A l´Embaixada de Tailàndia a Singapore.
Estic començant a escriure aquesta crònica a més de 9.000 metres d´alçada, dins de l´avió que em porta de camí cap a Bangkok desde Singapore.
Torno 24 hores abans del previst a Tailàndia perquè finalment no he pogut tramitar el visat thai de clase turista, ho he intentat però malauradament no ha sigut possible, m´explico:
Tenia que sortir de Tailàndia com a plaç màxim el dia 9 de juliol ja que el meu visat arribava a la fi i per tant em veia amb la obligatorietat de sortir del país, anar a l´embaixada tailandesa del país que viatgés, concretament a Singapore i tramitar un nou document legal que em permetés entrar una altra vegada al país sense cap mena de problema.
La meva intenció desde un bon començament era tornar a fer-me un visat de classe turista de 2 entrades, com el que tenia fins ara. Aixo volia dir que podria estar a Tailàndia durant un periòde màxim de 6 mesos, sortint cada 3 mesos a l´extranger perquè així ho marca la llei.
No tenia molt clar si me´n podria ensortir perquè no tramiten facilment 2 visats de turista seguits, per tant vaig anar fins a la embaixada d´Espanya a Bangkok per informar-me. En principi, la senyora que em va atendre després de fer una ullada al meu visat em va comentar que no hi havia d´haver-hi aparetment cap problema per poder tramitar un nou visat, no ha sigut així.
Ahir m´aixecava del llit a les 4 de la matinada, el vol cap a Singapore era a les 7 en punt del matí, volia arribar d´hora a Singapore per si tenia temps, anar directament a la embaixada thai i enllestir el tema.
El viatge fins a Singapore va anar bé, vaig aprofitar per descansar tot el que vaig poder, fins hi tot vaig aconseguir dormir una estona fins que una hostesa em va fotre un cop a la cama amb el carro que hi porten menjar i begudes.
Durant el viatge, anava pensant les poques ganes que tenia d´anar a Singapore, una ciutat que no m´agrada gens, és massa perfecte, estàs en tot moment controlat, molt cara, no t´aporta cap emoció, etc.. és una ciutat sense ànima.
Vaig però viatjar fins allà perquè per tramitar visats segons tenia entès és la ciutat a on ho fan amb més rapidesa però com he pogut comprovar també és una ciutat a on no et tracten del tot bé…
Vaig passar els control d´inmigració a l´aeroport sense cap problema, no em vàren fer perdre gaire temps. Desde l´aeroport tenia que agafar una mena de metro que em portés fins al centre de la ciutat concretament a la zona de Bugis a on tenia feta la reserva per anar a dormir.
Me´n recordava perfectament de tot el trajecte fins allà, no fa ni 1 any que l´havia fet amb l´Albert. A cada moment, una veu en off anava donant informació i consells a tots els passatgers que ens trobaven dins del metro. Vaig quedar-me petrificat quan vaig escoltar uns dels consells que aquella veu sense ànima donava a la gent… El missatge era el seguen: ¨Atenció! Si algú creu que hi ha alguna persona suspitosa o que no transmeti confiança, sius-plau preneu el botó del costat de la porta d´entrada que vindrà inmediatament la polícia¨Increíble!!!!! A tot això, cal sumar-hi tots els cartells que amanaçaven en posar-te multes si infringies els avisos que hi havien escrits.
Ja a la ciutat, tenia que fer el check in a la guest house perquè només em guardaven la reserva fins a la 1 pm, per tant abans d´anar a la embaixada tenia que enllestir el tema habitació. La guest house també la coneixia perfectament, els dies que vaig estar a Singapore amb l´Albert l´any passat va ser el lloc a on vàrem dormir durant unes quantes nits.
Com aquella vegada, també he compartit habitació amb unes 6 persones més, era l´opció més barata, uns 6 euros la nit amb esmorzar inclòs i internet de franc.
