El temple “Paranoia” de Chiang Rai entre d´altres…..

Chiang Rai, divendres, 15 / abril / 2011

He caminat una estona per els carrers estrets i foscos que hi ha al voltant de la pensió a on estic a Chiang Rai mentre escoltava al mateix temps el “Dark Side of The Moon” dels grans “Pink Floyd” gràcies a l´Mp3 “pirata” que encara funciona a hores d´ara .

Al matí, encara tenia la moto que vaig llogar un parell de dies enrera, o sigui que he conduït fins al temple blanc o el “Wat Rong Khun” una de les “atraccions” més visitades a Chiang Rai .

No m´ha costat gaire arribar-hi, hi ha 15 km´s des de la pensió, la carretera està molt bé i, com que és turistic, molt turistic ! si preguntes tothom sap a on és . Cap problema doncs !

Ha sigut bona idea anar-hi de bon matí, així una vegada més, esquivar tots aquells que es passen el dia tirant aigua a tot arreu, perquè encara dura el Songkran . És una bogeria total anar a qualsevol lloc és quasi bé missió impossible !

He quedat sorprès a l´arribar al temple la munió d´autocars aparcats, estava ple de turistes que semblaven que estiguessin posseits fent fotos de tot arreu i de tots els angles possibles del temple “paranoia” de Chiang Rai, un lloc amb una atmosfera extranya . Ara m´explico .

Aquest temple no és comú a Tailàndia, combina l´art més antic tailandès i la cultura amb l´art modern, tot ell està “decorat” molt subrealista, com si el mateix Dalí (salvant les distàncies) hi hagués treballat . Per exemple, al mateix temple principal a on hi ha una imatge de Budha que sembla que domini tot el recinte també hi ha un mural que representa l ´univers a on hi surten personatges tan característics com el mateix Bin Laden, en George Bush o l´amic Batman . El proposit de tota aquesta paranoia és mostrar l´art antic tailandès amb el que passa al Món durant els nostres dies, per això, el temple està en constant remodelació .

No només la bogeria està a l´interior del temple, també a l´exterior a on s´hi troben calaveres penjades dels arbres, alguna empolla de whiskey, cares de patiment i d´altres artilugis varis …..

Com he repetit algunes vegades UNA PARANOIA TOTAL que té molt èxit sens dubte com molt bé he pogut comprovar .

No m´ha agradat un “detall” que, sincerament, no he vist del tot encertat . Es tracta d´un cartell informatiu que es troba a l´ entrada del recinte i que diu que els turistes (no tais) no podem entrar al temple sense un guia autoritzat (jo ho he fet sense problema) perquè s´han trobat últimament que alguns d´aquests “gamberros” han fet malbe algunes obres . I jo em pregunto : “ Que no hi ha tailandesos que tinguin més barra del normal ? que totes els desperfectes només en tenen la culpa els “farangs ?” No sé, em sembla que no és una bona “propaganda” si volen mostrar el temple als estrangers . En fi …. és el que hi ha …..

Al cap d´una estona he tornat, ràpidament, cap a la pensió perquè a partir del migdia, la guerra d´aigua tornava a l´atac ! No volia quedar xop fins al cap d´amunt .

Després de dinar, he intentat demanar un taxi a la mateixa pensió per anar a un centre comercial a comprar un portàtil nou, malauradament el meu  m´ha dit adéu aquest matí molt dora . Ha passat a millor vida . Impossible trobar un taxi, o sigui que m´he quedat a l´habitació llegint el llibre de la biografia del Dalai Lama ( a veure si l´acabo perquè fa temps que el tinc una mica oblidat perquè vaig “de cul” a Bangkok ) .

M´ha anat bé no tenir ordinador ni tampoc televisió a l´habitació . M´ha ajudat a pensar amb mi i amb les persones més importants de la meva vida, els pares, la família més propera i la meva novia que aviat serà la meva dona

Bé, d´aquí a unes hores me´n torno cap a casa, vull dir a Bangkok, ja s´han acabat pràcticament les últimes vacances de solter !

Sincerament,

Jordi Meya .

Unes hores a Mae Sai . Segon dia del Songkran .

Chiang Rai, dimecres, 13 / abril / 2011 .

Avui, al matí feia una mica de “fresqueta”, la nit passada ha plogut molt hi ha hagut llamps i trons per això ha refrescat . A tota la gent que celebra el Songkran no li importava gaire mullar-se o mullar als altres tot i la baixada de la temperatura .

Avui, he conduit la moto fins a Mae Sai, l´últim poble del nord de Tailàndia situat a 70 quilòmetres del meu “camp base”, Chiang Rai .

Volia anar fins a la frontera d´entrada a Myanmar, l´antiga Birmània, per veure l´ambient per allà i també per “escapar” una mica de tot el merder que hi ha als carrers de Chiang Rai per la celebració del Songkran . És impossible anar a qualsevol lloc sense quedar-se xop, la gent va a “sac” tirant aigua a tothom sense pietat .

A mig camí, més o menys, he parat a un “xiringuito” a peu de carretera a estirar les cames (tenia el cul ben adormit, quasi bé anestesiat) i a fer un cafè . Al cap d´una estona, he tornat a tirar a munt amb la moto i ja no he parat fins arribar a Mae Sai, fins a la mateixa frontera, al control d´immigració .

He intentat passar fins a l´entrada de Myanmar seguint una cua de gent que anava carregada amb bosses però no he pogut arribar fins a on volia finalment, un parell d´homes m´han fet tornar enrere . He demanat a una policia tailandesa a que em faria “gràcia” fer-me unes fotos de record i m´ha dit que passés per un camí que travessa un mercat local fins a un punt a on hi ha tota la gent que no té permís d´un sol dia o visat per entrar a Myanmar . Des d´allà podria fer fotos .

Jo, no portava el passaport al damunt, no podia fer res per entrar al país veí de Tailàndia i crec que si l´hagués portat a sobre tampoc hauria fet tota la “paperassa” per només estar-mi només una estona . Ja n´he tingut prou des del lloc a on he arribat i també en tinc prou de visats, permisos i més etc …. que tinc que fer cada 90 dies a Bankgok .

A la frontera he pogut veure diferents persones, no només tailandesos sinó també birmans, ho dic perquè la roba i sobretot les “marques” de pintura a la cara els delatava . Ha estat bé estar per allà .

Una cosa que m´ha cridat l´atenció mentre feia unes fotos de l´ambient ha sigut veure un grup d´italians que anaven acompanyats per una guia tailandesa que parlava un italià de molt nivell. He parat “l´orella” mentre explicava als turistes temes relacionats amb la frontera . Reconec, que m´agrada veure-sentir persones d´un altre continent parlant o fent d´interprets a persones fent servir idiomes molt diferents a la seva llengua materna, gramaticalment per exemple .

A Mae Sai, a part de la frontera no hi ha res més remarcable, em sembla …. És cert que no aconsegueixes avorrir-te perquè hi ha una gentada a munt i avall que va d´un a país a un d´altre però a part d´això …. Bé, que al cap d´una bona estona d´estar per allà amb la meva càmera que “treia fum” he tirat camí de baixada directament a Chiang Rai .

He trobat gent ruixant aigua a la carretera de camí a Mae Sai, com de camí de tornada a Chiang Rai . Jo, els hi feia que no amb el cap, a vegades feia servir la botzina de la moto o els hi deia que no em venia bé mullar-me amb tailandès . He aconseguit escapar-me de quedar ben moll de dalt a baix, fins hi tot a Chiang Rai he pogut arribar a l´habitació sense un gota d´aigua al damunt . Encara no m´ho crec …..

