Calcuta, parada i fonda.

– Vaig arribar ahir de nou a Calcuta desde les Andaman. Em sembla haver arribat a casa, aixi em sento. Es la tercera vegada que arribo a Calcuta en un mes, sempre per fer “parada i fonda”, es a dir, fent d’escala per seguir viatjant, Darjeeling, Andaman.

Torno a estar a Sudder Street, aquest cop estic allotjat al “Centre Point” en una habitacio que comparteixo amb 14 persones mes. Nomes em costa 75 rupies per dia i el lloc no esta gens malament.

Ahir a la tarda, nomes arribar a Sudder, em vaig trobar amb molta gent que coneixia, em va fer moltissima il-lusio, inclus vaig veure en Carlos de Badajoz que estava a punt de marxar, aquella mateixa nit cap a Varanasi.

Ahir les emocions varen estar una altra vegada a flor de pell. Al mati vaig coincidir amb l’Albert a l’aeroport de Port Blair mentres jo m’intentava lligar una nord americana, jejeje… Hostia! quina il-lusio estar una estona mes amb l’ Albert encara que els guardies de l’aeroport ens tallessin el rotllo. Jo a dins i ell a fora intentant cambiar el bitllet, pero sense poder sortir ni entrar, de pel-licula…

Aqui a Sudder estic aprofitant per posar-me al dia amb el blog ordenant moltes fotos i llegint molts e-mails. Avui al mati he comprat el bitllet cap a N. Delhi per anar a buscar tota la penya de Ripoll que arriben dissabte. Deixo Calcuta dema a les 5pm i espero arribar a N.Delhi al dia seguent a la mateixa hora. Sera perfecte arribar 1 dia abans que els amics aixi tindre temps de reservar hotel i mirar algunes cosetes.

Per la tarda he visitat el cementiri de Park Street, es una visita recomenada per la “Lonely Planet” i la veritat es que m’ha agradat molt i molt. El cementiri te un aire colonial, com tota Calcuta, hi ha enterrats diversers personalitats angleses, com el primer angles que visita el Tibet o la soltera anglesa mes codiciada de Calcuta que es va casar i morir en un periode de 2 anys. Les tombes i les lapides son impresionants, te un aire molt a “Black Metal” i a mi aquest rotllo em posa molt. M’ho he passat de puta mare entre les tombes, jejeje…

Ara estic al ciber de l’ Anne i esta petat com sempre. Despres ,suposo que anire a sopar amb algunes amigues que coneixo i a clapar que dema m’espera una altra aventura amb els indis, aquest cop amb tren.

Un peto a tots!!!

Jordi Meya.