L´embaixada de Tailàndia em quedava una mica lluny de la guest house, vaig mirar el mapa de la ciutat i vaig adonar-me que la millor opció era agafar un bus que sortia de sota mateix de la guest house, així ho vaig fer.
Sense dutxar-me ni menjar res vaig anar directament cap a la embaixada thai, situada a Orchard Road, una mena de Passeig de Gràcia perquè m´entengueu, la zona financiera de la ciutat, una avinguda molt llarga plena de les botigues amb les marques més pijes i cares del mercat.
Aquesta embaixada a diferència de les que he anat coneixent fins ara, feia horari de matí i de tarda el que no sabia era que només tramitaven visats en horari de matí, no vaig trobar cap informació que m´avises d´això.
Vaig fer més o menys 1 hora de cua sota un sol que pensava que em desfaria, hi havia molta gent que com jo esperaven tramitar visats thais. Recordo que quan estava allà dret fent cua, suat de dalt a baix, amb els papers que tenia que entregar a la embaixada a les meves mans, amb la meva motxilla carregada a l´esquena, observant a tota aquella gent, em venien imatges i records a la memòria. Pensava amb la gent que és inmigrant que fa un temps feien llargues hores d´espera a les oficines d´inmigració a Barcelona, esperançats d´obtenir un visat o un permís de residència. Dic això perquè és dur tenir que fer tot aquest esforç que et trenca tots els esquemes per la meitat, només perquè et posin un paper amb cola al passaport.
Quan vàren obrir les portes de la embaixada, un polícia que em recordava els policies de la sèrie de dibuixos animats del ¨Doctor Slump¨ja em va començar a fer preguntes. Jo, comprenc que tenen que fer la seva feina però el tiu, ja em perdonarà que treballant en una embaixada no parli gota d´anglès. El senyor polícia em va tenir 15 minuts allà al seu costat fent-me preguntes, jo li deia que volia tramitar un visat que això era tot. Sort d´un home de raça negre molt enrotllat em va dir que m´estava dient que només tramiten visats per el matí que obren per la tarda només per entregar els visats que han tramitat al matí. O sigui, que vaig anar fins allà depresa i corrents sense menjar ni dutxar-me aguantant una cua d´espant sota un sol criminal per a res. Ni a la web de la embaixada ni enlloc vaig trobar cap informació sobre això.
Ja que era allà, vaig aprofitar per emplenar els papers que tenia que entregar el dia seguent per no sentit que havia anat fins allà per absolutament per perdre el temps.
Em sentia molt i molt cansat, només pensava en menjar alguna cosa, dutxar-me i anar al llit a descansar durant unes hores, el cos m´ho demanava.
Vaig menjar una sopa al carrer que em va recuperar bastant, tenia més gana però no volia menjar més, tot a Singapore és massa car, volia gastar el mínim de diners possibles.
Després d´una bona i merescuda dutxa vaig anar a descansar al llit. La meva habitació era molt senzilla, sense aire condicionat, ni finestres per ventilar l´espai, just per dormir i prou.
Quan vaig entrar a l´habitació vaig conèixer una noia alemana que s´havia instal.lat just al llit del meu costat.Li vaig dir que estava a Singapore només per renovar visat i ja està que no estava per plaer, ella en canvi feia escala a Singapore abans de viatjar a Tailàndia. La noia parlava un anglès envejable, un accent perfecte, era guapa i molt simàtica! Em va comentar que va viure 1 any a Bangkok donant classes d´anglès, evidentment sense un contracte de treball, tenia visat d´estudiant i treballava quan podia en negre igual que faré jo si no canvien les coses radicalment.
Vaig dormir més de 2 hores, recordo que vaig tenir somnis molt extranys que no sabria explicar perquè no tenien forma però sé que somiava amb la meva família i els meus millors amics. Potser era perquè estava realment cansat però últimament estic molt sensible amb els somnis, els visc i els noto més intensament que mai, no em deixen indiferent.
No té res a veure amb el viatge a Singapore però ara que he mencionat la paraula somni vull explicar-ne un dels últims que més m´han impactat.