A mig camí, he parat a dinar. Quina gana tenia i quin mal als ous i al cul de tanta moto ……

He vist un restaurant a peu de carretera que podia estar bé …. He entrat i m´han donat el menú, tot amb tai . Encara no sóc capaç de llegir fluït el tailandès, he fet un curs i la propera setmana en començaré un altre d´escriptura tai i de lectura . M´agrada ! però encara em falta molta pràctica, em portarà temps agafar confiança i fluïdesa . En fi …. que el menú estava en tailandès però el menjar era del Vietnam, en serio !

Fent cas a la cambrera, he menjat unes fulles de menta i altres fulles que no sé el nom, amb una mena de pasta molt fina que la feia servir per embolicar el “menjar”, alls, bitxos i salsa, sense arròs per acompanyar . La cambrera m´ha ensenyat com ho tenia que fer,  (parlo del menjar no del que penseu) tenia la sensació que era una vaca menjant tanta herba . Al final m´ho he acabat tot i no  m´ha fet mal .

Gran part de camí a Chiang Rai des d´aquell restaurant està ple de parades de pinya als dos cantons de la carretera, és impressionant, digne de ser vist i olorat . He parat a comprar una bossa de pinya fresca, ayyyy que bona ! Per mi la millor fruita del Món és la de Tailàndia sense cap mena de dubte !

Estava parat a aquella parada de venda de pinya fresca i he vist a l´altre cantó de la carretera a sobre d´un petit turó una estàtua-imatge d´un Buda just al costat d´un temple . Es veia interessant, res que hi he anat amb un “cop de moto” . He fet unes fotos i he estat mirant el paisatge que és molt bonic ! encara hi ha molt color verd, muntanyes no gaire altes però muntanyes plenes d´arbres amb moltissima vegetació . L´aire és pur a tota aquesta zona, els meus pulmons ho noten perquè no faig servir el “Ventolin” (tinc asma) gens .

Ja a Chiang Rai, he vist una desfilada al carrer que hi participaven diferents carrosses amb noies i nois amb vestits tradicionals de la Tailàndia del nord . Avui, és el dia més important del Songkran hi ha actes com aquests a tot Tailàndia. M´ha agradat les carrosses, les noies i l´ambient !

I res més …. He descansat a l´habitació i he sopat una altra vegada al Mercat Nocturn .

Jo, no tinc ganes de “festa”, estic aquí per relaxar-me, vaig de cul a Bangkok . El que el cos em demana és estar tranquil, al meu “rotllo” i estic content perquè m´està anant molt bé estar aquí lluny de la ciutat i dels compromisos . Necessitava uns dies per estar amb mi mateix . La gent va molt “passada de voltes” durant aquests dies, a mi no m´interessen aquests rotllos .

Bona nit !

Jordi  Meya .

QUE JA HA COMENÇAT EL SONGKRAN ! A MULLAR-SE !

Chiang Rai, dimarts, 12 / abril / 2011 .

 

He dormit molt bé, recordo que he somniat alguna cosa relacionada amb el meu passat a Ripoll però que a hores d´ara no puc esbrinar el que era …. és igual, m´he despertat amb energia i amb ganes de voltar per Chiang Rai amb la moto, fer fotos i passar el primer dia del Songkran, la festa de l´aigua o la guerra d´aigua, millor dit ! a Chiang Rai . Així ho he fet !

 

Aquest matí, he esmorzat a la primera pensió a on vaig estar, les habitacions no m´agraden però sí el menjar ! L´esmorzar, per exemple, és realment bo, hi ha quantitat, és barat, i a més, les persones que porten el negoci són molt simpàtics . Segur que repetiré abans de tornar a Bangkok el dissabte a primera hora .

 

Sí ! només porto 3 dies a Chiang Rai i he estat a 3 pensions diferents, per no perdre la costum, avui al matí he tornat a buscar- ne´n una d´altra, no és que no m´agradava l´habitació, no és això, la connexió d´Internet no anava  ni amb benzina .

 

Ara, estic en una pensió que fa molta patxoca ! estic en una casa de fusta de teca al més pur estil tailandès de la regió del nord ! Hi ha piscina, està en un lloc molt tranquil, no gaire complicat d´anar al centre i el més important, l´habitació és ample, bon llit, barata i amb una connexió a la xarxa amb “cara i ulls”. Tot el que necessito per estar-hi plenament a gust ( bé ! per demanar, m´agradaria que la meva companya estigués amb mi també però no pot ser …. en fi …. la trobo a faltar ! ) .

 

Avui, ha sigut molt complicat poder anar a qualsevol lloc de Chiang Rai, hi havia i haurà una batalla campal d´aigua, una GUERRA millor dit ! a tota la ciutat ! És normal perquè és el Songkran, la festa de l´aigua a Tailàndia, és molt important per tots els tais, ho sé perquè fa anys que ho veig i sigui a on sigui del país per aquestes dates, la gent, tothom! grans i petits ho viuen molt !

 

No està bé, no deixar-se mullar per els altres, encara que et tirin a sobre galledes d´aigua, així és la tradició, ningú ho fa de mala fe, que ningú, sius plau ! si està a Tailàndia durant aquesta festa s´enfadi ! La cultura i la tradició per aquesta festa és d´aquesta manera, mireu les cares de la gent, són FELIÇOS !

 

Per moments, tenia molt la sensació que jo era el protagonista d´un vídeo-joc de la “Play Station” perquè anava “esquivant” a tothom que em volia ruixar d´aigua, portava la càmera per fer fotos a la gent celebrant el Songkran i per anar a veure alguns llocs que m´interessaven de la ciutat . Ha sigut impossible …. No es salva ni Déu de quedar ben xop ! hehehehe …. jo tampoc ! hahahaha ….

 

Avui, he tornat a la muntanya a prop de l´antic aeroport a on hi ha el Temple de “Doi Khao Kwai” per veure la ciutat de Chiang Rai des d´allà a dalt i fer unes fotos de tot l´entorn que rodeja aquella paratge tant bonic !

 

No hi havia ningú, només un parell de monjos que molt amablement m´han saludat . Més tard, i mentre feia unes auto-fotos un parell d´homes tais han vingut a fer-me unes quantes preguntes per saber d´on era, a on vivia, si m´agradava el Barça, etc …. Hem rigut una mica parlant de la diferència de temperatura entre Bangkok i Chiang Rai entre d´altres .

 

De tornada a la ciutat, he parat a fer un cafè i a menjar-me un tros de pastís de xocolata que vaig veure ahir mentre feia un altre cafè al mateix lloc . Avui, no m´he pogut resistir-me de tastar-lo ! Després, he aparcat la moto i m´he deixat “anar” fent fotos a la “penya” que estava ruixant aigua amb galledes, pistoles de plàstic, palanganes, etc…. celebrant el Songkran . Collons ! quin fart de riure, tothom ben mullat ballant al mig del carrer amb la música a tope gràcies a tot uns equips d´altaveus d´alta potència improvisant tot al mateix carrer . Ho tenen molt per mà !

 

Per sopar, he anat al Mercat Nocturn o “Night Bazaar” en anglès. Allà, he voltat una mica mirant algunes parades de roba i d ´art que m´han cridat l´atenció . Una altra cosa que SÍ que em crida molt l´atenció són els preus que en general són molt més barats que no pas a Bangkok, molt MÉS !

