El temple “Paranoia” de Chiang Rai entre d´altres…..

Chiang Rai, divendres, 15 / abril / 2011

He caminat una estona per els carrers estrets i foscos que hi ha al voltant de la pensió a on estic a Chiang Rai mentre escoltava al mateix temps el “Dark Side of The Moon” dels grans “Pink Floyd” gràcies a l´Mp3 “pirata” que encara funciona a hores d´ara .

Al matí, encara tenia la moto que vaig llogar un parell de dies enrera, o sigui que he conduït fins al temple blanc o el “Wat Rong Khun” una de les “atraccions” més visitades a Chiang Rai .

No m´ha costat gaire arribar-hi, hi ha 15 km´s des de la pensió, la carretera està molt bé i, com que és turistic, molt turistic ! si preguntes tothom sap a on és . Cap problema doncs !

Ha sigut bona idea anar-hi de bon matí, així una vegada més, esquivar tots aquells que es passen el dia tirant aigua a tot arreu, perquè encara dura el Songkran . És una bogeria total anar a qualsevol lloc és quasi bé missió impossible !

He quedat sorprès a l´arribar al temple la munió d´autocars aparcats, estava ple de turistes que semblaven que estiguessin posseits fent fotos de tot arreu i de tots els angles possibles del temple “paranoia” de Chiang Rai, un lloc amb una atmosfera extranya . Ara m´explico .

Aquest temple no és comú a Tailàndia, combina l´art més antic tailandès i la cultura amb l´art modern, tot ell està “decorat” molt subrealista, com si el mateix Dalí (salvant les distàncies) hi hagués treballat . Per exemple, al mateix temple principal a on hi ha una imatge de Budha que sembla que domini tot el recinte també hi ha un mural que representa l ´univers a on hi surten personatges tan característics com el mateix Bin Laden, en George Bush o l´amic Batman . El proposit de tota aquesta paranoia és mostrar l´art antic tailandès amb el que passa al Món durant els nostres dies, per això, el temple està en constant remodelació .

No només la bogeria està a l´interior del temple, també a l´exterior a on s´hi troben calaveres penjades dels arbres, alguna empolla de whiskey, cares de patiment i d´altres artilugis varis …..

Com he repetit algunes vegades UNA PARANOIA TOTAL que té molt èxit sens dubte com molt bé he pogut comprovar .

No m´ha agradat un “detall” que, sincerament, no he vist del tot encertat . Es tracta d´un cartell informatiu que es troba a l´ entrada del recinte i que diu que els turistes (no tais) no podem entrar al temple sense un guia autoritzat (jo ho he fet sense problema) perquè s´han trobat últimament que alguns d´aquests “gamberros” han fet malbe algunes obres . I jo em pregunto : “ Que no hi ha tailandesos que tinguin més barra del normal ? que totes els desperfectes només en tenen la culpa els “farangs ?” No sé, em sembla que no és una bona “propaganda” si volen mostrar el temple als estrangers . En fi …. és el que hi ha …..

Al cap d´una estona he tornat, ràpidament, cap a la pensió perquè a partir del migdia, la guerra d´aigua tornava a l´atac ! No volia quedar xop fins al cap d´amunt .

Després de dinar, he intentat demanar un taxi a la mateixa pensió per anar a un centre comercial a comprar un portàtil nou, malauradament el meu  m´ha dit adéu aquest matí molt dora . Ha passat a millor vida . Impossible trobar un taxi, o sigui que m´he quedat a l´habitació llegint el llibre de la biografia del Dalai Lama ( a veure si l´acabo perquè fa temps que el tinc una mica oblidat perquè vaig “de cul” a Bangkok ) .

M´ha anat bé no tenir ordinador ni tampoc televisió a l´habitació . M´ha ajudat a pensar amb mi i amb les persones més importants de la meva vida, els pares, la família més propera i la meva novia que aviat serà la meva dona

Bé, d´aquí a unes hores me´n torno cap a casa, vull dir a Bangkok, ja s´han acabat pràcticament les últimes vacances de solter !

Sincerament,

Jordi Meya .