Fa uns 2 anys, la meva àvia, la mare de la meva mare va morir. Era una gran dona, es feia estimar moltíssim, era molt bona persona, no ho dic perquè fos la meva àvia, ho era de veritat.
Desde la seva mort, no he pensat molt amb ella, ens veiem de tant en tant i ja està. L´altre dia, mentres dormia a casa meva a Bangkok, vaig tenir la sensació que em venia a veure, vaig notar la seva presència molt aprop meu, fins hi tot la seva respiració, no vaig arribar a veure-li la cara però era ella. Va ser molt emocionant quan vaig obrir els ulls mig en llàgrimes, em sentia molt feliç per haver tingut un somni tant i tant bonic.
Tornant al tema…
Em vaig activar de nou després d´una nova dutxa, tenia moltes hores per endevant encara no era de nit, vaig sortir a donar un vol per la ciutat.
Em vaig perdre per un mercat aprop de Bugis, també el coneixia. Estava ple de gent per a tot arreu, de seguida vaig sortir d´allà.
La gana va tornar a fer acte de presència, vaig carregar bateries menjant de nou una sopa de noodles que estava de mort a l´estil coreà.
No tenia una ruta pensada per visitar diferents llocs de la ciutat que m´atraguessin, l´únic lloc a on volia torna a anar era a la font dels desitjots, un lloc a on l´Albert i jo vàrem demanar un desitg cada un mentres anavem donant voltes per el diàmetre de la font.
A la guía no sortia cap informació de la font, amb l´Albert la vàrem trobar de casualitat això que és bastant famosa i molt bonica. Preguntant a una persona em va indicar com hi podria arribar fins allà. Em vaig fer un fart de caminar per trobar la font, de totes totes hi volia anar tant sí com no perquè sé que per el meu amic Albert és un lloc molt especial.
Se´m va fer de nit, vaig arribar a la font que està situada a sota d´un parell de rasca-cels suat i molt cansat. Al veure de nou aquell lloc molts bons records em vàren venir una altra vegada a la memòria, ara però a diferència de fa uns mesos estava allà tot sol sense el meu amic que ara es trobava a milers de quilòmetres de distància.
Vaig donar unes voltes rodejant el diàmetre de la font, demanant mentalment un desitg per a mi i també per el meu amic Albert. Després vaig baixar fins a tocar la font a gaudir de l´espectacle de llum, só i aigua que hi havia en aquells moments.
Al cap d´una bona estona vaig tornar cap a la guest house ja per descansar definitivament fins el dia seguent.
Em vaig posar el rellotge a les 8 am.l´embaixada obria a les 9 am, i jo volia plantar-me fins allà a primera hora per no perdre més pistonada.
Una altra vegada igual que el dia anterior… Viatge amb bus fins a Orchard Road i tornar a fer cua per entrar a tramitar el visat.
A l´entrada el mateix polícia amb la mateixa postura i la mateixa cara allà plant fent preguntes i demanant els passaports a la gent. Una altra vegada m´ha tocat els collons, aquesta vegada em deixava entrar però em demanava la tarjeta d´embarc que m´havien donat a l´aeroport. Evidetment la tarjeta d´embarc la tenia però estava a la meva habitació guardada en una taquilla sota clau, no em podia imaginar que tenia que portar-la fins allà.
Es veu que tothom té que deixar la tarjeta d´embarc a l´entrada i recollir.la a la sortida, jo en canvi hi he deixat la meva tarjeta de crèdit Visa. El polícia, m´ha deixat passar perquè evidetment sabia que tornaria a sortir per el mateix lloc a recollir la meva tarjeta.
Dins de l´embaixada, m´he quedat una mica sorprès perquè només hi havia una persona encarregada de tramitar els visats de tota la gent que ens trobavem allà que no erem pocs precisament.
Mentres esperava el meu torn no em podia ni imaginar la situació que viuria instants després.