 

He sopat una amanida de fruita, un cocktail de gambes amb salsa i una bona cervesa “Leo” ben freda . Una cambrera s´ha acostat a mi a veure si li podia dir unes quantes paraules en castellà, portava la camisa del Barça i segurament ha assimilat que jo era “espanyol” . En fi …. molt simpàtica, com la gran majoria de les persones que he anat coneguen fins ara !

Vinga ! bona nit des de la meva cabana de fusta de teca !

Salutacions altra vegada des de Chiang Rai  !

 

Jordi Meya .

 

El Triangle d´Or des de la part tailandesa .

Chiang Rai, dimarts, 12 / abril / 2011 .

Avui, m´he aixecat a quarts de set del matí i després d´una bona dutxa i un esmorzar d´aquells per agafar energia per aguantar amb forces, he anat a buscar un altre lloc per dormir perquè el que he estat la primera nit hi havia humitat que de tant en tant sentia l´olor. En fi, que ja estic en una altra habitació més acondicionada que l´anterior però amb pitjor connexió a Internet …. No es pot tenir tot al mateix temps . Ja em tornaré a canviar, cap problema !

He llogat una moto per les properes 24 hores a la mateixa pensió a on he esmorzat i deixat l´habitació. De seguida, m´he posat el casc, he agafat la guia de Tailàndia i “carretera i manta” fins a la població de Sop Ruak situada a pocs quilòmetres de Chiang Saen per veure a on s´ajunten Birmània i Laos amb Tailàndia tots envoltats per el riu Mekong .

M´esperaven 70 quilòmetres fins arribar fins al Triangle d´Or . Amb l´ajuda d´un mapa que m´han donat a la pensió i unes quantes preguntes que he fet, no ha sigut difícil arribar fins a Sop Ruak . A més, la carretera es pot dir que és força transitable, encara que hi ha algun tram amb obres, i sense ulleres, com era el meu cas, els ulls s´emplenaven de pols, etc… però bé ! fàcil anar fins allà !

El riu Mekong, és una bona referència fins arribar al Triangle d´Or, només tens que anar seguint la carretera per la mateixa bora del riu i quan estas a punt d´arribar a l´horitzó pots veure un estàtua gegant d´un Buddha que és la senyal del lloc a on es troben els 3 passos fronterers, Tailàndia, Laos i Birmània al Triangle d´Or .

Sop Ruk, és una població molt petita, no hi ha pràcticament trànsit ni res interessant a veure sino és el Triangle d´Or i el riu Mekong . Per sort, no m´he trobat gaires turistes i això que a Tailàndia és periòde llarg de vancances, és Songkran, l´Any Nou Budista . Tot molt tranquil per allà i amb un clima collonut sense fer massa calor !

Potser, he estat un parell d´hores fent fotos i donant voltes per la població mirant l´ambient i fent un cafè fins hi tot . Em notava que m´estava posant vermell dels braços, la cara i el cap per el sol que m´ha ben agafat de camí fins allà . Es ben cert que a Tailàndia, encara que sembli que està núvol, el sol apreta de valent i és molt fàcil cremar-te o simplement posar-te vermell .

A part del Triangle d´Or, es pot dir que una de les “atraccions” de Sop Ruak és La Casa de L´Opi, una mena de museu que no he visitat on s´explica el motiu del nom de la ruta del Triangle d´Or, entre d´altres… Per fer 5 cèntims, antigament era una ruta a on es feia tota classe de contrabant d´entrada i sortida a Tailàndia, l´opi era una de les “mercaderies” reina d´aquest tipus de màfia que sembla que ja ha acabat gràcies a les ajudes de la Família Reial de Tailàndia que durant anys va promoure i animar a la gent d´aquella zona a guanyar-se la “vida” fent altres tipus de feina, com he pogut saber fa un temps .

Potser, un altre dia, explico més a fons el que és el Triangle d´Or, potser caldria i estaria bé !

El camí de tornada a Chiang Rai, no se m´ha fet llarg però el cul se m´ha ben adormit, hehehehe …. he parat a “estirar les cames” i tot ! hehehe …. En fi … avui, he estat pràcticament fins a mitja tarda amb la moto a la carretera, cosa que m´agrada molt, conduïr vull dir .

Quan entrava a Chiang Rai, he vist una cafeteria que feia molt bona pinta des de l´exterior, o sigui que hi he parat a fer un cafè “expresso” . La veritat és que hi tornaré perquè el cafè estava molt bo ! Un lloc “xul-lo” amb connexió a Internet Wifi i ordinadors Apple en comptes de Pc´s . Collons, collons ! …..

Al mateix bar i mentres feia el cafè, he anat llegint un revista “magazine” de només Chiang Rai, per exemple, llocs interessants per visitar, hotels, pensions, rutes, etc… He vist que hi un mirador en una muntanya molt a prop de l´antic aeroport i també un temple . He conduït la moto fins allà més tard .

Està com a uns 20 minuts de la pensió a on estic, amb moto, no a peu . Quan he arribat a l´antic aeroport, m´ha fet gràcies veure molta gent fent esport a la mateixa pista d´aterratge ! gent amb bicicleta, jugant a pilota, a tennis, etc…. Una bona atmosfera i molt sana per cert !

Hi ha una bona pujada fins arribar al mirador ! he vist alguns ciclistes que les passaven més que magres per superar les rampes i arribar fins a dalt . La moto anava fent …..

La vista és molt maca des d´allà a dalt, es veu tota la ciutat de Chiang Rai, es veu clarament la seva forma . El paisatge és molt bonic, certament ! Mira que la càmara de fotos sempre la porto amb mi, es com si fos la meva “3a. ma” de veritat però aquesta vegada me l´havia deixat a sobre del llit, o sigui que hi tindré que tornar-hi una altra vegada . No vull marxar sense fer-hi unes fotos de record . El paissatge, com deia més amunt, és preciós !

Per altra banda, ja es veu gent per els carrers tirant aigua a tot deu, la guerra d´aigua ja ha començat ! A partir de demà i fins el cap de setmana serà Songkran, la festa de l´aigua i una de les dates més importants marcades al calendari per tots els tailandesos ,sense exepció !

I poca cosa més puc explicar, que estic molt bé ! m´agrada molt tot l´ambient, la ciutat de Chiang Rai i voltants i espero que fins que torni a Bangkok gaudir-ho tot al màxim !

Una abraçada des de Chiang Rai !

Salutacions,

Jordi Meya .

Amb la meva motxilla al nord de Tailàndia . Ara, a Chiang Rai !

Chiang Rai, diumenge, 10 / abril / 2011.

Feia alguns anys que no em “penjava” la motxilla a l´esquena, ja em pensava que m´havia oblidat d´aquella sensació    d´aventura quan es comença un viatge de baix pressupost o el que és més important, barrejar-se culturalment amb la gent de la regió que visitaré durant 7 dies, en comptes d´anar amb un viatge rotllo turístic tot organitzat previ pagament en avançat . Hola a tothom, estic la ciutat de Chiang Rai, al nord de Tailàndia .

Sortia de casa, a Bangkok amb la meva companya, la Oil (aviat la meva dona, ens casem a Bangkok en breu) cap a quarts de 6 de la tarda, pràcticament 2 hores abans de que sortís l´autocar que m´havia de portar fins a Chiang Rai . A Bangkok, s´ha de ser previsor alhora d´anar a qualsevol lloc i molt especialment durant aquesta època de l´any, el “Songkran” o Any Nou de l´era budista .

