre ellos y el Rock
elegiré mi perdición.
Sé que al final tendré razón.
Y ellos no.
Mi rollo es el Rock.
Qué risa me da esa falsa humanidad.
de los que se dicen buenos.
No perdonarán mi pecado original
de ser joven y rockero.
Si he de escoger entre ellos y el Rock
elegiré mi perdición.
Sé que al final tendré razón.
Y ellos no.
Mi rollo es el Rock.

Avui s´inaugura a Londres una exposició sobre estrelles del Rock totes mortes a l´edad de 27 anys. Figures com Jimi Hendrix, Janis Joplin o Jim Morrison són recordades en aquesta exposició que intenta fer veure a l´espectador que a pesar de que perdessin la vida a la flor de la juventud, tots aquests músics excepcionals van deixar una empremta imborrable en el Món del Rock que perdurarà per sempre.

Podeu lleguir l´article de l´edició del Periódico de Catalunya que es pot trobar a internet:

Jimi Hendrix

Jimi Hendrix

Janis Joplin

Janis Joplin

Jim Morrison
Jim Morrison

GEMMA TRAMULLAS
BARCELONA

“Se ha ido y ahora ya forma parte de ese estúpido club. ¡Le dije que no se sumara a ese estúpido club!”. Poco después de que Kurt Cobain, el líder de Nirvana, se pegara un tiro en 1994, su madre, Wendy O’Connor, pronunció estas palabras, que dieron origen a la expresión El club de los 27. La galería Proud de Camden, en Londres, inaugura hoy una exposición fotográfica dedicada a los principales miembros de este trágico colectivo: Brian Jones, primer guitarra de los Rolling Stones; Jimi Hendrix; Janis Joplin; Jim Morrison, líder de the Doors, y el propio Kurt Cobain, todos ellos protagonistas de trágicas muertes a los 27 años.
La muestra lleva por título Forever 27 (27 para siempre) y reúne imágenes ya clásicas de la historia del rock. Según el comisario, Simon Talbot, la exposición tiene sentido porque el público sigue obsesionado por los artistas de vida breve pero intensa: “El foco de la fama cayó especialmente con fuerza sobre estos cinco músicos y a través de algunas de las más grandes fotografías del rock del último siglo podemos analizar cómo les afectó esa presión”.EXTRAÑAS CIRCUNSTANCIAS
Brian Jones se ahogó en una piscina en extrañas circunstancias en 1969; Jimi Hendrix falleció de una sobredosis de somníferos en septiembre de 1970 y, apenas un mes después, Janis Joplin murió a consecuencia de una sobredosis de heroína; en 1971, el cuerpo de Jim Morrison fue hallado sin vida dentro de una bañera pero nunca se le hizo una autopsia, y el más joven del club, Kurt Cobain, se descerrajó un tiró en la cabeza.
Ellos no son los únicos miembros del club, aunque sí los más destacados. Otros 25 músicos vivieron solo hasta los 27 años, una edad que los psicólogos consideran un portazo a la juventud. Pero más allá de consideraciones sociológicas, lo que tienen en común los cinco protagonistas de Forever 27 es que su aparición en escena revolucionó la historia del rock. El interés por este funesto colectivo también ha llegado al cine, con The 27 club en último festival de Tribeca de Nueva York.
A las imágenes de la exposición se suman textos de los fotógrafos que fueron la sombra de estas estrellas. Elliot Landy, que retrató a Janis Joplin, escribe: “Una noche, tras un macroconcierto en Nueva York, compartimos un taxi. Ella le dio al conductor la dirección de un amigo suyo, con la esperanza de que estuviera en casa. Cuando se bajó, me miró con ademán triste y dijo: ‘Tío, qué pena. Aquí estoy yo, una gran estrella, y ni siquiera puedo encontrar a alguien con quien estar”.

La meva iaia es collonuda!!!

Posted: 14 febrer, 2008 in Uncategorized

– Me’n anava a dormir pero he fet una ullada al correu d’ ultima hora i m’he trobat amb un e-mail del meu amic Miquel .

M’ha adjuntat unes fotos que segurament ell ha fet a la meva estimadissima iaia i m’ha fet molt felic!!!

La meva iaia es una persona magnifica, genial, plena de bones intencions i d’ amor. Es un referent per a mi i un exemple de com s’ha de viure la vida!!!

Iaia, et trobo a faltar!!! Molts anims i mil petons!!! Segueix aixi de guapa i alegre com sempre!!!

Sempre t’estimare i estare al teu costat!!!

Jordi.

p.d: gracies amic meu per el detall!!!

La iaia!!!La iaia!!!La iaia.

– Algunes cites que hauriem de tenir en compte…
 
 

……………… El camino no es más que uno entre muchos………… Pero advierte que ser feliz necesariamente sucede al dejar de culpar a los demás de nuestra infelicidad y buscar la causa en nuestra propia mente…….

“Mathiew Ricard” (Monje Budista)

A saber…. La felicidad es un asunto del espíritu.

– No depende de nada ni de nadie externo a la persona.

“Buddha”

– La clave para ser feliz mora en el interior de cada quién.

“Jesús”

– La felicidad es un hábito o el resultado de varios hábitos.

“Aristóteles”

….. Vivir las experiencias que nos ofrece la vida, es obligatorio… sufrirlas o gozarlas, es opcional…

Estem a Laos.

Posted: 13 Juliol, 2007 in Uncategorized

– Despres d’un llarg i durissim viatge de 24 hores desde Tailandia fins a Laos, convinant tren, busos i mes busos, hem arribat a la tranquila illa de Bane Dondet, una de les 4.000 illes del Mekong.

Aqui la vida gira basicament en el cultiu de camps d’arros i del poc turisme que hi ha. Es a dir, aqui la vida es totalment rural, la gent viu en cabanes de palla i rodejades d’animals.

Les conexions a internet per aquesta zona son poques i molt cares, aixi que ja anirem donant senyals de vida.

Us estimem!!!

Germans Meya i Albert.

Bangkok.Bangkok.Bangkok.Bangkok.Bangkok.Bangkok.Bangkok.Bangkok.Bangkok.Bangkok.Bangkok.Bangkok.Bangkok.Bangkok.Bangkok.Bangkok.Bangkok.Bangkok.Bangkok.Bangkok.Bangkok.Bangkok.Bangkok, Tailandia.Bangkok, Tailandia.Bangkok.

Compres Pahar Ganj.Amb algunes compres per Pahar Ganj.Amb l’Albert a Pahar Ganj de compres.Amb l’Albert esperant asseguts a sobre de paquets per enviar.Prepant el paquet per enviar-lo, quina caloooooor!!!!

Cementiri de Park Street.Entrada al cementiri de Park Street.Cementiri de Park Street.Llibre de control a l’entrada del cementiri.Cementiri de Park Street.Cementiri de Park Street.Cementiri de Park Street.Cementiri de Park Street.Cementiri de Park Street.Amb l’encarregat del manteniment del cementiri.Entrada al cementiri de Park Street.Firmant en el llibre de visites.Park Street.Park Street.Park Street.Park Street.Cami de Park Street.Sudder Street.pict1280.jpgTuripati.Turipati.Turipati.Suder Street.Amb la Rebeka al Centre Point.