La dona que m´ha atès, parlava un anglès perfecte tot i ser tailandesa. M´ha demanat els papers, jo li entregat tot el que portava, la dona s´ho ha mirat, semblava que no li acabava de convèncer tota la meva documentació. M´ha preguntat quin tipus de visat volia, li he dit que el mateix que m´acabava de caducar.
A partir d´aquí tot ha començat a anar de mal en pitjor.
Aquells funcionaria ha cirdat a una companya seva amb cara de pocs amics, vestida a l´estil musulmà amb un mocador que li cobria tot le cap i part de la part inferior de la cara.
M´ha dit que no podien tramitar el visat de males maneres perquè la informació que havia escrit a l´imprès que tens que entregar no es corresponia amb la veritat segons ella.
En el paper tenies que posar perquè volies un visat de turista, bàsicament els motius. La meva explicació, el que he posat és perquè vull seguir estudiant tailandès a la universitat. Aquella dona ha començat a dir-me que jo era un mentider perquè volia un visat de turisma si estava estudiant tailandès??? La meva resposta ha sigut ràpida i clara. Li he respost que evidetment ella tenia raó però que en el meu cas abans de fer-me un visat d´educació o d´estudiant volia apurar totes les opcions possibles per tant volia seguir a Tailàndia amb situació de turista.
Aquella dona que cada vegada m´anava queient més malament, m´ha dit que NO! NO! I NO! Que si volia un visat de turista tenia que anar en un banc de Singapore i ingressar ni més ni menys que 500 euros!!! Una altra vegada lí he dit molt educadament que perquè em veia obligat a fer allò, ella sense pels a la llengua m´ha respost que no tenia l´obligació d´explicar-mo que si continuava amb la meva postura avisaria a la policia perquè m´arrestessin. M´he sentit com una merda tirada al mig del carrer, en cap moment m´he comportant malament amb aquella dona ni amb la seva companya en canvi ella m´ha fulminat amb amenaces que evidetment no he contestat per no enmerdar més aquella sitaució desagradable.
He girat cua i he marxat cap al carrer amb tots els papers a les mans i sense el més important, el meu visat per estar a Tailàndia sense cap problema.
De seguida he donant la volta a la situació, en comptes d´estar amargat i emprenyat com ho estava en un principi he pensat que no ha sigut culpa meva, jo he volgut fer les coses correctament i sobretot legalment, no m´esperava trobar-me la situació que malauradament m´he trobat.
Ara només puc fer una cosa, només puc seguir un camí si vull continuar a Bangkok visquen el màxim de temps possible.
Aquesta vegada entraré a Tailàndia sense visat, a immigració em donaràn un permís de 30 dies amb l´obligatorietat de sortir del país un cop finalitzi aquest permís.
El que hauré de fer durant aquestes 4 setmanes serà buscar escoles a Bangkok que em preparin els papers per poder aspirar a tenir un visat d´educació. Això vol dir que si ara vaig de puto cul encara m´esperen temps més complicats perquè per teni aquest visat estàs obligat a estudiar thai durant 15 hores setmanals sinó no tens opció de tenir aquest visat.
Si ara hauré d´estudiar thai durant 15 hores a la setmana, sumades a les 10 hores d´anglès que també estudio setmanalment i les 3 hores de thai que estudio pràcticament a diari a l´escola a on treballaré d´aquí un temps, sincerament no sé d´on treuré la força i l´energia per dur totes aquestes tasques impotants al dia, ho intentaré amb totes les meves forçes, és l´únic ¨as¨que em queda a la màniga…
Aquesta pategada la he encaixada el millor que he pogut, amb maduresa i amb tranquil-litat, no em queda altre remei… He perdut diners, temps d´estudi, m´he cansat i he tingut una mala experiència que ràpidament vull oblidar…Tot per tornar a Tailàndia amb les mans buides…
Bueno, desconecto l´ordinador perquè estem a punt d´aterrar i les hosteses ja m´han fotut un parell de tocs d´atenció, jejeje.. sembla que avui no és el meu dia…
Salut!!!
Jordi Meya.
jordiindia