No estàvem equivocats, vam trigar 1 hora en arribar a l´estació de “Mo Chit” només per fer 10 quilòmetres . Aquesta estació és descomunal perquè es d´on surten tots els autocars que fan rutes per el nord del país . Ahir, era un tot un “show” estar per allà, un caos absolut de gent amunt i avall buscant bitllets per anar a visitar la família i d´altres buscant el número d´andana per pujar a l´autocar . L´atmosfera aquelles hores i amb tota aquella gentada era dura, l´aire contaminat perquè els autocars estaven en marxa, fileres d´autocars amb els motors en marxa, de bojos !Vaig agafar mal al coll, perfecte per el meu asma …..

Li vaig dir adéu a la Oil just abans de que agafés l´autocar direcció a Isan, no sense donar-li un peto “d´amagatotis” perquè a Tailàndia no està ben vist aquest tipus d´accions en públic tot desitjant-li un Feliç Any Nou !

El viatge fins a arribar a fins aquí ha sigut llarg, tota la nit viatjant per un total de 12 hores de carretera i manta i només amb un sol conductor ! En una de les parades l´he vist fent estiraments i refrescar-se la cara i jo li he preguntat si es trobava en condicions, etc…. M´ha fet un gest com: “Ei tiu, sóc el paio més fort del Món ! Tranky !”

Com de costum, no he pogut dormir en tot el viatge, res uns quants “cops de cap” que m´han deixat més baldat que no pas relaxat . Ah ! Ha viatjat una noia al meu costat que no li he vist la cara en tot el viatge perquè només feia que mirar per la finestra . Increïble però cert !

L´estació d´autobusos de Chiang Rai, no és ni de bon tros l´estació de Mo Chit, hi havia gent però amb molt més espai . Una cosa que m´ha agradat al baixar de l´autocar ha sigut la sensació de respirar aire pur, sense contaminació ! Ho he sentit de seguida, ha sigut com dir : “Ostia ! començo el dia de puta mare !”.

Els paisatges encara són verds en aquesta època, just abans de començar una llarga temporada de pluges com costum . Visc a Bangkok però jo sóc un paio que estima la muntanya, sóc del Ripollès un dels paratges més bonics de tot el Món . Necessito aquesta “connexió” amb la natura, aquests dies de relax a la muntanya m´aniràn de conya ! n´estic convençut ! Ja en tenia ganes !

De seguida, només posar el peu a terra, uns quants homes s´han acostat oferint el seu taxi per dur-me a la pensió . He “esquivat” el primer “control”, sé que hi ha sempre transports més barats a la mateixa estació, es clar ! He “pactat” el preu amb un senyor perquè em portés fins a la pensió a on estic ara mateix escrivint aquest post, la “guest house Chat” just al costat de l´hospital de la població .

He arribat a la pensió, he comentat al senyor que m´ha atès que tenia una reserva feta, (no ho faig mai però no volia tenir cap ensurt en aquesta època que la gent viatja molt degut al “Songkran”) m´ha ensenyat una habitació que feia molta olor d´humitat i que no la he volgut agafar. Per el mateix preu, m´ha ofert una d´altra al davant del restaurant més neta i amb un ambient interior més agradable . Lo millor és que hi ha Internet a tot el recinte ! Ja estic situat i lloc per deixar la motxilla .

Després de fer una bona migdiada, he anat a “inspeccionar” la ciutat que no es gens gran, amb una tarda es pot dir que ja he vist el més interessant . Primer però, he parlat amb el responsable de la pensió a veure quins preus m´ofereria per fer algun trekking per les muntanyes i per anar a fer la ruta del “Triangle d´Or” a tocar amb la frontera de Laos i Birmània . Es clar ! els preus desorbitats, molt cars . El motiu : “Sorry sir there is not almost any turist at this time of the year” o el que és el mateix en català: “Ho sento senyor però no hi ha quasi bé cap turista en aquesta època de l´any” . Ho he deixat estar .

He visitat un parell de temples, un que és una rèplica a escala molt més petita del “Wat Phrakeo” de Bangkok a on hi ha la imatge del “Buddha d´Esmeralda” molt important per a tots els tailandesos .

Una cosa que m´ha sobtat força és l´aspecte de la gent, semblen més laosians que no pas tailandesos, fins hi tot, quan he parlat amb alguns en tailandès, l´accent l´he trobat diferent  comparant-lo amb el que he estudiat a l´escola a Bangkok o amb de la meva companya, entre d´altres . Una cosa es certa, la gent de poble, les persones que viuen en àrees rurals són molt més simpàtiques que les de ciutat, em sembla que és una cosa comú en tots els països del Món .

També he tingut temps per arribar fins a l´oficina d´informació. En principi em pensava que a Chiang Rai no ni havia cap perquè vaig amb una guia de l´any 2004, a on no està remarcat que existís aquesta oficina . Doncs sí ! l´he trobada i he parlat amb un parell de nois a veure si em podien donar uns consells per fer alguna excursió d´un sol dia com per exemple anar a “Mae Sai” o a “Chiang Saen”. M´han dit que llogui una moto i que hi vagi per el meu compte que no hi ha cap perill i que m´estalviaré unes comissions altes si ho faig via agència de viatges . Demà suposo que en faré alguna d´aquestes que comento .

Com que no fa calor, he caminat durant 1 hora més o menys buscant el riu de la ciutat el “Mae Kok River”. He fet pujada, baixada, he demanat a la gent que m´anava trobant per el camí a veure si em podien indicar a on és el riu, etc…. he fotos amb unes criatures que quan m´han vist han dit en veu alta : “FARANG!!!!!!!” ( En tai és la paraula que fan servir els locals per parlar dels estrangers). Quina gràcia que m´han fet i que content que he estat fent-los fotos mirant els seus somriures plens de felicitat ! No hi ha res millor al Món que el somriure d´una criatura sigui de la raça que sigui .

He arribat al  riu amb una bicicleta “Rikshaw” un tipus de transport “públic” dut per una persona que pedala una bicicleta força vella . Potser ho he comentat alguna vegada però sempre que viatjo en zones que són pobres o humils de qualsevol país, de veritat que sóc conscient que tinc sort, ostia ! si em comparo amb algunes persones que em vaig trobant . Em queda molt per aprendre, a vegades em queixo sense raó si ho vull enfocar-ho amb la vida que tenen moltes persones del 3r. Món malauradament ….

M´ha agradat molt l´estona que he estat per allà, hi havia gent menjant, unes d´altres banyant-se al riu, parades de menjar, etc… bon rotllo certament !

Ara, ja estic a punt de sopar, aquí ja es fa de nit .

Ens tornem a retrobar aquí mateix demà .

Salutacions !

Jordi Meya .

Els “caçadors de cossos” de Bangkok – The Bangkok´s Body Snatchers .

Els “caçadors de cossos” de Bangkok – “The Bangkok´s Body Snatchers”

Bangkok, Diumenge, 6 / març / 2011 .

Bangkok, la capital de Tailàndia, una metròpolis de més de 10 milions de persones es transforma a la caiguda del sol . A partir de llavors, els “caçadors de cossos” de Bangkok o “Body Snatchers” entren en acció .

A Tailàndia, el 95%  de la població és budista, la religió és un puntual de la societat tai, sens dubte ! Tothom respecta al màxim la religió, sense distinció de classes socials, races, etc…. Això vol dir, entre d´altres, que  parlar de segons quins“temes” relacionats amb el budisme que es practica a Tailàndia ( Theravada ) pot arribar a ser fins hi tot una mica “tabú” entre la població tai i l´estrangera també . S´ha d´anar una mica en compte i pensar molt bé abans de dir res si el que vols dir té relació amb la religió . Els tais són persones molt agradables i, en general, tenen bon humor però amb la religió i la monarquia no admeten cap tipus de broma o burla .

Els tailandesos, creuen amb la reencarnació, són molt supersticiosos amb aquest aspecte. La gran majoria, solen dur tota classe d´amulets, segons les seves supersticions, totes elles relacionades amb el budisme . Pensen que els protegiran dels mals esperits, de la mala sort, fins hi tot, que són una bona ajuda de protecció per tenir un bon “Carma” i una reencarnació en un altre ésser “millor” (socialment parlant bàsicament) de les altres vides que vindran un cop morin .

Els “Caçadors de cossos” són voluntaris, homes i dones, només tailandesos . La seva “feina” es basa en recollir-ajudar persones que han mort o han tingut qualsevol tipus d´accident greu o lleu a Bangkok . Es posen en “acció” a partir de la tarda- nit i fins a la sortida del sol, l´espai de temps que  hi ha més accidents i delinqüència a la capital tailandesa .

Totes aquestes persones que fan aquesta “feina”, estan convençudes que gràcies a elles, ajudaran a l´esperit de les persones que han mort a no patir, a més, en auto-ajudar-se a elles mateixes perquè fent aquest “servei” estan convençudes que els pot ajudar a tenir una bona reputació entre la societat tai a elles i a la seva família . Creuen fermament, que algun dia el “merit” per dur a terme aquesta ajuda els hi retornarà en forma de bona sort, ja sigui en aquesta vida o en d´ altres que vindran quan morin .

Tots els voluntaris abans formar part de qualsevol patrulla, fan un curs de primers auxilis gràcies a l´ajuda del Govern Tai que els subvenciona . No tenen cap títol de medicina o d´infermeria o semblant …. però a vegades fan la feina com a tal, i no tenen cap problema amb col-laborar amb la policia ni la policia col-laborar amb ells.

Entre la població tailandesa, tenen bona reputació en general . Una dada que voldria remarcar és que a Bangkok, hi ha més de 2 milions d´accidents de cotxe cada any i molt poques ambulàncies per atendre ràpidament cada accident . Gràcies a aquests voluntaris, que n´hi ha de totes classes socials, rics, pobres, persones molt conegudes, actors, escriptors ….. es salven més vides . Això és un fet !

Qualsevol “Caçador de cossos” té totalment prohibit tocar una persona morta, només ho poden fer els voluntaris que tenen una bona reputació entre el grup  i que, evidentment, porten molts anys fent aquesta feina . Cap voluntari rep diners, no tenen un sou, ni gran ni petit. Com deia abans, el motiu de fer tot això està relacionat només en les creences que provenen de la religió i amb la superstició pròpia de cada individu .

Jordi Meya .

Reportatge amb anglès :

Bangkok, la ciutat amb el nom més llarg del Món .

Bangkok, dissabte, 26 / febrer / 2011  .

Per què Bangkok és la ciutat amb el nom més llarg del Món?

Per trobar el motiu ens hem de remontar a l´any 1782 quan Bangkok o “Krung Thep Maha Nakhon” va esdevenir la capital de Siam, avui Tailàndia després de la destrucció de “Ayutthaya”

El Rei Rama 1 del Regne de “Rattanakosin” era en aquesta època el Rei de Tailàndia .

El nom complert de la “Ciutat dels Àngels” o Bangkok està considerat el més llarg de tota la història, fins hi tot, el Llibre dels Guiness” ho remarca com a tal .

El nom original de Bangkok hi trobem una mescla de “Pali” i “Sanscrit”, unes llengües molt antigues relacionades amb    l´origen de l´actual tailandès . El tailandès prové d´aquestes dues llengües .

La primer paraula esmentada per dir el nom complert de Bangkok és “Krung” que en tailandès significa “ciutat” . A partir d´aquí, hi ha una serie de noms que en la seva totalitat donen nom a la capital tailandesa, Bangkok .

S´ha de dir que avui en dia pocs tailandesos són capaços de dir el nom complert de Bangkok de memòria i sense equivocar-se, encara que, de ben petits a l´escola primària els hi fan aprendre però avui en dia, si preguntes com és diu Bangkok en tailandès la gran majoria dels locals respondran : “Krung Thep Mahanakhon” .

Com és el nom complert de la capital de Tailàndia ?

En anglès :

“The city of angels, the great city, the eternal jewel city, the impregnable city of God Indra,

the grand capital of the world endowed with nine precious gems, the happy city, abounding in an

enormous Royal Palace that resembles the heavenly abode where reigns the reincarnated god,

a city given by Indra and built by “Vishnukarma”.

En català :

“La ciutat dels àngels, la gran ciutat, la ciutat de joia eterna, la ciutat impenetrable deldéu Indra, la gran capital del món dotada amb nou gemmes precioses, la ciutat feliç,abundant en un enorme Palau Reial que s’assembla a la casa celestial on regna el déu reencarnat, una ciutat donada per Indra i construïda per “Vishnukarma”.

En Tailandès :

กรุงเทพมหานคร อมรรัตนโกสินทร์ มหินทรายุทธยา มหาดิลกภพ นพรัตนราชธานีบุรีรมย์ อุดมราชนิเวศน์มหาสถาน อมรพิมานอวตารสถิต สักกะทัตติยะวิษณุกรรมประสิทธิ์

( És pot escoltar la pronunciació si feu “click” a l´enllaç de sota )

http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/4/49/Th-Bangkok_ceremonial_name.ogg

El nom el va posar el Rei “Buddha Yodfa Chulaloke” . Volia que sigués un nom molt cerimonial, per això, la llargada i la mescla de diferents paraules . Diria que ho va aconseguir perquè després de tants anys, el nom oficial de la ciutat de Bangkok és el que va inventar el propi Rei .

Salutacions des de la “Ciutat dels Àngels” .

Jordi Meya .

Vídeo amb subtítols en anglès del nom complert de Bangkok :

http://www.youtube.com/user/paiboonpublishing#p/a/u/1/p6hJ65toFIU

Cap de setmana llarg a Cambodja .

Bangkok, dilluns, 21 / febrer / 2011 .

Aprofitant un cap de setmana llarg a Tailàndia, juntament amb la meva companya, vam pensar que seria una bona idea anar cap a Siem Reap a Cambodja a visitar els temples d´Angkor .

Teníem clar anar per carretera i amb transport públic per no pagar més del compte com fan els turistes. Primer de tot, ens vam posar en contacte via telefònica amb el Ministeri d´Afers Exteriors de Tailàndia per veure com estava la situació al punt fronterer de “Poi Pet”, la frontera que et porta de camí a Siem Reap a on hi ha els Temples d´Angkor. Com deia, havíem de saber si passar per aquesta frontera era perillós o no ja que Tailàndia i Cambodja últimament estan en conflicte. No volíem veure´ns involucrats en cap situació de perill fins que ens van confirmar que la situació estava controlada.

La matinada següent, ens vam dirigir cap a l´estació d´autobusos de “Mo Chit”, l´estació més gran de Bangkok . Des d´allà, teníem que comprar un parell de bitllets fins a la població de “Aranyaprathet” que és l´última població tailandesa que hi ha a l´oest, just abans de la frontera amb Cambodja .

El trajecte fins a la frontera no és més llarg de 5 hores, la carretera és bona i no hi sol haver-hi molt trànsit de matinada .

Et vas adonant que arribes a Cambodja perquè els controls policials són constants per part de la policia tailandesa que fa parar els autobusos en controls improvitzats al mig de la carretera.

Alguns policies armats puguen als autocars i demanen la documentació a tots els passatgers, sobretot, als asiàtics. Més de 10 persones sense papers van ser expulsades de l´autocar durant tots els controls que vam tenir que suportar fins a “Aranyaprathet””. Aquestes persones, van acceptar sense cap problema la “invitació” de la policia de fer-los fora i prohibir-los l´entrada a Cambodja .

Ja a “Aranyaprathet”, jo tenia que fer el visat de turista de 30 dies com a màxim per entrar a Cambodja, en canvi, la meva companya al ser tai no va tenir-lo que tramitar.

Uns nois que tenien una mena de “garita” em van dir que tenia que fer el visat amb ells que ja no es tramitaven a la frontera com temps enrere. Jo, en principi, no em vaig fiar d´ells perquè coneixia el camí d´entrada i el lloc per tramitar el visat. Vaig acceptar que em fecin el visat perquè el preu era el mateix que havia pagat feia 4 anys, o sigui, que vaig pensar que no en volien treure “partida”.

Evidentment, durant tota l´estona que va durar la tramitació del visat, uns 20 minuts, no van parar de repetir si volíem un taxi que ens portés fins a Siem Reap. Finalment, ja un cop amb el visat a la ma i al control d´entrada a Cambodja, més persones es van acostar a nosaltres per oferir més “serveis”.

L´últim control tailandès, vaig tenir una mica d´enrenou perquè la policia encarregada de fixar la data de sortida al meu visat no veia clar quin visat tenia (jo, visc a Tailàndia, el meu visat no és de turista). Un cop superat aquest tràmit, només quedava fer una llarga cua durant una bona estona per entrar a Cambodja.

Un cop a dins del país, hi ha un autocar que et porta directament i de franc a l´estació d´autobusos de “Poi Pet” . Allà, més persones intenten persuadir-te perquè compris el bitllet de bus, preferiblement el servei de taxi, cap a Siem Reap.

Nosaltres, de cap manera volíem pagar més diners per un taxi, volíem viatjar amb autocar local. El problema era que eren les 12 del migdia i no hi havia cap autocar fins 3 hores més tard .

El bitllet d´autocar no és més car de 10 dòlars americans que al canvi no són més de 8 euros, el preu del taxi no era més barat de 45 euros per només un trajecte de poc més de 2 hores ! Molta comissió realment !

Una parella d´alemanys ens van dir si volíem compartir el taxi amb ells, així pagar menys diners i estalviar-nos temps per arribar a Siem Reap. Ho vam acceptar, tot plegat 12 euros per persona .

El camí cap a Siem Reap és perfecte ! Ho dic perquè fa 4 anys, quan vaig fer el mateix viatge, el camí era un autèntic infern ! Com he comentat més amunt, no hi ha més de 2 hores de camí, fa 4 anys, eren unes 6 hores !

L´entrada a Siem Reap és espectacular ! Sembla que estiguis a “Las Vegas” en comptes d´estar en un país del 3r. Món ! Hi ha hotels de 5 estrelles i casinos als dos cantons de la carretera ! És bastant curiós i xocant el primer que veus només entrar a la ciutat .

Hem estat en un hotel separat una mica del centre de la ciutat perquè volíem estar tranquils, descansar durant tota la nit, sense tenir que sentir cap soroll. Evidentment, és més car que estar en una pensió al mig del “bullici” però per només dues nits i també per ser el primer viatge que faig a l´estranger amb la meva novia, doncs mira …. cap a un hotel amb “cara i ulls”.

Aquell dia, vam passejar per el mercat antic de Siem Reap, un indret que sembla França perquè està ple de llocs per fer el cafè, pastisseries i restaurants que ofereixen menjar europeu, sobretot . A més, les informacions estan escrites en francès, no només amb anglès i la llengua local. Els edificis tenen molt d´encant, fan molt de goig !

A Cambodja, regatejar els preus és OBLIGATORI ! ( menys als restaurants ) és a dir ….. tothom té assimilat que forma part del “joc” del negoci ….. Fins hi tot, el preu de l´hotel i les condicions les vaig “discutir” amb el manager a l´habitació . Les seves últimes paraules …. – No diguis res a ningú – Tracte fet !

El dia següent, el pla era passar-nos el dia visitant els meravellosos Temples d´Angkor . A primera hora del matí, era matinada encara, vam esmorzar i amb una moto que estava “tunejada” amb una mena de remolc amb capacitat per a 4 persones, vam anar a Angkor .

El conductor de la moto-taxi, era un noi que no tenia ull a la part esquerra, hi tenia un forat solament. No parlava gaire anglès, si li feies alguna pregunta que no estava relacionada amb el “tour” et contestava el mateix com si s´hagués après de memòria el que tenia que dir als clients.

És una bona idea, visitar Angkor de bon matí, per dos motius importants. El primer, perquè no fa tanta calor i el segon per no trobar-te tants turistes (Crec que es pitjor el segon motiu ).

El primer temple que es visita és el d´Angkor, el temple més gran i més imponent de tot el complexe. Així és Angkor, una meravella de l´arquitectura de l´època construïda al mig de la selva, una autentica passada !

Angkor, és un temple que hi pots estar-hi durant tot un dia, està ple de cambres i passadissos amb tot  tipus de detalls esculpits en pedra . Nosaltres, no hi vam invertir-hi més de 3 hores perquè només teníem temps per estar-hi unes hores.

El Temple de Bayon o el Temple de les Cares, és potser més espectacular que Angkor perquè hi ha cares gegants en perspectiva incrustades a la pedra natural. És una paranoia brutal que està ple de turistes ….. impossible fer-te una foto sol .

A la tarda i després de dinar, l´últim temple que vam visitar va ser el de “Ta Prohm” o el de “Tom Raider” . Per a mi, és el Temple més impressionant que mai he vist perquè la vegetació de la selva va créixer un cop el temple va ser abandonat durant segles. Les arrels dels arbres, que són gegants, surten de dins del mateix temple cap a l´exterior, és com estar al davant d´un decorat de teatre, sembla ciència-ficció.

A la nit, ens vam “perdre” per el mercat antic i també per el “Night Bazar” o mercat nocturn, un lloc perfecte per fer compres de qualsevol producte local fet a ma. Nosaltres, vam comprar un “Buddha” tallat en fusta . De camí de tornada a l´hotel, per poc més de 2 dolars ens vam fer un massatge als peus amb peixos, una bona experiència ! Ens van regalar un parell de llaunes de cervesa, marca “Angkor” !

Recordo un noi local que treballava de cambrer al mercat nocturn que em va dir : “Hablas español?”- li vaig contestar que sí . “Aquí no puedes tener novia si no pagas antes” – em va comentar . Certament, es continua veient molta misèria a Cambodja, hi ha moltes persones pobres, sobretot criatures, que es barregen entre els turistes demanant almoina o venent postals.

És dur veure tota aquesta “mescla” al mateix lloc, et fa pensar que som persones afortunades en comparació de molta gent. És injust veure tanta misèria i gent que ho passa molt malament . A vegades, ens queixem sense motiu comparant algunes imatges que m´han quedat gravades a la memòria en relació a la misèria que pateixen molts éssers humans .

El dia de tornada a Bangkok havia arribat ! El cap de setmana llarg arribava pràcticament a la seva fi i era hora de tornar cap a casa a Tailàndia .

El camí de tornada, aquesta vegada el vam fer amb un autocar local que va trigar mès del compte en arribar a la frontera amb Tailàndia perquè anava esperant que la gent arribés per ocupar tots els seients disponibles. Fins que no    s´emplena no marxa cap al destí .

A la frontera de “Poi Pet” vaig estar fent cua per entrar a Tailàndia durant hores a sota un sol de justicia . Quanta gent que volia entrar a Tailàndia aquell dia i a aquella hora ! Descollonant !

Em vaig trobar amb la meva companya a Tailàndia, just travessar la frontera. Era curiós perquè durant una estona ella estava a Tailàndia i jo encara continuava a Cambodja .

Finalment i després de 12 hores de viatge, vam arribar a casa nostra a Bangkok .

Estic molt feliç d´aquest viatge “llampec” perquè ha sigut el primer de molts que vull fer amb la meva novia a                     l´estranger . En vindran més aviat !

Salutacions !

Jordi Meya .

Que bonic que és mirar el cel estrellat d´Isan el primer dia de l´any !

Dissabte, 1 / gener / 2011 – Voltants de Nakhon Ratchasima, Isan, Tailàndia .

Hola a tots vosaltres ! Molt bon Any Nou 2011 ! Feia molt de temps que no em passava per aquí. No perdem més el temps !

Estic a Isan, la regió amb més extensió i una de les zones més pobres de Tailàndia,per no dir la que més. Em trobo a la província de Nakhon Ratchasima a un poblet perdut en mig de camps d´arròs, rodejat de natura, aire pur, silenci i bones persones a uns 60 Km. de la capital de la província de Khorat, Nakhon Ratchasima. Estic amb família, per part de la meva companya, estrenant l´any que ha començat avui mateix, el 2011 o el 2554 segons si es mira per el cantó budista .

Sempre que vinc per aquesta regió del país, m´emporto una bona opinió de les persones, sobretot, i de les experiències que tinc l´oportunitat de gaudir, totes elles molt positives, a tenir en compte alhora de tornar a la rutina diària de la ciutat de Bangkok (em refereixo a la senzillesa a la humiltat ). Aquí, visc rodejat de persones molt humils però molt riques de fons, d´esperit. A totes elles, els hi dono les gràcies des del fons del meu cor per la seva acollida, sense fer-me cap distinció perquè sóc un “farang” (persona no asiàtica) que no tenen gaire costum de veure´n per aquesta zona.

Estic feliç d´haver tingut l´oportunitat de començar l´any nou amb la meva companya, la Oil, la dona de la meva vida, la persona de la que estic molt enamorat, cada dia més i amb membres de la seva família. A ella i només gràcies a ella, he tingut l´oportunitat de conèixer una regió i les persones que la conformen, es podria dir, força a fons . Gràcies Oil !

El viatge des de Bangkok va ser llarg, no per els quilòmetres que separen la capital de Tailàndia i la de Khorat, sinó per el trànsit que hi havia a la carretera degut a la fugida en “massa” de Bangkok de milions de persones que volien  passar uns dies a casa dels familiars i amics més propers. Exactament com jo mateix.

Potser, el volum de trànsit el podríem comparar durant els dies que dura el “Songkran” l´Any Nou Tai cap allà al mes d´Abril. Una bogeria !

Vaig trigar a arribar unes 10 hores en arribar a Isan; la sortida de Bangkok va costar de valent, degut al trànsit com he comentat abans. A l´arribar a Khorat, encara tenia que agafar un altre autocar camí de la població a on m´estic ara “Kok Sanga” que es troba amagada entre margues d ´una carretera a 60 km. de Nakhon Ratchasima.

L´autocar que em va dur des de Nakhon Ratchasima fins les rodalies de “Kok Sanga”, no va sortir fins que va estar ple de gent, fins hi tot els passadissos estaven plens de persones de totes les edats a peu dret, que com jo, anaven a algun poblet situat al voltant de la capital de Khorat.

Vaig baixar de l´autocar en un marge de la carretera a prop d´una benzinera i d´un lloc a on hi havien uns taxistes de moto (molt fàcil de reconèixer per el “pitet” que porten).

A aquella hora, ja començava a fer-se fosc. No havia acabat encara el viatge….estava a punt d´arribar, però….Vaig viatjar durant uns quilòmetres amb una moto-taxi fins a casa dels familiars de la meva companya un cop vaig posar-me d´acord amb el preu del viatge. L´aire a aquella hora del vespre era una mica fred, anava amb xancletes, pantalons-vermudes i màniga curta. El clima era diferent que el que havia deixat a Bangkok, bastant més “fred”.

L´entrada de la casa a on he estat durant aquests darrers dies, és humil, vull dir sense luxes igual que l´estructura que la conforma. La primera imatge que vaig veure només entrar-hi van ser alguns dels familiars de la meva companya, asseguts al terra, abrigats parlant i menjant al mateix temps. Em van donar la benvinguda tots mentres la Oil m´anava traduïnt el que em deien ja que no entenc el dialecte d´Isan, la llengua que es parla en aquella zona del país, força diferent del tailandès que estic acostumat a sentir a la ciutat.

Per sopar, un bon plat d´arròs acompanyat blanc o “Khao” amb espècies picants i a dormir.

Em vaig abrigar durant tota la nit, vaig dormir al terra, vaig estar còmode. Em va anar molt bé descansar!

Molt dora al matí em vaig aixecar gràcies al “cant” d´un gall de matinada que voltava a prop de la casa (la vida a pagès té aquestes coses…) .

Allà, tot queda lluny de tot… Per fer un cafè amb llet per esmorzar, s´ha de conduir una moto, cotxe o qualsevol altre tipus de transport uns 15 quilòmetres d´anada a una benzinera i uns altres de tornada cap a casa. Se´m fa molt difícil, tot i portar uns quants anys visquen a Tailàndia, esmorzar un plat d´arròs o de sopa de bon matí. Tampoc, volia fer canviar les costums de la gent local per uns dies, així que, carretera i manta!

Aquell dia, 31 de desembre, al vespre es va preparar un sopar de germanor amb tot el veïnat per celebrar l´entrada del nou any, digue´m que amb “família”. La gent en aquell indret, tenen un tracte quasi bé familiar entre ells, encara que no ho siguin. Tots s´ajuden entre ells al màxim de les seves possibilitats, sempre amb molt bon humor encara que les circumstàncies a vegades siguin feixugues i difícils. L´educació és una premisa que es té molt en compte, que va molt lligada al caràcter dels tailandesos .

El sopar va ser tota una experiència per a mi ! molt positiva ! Imagineu-vos estar sopant l´última nit de l´any amb persones que no ens podíem comunicar verbalment, totes elles molt interessades en fer-me preguntes sobre mi, encara que alguns em coneixien d´altres ocasions. Després d´unes quantes cerveses semblava que la “conversa” era més fluida que no pas al principi.

Hi havia una barbacoa plena bistecs de porc, molt arròs i begudes alcohòliques, cervesa sobretot. Tots vam menjar al terra amb unes “estovalles” per no deixar el menjar que toqués directament el terra natural.

Vaig a anar cap a dormir amb l´estomac molt ple, fins i tot pensava que vomitaria en qualsevol moment , massa picant barrejat amb cervesa…. No em vaig arribar a emborratxar, una mica alegre sí però no va passar d´aquí.

Va ser curiós perquè vaig anar a dormir abans de celebrar la nova entrada d´any, cap allà a les 10 de la nit, just un parell d´hores abans del canvi d´any. Em vaig posar l´alarma del telèfon mòbil  perquè volia trucar als meus pares a Ripoll com vaig fer el passar any per desitjar-los un bon any nou encara que a Catalunya faltaven 6 hores per passar al 2011 .

Un cop vaig xerrar durant una estona amb la família, altra vegada al llit a dormir fins al matí següent .

El primer dia de l´any no vaig fer gaire, descansar sobretot durant tot el matí després de tornar de la benzinera 15 Km. lluny per fer el cafè corresponent com havia fet el dia abans .

Vam dinar amb família a sobre d´una fusta, rodejats de gossos i de “bon rotllo”. La meva companya va cuinar un arròs amb pollastre realment deliciós i el seu fill, va fer una amanida típica de la zona coneguda com “Papaya Pok Pok” o “Som Tam” (amanida de “papaia”).

Després de quedar-me dormir durant una bona estona, fins hi tot vaig somiar, vaig anar amb la meva companya a visitar uns familiar que tenen una granja amb animals com algun porc, gallines, gats, gossos i una màquina per moldre el poc arròs que han pogut collir recentment, menys que altres collites degut a les pluges torrencials que van negar la majoria de camps d´arròs, el principal aliment dels tailandesos i de milions d´asiàtics .

Vam pensar que podria ser una bona idea fer una “barbacoa” per sopar així que vaig conduir la moto fins a una població força a prop per anar a un mercat a comprar carn i verdures per sopar.

Fa temps que visc a Àsia, he viatjat per països com Índia o Cambotja entre d´altres, he vist molts mercats a on tot està barrejat, sense cap condició higiènica aparent. El mercat que vaig visitar, em va recordar a aquests països que he esmentat perquè el menjar i en particular, la carn, estava estesa a sobre d´una taula sense protecció, ni vidre, sota d´un sol de justícia i tothom tocant la carn sense netejar-se les mans. Un es pensa que ho ha vist tot i no és així, sempre et trobes en situacions en qualsevol moment que no et deixen indiferent .

Encara, a aquelles hores, em feia mal la panxa, (sempre que viatjo em passa) així que buscar una farmàcia per compra “Omeprazol” per alleugerir el malestar que tenia.

Com el mercat que acabava de visitar i de comprar, la farmàcia també era curiosa perquè compartia espai amb una drogueria, és a dir, tant podies comprar medicaments com salfumant, hehehehe…. “Amazing Thailand” .

El fill de la meva companya, la seva filla i ella van preparar una “barbacoa” collonuda ! primer, al carrer vam fer foc amb l´ajuda de carbó per fer el caldo que, més tard, faríem servir per bullir les verdures. Després van posar la “barbacoa” a dins de casa per fregir la carn. Tot boníssim fins hi tot ho vaig trobar millor que les barbacoes que de tant en tant menjo a Bangkok, que també són molt bones.

Els fills de la meva companya són encantadors, ho dic de tot cor, sóc molt sincer amb aquestes paraules. Al principi, tenia una idea equivocada del fill, segurament, per falta d´una comunicació fluïda entre nosaltres….És de persones intel-ligents rectificar en cas necessari, vaig jutjar-lo malament, estava equivocat. És un bon noi ! M´en adono, que encara tinc que aprendre molt .

Ostres…No em podia ni moure de tant que vaig menjar i riure durant el sopar! Em va costar de valent poder dormir i descansar.

Ara ja estic a punt de tornar a Bangkok, a la rutina diària de la feina i d´estudis, que no es poca!

Torno un dia abans del previst perquè no vull trobar-me el mateix volum de cotxes a la carretera que em vaig trobar al viatge de Bangkok a Isan.

Aprofitaré per descansar a casa abans de tornar a la feina.

Us desitjo un magnífic any 2011 ! personalment, que sigui millor que el 2010 .

Sincerament,

Jordi Meya .

p.d: Gràcies als meus pares, novia i als amics de veritat que mai m´han deixat sol en els moments difícils .

A la família de la Oil i la gent que he compartit experiències a Isan, molta sort ! Gràcies !

“TOM O DEE” (ทอม และ ดี็ ) La dona lesbiana a Tailàndia .

“TOM O DEE” (ทอม และ ดี็ ) La dona lesbiana a Tailàndia .

Bangkok, diumenge, 13 / juny / 2010

Tailàndia, és un país en el que el sexe és entès en una perspectiva molt diferent a la del món occidental, en termes culturals, sobretot. Es pot dir que no hi ha “tabús” (a primera vista) entre totes les persones que formen la societat tai, siguin heterosexuals, bisexuals, gay o lèsbic, etc… Tothom forma part del país, i per tant, té que ser respectat.

La dona lesbiana tai té uns ragues molt característics i molt definits des de fa uns 15 o 20 anys, (encara que, la dona homosexual tai ha estat representada i està representada culturalment a través de la història en murals o pintures en temples budistes). Des de llavors, quan algú et parla de “TOM o DEE” es refereix a una parella de dones lesbianes.

Què és “TOM”?

Tom, és la dona que li agraden les dones però que actua com un home, encara que es posiciona en contra de les dues identitats, home i dona. El “TOM” intenta vestir com ho fan els homes, actuar com ho fa un home amb la seva parella i intenta que les relacions amb parella siguin llargues. El terme “TOM” és extret de l´anglès “TOMBOY” que es refereix a la masculinitat d´una dona que li agraden dones “identificades” com a tals, les “DEE”, del terme anglès “LADY”. Un “TOM” permet que la seva parella s´involucri amb relacions amb altres “DEE” per demostrar, així,  que no existeixen restriccions morals com és el cas de la dona heterosexual .

Què és “DEE”?

És tot el contrari de la seva parella, actua i vesteix com una dona, és a dir, intenta ser molt femenina, es maquilla, porta sabates de tacó alt, etc… solen ser la majoria dones molt sexis .

Per què he volgut parlar una mica d´aquest mon que no en soc bon coneixedor ?

A Tailàndia no només tinc amics heterosexuals, també tinc que dir, i me´n sento molt orgullós, que tinc amics gays i amigues lesbianes entre d´altres bones amistats . Bé, fa uns quants dies vaig tenir el plaer de compartir un sopar amb un grup de lesbianes a Bangkok, amigues meves, en un local exclusiu per dones en que també pots sopar i escoltar música en directe. Era l´únic home aquella nit allà, em van permetre l´entrada i en dono les gràcies. Allà, vaig poder veure com actuen les lesbianes “TOM” i “DEE” per això he escrit aquest “post” dedicat a elles. Va ser una molt bona experiència, estic agraït a aquest col-lectiu l´oportunitat de compartir unes hores amb persones molt maques en aquell local-restaurant a Bangkok .

Tailàndia, m´encanta !

Una abraçada !

Jordi Meya.